Comencem a pedalar des de la petita població de Prades, a l'Arieja, i planegem per la coma del riu Hers fins que la pista comença a enfilar-se fort cap al coll de Marmare, i poc més amunt avancem per asfalt fins al coll de Chioula. Girem a l'esquerra per una pista on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons, i pugem progressivament cap als colls de Pierre Blanche, Riufred i finalment el de Balagués, al punt més alt de la ruta. Entremig de pastures d'alçada, i amb alguns trams de corriol, baixem suaument cap a Montalló, i poc després de la sortida del poble iniciem el descens final per un corriol deliciós que ens torna al punt d'inici.
Fitxa
- Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
- Lloc de sortida: Prades Arieja (França)
- Distància: 22,40 quilòmetres
- Desnivell positiu: 665 metres
- Temps: 3:20 hores
- Dificultat: IBP=53 / Blava
- Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols sense grans dificultats
- Cartografia: Ax-les-Thermes IGN (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Prades | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Coll de Marmare | 00:30 | 00:30 | 4,1 |
Coll de Chioula | 00:15 | 00:45 | 5,9 |
Coll de Pierre Blanche | 00:35 | 01:20 | 9,3 |
Coll de Balagués | 00:40 | 02:00 | 12,8 |
Montalló | 01:00 | 03:00 | 20,2 |
Prades | 00:20 | 03:20 | 22,4 |
Crònica
Seguint una consolidada tradició, iniciem un cap de setmana de rutes en bicicleta amb uns bons amics. En aquesta ocasió hem triat una zona de mitja muntanya a l'Arieja, al vessant sud del coll de Chioula i la petita estació d'esquí de Camurac. En aquesta primera jornada, com que fem el viatge d'anada triem una ruta curta per començar a conèixer el territori. Farem un itinerari que ens enfilarà cap al coll de Chioula, i des d'allà avançarem entremig de carenes, pastures d'alçada i trams de corriol fins al poble de Montalló on ja només caldrà baixar per un divertit corriol. Així doncs, ens situem al petit poble de Prades i preparem els estris. Avui serem una bona colla: Yolanda, Jordi, Teresa, Joan, Sílvia i jo mateix. Ah, i no ens oblidem del Fum, que com és habitual també ens acompanya!
Prades és un petit poble de l'Arieja situat al vessant nord del coll de Chioula. Des d'allà prenem una pista que surt des de la zona recreativa i marxa direcció nord-oest seguint el curs del riu Hers. Aquests primers quilòmetres planejant permeten escalfar la musculatura per la pujada que vindrà després. Així doncs, els primers 3,5 km. són suaus, per una pista que recorre una coma ampla. Al final de la llarga recta fem un revolt i comença una pujada intensa per dins del bosc fins al coll de Marmare on trobem la carretera del coll de Chioula. La travessem i enfilem un pujador encara més dret que més endavant ens torna a connectar amb la carretera. Ens toca ara avançar per asfalt poc més d'un quilòmetre fins a les instal·lacions de l'estació d'esquí de fons del coll de Chioula.
L'estació de Chioula es troba a uns 1.500 metres d'alçada, i just en aquest punt girem a l'esquerra i prenem una pista de terra cap a l'est que a l'hivern serveix com a pista d'esquí de fons. Avancem una bona estona per un tram molt agradable, obert, de pendent moderat i per bona pista. Des d'aquesta zona alta contemplem de lluny les escarpades muntanyes de l'Arieja, encara amb restes de neu, així com el massís de Taba, separat de l'eix axial. Entremig de grans pastures, zones de bosc i trams coberts de falgueres pugem suaument fins a tocar del refugi de Chioula, i tot seguit el coll de Pierre Blanche. Aquí deixem la pista principal i en prenem una de secundària que s'endinsa en un bosc humit d'avets i bedolls. Fem una pujada forta fins el coll de Riufred, a 1.600 metres, i tot seguit planegem per un tram molt obert amb un divertit corriol que ens porta fins al coll de Balagués, el punt més alt de la ruta a 1.669 metres.
Al coll de Balagués girem a l'esquerra cap al nord per un corriol que baixa entremig del bosc fins a enllaçar amb una altra pista que seguirem a la dreta, i que continua baixant per dins del bosc fins al petit poble de Montalló (Montalhor en occità, Montaillou en francès). Al mig del petit poble ens aturem per carregar aigua en una font molt fresca. Sortim del poble per una pista que marxa direcció oest, i que ben aviat es converteix en camí. Comença aquí un corriol divertidíssim, fàcil i molt bonic que ens portarà gairebé fins al punt d'inici. És sens dubte el tram més divertit de la ruta i posa la cirereta a un itinerari fàcil i molt agradable entremig de pastures d'alçada, boscos frondosos i vistes cap a les muntanyes de l'Arieja.
Afegeix un nou comentari