Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

  • Primers passos aeris

  • Tram caminant cap un marcat esperó

  • Tram més estret i aeri de la cresta

  • Deixem enrere un marcat esperó

  • Grimpant sobre un vast paisatge

  • Pas equipat de l'Escalerola

  • Davant tenim el Tossal d'Engrilló

  • Resseguim la carena fins al cim

  • Un mascle de cabra salvatge enfilat dalt d'un arbre

  • Cresta vista des de l'inici

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Cresta
  • Lloc de sortida: Masos de l'Artigó Prat de Comte (Terra Alta)
  • Distància: 8,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 800 metres
  • Temps: 7:05 hores
  • Dificultat: F+ / PD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Grimpada de II i III (trams exposats)
  • Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Los Masos 00:00 0:00 0,0
Inici cresta 00:20 00:20 1,0
Lo Birlot 02:20 02:40 2,0
Pas de l'Escalerola 00:55 03:35 2,8
Coll d'Engrilló 00:35 04:10 3,5
Tossal d'Engrilló 00:20 04:30 3,9
Pausa 00:40 05:10
Pas de l'Escalerola 00:55 06:05 5,6
Inici 01:00 07:05 8,6

Crònica

Posem rumb cap al sud en cerca del bon temps, i a fe de Déu que el trobem, fins i tot massa. Una calor sobtada ens acompanyarà tot el cap de setmana, i farà més feixugues les nostres excursions per aquesta zona aspra, seca i calorosa. El Ferran, la Sílvia i jo mateix de nou ens posem en mans del llibre Grimpant pel massís del Port, Joan J. Tiron Ferré, (Editorial Cossetània, 2004, ISBN: 84-9791-056-7), que tan bones jornades excursionistes, amb un punt de pebre, ens ha donat. Precisament una de les rutes que el llibre suggereix és aquesta cresta, i ens fem nostra la proposta.

El punt de sortida està situat aproximadament un parell de quilòmetres al sud de Prat de Comte, entre els punts quilomètrics 24 i 25 de la carretera T-330. Sortint de Prat de Compte direcció Arnes trobarem a l'esquerra una pista cimentada que remunta el barranc del Salt en direcció als Viloubàs, i arriba fins uns masos. Podem començar a caminar aquí, o seguir per pista de terra aproximadament un quilòmetre fins que la pista creua el torrent, just a la base de la cresta. Nosaltres de fet ens vam equivocar de pista, i en vam prendre una altra de terra que més o menys va a parar al mateix lloc. Així doncs aparquem vora una masia ensorrada, i caminem uns 20 minuts fins al punt d'inici de la cresta.

Tot caminant cap a la base de la cresta, s'endevinen clarament dues línies diferenciades, una més a la dreta i una més a l'esquerra. El crestall de la dreta es veu més definit, però va més enfonsat. El de l'esquerra segueix una línia més alta, i tot i que a l'inici no sembla tan definit, més amunt es mostra més altiva i vertical, amb trams força aeris. Triem aquesta segona opció que neix just on la pista creua el barranc.

Enfilem per uns bancals cap a l'evident base de la cresta, la qual de seguida s'enfila fort i ens obliga a fer una grimpada per un mur força dret, però sense dificultat important (II/III). El mur té bones preses i permet un bon contacte amb la roca. Passat el primer mur el pendent es suavitza, però al mateix temps la cresta es torna més vertical pels seus vessants, fent el recorregut més aeri. Combinem trams caminant sobre la timba amb d'altres on hem d'utilitzar les mans per progressar. La cresta va guanyant interès i estètica, alhora que ens obliga a parar més atenció.

Passem caminant un tram força planer, amb un bon precipici a la nostra esquerra. Davant nostre s'aixeca un esperó d'aspecte imponent, i pensem que potser haurem de treure la corda per abordar-lo. Però a mesura que ens hi acostem es pot anar negociant fàcilment grimpant, ja que hi ha bones preses que ens permeten pujar amb seguretat. Aquest tram és molt bonic, ja que ens movem per un crestall estret amb timba per les dues cares.

