Puig de la Canal Baridana (2.648 m.) pel Canaló

Des del singular poblet del Querforadat emprenem la llarga i dura aproximació fins al peu de les verticals parets del Cadí. Busquem l'estreta entrada del Canaló Baridana i pugem amb l'ajuda de piolets i grampons l'espectacular corredor d'entre 45 i 55º, en severa solitud. Un cop a la carena acabem d'arribar al punt culminant del Cadí, i baixem per la més ampla i també més fàcil Canal Baridana.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alpinisme
• Lloc de sortida: El Querforadat, Cava, el Baridà, (Alt Urgell)
• Distància: 14,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.260 metres
• Temps: 10:25 hores
• Dificultat: BD
• Sensació de dificultat: Una mica difícil. Pendent de 45-55º al Canaló. Fort desnivell i dificultat d'accés segons l'estat de la neu. Canal Baridana 40-45º, més fàcil. Recomanable portar material per assegurar en roca, neu i glaç.
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui plantegem una sortida ambiciosa i il·lusionant que ens ha de portar fins al punt més elevat de la Serra del Cadí. Tenim molts dubtes sobre les possibilitats d'èxit, ja que juguen molts factors: l'estat de la neu, la complexitat del terreny, les nostres limitacions tècniques, l'horari, el temps,...

El vessant nord del Cadí és apassionant, dur, estricte, sever, esquerp. Les seves verticals parets estan solcades d'infinitat de canals que a l'hivern permeten l'ascensió amb tècniques alpinístiques. Les més habituals són les més properes al poble d'Estana, al sector del Cristall i l'Ordiguer, ja que tenen l'avantatge d'una aproximació més curta. El sector de la Canal Baridana és menys freqüentat, sobretot per la llarga i dura aproximació, tot i que la canal principal no és gens difícil. Amb la il·lusió de conèixer millor aquest sector central del Cadí ens dirigim cap al Querforadat, que tot i pertànyer administrativament al municipi de Cava (Alt Urgell), es considera que forma part de la subcomarca natural del Baridà.

El Querforadat és un poble singular, encaixonat sota una gran roca que l'arrecera del nord i a considerable distància de les parets del Cadí al sud. És molt divertit l'origen mitològic del nom del llogarret: segons conta la llegenda un llarg forat secret comunicava el castell amb el riu, i durant els setges de la població, els autòctons mostraven cada dia truites fresques als assejadors, minant el seu ànim. Més enllà de les llegendes el poble és molt bonic i autèntic, i la vista cap a la cara nord del Cadí és formidable.

Passem la nit al Querforadat, per sortir d'hora al matí, tot i que finalment acabem sortint una mica massa tard, passades les 8 del matí. Creuem el poble per l'estret carrer principal direcció cap al Cadí. Quan s'acaba el poble continuem per la pista uns pocs metres i al cap de poc tombem a la dreta i seguim el GR-150 que comença a pujar suaument. Al cap d'aproximadament 25 minuts deixem el GR que continua cap a la dreta en direcció al poble de Cava i seguim de dret per un tram de pista. Sempre veiem el nostre objectiu, les parets del Cadí, i no és difícil seguir el camí. Anem seguint una pista difusa, amb molts trams nevats, però sense un mantell continu. No portem raquetes ni esquís, i un dels principals temors és si tindrem problemes en zones d'acumulació de neu.

Seguint la pista que va pujant per l'obaga arribem a l'ampli Coll de Josana, un bonic prat amb excel·lents vistes cap al Cadí. A partir d'aquí el camí es difumina, i més encara amb la neu. Com que aquest any no hi ha grans acumulacions de neu, encara podem veure alguna fita del camí que marxa enmig del bosc en direcció sud, sempre encarats cap al Cadí. Avancem ara pel mig del bosc amb més dificultats sobretot pel glaç, amb costants patinades i algunes caigudes, però sense conseqüències, ja que és terreny fàcil. El més entretingut és anar trobant les fites i el millor pas enmig del bosc. Com a referència cal anar pujant un evident turó. Al cap d'una estona arribem al Coll Superior de Josana, ja més a prop de les parets del Cadí.

Veiem perfectament l'ampla i definida Canal Baridana, i més a l'esquerra es veu l'entrada del Canaló, tot i que no és tan evident ja que no és recte sinó que serpenteja. Des del Coll Superior de Josana continuem endavant, buscant el camí que en tendència cap a la dreta flanqueja pràcticament de pla un turó. Després de pocs minuts d'avançar per aquest evident camí planer arribem a la font de les Planes. La font està força abandonada, en resten diversos cóms de fusta, i avui no raja, suposem pel fred.

Des de la font el camí es difumina, però ja tenim davant nostre l'ampla tartera ben nevada que porta a l'entrada de les canals. Enfront veiem l'ampla Canal Baridana, i una mica més a l'esquerra l'entrada del Canaló, més estret, menys evident i en forma d'essa. Creuem un breu tram de bosc i ja per l'ampla tartera nevada comencem la dura i llarga remuntada fins al peu de la canal. Mirat des de la base sembla a prop, però la pujada és dura i fatigosa, ja que el pendent és fort, hi ha molta neu i hem d'obrir traça. Triguem dues hores aproximadament des de la font fins a l'inici del Canaló.

El pendent de la tartera cada cop és més fort a mesura que ens apropem a la base de les parets. A tres quartes parts de la pujada, aprofitant una roca ens equipem per afrontar la canal. No sabem exactament quin material podem necessitar, ja que les ressenyes parlen de portar encastadors (friends i tascons) per a la roca, i claus de gel per si de cas. Així ens equipem amb tot el material a sobre, fins i tot la corda a punt, però pensant que si tot va bé haurem de fer servir poca cosa. Ja equipats pugem l'últim tram de tartera oberta i arribem a l'entrada del Canaló.

