És una de les muntanyes més concorregudes de Bolívia, sobretot gràcies al fet de superar els 6.000 metres, la seva relativa facilitat i la visió que se'n té des de la mateixa capital. El primer dia pugem des del refugi on s'arriba en cotxe fins a un petit refugi d'alçada on fem nit. De matinada remuntem la llarguíssima glacera que ens conduirà a la cresta summital. Amb les primeres llums del dia recorrem la cresta i arribem fins a l'estret cim.
TweetFitxa
! Dades aproximades.
- Tipus de sortida: Alpinisme
- Lloc de sortida: Refugi Huayna Potosí (Bolívia)
- Distància: 10,5 quilòmetres
- Desnivell positiu: 600 i 850 metres
- Temps: 3:00 + 8:00 hores
- Dificultat: PD+
- Sensació de dificultat: Mitjana. Alguns trams de glacera amb fort pendent. Cresta una mica aèria.
Crònica
Ens desplacem des del nostre centre d'operacions de La Paz fins al refugi del Huayna Potosí, on s'arriba amb cotxe després d'una llarga i sotragada pista forestal. Des del refugi caminarem poc menys de tres hores fins a un petit refugi superior, situat a 5.300 metres d'alçada.
El petit refugi és una cabana metàl·lica propietat d'una agència de guies de muntanya, on normalment porten els seus clients. Aquesta mateixa agència propietària del petit refugi ens han proporcionat el transport, i tot i que no pujarem amb guies ens lloguen també espai al refugi i fins i tot ens preparen un mica de sopar i esmorzar. La contraprestació és que haurem de llevar-nos molt d'hora, a la mateixa hora que ho fan els guies amb el seus clients. L'altra alternativa hauria estat allotjar-nos en un altre refugi més gran que hi ha uns cent metres per sota, però tot i ser més gran i d'obra no hi ha cap servei.
A les dues de la matinada ens desperten, i a 2/4 de tres ja estem en marxa després d'un esmorzar frugal. Al vespre bufava un vent fort que ens feia patir, però durant la curta nit ha amainat. Fora hi fa molt fred, potser el dia que en fa més. Fins i tot s'han glaçat ampolles d'aigua dins del refugi.
Ben abrigats i amb els frontals seguim les traces evidents sobre la gran glacera del Huayna. Avancem amb cura en direcció oest durant una bona estona fins a sortejar la gran paret de seracs. És una travessa molt llarga i amb pendent moderat però constant. Quan trobem la cresta la voregem pel darrere (nord) fins a trobar un punt feble en què enfilar la cresta i acabar d'arribar al cim resseguint-la cap a l'est.
La ruta avança principalment per la glacera, que més amunt forma un ample llom que es va aproximant poc a poc a la cresta summmital. De fet la ruta voreja el cim pel darrera, ja que enfilar pel dret seria molt complicat. Un cop situats sota l'aresta summital (que no veiem perquè és ben fosc) anem flanquejant-la per la cara nord, sortejant algunes esquerdes que de nit fan més impressió.
Enfilem cap a l'aresta que ens portarà al cim quan tot just clareja. L'aresta és força espectacular, però més fàcil del que sembla. És força esmolada pel cantó dret, però en ser un cim molt concorregut hi ha una bona traça i és fàcil accedir al cim després d'una estona de crestejar sense dificultats. La banda esquerra també té algun pas aeri, però gràcies a la bona traça s'avança sense problemes.
Arribem al cim quan surt el sol, i gaudim de la panoràmica de l'entorn a més de 6.000 metres d'alçada. És una gran muntanya, bonica i poc difícil, però cal parar atenció en alguns passos. El cim és estret i allargat, i s'albira la ciutat de La Paz i l'Illimani, l'altra gran muntanya situada al nord de la capital. Estem uns minuts al cim, i mentrestant van arribant altres grups, gairebé tots amb guies. El dia és fred, i el sol, tímid encara, l'hi costa de començar a escalfar.
Baixem pel mateix recorregut fins al refugi d'altura. La gràcia però és que ara ens hi veiem, i gaudim d'un paisatge que fins llavors havia estat invisible per a nosaltres. Baixem fins al refugi d'altura on recollim els trastos i acabem de baixar fins al refugi inicial, on arribem als volts de les 11 després de completar una dura i interessant jornada de muntanya.
El Huayna Potosí (en aimara muntanya jove) és una gran muntanya, que potser no hem gaudit tant com les dues anteriors. El principal problema ha estat sortir massa d'hora. Els guies tenen el costum de sortim molt aviat per preveure possibles incidents i tenir marge de seguretat suficient en cas de persones que vagin molt lentes o tinguin problemes amb l'altura. Les persones habituades a caminar per la muntanya i amb una aclimatació adequada, com és el nostre cas, poden sortir més tard i gaudir més de la muntanya sense haver de fer tota l'ascensió de nit. Tot i això l'experiència ha estat molt interessant, i per alguns ha estat el nostre primer 6.000, un bon repte.
Tornem a La Paz, i el dia següent el dedicarem a fer el turista a Tiwanaku (o Tiahuanaco), un complex arqueològic al nord de la capital boliviana en direcció al llac Titicaca. La cultura Tiwanaku va néixer aproximadament 2.000 anys abans de Crist, és antecessora de la cultura Inca i altres cultures americanes, i va construir un gran complex amb formes geomètriques i elements arquitectònics que demostraven un gran domini de la ciència i la tecnologia. Adoraven a Wiraqocha, el déu creador. Una bona activitat cultural per reposar una mica de muntanyes i preparar els propers reptes. per les muntanyes del Andes.
 
Afegeix un nou comentari