Rocs del Catllaràs

De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Santuari de Falgars, La Pobla de Lillet
• Distància: 17,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 920 metres
• Temps: 05:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Santuari de Falgars	00:00	00:00	0
Camp de l'Ermità	00:41	00:41	2,4
Collet Llebató	00:15	00:56	3,1
Roca del Catllaràs	00:13	01:09	3,9
Roca del Cortal	00:18	01:27	5,1
Roc de la Mare de Déu	00:26	01:53	6,5
Roca Forcada	01:19	03:12	8,4
Xalet del Catllaràs	00:42	03:54	10,1
Roca de la Lluna	00:19	04:13	10,9
Vallfogona	01:00	05:32	14,4
Falgars	00:19	05:32	15,8

Crònica

Ja hem comentat en diverses ocasions algunes de les característiques del massís del Catllaràs, i d'aquestes en destaquem el seu caràcter suau, sense cims destacables. Les seves formes són més aviat arrodonides, tot i que hi ha destacades excepcions sobretot en el vessant sud (cingles de Malanyeu, Sobrepuny, cingles del Castell de l'Areny, Tastanós,...) En tot cas la part alta del massís és arrodonida i coberta de vegetació. Tot i això sobresurten un reguitzell de roques de considerable magnitud que contrasten fortament amb l'entorn. Alguns d'aquests "rocs" són petites elevacions, com el conegut Roc del Catllaràs, i altres són petits cims, com la Roca de la Mare de Déu o la més destacada Roca Forcada. Fem una ruta circular que ens porta a recórrer una part del vessant nord del massís i a enllaçar un bon nombre d'aquests característics "rocs" o "roques". M'encurioseix que tot i que el mapa de l'Editorial Alpina gairebé sempre parla de "roques", algunes d'aquestes elevacions es coneixen habitualment en masculí: Roc del Catllaràs, Roc de la Mare de Déu.

Sortirem des del Santuari de la Mare de Déu de Falgars. S'hi arriba després de seguir 3 o 4 quilòmetres per la pista asfaltada que surt des dels afores de la Pobla de Lillet. Pugem amb compte ja que la carretera transita per terreny obac, i a l'hivern sovint la trobem glaçada. Avui serem una bona colla: Queralt, Maddi, Sílvia, Ferran i jo mateix, disposats a gaudir d'un matí caminant pel Catllaràs.

Des de l'aparcament del costat del Santuari de Falgars baixem fins a l'ampla collada de Falgars i prenem el camí evident que surt darrere mateix de la font on ens abastim d'aigua. Seguirem durant una bona estona el GR-4, que puja suaument enmig d'una fageda. Més endavant s'ens afegirà també el PR C-129. Anem pujant còmodament per camí ample i trams de pista. Passem el Pla de Sant Cristòfol i seguim un tram força planer que ens acosta en pocs minuts al Camp de l'Ermità (min. 41). Creuem aquest ampli pla, encatifat d'herba i amb pins esclarissats. Passem un vailet i prenem el camí que després del prat comença a pujar de forma més decidida. Uns metres més endavant puja de valent, i suem fins arribar al Collet Llebató, on retrobem la pista i un pal indicador.

Deixem el GR que continua per la pista i prenem el camí cap a l'esquerra, marcat com a PR C-52. Enllacem amb una pista i pugem uns metres més fins al Coll del Catllaràs, on seguim pel cantó oposat al que venim, en suau baixada. Pocs minuts més i arribem al Roc del Catllaràs, el primer de la nostra col·lecció de "rocs" catllarassencs d'avui. És un dels menys destacats, i alhora és dels més coneguts. Està situat en l'esplèndid Pla del Catllaràs, un gran planell herbat molt bonic amb el característic roc just al mig. Creuem el pla d'oest a est i seguim els senyals blancs i grocs del PR.

