Pirineus

Pirineus occidentals. Rutes en BTT

De nou la furgoneta serà el nostre mitjà de transport per viatjar pel sector més occidental dels Pirineus, i també altra vegada farem principalment rutes en bicicleta per conèixer i gaudir de la muntanyes d'aquesta banda. Comencem el recorregut entre les valls d'Aisa i Canfranc amb diverses rutes força alpines que busquen altura i bones vistes de l'alta muntanya. Avancem cap a Astún amb una una ruta molt panoràmica de les valls circumdants, i entrem al vessant francès on gaudim d'un paisatge verd i frondós. Seguim cap a l'oest i fem una petita incursió a les valls d'Ansó i Echo just abans d'entrar al Pirineu Navarrès, on farem diverses rutes a les valls de Belagua i sobretot la zona d'Irati, ideal per rodar en bicicleta i gaudir dels seus immensos boscos.

Pirineus occidentals. Rutes en BTT

De nou la furgoneta serà el nostre mitjà de transport per viatjar pel sector més occidental dels Pirineus, i també altra vegada farem principalment rutes en bicicleta per conèixer i gaudir de la muntanyes d'aquesta banda. Comencem el recorregut entre les valls d'Aisa i Canfranc amb diverses rutes força alpines que busquen altura i bones vistes de l'alta muntanya. Avancem cap a Astún amb una una ruta molt panoràmica de les valls circumdants, i entrem al vessant francès on gaudim d'un paisatge verd i frondós. Seguim cap a l'oest i fem una petita incursió a les valls d'Ansó i Echo just abans d'entrar al Pirineu Navarrès, on farem diverses rutes a les valls de Belagua i sobretot la zona d'Irati, ideal per rodar en bicicleta i gaudir dels seus immensos boscos.

Arieja, Aran, val Loron i vall de Bielsa

Després del confinament a causa de la pandèmia de Covid-19, iniciem unes vacances principalment pel vessant nord dels Pirineus buscant llocs tranquils i solitaris lluny de les massificacions. Farem sobretot rutes en bicicleta, amb una primera part pel sector més alt de l'Arieja, on busquem la màxima aproximació a l'alta muntanya a través de ports i camins ciclables. Avancem pel sector nord de l'Aran amb una ruta a la vall de Toran, i tornem al sector francès cap a la vall Loron, on fem un parell de rutes ben interessants i panoràmiques. Finalment entrem al vessant sud dels Pirineus on també pedalarem al sector oriental de la vall de Bielsa, amb un parell de rutes dures i exigents a notable alçada.

En ruta pels Pirineus centrals

Dediquem una setmana de vacances d'estiu a fer una ruta a través dels Pirineus centrals amb l'objectiu de recórrer un territori ampli i variat, conèixer els paisatges pobles i muntanyes, i aprofitar per fer algunes rutes en bicicleta per zones amb interès panoràmic. Tot i que sortim de casa, la ruta comença pròpiament a Biescas, a la vall de Tena. Farem dues rutes a la zona, una als peus de la serra de Partacua, i una altra des de Panticosa cap a la vall de la Ripera sota les parets de la serra Tendeñera. Tot seguit creuem pel Portalet al vessant nord del massís, baixem a Laruns, enfilem el coll d'Aubisca i fem pausa a la vall d'Azun, on fem una ruta en bicicleta a la zona del llac de Soum. Tot seguit avançarem cap al Tourmalet, i just al cim iniciarem una ruta d'alçada en bicicleta fins al Migdia de Bigorra, el gegant del sector. Tornem a la carretera cap al coll d'Aspin, baixem a Luz-Saint-Sauver i tornem al vessant sud creuant el túnel de Bielsa. A la vall de Pineta farem una ruta fins als peus del pic de Comodoto, i el dia següent pujarem amb bicicleta fins al pic Liena, a més de 2.600 m. des de Chisagüés. Acabem la volta a la vall de Bielsa, concretament al petit poble de Tella, amb una ruta fàcil a peu i un bon sopar.

Travessa Ordesa - Mont Perdut - Taillon - Bujaruelo

Durant 3 dies caminem per una de les zones més espectaculars de tots els Pirineus: la vall d'Ordesa i el Mont Perdut. L'autobús de Torla ens deixa a la Pradera d'Ordesa, on caminem de pla al peu del riu Arazas cap a les grades de Soaso i la popular Cola de Caballo. Les clavijas de Soaso ens enfilen a un balcó natural i planegem cap a Góriz. El mateix dia pugem cap al Mont Perdut a través de la Punta de las Escaleras, un camí més dret i menys concorregut que exigeix algunes grimpades. Baixem per l'Escupidera i dormim a Góriz. El dia següent avancem sota les parets de Marboré i marxem cap a l'oest fins a la Bretxa de Rotllan, que assolim a través de l'intrèpit Paso de los Sarrios. Pugem fins al Taillon, un tres-mil fàcil i panoràmic. Tornem a la bretxa, baixem a Sarradets i seguim fins al coll de Bujaruelo. Una llarga baixada per la bonica vall fins al refugi tanca la segona jornada. La tercera és més fàcil, ja que només anem baixant seguint el riu Ara fins a Torla. Una petita travessa paisatgísticament espectacular, amb jornades llargues i dures en companyia de bons amics.

