Pic d'Escobes (2.781 m.)

Desafiant i esquerp, d'un color fosc antipàtic i amb la silueta serrada es presenta aquest cim situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles. Fem una ruta circular que comença pujant al Port d'Incles, continua vorejant pel nord la cresta de Juclar i puja el Pic de la Pala de Sobre l'Estany. Cal perdre alçada per tornar a pujar al Coll de l'Alba i començar el tram més divertit de grimpada cap al cim de Noè i finalment l'imponent Escobes.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Pont de la Baladosa, Vall d'Incles, Canillo (Andorra)
• Distància: 13,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.240 metres
• Temps: 8:23 hores
• Dificultat: PD-
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpada amb passos de II, alguns aeris, pujant el Pic d'Escobes
• Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de la Baladosa	00:00	00:00	0
Port d'Incles	01:10	01:10	2,8
Pic de la Pala de Sobre l'Estany	02:04	03:14	4,8
Collada de Juclar	00:50	04:04	5,7
Coll de l'Alba	00:17	04:21	6,4
Pic de Noè	00:43	05:04	7,0
Pic d'Escobes	00:35	05:39	7,5
Estanys de Juclar	01:25	07:04	9,8
Pont de la Baladosa	01:19	08:23	13,9

Crònica

És una de les muntanyes més boniques d'Andorra. Tot i la subjectivitat i contundència de l'afirmació, hi ha molts arguments que l'avalen. És una muntanya de considerable altitud, amb una silueta molt retallada i amb forts pendents per tots els seus vessants. Està situada en una zona lacustre a la capçalera de la Vall d'Incles, a la frontera nord-est d'Andorra amb l'Arieja. Al seu voltant s'aixequen imponents moles granítiques, totes elles molt escarpades i espectaculars. És una zona de crestes i pics espadats, entre els que destaquen el Pic de Rulhe, els pics de Juclar, el Pic de l'Alba i el petit però exigent Cilindre d'Escobes.

L'ascensió al pic d'Escobes no té grans dificultats, però cal preveure un darrer tram de grimpada per terreny aeri. El camí normal de pujar-hi remunta el riu de Juclar fins a trobar els estanys homònims, i des d'aquí enfila el coll de l'Alba fins a l'aresta summital, on comença el tram de grimpada que condueix al cim. Nosaltres però farem una volta circular, força més llarga i exigent. Ens inspirem en el llibre Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental Català, de Manel Figuera, 2005, Cossetània Edicions, on s'explica una ruta similar, tot i alguns canvis, i en sentit invers.

Sortim des de l'ampli aparcament del Pont de la Baladosa, al final de la carretera de la Vall d'Incles. Aquí seguim el GR en direcció nord-est, al peu del riu Manegor. El camí comença pujant amb considerable pendent, i més endavant s'ajau sota les parets dels pics de Fontargent i Anrodat, que ens queden a l'esquerra. Anem pujant per l'ampla vall fins assolir sense complicacions i en poc més d'una hora el Port d'Incles, una de les vies de comunicació ancestrals entre Andorra i l'Arieja.

Arribem al coll i trobem el primer inconvenient del dia: la boira. Sabem que a partir del coll no hi ha camí definit, i amb bona visibilitat sempre tens punts de referència que ajuden a l'orientació, però amb la boira espessa la cosa es complica. Ens perdem l'esplèndida vista dels estanys de Fontargent, que queden més al nord. No sabem si hem de baixar cap al cantó occità o si hem de flanquejar sense perdre alçada. Estem a punt d'abandonar per la boira i tornar enrere. Veiem però alguna fita que tendeix cap a l'est (dreta) i la seguim. Aviat perdem el rastre, però de forma gairebé miraculosa i ràpida desapareix la boira i apareix davant nostre el piramidal Pic Negre de Juclar. No hi ha camí, però veiem que tot flanquejant podem accedir a la coma que s'obre entre els pics Negre de Juclar i de la Pala de Sobre l'Estany. Flanquegem primer per forts pendents d'herba, sota mateix de la cresta de Juclar, i tot seguit entrem el en caos de blocs granítics.

Arribem a un petit estanyol sota mateix del Pic Negre de Juclar on tornem a trobar alguna fita. Comença una llarga i fatigosa pujada per terreny incòmode entre grans blocs. A la nostra dreta ens queda el pic Est de Juclar, i a l'esquerra el pic Negre. Enrere, al fons del circ veiem parcialment els estanys de Fontargent, que només treuen el nas entre la boira. Estem en una zona molt feréstega, sense camins i en absoluta sol·litud. Després d'una llarga estona de sortejar rocs en fort pendent assolim la carena que es desploma cap a l'oest en un ampli coll que separa els pics Negre de Juclar (nord, esquerra) i de la Pala de Sobre l'Estany (sud, dreta). Remuntem uns metres més per l'aresta cap a la dreta i arribem en pocs minuts al Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.629 m.)

El Pic de la Pala de Sobre l'Estany no és pas un cim gaire destacat, i no tindria més història si no fos per la seva privilegiada situació, entremig de les grans muntanyes d'aquest sector, de manera que podem gaudir d'una excel·lent panoràmica, només destorbada per l'empipadora boira. Cap al nord tenim a poca distància i en mateix cordal el Pic Negre de Juclar, i més enllà l'espectacular pic de Rulhe, amb la seva escarpada cresta. A l'est el grup del Pic d'Escobes i els seus satèl·lits (Cilindre d'Escobes, cresta de Siscaró,...) A l'oest la cresta de Juclar, també en el mateix cordal on estem situats, i finalment al sud els estanys de Juclar al fons de la vall i l'ampla Tossa de Juclar més enllà. Espectacular!

