Serra de Partacua

Al petit poblet de Piedrafita de Jaca iniciem una ruta en bicicleta que ens acosta fins al peu mateix de les escarpades parets de la serra de Partacua. Al parc faunístic de la Cuniacha comença la pista tancada al trànsit que puja suaument i s'acosta a les parets. Poc més amunt ens desviem uns metres fins al petit estany de Piedrafita, molt estètic sota la vertical de la Peña Telera, cim més destacat de la serra. Anem pujant direcció oest per la vall fins assolir la Lana Mayor, un dels majors prats alpins dels Pirineus. Al fons dels prats la pista gira i va tornant cap a l'est en suau descens. Fem una nova pausa a l'estany de Tramacastilla o de les Paúles, i comencem a baixar més fort fins al poble de Tramacastilla. Finalment seguim per una pista que creua el barranc de Gorgol i uns metres més per asfalt fins a Piedrafita.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Parc faunístic de la Cuniacha Piedrafita de Jaca (Biescas, Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 27,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 615 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: Blava / IBP=34
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La vall de Tena queda barrada al sud per dues serres que fan de muralla natural, i entremig de les quals s'escola el riu Gállego que va ser capaç d'excavar una gran bretxa entre les dues al lloc conegut com a congost de Santa Elena. Així doncs passat Biescas en trajecte cap al nord trobem la serra de Partacua a l'oest i la serra de Tendeñera a l'est. Ambdues serres són molt escarpades i creixen violentament formant parets verticals solcades per canals, sobretot als vessants nord. Avui farem una ruta fàcil en bicicleta per la base del vessant nord de la serra de Partacua. Sortirem de Piedrafita de Jaca i ens acostarem fins a tocar les verticals parets. De camí també coneixerem els ivons de Piedrafita i de Tramacastilla i les extenses pastures alpines de la Lana Mayor.

Feia temps que tenia mirada aquesta ruta, ja que en diverses excursions per la zona més alta de la vall de Tena havíem contemplat l'espectacularitat de les parets de la serra de Partacua, el cim més destacat de la qual és la Peña Telera amb 2.762 metres, tot i que no és el més alt, honor reservat a la Peña Retona, situat més a l'oest. A més a més la ruta que farem està ben referenciada a l'Espai BTT Pirineos Alto Gállego. És una ruta molt fàcil, tant per quilometratge (27 km.), com pel desnivell (poc més de 600 m.), com també pel terreny, ja que sempre ens mourem per una pista suau amb pujada molt moderada. En el nostre cas va ser ideal que fos una ruta fàcil, ja que la vam poder fer el mateix dia del viatge fins a la zona. És una ruta fàcil i paisatgísticament espectacular que en condicions normals es pot fer en menys de 3 hores. Nosaltres anàvem amb el nostre gos, el Fum, i això fa que anem més a poc a poc als plans i les baixades.

Precisament pel fet d'anar amb el gos, vam fer alguns petits canvis no tant en l'itinerari, sinó en el lloc de sortida. El punt d'inici natural de la ruta seria el poble de Piedrafita de Jaca, o també el poble de Tramacastilla, ambdós situats a la part baixa de la ruta, prop del curs del riu Gállego, a la vall principal de Tena. Nosaltres sortirem però des de l'aparcament del parc faunístic de la Cuniacha, situat un parell de quilòmetres més amunt de Piedrafita, i al qual s'arriba per una pista asfaltada que mor allà mateix. Sortim precisament de la Cuniacha per evitar fer asfalt amb el gos i la complicació i perill que suposa. Així aparquem al costat d'aquesta mena de zoològic pirinenc i comencem a pedalar per la pista que surt al peu de les instal·lacions. Una tanca impedeix el pas de vehicles a motor, cosa que garanteix una ruta plàcida i agradable.

Només començar trobem una pujada forta, però és només per espantar, ja que superat aquest breu pujador, la resta és molt més suau. Passem al costat d'una font i anem remuntant una pista còmoda i agradable des de la qual ja veiem un tros lluny les parets de la serra de Partacua que ens acompanyaran en tot moment. La pista va marxant sempre cap a l'oest seguint una mena de vall ampla i oberta. Al cap de poc de pedalar s'aixeca davant nostre la imponent silueta del punt més alt de la serra, la Peña Telera, que amb els seus 2.762 metres mostra un aspecte vertical i inexpugnable. És terreny d'escalada tant en roca a l'estiu, com sobretot en gel a l'hivern per alguna de les diverses canals que solquen les parets. La pista ens vol apropar a la roca, i pedalem còmodament embadalits per la bellesa de les parets.