El camí s'endinsa al bosc en un terreny planer. Al cap d'uns minuts passem al costat d'un altre d'aquests rocs, la Roca del Cortal, petit però vertical. Sense aturar-nos continuem caminant, passem per la Font Assedegosa i en pocs minuts més arribem al Prat Gespador, on també hi ha una font. A l'altra banda d'aquest ampli planell veiem de lluny l'espadada Roca del Coll de la Ceba. Seguim uns metres per la pista cap a la dreta, i aviat la deixem per seguir el camí que marxa també cap a la dreta i es torna a endinsar al bosc. Cal seguir els senyals del PR. Caminem uns minuts en pujada i de seguida arribem al Joc de la Pilota.

Una de les característiques d'aquesta zona alta del Catllaràs és que sobresurten algunes roques verticals, sovint recolzades en zones ben planeres. El Joc de la Pilota és un petit pla tancat per totes bandes, i on els enginyers britànics que el segle XIX van partipar en la construcció de les explotacions mineres acostumaven a jugar a futbol. Creuem el pla de llarg, amb la mirada posada al Roc de la Mare de Déu o Roca del Joc que s'alça vertical a la nostra esquerra, al fons del pla. Ens hi acostem fins a la base, i busquem el camí amagat entre el fullatge i els faigs despullats. Enfilem el camí costerut cap al cim, i un tros amunt fins i tot haurem de fer un parell de passos de grimpada (II) per acabar d'arribar a l'estret cim.

El Roc de la Mare de Déu és un dels rocs més destacats i bonics del Catllaràs, ja que forma un petit cim estret i estètic, vertical per totes bandes, tot i que és ben fàcil arribar-hi. A dalt hi ha una gran creu, un llibre de registre i dues mares de Déu. Des del petit cim tenim una esplèndida panoràmica omnidireccional. Aprofitem l'agradable temperatura i la bellesa del lloc per descansar uns minuts i esmorzar. En acabat desfem el camí de pujada i tornem a baixar al Joc de la Pilota. Acabem de creuar el pla i seguim pel camí que continua pel vessant contrari per on hi havíem entrat.

Baixem uns minuts, tot contemplant les Roques d'Arderiu a la nostra esquerra. Les Roques d'Arderiu formen una paret molt vertical al vessant sud-est on s'hi han obert diferents vies d'escalada, la majoria de considerable dificultat. Passem a certa distància de les roques, per un camí que les voreja per la dreta. Davant mateix de les roques deixem el camí marcat que tomba cap a l'esquerra i seguim de dret, prenent sempre com a referència les Roques d'Arderiu que ens queden a l'esquerra. Arribem fins un petit collet i comencem a baixar per l'altre vessant. El camí és poc definit, i tendeix més aviat cap a l'esquerra, però ens convé anar cap a la dreta, per tant l'abandonem i busquem el millor pas entremig del bosc de pins i boixos. Sense dificultat baixem uns metres fins a trobar una pista. La seguim uns minuts cap a la dreta, i aviat veiem davant nostre la Roca Forcada amb la seva forma ben característica. Continuem fins a la Collada d'Arderiu.

Arribats a l'evident collada, quan la pista comença a baixar fortament i gira a la dreta, l'abandonem i busquem un senderol difús entremig dels arbres. Al principi és difícil de trobar, cal començar a pujar entre els arbres lleugerament cap a l'esquerra, seguint la línia que ens marca la pròpia muntanya. Aviat el camí és més definit, i trobem alguna fita escadussera que ens ajuda a trobar el camí. Pugem uns metres i el camí gira a l'esquerra per voltejar la base de la Roca Forcada. Passem per les restes d'un antic carregador i seguim amunt buscant el millor pas fins a trobar el fil de la carena que anirem seguint fins pràcticament el cim. En l'última part podem superar un petit tram de grimpada (II+) per la roca conglomerada d'aquest sector i així encarar directament el cim, o bé vorejar per una zona d'arbres cap a la dreta per pas més fàcil. Nosaltres pugem per la grimpada i després baixarem pel camí més fàcil.