Posets (3.375 m.) hivernal

Aprofitem l'últim dia de l'any per ascendir el segon cim més alt dels Pirineus en condicions hivernals. Sortim el primer dia de l'aparcament de la cascada d'Espigantosa, i pugem cap al refugi pel camí cobert de glaç en molts trams. El dia següent sortim a primera hora en direcció al cim. Cobrim un primer tram pujant per terreny obert fins l'ampla vall de Llardaneta. La creuem cap a l'est fins a trobar la Canal Fonda, on girem cap al nord i pugem amb un fort pendent de neu fins als peus de la Dent de Llardana. Ja per sobre dels 3.000 m. remuntem una gran pala de neu en pendent constant que ens enfila fins a l'Espatlla de Posets, una aresta fàcil que recorrem fins al cim. Tornem còmodament pel mateix camí pilet en mà. Celebrem la nit de cap d'any al refugi Àngel Orús amb un bon sopar.

Cambradase (2.711 m.) pel corredor Vermicelle

Sortim de l'estació d'esquí d'Eina i caminem vora les pistes mancades de neu en direcció sud, aproximant-nos a l'espectacular circ de Cambradase. Un cop al fons del circ contemplem les canals que solquen les verticals parets del Cambradase, i busquem potser el corredor més clàssic, el Vermicelle, amagat a la dreta. Ens calcem grampons i amb un piolet a cada mà entrem en aquesta canal angosta i amb un pendent constant de 40-45º. Sense tenir unes condicions òptimes, anem evolucionant sobre neu poc transformada per dins d'un corredor que es va fent més estret. Pugem durant poc més d'una hora encaixonats entre paret i paret, en un ambient alpí excepcional. Creuem una petita cornisa i arribem a la sortida, a pocs metres del cim. Ens escalfem amb els rajos de sol que encara no havíem vist i baixem per la carena tot contemplant la plana de la Cerdanya.

Peña Montañesa (2.295 m.) per la Faixa Toro

Ens enfilem al punt més alt d'aquest gran penyal que trenca bruscament la plana del Sobrarb i dóna pas al paisatge d'alta muntanya. És el sentinella de la vall del riu Cinca i un excel·lent mirador del Pirineu Central. Hi pujarem per un camí original i aeri que creua a mitja alçada la paret sud a través d'una llarga feixa suspesa al buit. És un camí fàcil però força exposat i espectacular que ens permet gaudir de la verticalitat de les parets. Deixem la Faixa Toro en arribar a la canal Mayor, que ens acabarà d'enfilar al cim, on gaudirem d'una panoràmica cap als cim més alts del sector, com el Cotiella, el Bachimala i el Mont Perdut. És una ruta llarga, exigent i amb un tram notablement exposat.

Tortiellas (2.358 m.) i cova gelada de Lecherines

Des del poble de Canfranc iniciem una dura pujada remuntant el barranc d'Arones fins als plans de Gabardito, i seguim pujant més suau fins la gran esplanada de la Majada de Lecherines. Entrem tot seguit en un paisatge d'alta muntanya i ens enfilem per una canal fins la curiosa cova gelada de Lecherines, on fem una visita a l'interior, plena de caramells de glaç. Seguim pujant, ara per forts pendents de neu fins a guanyar la carena. Crestegem una bona estona sense dificultat seguint el fil de l'aresta, i assolim el cim que es precipita centenars de metres cap al nord. Excel·lents panoràmica del sector càrstic dels Lecherines.

Castillo d'Acher (2.384 m.)

Aquesta muntanya tan peculiar i característica fa honor al seu nom, amb una gran muralla que envolta tots els seus flancs. Sortim dels frondosos boscos de la Selva de Oza, i per un bon camí pugem suaument direcció est. Remuntem, sempre per sobre, el barranc d'Espata, i a la capçalera entrem en una zona oberta prop d'un petit refugi lliure. Planegem per prat alpí fins al fort pendent del vessant sud que ens enfila fins a la base de la muralla, que travessem per l'única debilitat que permet un accés fàcil. Un cop a dalt resseguim la carena nevada fins al punt més alt. Extraordinàries vistes des del cim.

Pàgines

Subscriure a Pirineus