Ens ha sorprès gratament l'ascensió a aquests cims situats al sud del massís de Posets, ja que tot el recorregut és d'una gran bellesa. La perspectiva del Posets i la cresta d'Espadas és immillorable. El recorregut és llarg però molt variat, amb un tram final força aeri que li dóna un bon caràcter alpí.
És un dels cims de més de tres-mil metres més fàcils, tant per distància com per dificultat. El cim se situa al vessant més meridional del massís de la Maladeta, enmig de la cresta de Cregüeña i sobre del gran llac homònim. Des del cim hi ha una gran panoràmica de l'Aneto, el Maldito i els cims propers, això si la boira ho permet.
La primera edició de la cursa Cavalls del Vent va ser un èxit esportiu i de participació, amb gairebé 350 atletes recorrent un dur itinerari de 80 quilòmetres i 5.800 metres de desnivell enmig del Parc Natural Cadí Moixeró, sortint des de Bagà. Jessed Hernàndez es va endur la victòria amb un temps espectacular de 9:31. Corinne Favre va guanyar en categoria femenina. Una cursa molt emocionant i especial en què només acabar suposava un gran èxit. Vídeo resum.
Probablement una de les millors perspectives del Midi d'Ossau és la que es pot veure des dels llacs d'Ayous, a l'oest de la muntanya. En una excursió matinal ben fàcil fem una volta circular que ens porta a conèixer diversos llacs de la zona i assolir grans panoràmiques del Midi i dels cims propers.
El seu aïllament respecte a les muntanyes properes, el seu color fosc, la forma peculiar i la verticalitat de les seves parets que emergeixen des de la base converteixen al Midi d'Ossau en una de les muntanyes més emblemàtiques dels Pirineus. Enfilem la muntanya magestuosa, més espectacular que difícil, tot i que requereix una bona grimpada per pujar i fer algun ràpel per baixar. Imprescindible.
La primera edició d'aquesta cursa de muntanya a Avià va congregar més de 100 corredores i corredors disposats a enfrontar-se amb un recorregut de 15 quilòmetres i més de 600 metres de desnivell per camins escarpats. En categoria masculina Joan Freixa es va imposar amb contundència, a gairebé 4 minuts del segon classificat. En categoria femenina es va imposar Lucía Martínez. Vídeo de resum de la cursa.
Es tracta d'una via ferrada curta però força aèria. El seu fàcil accés i la poca dificultat la converteixen en una bona alternativa per a la iniciació o com a complement per a alguna altra activitat. L'equipament és de molt bona qualitat, potser excessiu. Un pas força extraplomat és la principal dificultat. Té l'al·licient afegit d'arribar a la bonica església romànica de Sant Vicenç d'Enclar.
El Berguedà és una comarca amb dues cares molt diferenciades. El Baix Berguedà és una zona més planera i agrícola, amb elevacions suaus. En canvi l'Alt Berguedà és un terreny muntanyós i abrupte, amb alçades que superen els 2.600 metres. No hi ha zona de transició, sinó que des de la plana s'aixequen bruscament fortes elevacions, algunes d'elles accessibles amb bicicleta i que constitueixen excel·lents miradors sobre el Baix Berguedà i la Catalunya central.
El tercer cim més elevat dels Pirineus és un fantàstic massís calcari accessible des de diverses bandes. Pugem pel vessant nord, per la vall de Pineta i en un sol dia, superant un fort desnivell i moltes hores de marxa. L'itinerari és espectacular i s'allunya de la massificada ruta habitual. Permet contemplar la glacera i també la panoràmica espectacular des del Balcó de Pineta. La boira ens impedirà la vista des del cim, però no la sensació d'haver gaudit d'un gran dia d'alta muntanya.
Força distanciada dels cims més propers, aquesta muntanya ofereix una gran panoràmica de tot el massís de la Pica d'Estats i també dels veïns cims de la capçalera andorrana. Té una bonica forma piramidal de tres cares, només visible de lluny. Dels diversos camins possibles, triem la fàcil carena oest per pujar-hi i l'escarpada i pendent cresta del Port de Boet per baixar.
