Alta Muntanya

Cresta de Certascan

Enviat per Marc el Divendres, 14/09/2012 - 15:00

Al voltant de l'estany més gran dels Pirineus s'alcen un conjunt de pics escarpats que es poden resseguir per la cresta. Sortim des del refugi de Certascan i pugem cap al pic de Punturrí. Per una carena fàcil avancem fins al pic del Cap de l'Estany, fronterer amb França. Fins al Pic Senó el terreny és fàcil, però després la cresta es fa més esmolada i aèria, amb diversos passos de III exposats fins al pic Nord de Certascan. Una senzilla grimpada ens deixa al pic de Certascan (2.853 m.). Una llarga volta amb vistes esplèndides sobre l'estany i les muntanyes pirenaiques.

Taillon (3.114 m.) i Gabietos (3.031 i 3.034 m.)

Enviat per Marc el Diumenge, 09/09/2012 - 15:00

Baixant del darrer cim, amb el Gabieto oriental i el Taillon de fons

Ens apropem a una de les zones més espectaculars dels Pirineus per enfilar dos cims característics i gaudir d'un panorama majestuós. Des del vessant de Gavarnie pugem cap al refugi de Serradets i d'aquí a la Bretxa de Roland, punt mític en el món del pireneisme. Per les vores de la paret primer i deprés per un ampli llom arribem al Taillon. Fem una ràpida escapada cap als Gabietos on cal grimpar uns metres abans del cim. Tornem per la mateixa ruta.

Neuvielha (3.091 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 08/09/2012 - 15:00

El Neuvielha vist des de l'estany de Cap de Long

Tot i no ser el punt més elevat, aquest cim dóna nom a tot el massís i una àmplia reserva natural que inclou una preciosa zona lacustre. Sortim des de l'estany de Cap de Long i enfilem fins al Pas del Gat. Un llarg flanqueig ens porta a enllaçar amb el concorregut camí normal, on cal superar una llarga travessa per sobre de grans blocs. Una grimpada final per una xemeneia fàcil ens acosta a l'estret cim d'amples panoràmiques.

Pic Long (3.192 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 07/09/2012 - 15:00

El punt culminant del massís del Neuvielha està considerat com un dels cims principals més difícil dels Pirineus. És una zona escarpada per tots cantons, i requereix bona grimpada per terreny aeri. Sortim de l'estany de Cap de Long i fem una llarga aproximació fins a coronar el pic Maubic. Continuem per cresta fins a l'Agulla Tourrat, baixem per terreny molt pendent i fem una llarga travessa fins els pics de Bugarret i d'Estibère Male. Tot seguit una grimpada força aèria ens porta al pic principal, del qual baixem pel cantó oposat amb 3 ràpels.

Llacunes de colors i volcà Licancabur (5.920 m.)

Enviat per Marc el Dimarts, 28/08/2012 - 15:00

Continuem el viatge pels deserts del Lípez, al sud de Bolívia, on gaudim de fantàstics espectacles naturals. Contemplem volcans, alguns dels quals semiactius, voregem llacunes amb colors molt vius que contrasten amb l'entorn, ens meravellem amb majestuosos guèisers que s'aixequen desenes de metres, ens banyem en aigües termals mentre que a l'exterior estem sota zero, i pugem el volcà Licancabur, de gairebé 6.000 metres, fronterer amb Xile, al cràter del qual hi ha un petit estany i des d'on es pot contemplar la cromàtica Laguna Verde.

Illimani (6.462 m.)

Enviat per Marc el Dimarts, 21/08/2012 - 15:00

Durant el descens gaudim de les espectaculars vistes de la zona central del massís

L'horitzó nord de La Paz està dominat per aquesta gran muntanya permanentment nevada, la més alta de la Cordillera Real, amb una aresta que s'allarga quilòmetres i que té diverses puntes per sobre de 6.000 metres. Des del poble de Pinaya pugem el primer dia fins al còmode camp base. El segon enfilem fins al Nido de Cóndores, a 5.400 metres, i el tercer, de matinada, iniciem l'atac a aquest gran cim. Pugem per forts pendents de neu vorejant les esquerdes fins arribar a la fàcil aresta que ens mena fins al cim sud, el més alt del massís.

Huayna Potosí (6.088 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 17/08/2012 - 15:00

El Huanya Potosí amb un antic cementiri al davant

És una de les muntanyes més concorregudes de Bolívia, sobretot gràcies al fet de superar els 6.000 metres, la seva relativa facilitat i la visió que se'n té des de la mateixa capital. El primer dia pugem des del refugi on s'arriba en cotxe fins a un petit refugi d'alçada on fem nit. De matinada remuntem la llarguíssima glacera que ens conduirà a la cresta summital. Amb les primeres llums del dia recorrem la cresta i arribem fins a l'estret cim.

Condoriri (5.648 m.)

Enviat per Marc el Dimarts, 14/08/2012 - 15:00

La peculiar forma d'aquesta esplèndida muntanya recorda un còndor batent les ales, i d'aquí l'hi ve el nom en llengua aimara. Des del camp base fem una llarga i dura aproximació fins al gran plateau sota l'aresta. Enfilem una pendent canal amb trams de gel d'uns 70º i continuem per l'esmoladíssima i exposada aresta que ens condueix directament al cim en un passatge sublim.

Pequeño Alpamayo (5.410 m.)

Enviat per Marc el Dilluns, 13/08/2012 - 15:00

Situada a la Cordillera Real, al sector del massís del Condoriri, aquesta muntanya es caracteritza per una bellíssima aresta de neu que culmina en un cim estret i panoràmic. No és la muntanya més alta del sector, però sí una de les més boniques i espectaculars. Caminem des del camp base fins a la gelera, on ens encordem i pugem fort fins al cim del Tarija. Perdem uns metres i afrontem l'aresta estètica, aèria i de fort pendent.

Roc del Boc (2.774 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 27/07/2012 - 15:00

A l'Alta Cerdanya, entremig de les valls de Planès i Riberola creix una cresta des del poblet de Planès cap al sud fins la Torre d'Eina. Al centre del cordal un pic esquerp i esmolat esdevé el punt més alt d'aquesta línia bonica i panoràmica. Després del cim rapel·lem el característic i vertical pas del Violoncel, i tornem per la vall de Planès.