Prat de Comte

Serres de Pàndols i Cavalls

Creuem pedalant dues petites serres situades al sud de la Terra Alta, i que tenen com punt més elevat el Monument de la Pau, un gran mirador tant cap a l'Ebre com cap a les muntanyes dels Ports. Sortim de l'antiga estació de Prat de Comte i baixem cap al santuari de Fontcalda, on comença una pista asfaltada que puja fort i sense descans fins al sostre de la serra de Pàndols, on hi ha el gran mirador. Tot seguit baixem cap a l'àrea de la Fonteta, creuem la carretera i voregem pel vessant occidental l'estirada serra de Cavalls. La revoltem pel nord i també per l'est a través de camps d'oliveres i ametllers. Arribem al Pinell de Brai i fem una llarga baixada per trobar la Via Verda, per la qual anirem tornant al punt d'inici.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

Pedalem fins al cap d'amunt d'un dels pocs cims dels Ports que es poden assolir en bicicleta, i que alhora és un extens mirador de bona part del massís i de la Terra Alta. Sortim de Prat de Comte per una pista entre oliveres i ametllers. Anem tendint cap a la base de la gran paret de la feixa del Salt, i emprenem una dura pujada per una pista que zig-zagueja per un terreny molt abrupte. Assolim l'altiplà de la Refoia i remuntem els últims metres fins al cim, la punta d'una llarga cinglera molt vertical i exposada cap al nord. Contemplem un extens paisatge i tot seguit iniciem el descens que ens portarà primer per un caminet paral·lel al pla de la Refoia, i més avall per un corriol força assequible i divertit.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Tram més estret i aeri de la cresta

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Agulla de Bot (518 m.)

L'esplèndida silueta de l'Agulla de Bot

En veure la seva silueta estètica, esvelta i isolada, l'atracció per pujar aquesta petita joia és irresistible. Des del vessant sud anem a vorejar l'agulla per la base fins a l'altre extrem, on trobem una lleixa i voltem ara en sentit contrari amb compte. Continuem pujant en espiral fins que s'inicia el tram d'escalada. Un sol llarg de poc més de 20 metres de IV+ molt poc assegurat sobre conglomerat discret.

Intent a l'Agulla de Bot

L'Agulla de Bot

Entre els pobles de Bot i Prat de Comte, a la Terra Alta, s'alça airosa una gran mola de roca vermellosa. La seva atractiva silueta és ben visible des de lluny, i en l'últim dia a la zona decidim intentar enfilar-nos-hi en una ruta matinal. Un bon tros amunt, en veure que la cosa s'allargaria més del compte ja que cal assegurar diversos trams, decidim tirar enrere. Tot i això només l'aproximació val la pena per gaudir de les boniques vistes.

Mola de Buscarrons (596 m.)

Tram més aeri de la cresta

La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.

Subscriure a Prat de Comte