Pic Long (3.192 m.)

El punt culminant del massís del Neuvielha està considerat com un dels cims principals més difícil dels Pirineus. És una zona escarpada per tots cantons, i requereix bona grimpada per terreny aeri. Sortim de l'estany de Cap de Long i fem una llarga aproximació fins a coronar el pic Maubic. Continuem per cresta fins a l'Agulla Tourrat, baixem per terreny molt pendent i fem una llarga travessa fins els pics de Bugarret i d'Estibère Male. Tot seguit una grimpada força aèria ens porta al pic principal, del qual baixem pel cantó oposat amb 3 ràpels.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Estany de Cap de Long, Vielle-Aure (França)
• Distància: 13,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.560 metres
• Temps: 15:25 hores
• Dificultat: PD+
• Sensació de dificultat: Mitjana. Trams de cresta força aèria.

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Estany de Cap de Long	00:00	00:00	0
Pic Maubic	04:23	04:23	5,3
Aguilla Tourrat	00:42	05:05	5,4
Pic de Bugarret	02:58	08:03	7,2
Dent d'Estibère Male	00:41	8:44	7,6
Pic Long	01:35	10:19	7,9
Estany de Cap de Long	05:05	15:24	13,7

Crònica

Teníem pendent des de fa temps una visita al massís de Neuvielha (Néouvielle en francès), i un cap de setmana llarg de setembre és una bona ocasió per conèixer aquesta zona. Quedem amb la Pilar i el Josep, que comparteixen amb nosaltres la passió per la muntanya, i planifiquem un cap de setmana ben farcit d'activitats. La primera és ben engrescadora, enfilar el Pic Long, un dels grans cims dels Pirineus, i alhora un dels més difícils, ja que no hi ha cap via fàcil per accedir-hi.

Ens desplacem fins a l'estany de Cap de Long, situat prop de la frontera hispano-francesa. Cal arribar fins a la població de Fabian i prendre la carretera a l'esquerra que puja cap als estanys. Un bon tros amunt la carretera es bifurca, seguim a l'esquerra i fem uns quants revolts més en forta pujada fins arribar a l'esplanada que hi ha vora el gran estany de Cap de Long.

A trenc d'alba posem fil a l'agulla i comencem a caminar. La jornada d'avui serà llarga, però no ens imaginàvem que tant. Avancem pel camí que continua després de l'aparcament i anem vorejant l'estany alhora que guanyem alçada. L'estany, o més aviat pantà, és molt gran, i està situat sota mateix del pic de Neuvielha. El camí va seguint la forma de l'estany, que tomba cap a l'esquerra i s'encamina cap a l'ampla coma que seguirem durant molta estona.

Aviat el camí es dilueix ja que entrem en una zona de blocs, però hi ha fites que indiquen el traçat més lògic. De fet hi ha fites per totes bandes, i cal decidir quin recorregut ens sembla més adient. Tendim més cap a la dreta, ja que hem previst pujar primer el pic de Maubic. L'objectiu principal de la jornada és ascendir el Pic Long, el cim principal d'aquest sector, però també volem pujar alguns dels altres pics secundaris, els quals ens oferiran una visió més completa de la zona i bones vistes cap al cim estrella, o el rei, com l'anomena el nostre amic Josep (www.los3000.com). No tenim molt clar quin és el millor recorregut, i de fet la intenció inicial queda considerablement reduïda, i el temps invertit considerablement ampliat. Tot i això gaudim d'una excel·lent jornada de muntanya, malgrat la duresa, la tempesta que ens acaba arreplegant i un petit accident que pateix el Josep.

Anem pujant per l'ampla coma per terreny de blocs força incòmode, seguint més o menys el torrent de Cap de Long. Pugem i pugem durant molta estona, ja que l'aproximació és molt llarga. Avancem en la direcció de la coma fins que ens trobem a la dreta amb un llom de terra i roques format per l'antiga glacera, i que baixa directament del pic Maubic. Ens enfilem en aquest llom seguint alguna fita, i anem pujant també entre blocs fins a coronar el Pic Maubic (3.074 m.), un cim secundari unit al principal Pic Long per una esmolada i temptadora cresta.

Descartem la cresta que puja cap a l'esquerra directament al cim del Pic Long, i que requeriria alguns passos d'escalada (III expo), i en canvi continuem la cresta cap a la dreta, més plana i fàcil. Avançarem tot grimpant, amb algun pas una mica aeri, sense grans dificultats (II) fins assolir el segon cim, tot i que secundari, l'Agulla Tourrat (3.014 m.) Aquests cims secundaris acostumen a ser poc interessants, més enllà del coleccionisme, però en algunes ocasions m'agraden perquè ofereixen interessants vistes dels principals, així que gaudim d'una bonica visió de l'escarpada cara nord del Pic Long.

Sense camí iniciem el descens cap al vessant nord. La veritat és que es veu molt escarpat i vertical, però encadenant algunes canals poc definides, desgrimpant en diversos punts, i sobretot amb molt de compte, anem baixant en direcció al bonic estany Tourrat, d'un esplèndid color turquesa. No hi acabarem d'arribar, ja que abans hem de començar a fer un llarg i incòmode flanqueig per la base de la vertical paret nord. Entremig de la lànguida glacera i grans blocs de roca avancem a redós de la cara nord, abrupta i vertical. Cal parar atenció ja que cauen algunes roques de tant en tant. Tot aquest sector està molt trencat. El pas és incòmode, sense camí ni tan sols fites. La ruta és evident, ja que cal flanquejar tota la base fins a trobar una canal tarterosa prop de la vertical del Pic Long.

