Valls de la Garona, Varradòs i Unhòla en BTT

• 

  Pista rodadora sortint d'Unha

• 

  Interior de Garòs

• 

  Caminet deliciós prop de Vilac

• 

  Faigs monumentals a peu de pista

• 

  Visitem el Saut deth Pish i tornem a la pista

• 

  Colors intensos als boscos del Saut deth Pish

• 

  Arribant a la Colhada de Varradòs

• 

  Inici el descens, amb el Maubèrme al fons

• 

  Baixada cap als plans d'Era Lana

• 

  Prats d'Era Lana

• 

  Camí vell de Bagergue a Salardú

Recorrem sobre dues rodes la zona central de la Val d'Aran a través de 3 de les valls més importants. Sortim de Salardú i pugem a Unha, on trobem el GR que transcorre alçat sobre la Garona, artèria principal de l'Aran. El sender connecta amb Gessa, Arties, Garòs, Betren i Vielha. Canviem de direcció i pugem a Vilac i Arròs, on comença la duríssima pujada al Saut deth Pish, amb pendents que superen el 17%. Visitem la famosa cascada i pugem per l'exigent pista fins a la Colhada de Varradòs. Amb el Maubèrme com a vigia emprenem el descens cap a la vall del riu vermell, l'Unhola, i tanquem el cercle passant per Bagergue.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Salardú (Naut Aran, Val d'Aran)
• Distància: 47,75 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.350 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: MD
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tècnicament fàcil. Trams amb fort pendent
• Cartografia: Val d'Aran Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Fa tan sols un parell de setmanes que érem a l'Aran. En aquella ocasió vam pujar una de les muntanyes més mítiques de la vall, el Maubèrme, i també vam divertir-nos a la Ferrada del Poi d'Unha. Però els intensos colors de la tardor que sempre s'avança en aquest racó de clima atlàntic ens van seduir fins al punt de decidir tornar-hi. Hem triat la bicicleta per tenir més mobilitat i fer un circuit paisatgísticament molt interessant per la zona central de la comarca. Per comoditat posem el punt de partida a Salardú, on les aigües de l'Unhola s'uneixen a la Garona en el seu llarg camí cap a l'oceà.

La ruta triada avui és llarga i rodadora, fàcil tècnicament però amb un bon desnivell. És fàcil de seguir, ja que coincideix pràcticament amb un dels itineraris marcats del Centre de BTT de la Val d'Aran. Com és habitual quan agafem les bicicletes, seguirem un ritme lent, d'excursionista, amb la intenció de gaudir d'un paisatge excepcional, especialment en aquesta època. La tardor aranesa és molt colorista, i els faigs, els roures i els bedolls combinen els seus colors ocres i vermellosos amb el verd impassible dels avets. A la vall de Varradòs la combinació de colors pren la seva màxima intensitat.

Sortim des de Salardú, on hi ha un bon aparcament perfecte per preparar els estris i començar la ruta. Sortim el matí no gaire d'hora, per evitar la fresca. El dia es preveu ennuvolat però sense precipitació. És un dia més aviat trist per les vistes i les fotografies, però ideal per pedalar sense el fuet del sol. Creuem Salardú direcció cap a Bagergue, però ens desviem cap al petit poblet d'Unha, a pocs metres del primer. Creuem el carreró estret que vertebra tota la petita població, i un cop s'acaba seguim enllà per una pista planera. Marxem en direcció oest en pla i baixada.

La pista és còmoda, i segueix el GR-211 que volta tota la Val d'Aran. Avança paral·lela a la carretera C-28 i alhora també a la Garona, però més alçada. Comencem a gaudir dels colors que espurnegen els forts vessants a banda i banda de la vall. Plàcidament arribem a Gessa, un petit poblet que va créixer amb un munt d'edificis de segona residència, desdibuixant-ne el caràcter. Baixem a la carretera i la seguim fins a Arties, on de nou ens alcem seguint el GR. Des d'Arties contemplem la punxa del Montardo, que s'alça al fons de la vall de Valarties. Entremig els vessants mostren una esplèndida decoració tardoral.

