La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.

El segon dia de ruta sortim des del refugi d'Amitges i voregem l'Estany Gran amb precaució, ja que comença a desglaçar. Passem sota les espectaculars Agulles d'Amitges i tendim cap a l'esquerra per buscar uns tubs en considerable pendent que ens porten fins al coll que separa el Tuc de Saboredo del Pic d'Amitges. Amb alguna petita grimpada i últim tram força dret amb els grampons coronem el cim. Contemplem el vast panorama i gaudim d'una magnífica baixada amb bona neu.

Iniciem un cap de setmana sobre la neu a la zona de Sant Maurici. Des de l'aparcament remuntem fins l'estany i el voregem per l'esquerra per anar a trobar la Coma d'Aiguabella. Arribem al Portarró després d'una llarga pujada, i acabem de pujar al cim de grans panoràmiques. Baixem per la mateixa coma fins a trobar el camí que flanqueja pel Mirador de l'Estany, i pugem fins al refugi d'Amitges on passarem la nit. Jornada dura per la distància, el desnivell, l'estat de la neu i sobretot la calor.

Estrenem un gran pastís de neu i pugem el primer cim del Cadí des del vessant sud. Fem una llarga travessa que comença al mirador de Gresolet, i que continua per la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca. Sempre amb un bon gruix de neu avancem fins al Collell i enfilem la Serra Pedregosa. Progressem per la part alta del Cadí, gaudint de grans panoràmiques de l'abrupte cara nord de la serra i coronem el cim emblemàtic.

Sortim des de Llimiana, un bonic poblet d'aires medievals encimbellat sobre el pantà de Terradets. Baixem fins a buscar el principi del barranc de Barcedana, i remuntem íntegrament el fons de la vall. A la part superior ens desviem per visitar l'espectacular Cova Negra de Mata-solana. Tornarem per la banda soleia de la vall, passant per petits poblets com Sant Miquel de Barcedana i contemplant el vessant nord del Montsec de Rúbies.

Comencem a pedalar a la Mare de Déu del Puig de Meià, turó encimbellat sobre Vilanova. Remuntem la remota carretera passant pel congost de l'Escala del Pas Nou fins a l'Hostal Roig, on prenem la pista en pujada constant fins al Tossal de les Torretes, cim del Montsec. Pel camí visitem l'espectacular cova del Forat del Gel. Baixem pel camí molt costerut de la Portella Blanca fins al poble abandonat de Rúbies i tanquem el cercle planejant pel vessant sud.

Al límit sud del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici sobresurt un pic granític encrestat a la part superior, i amb forts pendents a banda i banda. Remuntem suaument la bonica i oberta vall de la Mainera fins que hem d'enfilar fort i fins i tot grimpar per assolir l'estret i aeri cim. Grans vistes cap als cims del Parc i sobre la zona lacustre de la capçalera de la Vall Fosca.

Situat al límit entre la Vall Fosca i la Vall d'Àssua, aquest bonic i airós cim és una de les primeres grans elevacions del Pallars venint des del sud. La seva posició isolada respecte a altres muntanyes, la considerable altura, el vessant oest rocallós i encinglerat, i el vessant est entapissat per immensos prats alpins l'hi donen singularitat i una gran bellesa captivadora. Pugem pel vessant sud seguint la llarga i panoràmica carena.

Tornem a endinsar-nos en les grans escletxes que es formen al sector sud dels Cingles de Vallcebre, algunes de les quals totalment cobertes formant llargues cavitats. Gairebé vora el cingle, i per efecte del trencament de grans llenques de roca que es desprenen de la cinglera, hi ha un laberint d'escletxes, algunes de les quals permeten l'accés amb més o menys dificultat. Algunes escletxes estan connectades per estrets passadissos o forats entremig dels nombrosos blocs encastats.

Al sector més occidental del conjunt de fondalades i elevacions de conglomerat que formen la serra dels Bastets s'aixequen les roques de Vall-llonga, un tram de cresta on hi ha una via d'escalada de 6 tirades. És una via fàcil, amb una dificultat màxima puntual de Vè. Combina alguns llargs on cal escalar amb un parell pràcticament de tràmit. L'última tirada és curta, més fàcil del que sembla però molt espectacular, ja que ens movem per un terreny molt aeri amb una gran timba sobre el pantà de la Llosa del Cavall.