Passats dos revolts molt marcats, en pujada moderada, trobem un caminet indicat que puja cap a l'estany de Piedrafita (Ibón de Piedrafita), però és només per a caminants. Nosaltres seguim i passem un revolt més fins que trobem l'accés per una pista més trencada que ens portarà fins a la riba de l'estany. Així doncs deixem la pista principal i marxem a l'esquerra uns 300 metres fins arribar a l'estany, clos per una petita presa. És un lloc singularment bonic, ja que el petit estany de poca profunditat es troba sota mateix de les impressionants parets de la Peña Telera, la qual s'aixeca gairebé en vertical uns 1.150 metres de desnivell més amunt. Val la pena desviar-se aquest breu tram per contemplar aquest bonic indret. És un lloc freqüentat també per excursionistes, ja que realment és molt bonic. Des d'aquí també surt el camí normal per pujar al cim a través de la canal de Cobacherizas o Chachivirizas.

Tornem a la pista principal i seguim pujant plàcidament per una pista tancada al trànsit per on només passem nosaltres, i de fet només trobem una altra parella de ciclistes a la part més alta de la pista. Durant molta estona anirem pedalant al peu de les parets, evolucionant cap a l'oest en paral·lel a la serra. És un lloc veritablement espectacular, i alhora molt fàcil, totalment recomanable per gaudir de les vistes d'aquesta impressionant serra. Passem al peu d'un petit refugi, i més amunt sota un cimet aïllat conegut com el Castillón. En tot moment hem parlat de la serra de Partacua, que anem contemplant sempre a l'esquerra tot pedalant. Però a la dreta també tenim en primer terme una coma ampla i oberta que acaba a la Lana Mayor, coneguda per ser un dels prats alpins més grans de tots els Pirineus, situat en un indret idíl·lic sota la serra.

La pista que anem seguint va pujant sempre moderada precisament fins a les grans pastures de la Lana Mayor, on trobem nombrosos ramats de vaques i cavalls. La pista voreja els prats sota les parets escarpades d'algunes de les puntes més destacades de la serra de Partacua com són la Peña Retona o la Pala d'Alcañiz, la primera sostre de tot el sistema. En arribar als plans superiors la pista va girant i inicia el retorn. Així doncs ara marxarem cap a l'est i deixarem les parets a la nostra dreta. El descens ens permet contemplar a l'horitzó alguns dels cims destacats de la zona, com la serra de Tendeñera o el Garmo Negro i els Infiernos a la zona muntanyosa de sobre la vall de Panticosa. Fem una pausa per dinar a la part alta dels prats, i tot seguit comencem un descens suau i agradable amb un paisatge que impressiona miris on miris.

Anem desfent la pista durant aproximadament 4 kms. fins a trobar una cruïlla. Girem momentàniament a l'esquerra per arribar-nos a la punta de l'Ibón de Tramacastilla o de las Paúles, una extensió d'aigua més gran, també represada pel vessant oposat on som, i que ofereix una bonica visió cap als cims més alts de la zona, com el Balaitús, els Infiernos, i fins i tot més cap al nord les puntes d'Anayet. Fem un breu recés al peu de l'estany i comencem a baixar, ara de forma més decidida per la pista que s'enfonsa cap a la vall. Baixem encara 6 kms. més de bona pista fins a l'entrada del poble de Tramacastilla. Precisament aquí la Sílvia i el Fum es quedaran, i jo acabaré la ruta i els vindré a buscar.

Així doncs, des de la plaça principal de Tramacastilla, sense acabar de baixar a la part baixa prenc un vial que marxa cap al sud, i que un cop passades les últimes cases conflueix en una pista. Pedalo de pla per aquesta agradable pista ombrívola gràcies als arbres, i arribo al barranc de Gorgol, molt freqüentat pels amants del descens de barrancs. Passat el barranc la pista segueix planejant i més endavant conflueix amb la carretera asfaltada pocs metres abans de Piedrafita de Jaca. Des d'aquí queden un parell de quilòmetres de pujada més forta per asfalt fins al parc de la Cuniacha. Tanquem així una ruta preciosa, fàcil i molt recomanable que ens ha permès contemplar les espectaculars parets de la serra de Partacua i la Peña Telera des de la mateixa base. Un itinerari paisatgísticament impressionant que permet també conèixer els estanys de Piedrafita i Tramacastilla, passejar-se per la Lana Mayor, un dels més grans prats alpins dels Pirineus, i contemplar alhora alguns dels cims més destacats dels Pirineus occidentals.