És un cim modest comparat amb els seus veïns que superen els 4.000 metres, però les seves parets verticals atrauen a multitud d'escaladors, i també aficionats a les vies ferrades de nivell. La ferrada del Jegihorn és llarga i dura, amb un últim tram del màxim nivell. Té un espectacular pont nepalí de 90 metres i una secció molt vertical i fins i tot extraplomada sense esglaons.

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.

El tercer dia que passem a Saas Fee el dediquem a pujar un cim de més entitat, tant per l'alçada com per la major dificultat tècnica que representa. Després de pujar amb 2 funiculars i un metro alpí comencem un tram d'ascensió per glacera, una cresta molt exposada, un tram de pla per una àmplia glacera i l'atac final al cim després d'una forta pujada.

Sembla impossible poder fer un cim de 4.000 m. amb una simple excursió matinal, però és del tot factible. De fet, fins i tot si sortim d'hora podríem tornar a esmorzar a mig matí. Tot plegat és gràcies a les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Saas Fee, especialment agressives visualment en la seva part central. Un cim fàcil però agraït per iniciar-nos amb la quota dels quatre-mils, amb ambient alpí al cap d'amunt i unes vistes fantàstiques.

Just a sobre del poble de Saas Fee s'aixeca força vertical un cim de més de 3.000 metres, molt visible des de la vall, el cim del Migdia o Mittaghorn. A més del camí tradicional per accedir-hi, que volta per cara no visible des del poble i menys vertical, hi ha una via ferrada, força llarga però de dificultat mitjana que permet atacar directament el cim, després de seguir una marcada cresta.

Passem la nit a Chamonix, de camí cap a Suïssa. Però l'entorn de Chamonix és molt temptador, especialment per als que no coneixem pràcticament la zona. Per això decidim dedicar un matí a buscar una bona panoràmica del massís del Mont Blanc, tot i la boira empipadora. Consultant a l'oficina de turisme ens recomanen arribar-nos fins al petit poblet de Praz. Des d'aquí agafem el telecabina de la Flégere, i després un altre telecadira que ens enfila més amunt.

De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.

Ens iniciem en el món de l'escalada de la mà d'uns excel·lents i pacients mestres i amics: el Cinto i el Ferran. Per aquest primer contacte amb la roca i les cordes trien la via "La Carla se'n va a la Selva", a Malanyeu, una via fàcil de 3 tirades amb trams de IV. i V. Per tornar fem un ràpel des de dalt els cingles de Devesó. Una matinal molt divertida experimentant noves sensacions.

Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.

El vessant sud del Parc Natural Cadí Moixeró ofereix múltiples possibilitats d'itineraris en bicicleta de muntanya, tots ells exigents pel desnivell que acumulen. La ruta d'avui és molt assequible, i permet en poc més de 30 quilòmetres contemplar bones panoràmiques del Moixeró, del Pedraforca i la vall del Bastareny.