Caminades a la resta dels Països Catalans

Tossal de la Creu del Codó (1.509 m.)

Caminant al peu del cingle

Es troba situat a la capçalera de la Vall de Lord, als peus del Port del Comte, i des del seu cim s'albira una àmplia perspectiva sobre el fons de la vall, amb Sant Llorenç de Morunys al fons. Amb una curta caminada pel fil del cingle assolim aquest excepcional mirador i gaudim de les esplèndides vistes cap a la serra dels Bastets, Busa, Ensija, la serra del Verd, el frontal del Port del Comte i la fondalada del Clot de Vilamala.

Les Agudes (1.706 m.) per la cresta de Castellets

Montseny i les Agudes (esquerra) vist des d'Espinelves

És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.

Penyagalera (1.029 m.) per la Punta del Barco

Cara oest del Penyagalera

Mirat de front sembla impossible poder superar la paret nord del Penyagalera, la Punta del Barco. En realitat no és fàcil, però amb una complexa aproximació, una grimpada delicada i un tram equipat amb un cable es pot arribar al capdamunt, això sí, sempre que no es pateixi vertigen. Resseguim per dalt tot el "vaixell" i ens emboliquem i fem marrada en no trobar el camí previst de tornada.

Moleta de Molló

Moleta de Molló

Fem un recorregut d'aventura per una muntanyeta modesta però amb una estètica peculiar. Caldrà intuir l'itinerari, ja que no hi ha camí, buscant els passos més lògics per superar els cingles. Trobarem algun pas equipat amb cadenes, però en alguns punts caldrà grimpar. També caldrà fer diversos ràpels per baixar alguns trams verticals i circular per alguns pasatges molt aeris.

Roques de Benet (1.016 m.)

Roques de Benet vistes des de lluny

Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.

Marxa "Pels Camins dels Matxos" 2010

Camí de la carena de Cabrera

És una clàssica dins del circuit de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, tant per la seva duresa com per la bellesa del recorregut. Amb 60 quilòmetres, 3.000 metres de desnivell, i les inscripcions exhaurides des del primer dia, 400 corredors i marxaires vam enfilar el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i la Serra de Cabrera, amb sortida i arribada a Torelló.

Volta a Canalda

Poble i roca de Canalda

Fem una llarga caminada que ens porta a conèixer els contorns de Canalda. Aquest petit poblet del Solsonès està envoltat d'elevades parets ben conegudes pels escaladors, i alhora profundes fondalades en un entorn de roca conglomerada. Un curiós i variat paisatge feréstec i de secà.

Volta a la Serra de Busa

La Sílvia caminant prop del cingle

La Serra de Busa és un gran altiplà separat de la base per altes i verticals parets als quatre vents. Creuem la serra d'est a oest pel fil de la cinglera fins arribar a la mítica presó, tornem pel pla i acabem baixant per Sant Pere de Graudescales. És una zona molt agradable per caminar que combina amplis paisatges, cingles verticals i la tranquil·litat del pla central.

Travessa de Frares Encantats i Agulles (Montserrat)

AgullesCaminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.

Cresta de la Clapissa i Moleta de Molló

Tram de cresta molt aeri

Molts racons del massís del Port conserven una màgia salvatge, i la cresta de la Clapissa és un d'aquells llocs. L'aresta és fina i molt aèria, però de bon pas. Algun tram més delicat de la pujada està equipat amb cadenes. En planificar malament la ruta i encadenar algunes decisions equivocades la sortida es va complicar notablement, i vam haver de recular en no trobar un camí adequat per baixar.

Pàgines