El tram final de pujada cap al cim de la Roca Forcada és fàcil però molt aeri, ja que la Roca Forcada es desploma verticalment més de 200 metres fins als plans de l'Arderiu. Arribem un petit avantcim i continuem per la carena aèria fins una curta i fàcil grimpadeta que ens acosta al pollegó superior, el punt més elevat amb 1.544 m. Des del cim podem veure el pollegó inferior, amb l'enforcadura entremig, però per accedir-hi caldria portar corda i muntar un ràpel una mica complicat, ja que no hi ha res per instal·lar-lo. Contemplem el paisatge des del cim, i sobretot el profund estimball que tenim sota els nostres peus. Tornem sense dificultats, però anant amb compte, i tornem a baixar, vorejant en aquest cas per l'esquerra de la carena fins a trobar uns arbres, evitant així la grimpada inicial, fàcil de pujada i més lletja de baixada.

Baixem fins a la collada d'Arderiu, i seguim per la pista que havíem vingut fins a creuar-nos amb una altra pista més principal. Pocs metres abans del trencant, si ens hi fixem a l'esquerra podem veure l'entrada d'una antiga mina. En arribar a la pista principal que pujaria cap al Roc de la Lluna la seguim 20 o 30 metres cap a la dreta i de seguida l'abandonem per marxar pel bosc cap a l'esquerra, buscant restes d'un sender pràcticament perdut que en aproximadament 5 minuts ens deixarà al peu del Xalet del Catllaràs. Aquest edicifi, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, va allotjar els enginyers anglesos que van iniciar l'explotació de diverses mines de carbó al Catllaràs i que servien de combustible a la fàbrica de ciment Asland, de la propera vila de Castellar de n'Hug, propietat d'Eusebi Güell, amic i mecenes de l'arquitecte modernista.

Passem per sota mateix del xalet, canviem de direcció i seguim cap a l'esquerra seguint els senyals del PR. Continuem uns metres de pla i de seguida comencem a pujar fortament fins arribar al Collet Fred, on hi ha la petita àrea recreativa i les escales que ens permetran arribar en pocs minuts més al Roc de la Lluna. A dalt del roc hi ha un ampli mirador amb una taula que ens permet identificar molts dels cims que es poden contemplar des d'aquest punt. És un lloc molt bonic i freqüentat, un mirador situat sobre un dels rocs del Catllaràs que es desploma molts metres per sota, oferint una àmplia perspectiva. De la multitud de muntanyes que es poden veure des d'aquí els ulls se'n van cap al Pedraforca, amb una esplèndida vista frontal.

Tornem a la base de les escales i en arribar a la pista la seguim cap a la dreta durant gairebé un quilòmetre. Passem per sota mateix de les Roques d'Arderiu, les mateixes que ja havíem vist abans, i que ara contemplem des del cantó contrari. Igualment passem per sota mateix del Roc de la Mare de Déu, que s'aixeca altiu sobre mateix de la pista. Poc després de passar per sota mateix del roc, ens hem de fixar en una fita que veurem a la dreta de la pista. Aquesta fita marca l'inici d'un camí difús a l'inici que marxa en diagonal uns metres i que aviat gira a la dreta. És poc definit a l'inici, però és reconeixible, i al cap de pocs metres, quan gira, trobarem els senyals del PR que haurem d'anar seguint.

Avancem ara per un camí ben definit i bonic dins d'un bosc espès i humit. El camí planeja i en tendència va baixant, tot i alguna petita sifonada. Voregem el Serrat del Llamp per aquest bonic camí. Passem al costat d'un antic carregador, una instal·lació que permetia baixar el carbó extret de la mina propera fins a la pista uns metres per sota. Després de trobar les restes del carregador (dreta) veiem la mina (esquerra). Continuem avançant pel camí una bona estona, fins que baixa decidit a trobar una pista just al punt en què es bifurca. Seguim la de més a l'esquerra que puja en direcció a Vallfogona (hi ha un indicador). Pugem uns metres per la pista i aviat la deixem per seguir el camí que adreça (PR). Passem al costat de la casa de Vallfogona, avancem uns metres per la pista i la tornem a deixar per prendre el camí que voreja la solana de Vallfogona i que aviat tomba i comença a baixar fins a les envistes de Falgars.

Acabem d'arribar a Falgars després d'una ruta circular en constants pujades i baixades que ens ha portat a conèixer alguns dels rocs i roques més significatius de la part alta del Catllaràs, en un entorn de mitja muntanya que combina fagedes, pinedes i bonics prats d'alçada.