Planegem suaument pel Camin Reiau i creuem el poblet de Garòs, sortint al peu de l'església de Sant Julià. Poc després del poble el camí s'estreny, i baixem suaument per un sender fàcil alçat sobre les poblacions de Casarilh i Escunhau. En algun punt el camí és més trial·ler, i baixa fort fins al peu del riu, que creuem dues vegades, primer a Casarilh i després a Escunhau, on tornem a trobar el camí per la riba dreta. Després del pont una brevíssima però intensa pujada pedregosa ens torna a portar al caminet que avança ara lleugerament alçat sobre el riu. Passem els afores de Betren i els carrers més al nord de Vielha.

A Vielha la Garona canvia de direcció i gira cap al nord. També ho fa el nostre camí, que avança alçat sobre la població. Passem sota la gran tuberia que alimenta la central hidroelèctrica, i tot seguit avancem suaument per un camí deliciós amb arbres multicolors que en algun moment gairebé formen un túnel vegetal. Pugem al poblet de Vilac, però tornem a baixar per trobar una pista paral·lela al riu que desemboca a la carretera. Seguim per la carretera uns 300 metres fins a Aubert, on retrobem el GR en un tram de caminet en pujada que ens condueix fins a Arròs. Sortim per la part alta de la població, al peu de la petita ermita del Pilar.

A Arròs s'acaba la primera part de la ruta, caracteritzada per un terreny més aviat pla i molt humanitzat, amb diverses poblacions a la riba de la Garona, moltes d'elles amb una evident sobreexplotació turística. Portem gairebé 17,5 quilòmetres. Passat Arròs entrem en un terreny més salvatge, però encara amb l'empremta humana. Baixem lleugerament per anar a trobar la pista asfaltada de la Val de Varradòs, i un com ens hi unim rodarem durant molta estona per aquesta estreta i encaixonada pista.

La Val de Varradòs és deliciosa, i en bicicleta es pot gaudir plàcidament a ritme lent. De fet el ritme és obligatòriament lent, ja que el pendent és molt elevat. Cada quilòmetre hi ha un senyal indicador amb el desnivell mitjà i màxim, i quan sembla que no pot pujar més, els senyals encara et sorprenen. Hi ha algun tram amb un pendent superior al 17%, de manera que pugem amb reductora. Això ens permet contemplar l'extensa gama cromàtica que ens regalen els boscos a banda i banda de la vall. Alguns punts són extramadament bells, i pedalegem sota grans faigs de fullatge roig intens.

Durant molta estona anem gaudint dels boscos de Varradòs, i mica en mica anem guanyant alçada. Als marcats revolts del Pònt de Sus, quan ens encarem momentàniament cap a l'oest, veiem davant per davant el massís de la Maladeta, just al punt en què el pendent és més fort. Més amunt trobem les Bòrdes dera Artiga de Varradòs, un conjunt de petites bordes en una gran esplanada sota el punxegut Malh Agut, que fa honor al seu nom. Un nombrós grup de caçadors s'hi aplega, i uns metres més enllà trobem un jove amb el cadàver d'un cèrvol femella que han abatut. Diuen que s'estimen la natura, però jo sóc incapaç de comprendre aquest amor.

Passades les bordes l'estreta pista asfaltada s'endolceix, i continua pujant però d'una forma molt més moderada. Avancem més de pressa ja encarats cap a l'est, i els darrers metres fins i tot planejant a bona velocitat fins a l'aparcament del Saut deth Pish. Ens desviem lleugerament de la pista per accedir fins al mirador del Saut deth Pish (salt del peix), una bonica cascada a la confluència de diversos petits barrancs abans d'abocar-se al riu Varradòs. El salt d'aigua és molt bonic, però encara més ara, emmarcat enmig d'un bosc d'arbres caducifolis que llueixen les seves millors gales.

