Gorges d'Escuaín

• 

  Bonic camí ombrívol

• 

  Escala de fusta

• 

  Bonic tritó pirinenc (Calotriton asper)

• 

  Surgència de Yaga o fonts d'Escuaín

• 

  Creuem un túnel natural

• 

  Despoblat d'Escuaín

• 

  Gorges d'Escuaín

Des del remot i despoblat Escuaín comencem a caminar fent una breu i paisatgística caminada circular per la ruta indicada dels miradors. A notable alçada contemplem les espectaculars gorges que s'enfonsen centenars de metres. De nou al poble baixem per un camí tortuós i molt dret fins al peu de l'aigua, passant abans per un curiós túnel natural. A peu del torrent contemplem els petits tritons pirenencs que han trobat en les plàcides bassetes un bon hàbitat. Abans de tornar a pujar contemplem l'espectacular surgència del Yaga o fonts d'Escuaín, on una bonica cascada neix directament de la roca. Les seves aigües han circulat més d'un quilòmetre per una interessant cova càrstica.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Escuaín Osca (Espanya)
• Distància: 7,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 200 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram equipat amb cadenes
• Cartografia: Ordesa y Monte Perdido Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Encara cansats del dia anterior en què vam pujar el Mont Perdut, planegem una ruta fàcil per omplir aquest diumenge al matí en què el dia s'ha llevat mig ennuvolat. Pensant en una activitat breu que ens permeti fer un descans actiu, i prop de la zona on estem ubicats, se'ns acut pujar fins a veure les gorges d'Escuaín, un profund congost modelat per l'aigua sobre el característic terreny càrstic del massís del Mont Perdut.

S'arriba al petit poblet d'Escuaín per una carretera molt estreta i plena de revolts que surt prop d'Escalona, just després de prendre el trencant que va al canó d'Añisclo. El poble està mig abandonat, i ja ningú no hi viu tot l'any. Queden però algunes cases mig arreglades com a segones residències. Moltes de les cases estan mig ensorrades, i presenta un aspecte decrèpit. Antigament havia de ser un lloc ben bonic. Curiosament hi ha una petita oficina d'informació turística del Parc que està oberta. Ens indiquen algunes possibilitats per estirar les cames una estona.

En primer lloc fem una petita ruta circular que surt de la mateixa oficina i que s'enfila suaument fins al límit de la gran cinglera suspesa sobre el canó d'Escuaín. Des del primer mirador tenim una vista esplèndida de les gorges solcades pel riu Yaga. El caminet va seguint la cinglera i trobem un nou mirador que ens ofereix una altra panoràmica del vessant sud de l'engorjat, que gira precisament sota del gran esperó sobre el qual es troba encimbellat el poble.

Tornem al poble, on no viuen persones però sí una gran comunitat de gats. Passem sota l'església, que manté dempeus les parets exteriors i el campanar, però no el sostre, que es troba esfondrat. Comença aquí el camí que ens portarà fins a la surgència del Yaga. El camí planeja primer pels afores del poble, on antigament hi devien haver horts i cultius. Passem un bonic tram de camí envoltat de parets de pedra seca, ara cobertes de molsa per efecte de la humitat i l'ambient obac. Al cap d'uns minuts trobem un cartell que ens indica la perillositat del camí, el qual comença a baixar molt fort.

Deixem la placidesa del camí sobre la cinglera i comencem a baixar molt fort per un sender que traça una diagonal descendent per la mateixa cinglera. Alguns passos són una mica aeris, i trobem un tram equipat amb cadenes per més seguretat. En alguns punts cal mig grimpar, o almenys agafar-se a roques i boixos per desfer alguns trams molt drets. Sense grans dificultats, més aviat entreteniments, anem baixant poc a poc cap al llit del riu. Pel camí anem contemplant flors molt vistoses de totes menes que semblen ben adaptades a aquest terreny abrupte.

Quan gairebé sembla que estem acabant de baixar cap al llit del riu, de sobte hem de pujar uns pocs metres. Trobem uns esglaons fets a la roca que ens deixen dins d'una gran balma. A la dreta un bonic túnel natural ens permet tornar a sortir a la cinglera i continuar el camí. Després del túnel baixem per una escala feta de troncs, amb un cable de seguretat. El camí continua baixant uns metres més fins al llit del riu.

Arribem al fons de la gorja d'Escuaín, i estem envoltats de grans parets. Entremig el riu baixa amb molt poca aigua, i forma unes petites bassetes d'aigua nítida on hi viuen tritons pirinenencs, una raça d'amfibis autòctons, protegits i molt delicats. Passegem vora les bassetes, sense destorbar els petits animalons ni fer brogit a l'aigua. Són uns animals tranquils, desconfiats i sigilosos, i viuen només en hàbitats molt concrets, en entorns aquàtics calcaris, amb l'aigua circulant però tranquil·la, i en indrets molt tranquils.

Just on ens deixa el camí podem observar també la impressionant surgència del Yaga, coneguda també com les fonts d'Escuaín. Es tracta d'una gran afloració d'aigua que surt directament de la roca del vessant contrari d'on hem vingut. Forma una bonica cascada que serpenteja i s'eixampla fins al fons del torrent, multiplicant per molt el seu curs, ja que la part superior on hi ha les bassetes hi circula només un fil d'aigua. Precisament l'aigua que brolla de la roca prové d'un gran sistema suberrani que té aquí el seu punt de sortida, però l'origen està situat més d'un quilòmetre més al nord. Es tracta d'un gran torrent subterrani d'alt interès espeleològic, conegut com a Sistema Badalona, del qual s'han recorregut més de 30 quilòmetres de galeries subterrànies.

Després de passar una bona estona observant els tritons en aquest magnífic entorn, així com la bonica cascada que alimenta el riu Yaga, tornem a pujar pel mateix camí, molt costerut i amb alguns trams equipats com comentàvem. Arribem de nou al poble i tornem a arribar fins al mirador, ara amb una mica de sol que permet contemplar encara més majestuós el gran engorjat. Tanquem la ruta al petit aparcament de l'inici del despoblat.

Fer un volt per Escuaín és com recular en el temps, a través dels seus carrers estrets i sense asfaltar, amb petites cases fetes de pedra seca. Contemplar la gorja és una meravella, i baixar al fons encara més, amb els tritons i l'espectacular cascada. Hem fet una ruta curta però ben distreta, perfecta per un dia de relax després d'una activitat de més entitat.

Imatges