Però un cop superat l'esperó que es presentava més dret, quan la cresta es torna a ajaure, trobem potser el pas més divertit de tot el recorregut. Es tracta d'una franja horitzontal molt estreta i aèria. És el típic pas de cavall, que podem resoldre amb una cama a cada banda o bé amb els peus a una banda, buscant micro espais per col·locar-los, i les mans fortament agafades a l'estret fil de la roca. És un tram emocionant per l'ambient, tot i que objectivament és fàcil. És d'aquells llocs que qüestiones si cal utilitzar la corda per seguretat o no. En aquesta ocasió ens movíem amb confiança i vam fer tot el tram sense cap equipament de seguretat.

Superat el pas horitzonal exposat, cal tornar a grimpar uns metres encara per terreny molt aeri. Superem un nou esperó força alt, però fàcil, i baixem per l'altre cantó, sense dificultat però parant sempre atenció ja que el terreny és aeri i estret. Un tram breu grimpant i la cresta ja comença a perdre caràcter, es fa més ample i fàcil. Tot i això encara podrem gaudir d'alguns passos més de roca ben divertits, la majoria evitables per la dreta uns metres per sota, però ja que hi som acabem de gaudir de la cavalcada sobre la roca.

Acabades les dificultats, podem cedir una part de la nostra atenció a contemplar el paisatge. A la nostra esquerra tenim la llarga faixa del Salt, una extensa i bonica cinglera que tanca abruptament els Montsagres. A la dreta sempre podem contemplar la gran plana de la Terra Alta, amb els camps ben parcel·lats. Sobresurten la serra de Pàndols i més modesta, la curiosa Agulla de Bot, que vam escalar fa un temps, en una ruta molt bonica i recomanable. Més a prop encara la muntanya de Santa Bàrbarà s'alça davant d'Horta de Sant Joan.

Caminem encara una estona per la cresta ja més ampla i indefinida, tot i que encara trobem algun ressalt on cal grimpar. Ens acostem a la punta del Birlot, un evident monòlit de roca. Passada la característica roca hi ha el coll que parteix la cresta per on hem pujat de la cinglera del Tossal d'Engrilló. Però per saltar a l'altra banda d'aquest ampli coll cal fer un bon revolt, i mirant-ho de lluny costa d'endevinar per on hi haurà el pas, ja que només es veu una gran muralla de roca difícil de franquejar. Baixem cap al coll entremig de la vegetació, ja que no hi ha camí enlloc. Des del coll cal baixar uns metres per la canal en fort pendent. Al cap de pocs minuts de baixar, quan ja comencem a dubtar si estem encertant el pas o no, trobem un evident camí que remunta la canal i que gira cap a les parets orientals (dreta tot baixant).

Som al camí del Pas de l'Escalerola, un curiós sender que aprofita probablement l'única petita debilitat del terreny per creuar des de la base de la cinglera a la faixa superior. El camí puja fort fent una diagonal ascendent. En alguns punts el pas és considerablement aeri, i un tram està equipat amb un cable de seguretat que es pot utilitzar com a passamà. Superada la franja rocosa els situem a la faixa intermitja, una línia de vegetació entre dues cingleres de roca. Canviem de direcció i fem una diagonal en sentit contrari de la primera. Pugem molt fort fins un collet sota el cim secundari de l'Avió (o Avión, més conegut amb aquesta nomenclatura). Sembla que en aquesta zona s'hi va estavellar un avió a l'època de la Guerra Civil.

Des del collet pugem encara uns metres fins que assolim ja una línia de visió directa amb el Tossal d'Engrilló, el nostre objectiu d'avui. Tenim davant una línia de cinglera molt abrupta per la dreta i ben arrodonida per l'esquerra. Així doncs, baixem uns pocs metres, i tornem a pujar de seguida remuntant aquesta línia aèria pel vessant d'Horta, però sense cap dificultat. Uns minuts pujant i assolim el vèrtex geodèsic que marca els 1.072 metres d'aquest cim que ens ofereix una gran panoràmica cap al sector nord del massís dels Ports. Uns metres per sota el cim hi ha una caseta de vigilància dels bombers. De fet s'arriba fins sota mateix del cim per una pista, però nosaltres hi hem volgut arribar avui per un itinerari molt divertit i força emocionant, movent-nos sempre per terreny aeri.