Fem un mos al cim i comencem a baixar per la cresta est. És una aresta ampla, aèria pel cantó occità, però que no ofereix cap mena de dificultat fins un punt en què queda pràcticament tallada. De fet quan arribem a la punta no veiem clar com baixar, ja que el pas és molt vertical i caldria corda per fer un ràpel. Tornem enrere i veiem que pel vessant nord hi ha alguns canalons que permeten baixar en fort pendent, però sense més problemes. La canal més fàcil per baixar és prop del cim, i més avall veiem que hi ha alguna fita, però com que ja hem baixat un bon tram de l'aresta baixem per la primera canal que veiem accessible. Amb compte perdem alçada fins una zona de blocs. Baixem tot contemplant davant nostre l'estètic pic de Rulhe i l'estany de Juclar nord. De fet els estanys de Juclar andorrans estan situats al vessant sud, i són dos, l'Estany Primer i l'Estany Segon. A l'altra banda de la collada de Juclar, ja en territori francès, trobem un altre llac amb forma de semicercle, sota el Pic de Rulhe, i que s'anomena també Estany de Juclar.

Arribem a la collada de Juclar, el punt més baix equidistant entre el Pic de la Pala de l'Estany d'on venim i el Pic d'Escobes on anem. Però el Pic d'Escobes és molt escarpat pel vessant oest, i no podem accedir-hi directament sinó que cal pujar primer al coll de l'Alba i guanyar la cresta. Així doncs des de la Collada de Juclar pugem cap al Coll de l'Alba per camí fresat i evident. Trobem diverses persones que suposem vénen del pic d'Escobes o que segueixen el GR venint des de l'Arieja. Al marcat coll de l'Alba deixem el camí principal, canviem de direcció tombant cap al sud i seguint les abundants fites que s'encaminen cap a la cresta que tenim just a sobre.

No hi ha camí definit, però sí moltes fites que podem anar seguint buscant el millor pas. Pugem per una zona pedregosa, on cal grimpar en algun punt, però sense dificultats. En pocs minuts assolim la carena i veiem la bonica piràmide summital del Pic d'Escobes a la dreta, i el menys definit pic de Noè a l'esquerra. Anem primer al pic de Noè (2.748 m.), amb un darrer aeri però sense dificultat. Aprofitem el petit replà cimer per dinar tot contemplant l'esplèndida perspectiva de la qual destaquen 3 cims escarpats: el proper pic d'Escobes, el pic de l'Alba a l'est i el pic de Rulhe al nord.

Tornem enrere per la cresta en direcció al pic d'Escobes. No cal seguir estrictament la cresta, ja que hi ha un caminet evident uns metres per sota, per la banda del circ de Siscar. En pocs minuts arribem al peu de la piràmide cimera, i a partir d'aquí cal començar a grimpar. Val la pena fixar-se en les fites per no complicar-se innecessàriament la vida. Primer cal grimpar per una petita xemeneia (II), i tot seguit anar sortejant els obstacles. Cal superar diversos esglaons rocosos sense dificultat, tot i que algun pas és considerablement aeri. Un darrer tram de grimpada més fàcil ens condueix directament al cim, sorprenentment pla. El pic d'Escobes és retallat per totes bandes, però a dalt fa un petit pla de roca on es pot estar còmodament. A l'est contemplem al llargarut circ de Siscar i la cresta escarpada que uneix el pic on som amb la resta del cordal: Cilindre, Siscaró, Cabaneta i Roc Meler.

Baixem pel mateix camí, desgrimpant amb compte el primer tram, i ja sense dificultat tot i el fort pendent fins al Coll de l'Alba. Des d'aquí seguim el còmode camí que baixa cap als estanys de Juclar, i que mena al mig dels dos, sota mateix de la vertical paret oest del pic on acabem de pujar. Voregem l'Estany Primer a peu d'aigua per l'esquerra, sense agafar el camí que puja fins al refugi. Baixem el camí habitual i força transitat que segueix el riu de Juclar i en aproximadament una hora més arribem de nou al punt d'inici.

El Pic d'Escobes és una muntanya imponent i espectacular, una d'aquelles imprescindibles que per naps o per cols encara no havíem pujat. La seva silueta escarpada i la verticalitat per totes bandes la fan molt atractiva. Sembla que aquest interès ja ve de lluny, i una llegenda local conta que en el seu periple aquàtic Noè guiava la seva arca per aquests verals i en veure el pic d'Escobes que sobresortia de les aigües en forma de ganxo no va dubtar en amarrar-hi la seva nau. Quan les aigües diluvials van anar minvant els animals van baixar a pasturar als amplis planells de la Vall d'Incles, i fins i tot el salvador de la biodiversitat va construir una borda a la vall, la primera de les moltes que encara hi ha i que conformen un bonic paisatge humanitzat. La llegenda de Noè, el primer dels ecologistes sense saber-ho, va donar nom al petit cim des del qual es pot contemplar la millor vista de la punta del Pic d'Escobes on va estacar l'Arca.

Continuarem durant l'estiu seguint els passos de l'epopeia de gran patriarca narrada en la mitologia de diverses religions. Mentrestant bones vacances!