Bisaurín (2.670 m.)

• 

  Refugi de Lizara i Bisaurín

• 

  Punta Agüerri, des del coll

• 

  Arribem al cim engolits per la boira

• 

  Un voltor a l'aguait

Des del refugi de Lizara es veu el cim, darrere el rocam de Fetás. Iniciem la ruta suaument creuant la plàcida vall de Fuenfría. Al fons del circ herbat comencem a pujar més fort fins al Colláu de lo Foratón, on canviem de direcció i comencem a pujar ara sí, molt fort, primer per un tram de prat inclinat, i després per un pedregam. Un cop a la carena la seguim fins al cim, que no podem gaudir plenament en haver estat engolits per la boira. Baixem pel mateix camí fent parada al pla de Lizara, on ens entretenim amb un grup de voltors.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Refugi de Lizara, Aragües del Puerto, Osca (Espanya)
• Distància: 11,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.135 metres
• Temps: 5:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valles de Ansó i Hecho, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Refugi de Lizara	00:00	00:00	0,0
Colláu de lo Foratón	01:08	01:08	3,3
Cim Bisaurín	01:16	02:24	5,2
Pausa	00:24	02:48
Pla de Lizara	02:10	04:58	10,1
Pausa	00:25	05:23
Refugi	00:11	05:34	11,0

Crònica

Al poble oscenc d'Aragüés del Puerto una pista asfaltada puja fort fent llaçades direcció nord fins al refugi de Lizara. En poca estona canviem el paisatge de baixa muntanya sec i calorós per un ambient més alpí, amb àmplies pastures d'intens verd primaveral i muntanyes calcàries amb parets espadades. El Refugi de Lizara és el punt més habitual per iniciar l'ascens a aquesta clàssica muntanya dels Pirineus occidentals.

Comencem a caminar des de l'aparcament quan el sol ja il·lumina el bonic i ampli refugi de Lizara, envoltat de prats alpins. Passem darrere el refugi i seguim una antiga pista que aviat ens porta a la font de Fuenfría, on ens avituallem d'aigua. Anem seguint el GR direcció oest seguint la Val de Fuenfría, una coma ampla tota ella herbada, una gran pastura. A l'esquerra tenim la línia carenera de les Crestes del Gallo, que tanquen la coma pel sud, mentre que les parets Bisaurín la tanca pel nord. Fa uns anys vam haver d'abortar un intent hivernal al Bisaurín a causa del fortíssim vent, i com a premi de consolació vam recórrer les Crestes del Gallo.

Avui, amb un cel aparentment clar, però amb núvols que ben d'hora ja comencen a treure el nas, avancem còmodament fins al fons de la coma. A partir d'aquí el camí tendeix a la dreta per fer més digerible la dreta pujada fins al coll. Amb un parell de llaçades arriba al Colláu de lo Foratón. El GR continua cap a la vall de lo Foratón que s'obre a l'altra banda, però nosaltres el deixem i prenem un sender a la dreta, en pujada forta i direcció inequívoca cap a les parets sud del Bisaurín.

El camí puja fort, primer per uns prats alpins cada cop més inclinats, i més amunt per un rocam trencat. El camí, indicat amb fites, busca el millor pas entre les roques, sense cap mena de complicació tot i el fort pendent. Arribem a dalt la carena i ens rep una esquerpa boira que s'entesta a acompanyar-nos fins al cim. Seguint la línia de la carena i evitant algunes congestes acabem d'arribar al cim, on coincidim amb un grupet de Tona. Esperem uns minuts amb l'esperança que les boires escampin, però després de 20 minuts passant fred desistim, pensant que el temps empitjoraria tal com havia anunciat la previsió meteorològica. Així doncs, davant del risc de tempesta comencem a baixar lleugers pel mateix camí.

Quan ja som sota del Colláu de lo Foratón veiem que els núvols comencen a destapar el Bisaurín i es dirigeixen cap a d'altres cims. Però ja és massa tard, i ens fa mandra tornar a pujar. Ens hem perdut l'àmplia vista que ens consta hi ha des del cim. Sembla que es manté la petita maledicció que ens relaciona amb aquesta muntanya. Avui hem pogut fer cim, però no gaudir-lo.

Des del coll baixem còmodament pel camí, entretenint-nos amb les flors, entre elles un bon grapat de mates d'àrnica (arnica montana), una planta medicinal protegida. Gairebé al cap d'avall de la baixada, prop del refugi, ens desviem cap a l'esquerra per accedir a l'extens Pla de Lizara, al final de la qual hi ha una bonica cascada. Al pla ens entretenim una bona estona contemplant un grapat de voltors que devoren àvidament un cadàver de boví. Ens hi acostem amb la prudència necessària, intentant molestar-los el menys possible, i aconseguim veure i fotografiar aquests grans carronyaires en plena acció.

Acabem de planejar fins al refugi tancant l'ascensió al Bisaurín, un dels cims més destacats d'aquest sector, visible des de molts punts. La ruta és fàcil i directa, amb una pujada constant de més de 1.100 metres de desnivell, però amb un traçat fàcil i evident. És una muntanya bonica, més des de lluny que mentre la pugem, i al cim les vistes són extenses, tot i que avui la boira ens ha fet la guitza.