L'avenç és lent i penós. Trobem la canal i pugem fins a trobar la base de la Dent d'Estibère Male. Sense acabar-hi d'arribar fem una desgrimpada una mica exposada per anar a buscar un coll que ens permeti l'accés al pic de Bugarret, una marcada elevació rocosa a l'oest del Pic Long. Tot aquest terreny és molt escarpat i aeri, així que cal parar atenció. Fem una grimpada, també aèria, per guanyar el llom principal, i tot seguit avancem de pla fins a la base del pic de Bugarret (3.031 m.), el qual voltem per darrere per trobar el pas més fàcil que ens permeti accedir a aquest cim. Aquest és una petita agulla que s'aixeca força vertical des de la base, de manera que té entitat pròpia com a cim. Des d'aquí tenim una bonica visió del Pic Long, el qual es mostra senyorial i escarpat. És la meva imatge preferida d'aquest magnífic cim. El Pep encara s'escapa corrent fins a coronar el pic de Crabounouse (3.021 m.), més planer, situat en la continuació del cordal.

Tornem enrere fins al coll i fem una grimpada una mica aèria (II+) fins a coronar la Dent d'Estibère Male (3.017 m.), una cota intermitja en el camí cap al pic principal. A partir d'aquí comença una cresta fàcil però distreta i força aèria. Sempre anirem trobant molt bones preses, de manera que objectivament la progressió és fàcil. Això sí, el terreny és aeri i exposat en molts passos. És un trajecte impressionant sobre blocs granítics força sòlids, sempre pel fil de l'aresta. Excel·lents vistes cap a totes bandes, amb especial interès cap la banda oposada del pic, on podem contemplar tota la cara nord del Mont Perdut. Precisament per aquella banda comencem a sentir trons i veiem cortines de precipitació. Enmig d'una cresta esmolada no fa gaire gràcia sentir trons, però encara són lluny.

Trigarem més d'una hora i mitja en recórrer aquesta cresta. Cal superar pràcticament dos-cents metres de desnivell, i el terreny és molt abrupte. Pràcticament estem tota l'estona amb les mans sobre la roca, grimpant sobre roca segura (II/II+). Anem progressant amb compte per l'esmolada aresta, i poc abans del cim tendim lleugerament a la dreta per anar a buscar una canal força dreta i plena de blocs per on pugem, tot grimpant, fins al punt culminant, el Pic Long (3.192 m.)

Excel·lent panorama cap a totes bandes des d'un dels grans dels Pirineus. No gaire lluny sobresurten altres massisos ben coneguts, el Vinhamala i el Mont Perdut. No tenim gaire temps per entretenir-nos al cim, ja que el temps està empitjorant ràpidament, i les tempestes van creixent a totes bandes. Comencem el descens cap a l'est, a la banda oposada d'on veníem. Baixem mig desgrimpant fins a trobar una marcada bretxa que abans havia estat la via normal d'accés a aquest cim, però la disminució o pràcticament desaparició de la glacera va augmentar la dificultat d'aquest tram.

Des de la bretxa muntem un ràpel aprofitant una instal·lació amb cordinos i malló. Enllacem aquest primer ràpel, d'entre 12 i 15 metres, amb un altre, aprofitant també una altra instal·lació. I després encara en fem un tercer fins arribar al cap d'avall d'una zona de roca polida fruit de l'erosió glacial. En el primer d'aquests ràpels el Josep pateix un petit accident, ja que una pedra cantelluda que la mateixa corda ha fet baixar l'hi provoca un considerable tall a la mà que fins i tot requereix una petita sutura. Fem una cura d'emergència i continuem avall, just al punt en què la tempesta ens enxampa de ple.

Comença a ploure, i al cap de poc s'hi afegeix la calamarsa. Però el que més ens espanta són alguns llamps que cauen a prop, i que provoquen un retruny ensordidor. Fins i tot acabem llençant els bastons per por dels llamps. Baixem amb certa tensió per terreny molt incòmode, sortejant grans blocs de granit. La baixada és llarga i pesada, sobretot el tram de grans blocs, ben molls a causa de la pluja i la calamarsa. Després d'una llarga estona arribem a un petit estanyol, on el camí millora i s'acaben els grans blocs. Més avall la tempesta amaina, i fins i tot deixa de ploure. Ens anem acostant a la cua de l'estany, però costa acabar-hi d'arribar.

Es fa fosc per sobre de l'estany. Sembla que ja haguem arribat, però vorejar l'estany ens ocuparà una bona estona, primer perquè és molt gran, i segon perquè cal tornar a pujar, gairebé 100 metres, que a aquestes alçades es fan molt feixucs. Ja de nit baixem l'interminable zig-zag que ens deixa al peu de l'estany on hi ha l'esplanada del pàrquing.

Ha estat una jornada dura però apassionant, ja que hem assolit un dels cims més interessants dels Pirineus després de recórrer una cresta esmolada i aèria, i després de pujar altres cims secundaris que ens han proporcionat unes excel·lents vistes del sector. Probablement si ara tornés a plantejar la ruta ho faria diferent, ja que el descens cap a la glacera del llac Tourrat és molt pesada i incòmode. Tot i això hem gaudit (i a estones patit) de més de 15 hores de muntanya amb trams de recorregut molt divertits i amb excel·lents perspectives.