Al vessant sud de la Tosa un conjunt d'agulles, canals i esperons formen un bonic laberint rocós d'aspecte inaccessible. Entrem dins d'aquest terreny d'isards i el creuem cap al nord, passant per unes antigues mines i per la Font de la Mena. Guanyarem la carena del Moixeró i tornarem per Coll de Jou. Espectacular terreny salvatge i d'aventura.

Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.

Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.

Ens dirigim als abruptes i poc coneguts cingles que s'aixequen sobre la Vall d'Ora, concretament la curiositat ens porta fins a Sant Mamet, un petit balcó panoràmic sobre la Vall d'Ora i les Fraus de Vilella. Fem una ruta circular per terreny d'aventura, on el més difícil és endevinar el camí.

Combinem en una mateixa sortida la curta però intensa via ferrada del Puig Arnau, una bona passejada pel peu de la Roca de Canalda i l'accés equipat a les Coves dels Moros, uns antics habitatges troglodítics suspesos al buit a mitja alçada de la gran paret de Canalda. Acabem d'arrodonir la volta passant pel tranquil poble de Canalda i el Salt de la Perdiu.

Ens instal·lem durant cinc dies en un campament beduí al desert on va viure Lawrence d'Aràbia. Cada dia farem diferents excursions per la zona, ja siguin engorjats congostos, espectaculars ponts de roca, miradors panoràmics sobre el desert o muntanyes pedregoses. Viure uns dies en la immensitat del desert és una gran experiència, gaudint dels colors intensos de la posta de sol, o el te i la conversa al voltant del foc cada vespre.

L'eterna ciutat dels Nabateus és l'atractiu turístic més freqüentat de Jordània, un lloc mític, misteriós i encisador que volíem conèixer. L'experiència de recórrer l'estret engorjat del Siq i arribar enfront del magnífic temple del Tresor et deixa absort i bocabadat. Caminem dos dies pels viaranys d'aquesta meravella descobrint en cada racó indicis d'un passat esplendorós.

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera. Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.

Fem una ruta circular en un entorn de mitja muntanya on la tardor ofereix esplèndids colors ocres i tous mantells de fullam. Sortim des dels Hostalets d'en Bas i enfilem fins al panoràmic Sant Miquel de Castelló. Ja dalt la Serra de Llancers, a mig camí entre la Garrotxa i Osona, la resseguim, primer per l'humit vessant nord i després pel més ressec sud. Tornem pel bosc de la Grevolosa, la Freixeneda, el Coll d'Uran i els Rasos de Pibernat.