Osca

Gorges d'Escuaín

Gorges d'Escuaín

Des del remot i despoblat Escuaín comencem a caminar fent una breu i paisatgística caminada circular per la ruta indicada dels miradors. A notable alçada contemplem les espectaculars gorges que s'enfonsen centenars de metres. De nou al poble baixem per un camí tortuós i molt dret fins al peu de l'aigua, passant abans per un curiós túnel natural. A peu del torrent contemplem els petits tritons pirenencs que han trobat en les plàcides bassetes un bon hàbitat. Abans de tornar a pujar contemplem l'espectacular surgència del Yaga o fonts d'Escuaín, on una bonica cascada neix directament de la roca. Les seves aigües han circulat més d'un quilòmetre per una interessant cova càrstica.

Mont Perdut (3.355 m.) per la Punta de las Escaleras

Camí del Mont Perdut

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Petrechema (2.371 m.) hivernal

Aresta del Petrechema

Amb menys neu del que prevéiem sortim del refugi de Linza i prenem el camí de França cap a l'est fins un marcat coll on ja veiem la carena que ens portarà al cim. Amb trams pelats, d'altres amb neu i també passos sobre gel enfilem fort per la bonica aresta fins al cim fronterer, on gaudim d'immenses vistes sobre els pics nevats del sector més occidental dels Pirineus. Tornem pel mateix camí, amb alguna petita variant per fer-lo paisatgísticament encara més interessant.

Ferrada Cubilillo os Fils

Excel·lents vistes des del cim

Des de Riglos marxem d'esquena als Mallos per un camí planer que ens porta al peu del massís d'Os Fils. Seguint els indicadors pugem pel vessant nord fins a trobar l'inici del tram equipat. Mitjançant clavijas i el cable de vida enfilem un primer mur vertical, tot seguit una canal més encaixonada i després un parell més de parets separades per sengles graonades. Un cop dalt, contemplem els magnífics Mallos així com la plana de la Foia d'Osca i el Moncayo des del Mirador de los Buitres. Tornem pel camí equipat de la Peña Don Justo.

Volta als Mallos de Riglos

Mallos de Riglos

Una volta a les impressionants moles vermelloses de sediments conglomerats ens permet contemplar la seva verticalitat i les formes curioses. Des del poble de Riglos avancem cap a la base del mallo Pisón, i el voltem fins a buscar l'ample canal que puja entre aquell i el mallo Firé. Pugem fort per un caminet fins a situar-nos per sobre dels mallos, observant-los per darrera amb els últims rajos de sol sobre el riu Gállego. Prop del refugi Roseta comencem a baixar i tanquem el cercle voltejant el vessant nord i est.

Ivons de la Bal de Chistau

Bordes de Biadós

Des de les plàcides bordes de Biadós comencem a caminar pel GR i de seguida entrem a la Bal de la Ribereta. Anem pujant cada cop més fort fins que deixem el camí principal per arribar a l'ivó dels Millars, sota els pis de Bagüeñola. Creuem la presa i continuem pujant cap a l'ivó de Leners, amb esplèndides vistes sobre el Bachimala. Pugem un tram més per terreny indefinit i baixem a l'ivó de la Solana, abans d'emprendre la llarga, feixuga i pendent baixada per la vall de la Solana, passant prop de l'ivó Pixón.

Bachimala (3.177 m.) per la cresta

Tram central de la cresta

Sortim del refugi de Tabernés i remuntem el riu Zinqueta fins al port de la Pez, on pugem fort per la carena fins assolir els cims bessons de la Pez. Comencem la cresta grimpant i desgrimpant, amb algun pas més escabrós fins al pic l'Abeillé. La cresta esquistosa gira al sud, i sempre per damunt dels 3000 m. anem cavalcant sobre un terreny aeri assolint diferents puntes. Una forta pujada descomposta ens deixa al cim principal, i encara continuem per un tram exposat cap a la punta del Sabre. Entre boires baixem seguint la cresta fins als suaus lloms de Las Trallas.

Aguas Tuertas

Pla d'Aguas Tuertas

Encaixonat entre el pic d'Arlet i la serra de Secús trobem un extensíssim planell solcat pel riu Aragón-Subordán, que serpenteja formant bonics meandres. Des de l'aparcament superior de la Guarrinza caminem per la pista que remunta la llarga vall fins al cap d'amunt, on hi ha el petit refugi lliure del Cubilar de la Loma. Contemplem l'ampli pla i el recorrem fins al fons, sota les parets espadades de Secús, gaudint de la flora i la fauna de l'indret. Un passejada fàcil, curta i excepcionalment bonica.

Bisaurín (2.670 m.)

Refugi de Lizara i Bisaurín

Des del refugi de Lizara es veu el cim, darrere el rocam de Fetás. Iniciem la ruta suaument creuant la plàcida vall de Fuenfría. Al fons del circ herbat comencem a pujar més fort fins al Colláu de lo Foratón, on canviem de direcció i comencem a pujar ara sí, molt fort, primer per un tram de prat inclinat, i després per un pedregam. Un cop a la carena la seguim fins al cim, que no podem gaudir plenament en haver estat engolits per la boira. Baixem pel mateix camí fent parada al pla de Lizara, on ens entretenim amb un grup de voltors.

Pic d'Aspe (2.640 m.)

Cara nord del Pic d'Aspe

Sortim de l'estació d'esquí de Candanchú i per les pistes desertes avancem cap a sota la característica paret de la Zapatilla. Pugem fort al port de Tortiellas, i després de saltar una grada rocosa flanquegem per sobre del barranc amb la vista posada a la impressionant cara nord. Al fons del circ comencem a remuntar una llarga glacera cada cop més dreta. Dalt del coll decidim encarar el cim per l'aresta nord, fent una grimpada fàcil però molt descomposta i amb passos exposats. Vistes excepcionals dels pirineus bearnesos.

Pàgines

Subscriure a Osca