Després de descansar uns instants visitant el Saut deth Pish tornem sobre rodes. S'acaba l'asfalt i continua la pista. Uns metres més endavant es bifurca, i seguim el ramal de l'esquerre cap a la Colhada de Varradòs. Comença de nou una pujada dura i intensa. El primer tram és només l'escalfament, però després dels primers revolts la pista s'enfila endimoniadament, i tot i que les llaçades són amples, el pendent és dur i sostingut. A més a més al tram més dret és ple de pedres soltes que fan encara més difícil la progressió. Avancem a ritme lent, però sense aturar-nos. Un tros amunt veient que ens falta energia fem una parada ràpida per dinar. Mengem ràpidament els entrepans i abans que comenci la digestió tornem a estar pedalant. Després d'un parell més de revolts la pista ja traça una gran diagonal cap al coll, i el pendent es suavitza.

La Colhada de Varradòs divideix la vall del mateix nom d'on venim, de l'àrea d'influència del riu Unhòla, cap on anem. Des de la collada tenim a poca distància el magnífic cim del Maubèrme, que destaca sobre la resta. Som al punt més alt de la ruta, i amb prou feines ens aturem uns instants ja que fa fresca. Comencem el descens pel cantó oposat, primer planejant i aviat en baixada més decidida fins als revolts dels plans de Moredo. A l'altra banda de la vall el Tuc de Parros s'alça decidit per sobre del riu Unhòla.

La baixada és fàcil i ràpida per una pista bona i panoràmica. Estem molt alçats sobre la vall del riu Unhòla, que veiem molt avall. La pista va girant cap al sud, passa prop de la petita i bonica cabana de Moredo, i després d'una llarga diagonal comença a encadenar giragonses per anar perdent alçada sobre la gran esplanada d'Era Lana. Anem baixant amb la vista posada a aquesta gran zona de pastures, un immens pla tacat per les petites cabanes i envoltades de bestiar. Un cop a la Bòrda de Lana s'acaba la baixada i comencem a planejar creuant el llarguíssim prat. Creuem el pont i passem al peu de les petites i estètiques bordes. És un paratge idíl·lic que recorda la Suïssa alpina.

Passat el gran prat, trobem la pista i baixem fins trobar un petit repetxó que ens deixa a l'entrada de Bagergue. Creuem la població per la part baixa i passem sota el campanar de Sant Fèlix, just al punt on comença un bonic sender que farà les delícies dels més trial·lers. Després d'unes escales segueix un tram empedrat que possarà a prova les suspensions. Anem seguint l'antic camí al peu del riu Unhòla entremig d'un bosc espès que va perdent el fullatge. Algun tram baixa molt fort i amb la nostra poca perícia hem de posar els peus a terra. En general però és un tram ciclable i molt bonic, dins d'un bosc de ribera espès i humit. Les parets de pedra seca i l'amplada del traçat indiquen que antany aquest era un camí important.

Després d'uns minuts de gaudir d'aquest bonic camí frescal apte per fer-lo sobre rodes, confluïm de nou al poble d'Unha. Baixem a Salardú i tanquem així una volta de gairebé 48 quilòmetres pel sector central de l'Aran. Hem connectat 3 de les valls més importants de la comarca i hem vorejat els pobles més significatius, fins i tot la capital, Vielha. Hem gaudint de la vall encaixonada de Varradòs, amb la seva multitud de colors que explosionen als peus del magnífic Saut deth Pish, un dels llocs més populars de l'Aran. Hem continuat pujant fins a la Colhada de Varradòs, sota les grans muntanyes del nord, i hem gaudit d'un llarg descens amb un darrer tram per un sender preciós. Una ruta llarga i exigent però molt completa i paisatgísticament impecable.

Imatges