Alta Muntanya

Malh dera Artiga (2.712 m.)

Lac deth Còth deth Hòro i el Pena Nera

Creuem l'extens Plan dera Artiga de Lin i remuntem el costerut Barranc dera Ribèra, superant dos trams equipats amb cable d'acer. En arribar al bonic Lac deth Còth deth Hòro guanyem una gran panoràmica de la Maladeta. Enfilem tot seguit per pendents d'herba molt forts fins a trobar una estreta canal que ens deixa a la carena. Grimpem els darrers metres per assolir un cim extensament panoràmic, a llevant de l'Aneto i amb excel·lents vistes cap a tots els cims del sector.

Malh des Pois (2.881 m.)

Malh des Pois

Dit també la Forcanada, aquest airós cim bicèfal està situat a l'extrem occidental de la Val d'Aran, a tocar de l'Aneto. És un cim elegant, extraordinàriament vertical per la majoria dels seus vessants, i molt estètic. Remuntem la vall de l'Arriu Nère i flanquejem per sota les parets abans d'encarar el més assequible vessant sud. Al tram superior cal grimpar per terreny descompost i aeri fins al cim sud, baixar a l'enforcadura i tornar a grimpar fins al cim principal. Extenses vistes cap a la Maladeta i les valls del voltant.

Comaloforno (3.029 m.) i Besiberri Sud (3.023 m.)

Contemplant la cresta de Besiberris i la Maladeta al fons des de l'avantcim

Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.) i Vulturó (2.649 m.) per la carena del Cadí

Des del pont de Cerneres comencem un recorregut d'aventura que ens portarà a recórrer un bon tram de la carena del Cadí i a gaudir del majestuós espectacle al fil de la seva cara nord. Enfilem sense camí pel torrent de Cortils, on cal grimpar en algun punt. Des del refugi lliure pugem cap al pas de la Roca Plana, i seguim la carena fins al pic de la Costa Cabirolera grimpant per l'esperó. Continuem al fil de la cinglera fins al sostre del Cadí, el Vulturó, i baixem per la canal Baridana de Josa, emboscats i sense camí.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Costa Cabirolera, des de la Serra Pedregosa

Pugem l'estelada a un dels cims emblemàtics del Berguedà, el més alt de la comarca, i un dels més destacats de la serra del Cadí. Sortim des del coll de les Bassotes i remuntem els pendents de la serra Pedregosa. Baixem cap als Cortils per un pas estret, i creuem la llarga coma fins al peu de la cara nord, que remuntem per fort pendent fins creuar el pas del Cabirol. Després de fer cim baixem directament per les tarteres del vessant sud.

La Barre des Écrins (4.102 m.)

La Barre des Écrins, des del refugi

El punt culminant del massís dels Écrins té un cim llargarut i encrestat, amb una paret vertical al sud i un fort pendent de neu al nord. El primer dia pugem 1.400 metres de desnivell fins al refugi. El segon, encara de nit, creuem el Glacier Blanc i pugem per pendents de neu, amb esquerdes i seracs, fins a la bretxa Lory. Comença llavors la part més difícil, una llarga escalada per una cresta molt exposada i alhora bonica, amb passos aeris de II i III.

La Grave (3.667 m.)

Pic de la Grave

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.

Aiguille du Goléon (3.427 m.)

Aresta summital de l'Aiguille du Goléon

Al nord dels Écrins trobem una petita glacera tancada entre les agulles de Saussaz i Goléon. Enfilem el cim panoràmic que ens ofereix una gran visió sobre el sector de la Meije. Des d'un petit poblet de bordes remuntem una llarga vall fins l'estany i refugi de Goléon. Creuem llavors una llarga coma cap a l'oest fins trobar la glacera, que creuem fins al coll. Ja a la cresta la seguim amb passos senzills de grimpada (II) fins coronar el petit cim.

Tête des Toillies (3.175 m.) i Rocca Bianca (3.059 m.)

Capella Clausis i Tête des Toillies

A cavall entre Itàlia i França aquest cim punxegut, airós i estètic requereix una grimpada fàcil però aèria per accedir al punt més alt. Sortim de la capella de Clausis, en un entorn captivador de prats alpins. Pugem fins al coll de la Noire i acabem de grimpar fins al cim. Baixem per la cresta sud i voregem pel vessant italià. Remuntem el coll Blanchet i fem uns passos d'escalada fins a la Rocca Bianca. Baixem directes al refugi de la Blanche i tornem planejant pels prats.

Pàgines