Preparant la ruta "Talaies sobre el Baix Berguedà" (I)

Queralt, i a sota, Avià

El Berguedà és una comarca amb dues cares molt diferenciades. El Baix Berguedà és una zona més planera i agrícola, amb elevacions suaus. En canvi l'Alt Berguedà és un terreny muntanyós i abrupte, amb alçades que superen els 2.600 metres. No hi ha zona de transició, sinó que des de la plana s'aixequen bruscament fortes elevacions, algunes d'elles accessibles amb bicicleta i que constitueixen excel·lents miradors sobre el Baix Berguedà i la Catalunya central.

Mont Perdut (3.355 m.) per Pineta

Cara nord del Mont Perdut, amb la glacera enmig

El tercer cim més elevat dels Pirineus és un fantàstic massís calcari accessible des de diverses bandes. Pugem pel vessant nord, per la vall de Pineta i en un sol dia, superant un fort desnivell i moltes hores de marxa. L'itinerari és espectacular i s'allunya de la massificada ruta habitual. Permet contemplar la glacera i també la panoràmica espectacular des del Balcó de Pineta. La boira ens impedirà la vista des del cim, però no la sensació d'haver gaudit d'un gran dia d'alta muntanya.

Pica Roja (2.903 m.)

Massís de la Pica d'Estats des del cim

Força distanciada dels cims més propers, aquesta muntanya ofereix una gran panoràmica de tot el massís de la Pica d'Estats i també dels veïns cims de la capçalera andorrana. Té una bonica forma piramidal de tres cares, només visible de lluny. Dels diversos camins possibles, triem la fàcil carena oest per pujar-hi i l'escarpada i pendent cresta del Port de Boet per baixar.

Pica d'Estats (3.143 m.) per la ruta dels 6 "tres-mils"

Via Gabarró i Pica d'Estats

Enllacem els 6 cims de més de 3.000 metres del massís de la Pica d'Estats en un itinerari circular. Passat el barranc d'Areste enfilem per terreny incòmode fins el Rodó de Canalbona (3.005 m.), seguim per cresta fins a la Punta Gabarró (3.114 m.) i continuem per la cresta, ara més aèria i exposada fins a la Pica d'Estats (3.143 m.) Amb pocs minuts més ens arribem al Verdaguer (3.133 m.), fem una mica de marrada per arribar al Montcalm (3.077 m.) i finalment grimpem fins arribar al Sotllo (3.073 m), des d'on tornarem per per l'aresta sud. Un itinerari llarg i amb fort desnivell.

Dom (4.545 m.)

Cara est del Dom, la banda oposada per on hem pujat

És una muntanya espectacular, sobretot vista des de la vall de Saas, des d'on es presenta com una gran piràmide pràcticament inexpugnable. Des del vessant de Zermatt es pot accedir més fàcilment, tot i això caldrà remuntar en dos dies més de 3.200 metres de desnivell, fent nit al refugi. Caldrà superar esquerdes de la glacera i considerables pendents de neu i gel.

Intent al Pollux (4.099 m.)

Al mig el Pollux, darrera el Castor

Des de la turística població de Zermatt agafem fins a 3 telecabines que ens porten fins als gairebé 3.900 metres d'alçada del Klein Matterhorn. Des d'aquí hi ha una perspectiva frontal i ben propera del Cerví. Molts dels excursionistes des d'aquí enfilen el Breithorn (4.164 m.), el "quatre-mil" més fàcil, accessible per una bona traça en poc més d'una hora. Nosaltres intentem arribar al Pollux, més lluny i exigent, però desistim en una xemeneia més difícil del que pensàvem.

Lagginhorn (4.010 m.)

Lagginhorn

A diferència d'altres cims que hem fet aquest dies, el Lagginhorn té molta més secció de roca que no pas de glacera. És un cim un xic més complicat, ja que el darrer tram és força dret i exposat, amb trams de II amb una bona timba. També cal tenir en compte el desprendiment de roques de les cordades superiors. El cim és petit i afilat, molt aeri i espectacular, amb bones vistes cap a totes bandes.

Gspon-Kreuzboden

Caminant prop d'un refugi

Preparem un dia més relaxat a la vall de Saas després de diversos dies de pujar muntanyes de més de 4.000 metres i fer dues vies ferrades força complicades. Aprofitant la combinació de transport públic i telefèrics sortim del bonic poblet de Gspon, a 1.800 m. d'alçada, i arribem fins a Kreuzboden, sobre Saas Grund, seguint un sender a força alçada sobre la vall, enmig de boscos frondosos, petites bordes i bones vistes sobre els cims.

Jegihorn (3.206 m.) per la via ferrada

Pont nepalí de 90 m.

És un cim modest comparat amb els seus veïns que superen els 4.000 metres, però les seves parets verticals atrauen a multitud d'escaladors, i també aficionats a les vies ferrades de nivell. La ferrada del Jegihorn és llarga i dura, amb un últim tram del màxim nivell. Té un espectacular pont nepalí de 90 metres i una secció molt vertical i fins i tot extraplomada sense esglaons.

Weismies (4.017 m.)

Aresta que porta cap al cim

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS