Amb el mal temps del cap de setmana decidim fer una sortida fàcil i ben aprop. Aprofitem que es celebra l'última etapa de la Pirena i ens apropem fins al Pla d'Anyella per veure els gossos. Decidim pujar el Puigllançada, però la boira ho impedirà.
Sortim a fer una volta amb esquís i raquetes al lloc on fa cent anys es va començar a practicar l'esquí a Catalunya. Enguany la neu ha estat generosa a la zona dels Rasos, i fem una sortida curta i relaxada per gaudir d'aquest paratge tan proper.
Amb tota una colla de corredors i corredores convocats per internet sortim d'Aiguafreda per fer un entrenament-reconeixement de la Cursa de la Vall del Congost. Guiats per l'ànima de la cursa, el Toni, ens endinsem pels camins d'aquesta zona del Montseny.
El Baix Empordà ofereix una extensa xarxa de pistes i camins força planers que permeten recórrer en bicicleta un ampli i variat territori sense excessiu esforç. Circulem per pobles d'interior i acompanyem el Ter fins a la desembocadura, a la Gola del Ter.
Després d'un dissabte nevant, decidim pujar una muntanya de fàcil accés tot i la seva alçada, 2.914 m. És una bona alternativa per fer una matinal d'iniciació o en dies en què el risc d'allaus no aconsellen objectius més ambiciosos.
Seguim la tradició recentment instaurada el dia de Reis amb la colla dels Mountain Runners: anem corrent des de Berga fins al concorregut Firal dels Reis (Montclar), on s'apleguen milers de persones per esmorzar el dia de Reis.
El Taga és un cim especial i molt agraït, ja que tot i l'escassa altitud (2.040 m.) i el poc esforç que representa pujar-lo s'assoleix una visió esplèndida. En un dia de bona visibilitat l'espectacle natural està servit.
Ja l'havia fet, però aquesta via ferrada és molt divertida. Avui hi vaig amb el meu pare, que a més de superar la verticalitat de la via, s'endú la càmera per fer-ne un reportatge en vídeo, i això ja és més difícil.
Dediquem un dissabte esplèndid de gener per enfilar fins un cim emblemàtic, el Pic d'Envalira. Ha estat una sortida dura, ja que l'ascensió per la solitària vall de Campcardós és força llarga, i cal superar un desnivell positiu de 1.450 metres.
Fem una sortida caminant cap una de les zones més desconegudes, despoblades i poc transitades de la comarca del Berguedà: els Rasos de Tubau. Sortim des de Sant Jaume de Frontanyà, enfilarem fins al punt més elevat, el Morro d'Ulà, i tornarem tot contemplant algunes esglésies romàniques de la zona.
