Els Cingles de Queralt marquen la primera frontera entre la plana de la Catalunya interior i el Prepirineu. Pujar a Queralt és una activitat freqüent per a molts berguedans. Hi ha diversos camins que hi menen. El d'avui és un dels més llargs i que permeten recórrer la base i la part alta dels cingles tot gaudint d'una extensa panoràmica sobre la Catalunya central. Aquest recorregut servirà de base per a la cursa solidària en benefici de la Marató de TV3.

De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.

El cim més elevat de la serra d'Aralar s'aixeca tan sols uns metres sobre un gran altiplà muntanyós, en una zona farcida de monuments megalítics i coves calcàries. Cap al nord l'altiplà es desploma longitudinalment sobre la vall, formant uns quilomètrics cingles coneguts com les Malloas. Una ruta fàcil i còmoda, pràcticament circular, que ens permet conèixer una àmplia zona del Parc Natural d'Aralar.

Diuen que és una de les muntanyes més boniques d'Euskal Herria, tant que fins i tot l'anomenen el Cerví basc. La ruta normal no té cap dificulat tècnica, tot i ser una muntanya abrupta i espectacular. Fem una ruta circular vorejant la cara nord fins a la cascada de Muitze i arribant fins al coll des d'on s'ataca el cim. Baixem per la ruta normal tot conemplant el vast paisatge.

La costa guipuscoana reserva espectaculars sorpreses en forma d'abruptes penyasegats que s'aboquen des de l'altura fins a les fredes aigües del cantàbric. Entre les poblacions de Zumaia i Deba trobem un dels trams més interessants, amb el curiós mil-fulls de roca conegut com a flysch. Seguim el magnífic camí que ressegueix els penyasegats gaudint dels contrastos del blau marí i el verd intens dels prats frondosos.

Sortim des de la cruïlla de Gréixer fins a l'Hospitalet de Roca-sança on prenem el camí que enfila fins a Coll de Jou. Avancem cap a l'oest per la carena del Moixeró fins assolir el cim de Penyes Altes, on gaudim d'esplèndides vistes cap a totes bandes. Continuem per la carena fins a trobar el camí de les canals del Goter i baixem ràpidament fins a Roques Negres. Acabem de tancar la ruta circular avançant més suaument fins a Gréixer.

De la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà. Fem una interessant excursió d'aproximació i escalem aquesta estètica agulla per la via normal, oberta els anys 30. És una escalada de poca dificultat (IV) en un entorn simbòlic i de gran bellesa, amb espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.

És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.

Sobre mateix de Coll de Nargó hi ha una zona d'escalada ben coneguda, amb multitud de vies que solquen la pared sud de la Roca de Nargó. En aquest cas resseguirem la cresta que forma aquesta roca d'est a oest, gaudint d'un magnífic itinerari molt aeri de dificultat moderada. Gaudim en tot moment d'excel·lents vistes i de l'agradable sensació de moure'ns en tot moment pel fil escarpat d'aquesta petita cresta calcària.

La neu, molt més abundant del que prevèiem, frustrarà per partida doble la sortida que teníem prevista, primer al pic d'Escobes i després al de Fontargent. Sortim de la plàcida Vall d'Incles i al cap de poc de caminar ja veiem inviable accedir al pic d'Escobes a causa de la neu dura. Fem un intent al Fontargent, i tot just pugem un tros més amunt del coll. No assolim el cim però gaudim d'esplèndides vistes sobre els estanys.