Fem una bona pausa al cim, dinem i contemplem el paisatge, sobretot cap al sector d'Horta de Sant Joan i rodalies. En sentit contrari d'on venim, la cresta del Tossal d'Engrilló és també molt abrupta, i cau a plom un bon grapat de metres. Tota la zona és molt bonica, i el dia, tot i estar una mica encapotat, és agradable per quedar-nos una bona estona gaudint de l'entorn.

Emprenem el camí de retorn baixant per la pista, adreçant algun revolt. Baixem cap un tram planer, on hi ha una bassa. Sense acabar d'arribar-hi, hem de fixar-nos en un sender que marxa a l'esquerra, abans no comenci a tancar-se el barranc d'Engrilló. El camí és poc evident, però hi ha algunes fites. En aquest tram de camí trobem un ramat de cabres salvatges (Capra pyrenaica hispanica) que ens entretenen una estona. Fins i tot em desplaço uns metres fora del camí per observar el seu comportament, i em sorprèn veure un mascle de considerables dimensions enfilar-se dalt d'un arbre amb increïble agilitat.

El caminet puja uns minuts i ens porta fins al coll per on ja havíem passat abans. Retrobem el camí de l'Escalerola, i baixem fort fins a trobar el pas equipat que permet creuar la franja rocosa. Baixem fins a la canal, i seguim el camí avall, un camí fàcil i evident i que baixa molt fort. Després d'una bona estona baixant arribem a uns bancals amb ametllers, i de seguida trobem la pista que ens portarà al punt d'origen.

Hem fet una ruta ben recomanable si es vol passar una bona estona per terreny aeri i encinglerat. Hem gaudit d'una bona dosi d'emoció vertical recorrent pel fil una cresta fàcil i estètica, amb passos senzills (II i algun III), alguns força exposats. Després hem passat l'agosarat pas de l'Escalerola, i un cop a la part alta hem arribat fins el panoràmic Tossal d'Engrilló, amb bones imatges a vol d'ocell de la Terra Alta.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Ruta molt aconsellable! Moltes gràcies Marc per la descripció tan completa de la ruta :). Tal com ho vareu explicar es pot fer sense la necessitat d'ús de corda si es va amb tranquilitat.
Tot i així, el esperó més vertical i el tram seguidament exposat s'ha de dir que se'ls ha de tindre ben posats per passar sense corda/asseguraments :D.
De totes maneres es pot evitar caminant/grimpant pel lateral i tornar de nou a la cresta.

Com a suggerencia, aquesta ruta pot ser ampliada i/o lleugerament modificada passant per l'altre vall i baixant pel coll de la Carrasqueta on es pot apreciar un canvi notable del paisatge.

Gràcies Marcus. Sí, és una ruta divertida i amb una mica de Rock&Roll. Cal moure's amb pas ferm i sense pressa. Tot aquest sector dels Ports té zones molt interessants. En alguna altra ruta hem estat al vessant de Paüls, pel coll de Gilaberta, i també és molt interessant.

Fantàstica ruta d'aventura. Cresta molt divertida i que anant amb calma es pot fer bé sense corda, això sí, en alguns passos forca exposats però amb bones preses.
Hem xal.lat d'allò més, llàstima que arribant al Tossal ens ha agafat boira i pluja i no hem pogut gaudir de les fantàstiques vistes que hi havia.

Sí, diversió assegurada! Cert que hi ha passos una mica exposats i que cal fer amb compte. És una bonica ruta d'aventura, ja que no és ni caminar ni escalar, bàsicament grimpar per terreny aeri i salvatge. Com en diem aquí, una bona engarristada. I amb el premi d'arribar a un cim notable i de grans panoràmiques al massís del Port.

Afegeix un nou comentari