El primer tram del Canaló ja s'adreça fort, i el adquireix un pendent d'uns 40 o 45 graus. Comença en tendència a l'esquerra en un con invertit que es va estrenyent progressivament fins gairebé tocar la roca, punt en què gira fort cap a la dreta. Costa molt d'obrir traça, ja que no ha passat ningú per aquí, i hi ha molta neu. La consistència de la neu és bona, i no patim per les allaus, ja que tot i ens enfonsem la neu està cohesionada uniformement. Començo a dubtar si podrem pujar tota la canal, ja que la progressió és molt lenta. Tenim però l'esperança que més amunt trobarem trams amb neu més dura. Anem avançant poc a poc, jo al davant i la Sílvia a poca distància.

Després del primer gir a la dreta veiem un tros més de canal, i es consolida el pendent entre 45-50º. El corredor és sinuós, i en alguns trams s'estreny força. A la nostra esquerra van quedant les parets verticals que es desplomen des de prop de la carena. En aquest primer terç de la canal és on podem gaudir d'un ambient més estricte d'alta muntanya. Si no sabéssim que som al Cadí podríem imaginar-nos que estem en alguna gran ruta alpina. L'entorn és sever, només roca, neu i silenci. L'entorn és captivador i una mica engoixant alhora.

Pugem sense més dificultat, amb els dos piolets que donen molta seguretat. Anem trobant neu canviant al llarg del recorregut. Principalment neu fonda, però també en alguns trams neu més dura que permet progressar més fàcilment sense enfonsar-nos, i més amunt neu molt dura gairebé glaçada que ens farà avançar amb més de compte. La canal és força estreta, però en alguns punts s'eixampla. En aquests punts tendim sempre més a prop de la paret, per evitar possible risc de desprendiment d'alguna placa, tot i que la neu està cohessionada.

En el tram més estret és on el pendent també augmenta, possiblement amb algun tram que s'aproxima als 55º, però majoritàriament no passaria de 45 o 50. El tram més dret es pot passar molt a prop de la roca, de manera que si cal assegurar és fàcil fer-ho directament a la pedra amb friends o tascons. Però com que la neu és consistent i suficient progressem sense necessitat d'assegurar. La pujada és lenta i fatigosa, ja que la canal té un desnivell aproximat de 400 metres. Passem per un dels trams més drets, al costat d'una gran paret de roca on hi ha una placa en record d'una alpinista que va perdre la vida en aquest lloc ja fa anys. Continuem obrint traça resseguint el serpenteig del Canaló.

Quan la canal sembla que es vol obrir una mica hem de passar per un pas molt estret i en fort pendent. Només hi ha un tram de neu dura d'uns 50 centímetres d'ampla i roca a banda i banda. En aquest tram avancem amb piolet-tracció per màxima seguretat. Sense més problemes encarem ja el darrer terç del Canaló. Aquest darrer tram és més obert, i la sensació d'entaforament disminueix. No així el pendent, que es manté al voltant de 45º. En l'última part el pendent sí que disminueix una mica, però la canal també es desdibuixa i cal anar a buscar el millor pas entre el caos de grans roques. Tendim lleugerament cap a la dreta pel que sembla el pas més evident. Un últim esforç encara en considerable pendent i arribem sense contratemps a la carena del Cadí.

Un cop guanyada la carena les dificultats s'acaben, però encara queda acabar d'arribar al desdibuixat Puig de la Canal Baridana, situat al punt més alt d'una estreta esquena de roca. En pocs minuts hi acabem d'arribar. El cim és indefinit dalt d'aquest llom allargat. Hi ha diverses fites que semblen marcar el punt més elevat. Recorrem el cim i contemplem el paisatge. Veiem a l'est el Costa Cabirolera, el Comabona i el Pedraforca. A l'oest el sector occidental del Cadí amb el Puig de les Gralleres davant, i més al sud el Port del Comte. No ens encantem al cim, ja que bufa un aire fred, i el temps està empitjorant a mesura que avança el dia.

Baixem del cim de nou a la carena i la seguim en direcció oest fins al Coll de la Canal Baridana. És molt evident el coll, ja que fa una marcada forma de ve baixa. En arribar al coll ens espantem força en veure que no hi ha pràcticament neu a la part superior de la canal, i baixar per la tartera serà força incòmode. Però anar mirant trobem una estreta llengua de neu que mica en mica es va fent ampla. Amb molt de compte i algun petit ensurt comencem a baixar assegurant que hem clavat bé el grampó en cada passa. Al cap d'uns metres tendim cap a la dreta per buscar una llengua de neu més evident i més contínua. La Canal Baridana és molt ampla, i en cas d'acumulació de neu o pujada de temperatura cal anar amb molt de compte ja que és zona propícia d'allaus. Avui pràcticament no ha fet sol, ja que si bé el dia s'ha llevat serè, els núvols han anat guanyant terreny, i la canal es veu segura.

Buscant el millor pas però evitant la zona més ampla anem baixant sense problemes. En tot el recorregut el pendent és força uniforme entre 40 i 45º, i la neu és bona. Si bé al principi anàvem més a poc a poc per la falta de neu, ara agafem ja un bon ritme i en poca estona hem desfet la canal, i arribem a la gran tartera per on ja havíem pujat. Anem a trobar les nostres passes i fem una pausa per menjar, ja que fa hores que no parem. El cansament es nota, i la baixada no és fàcil, ja que cal continuar obrint traça. En aquest tram obert es fa més difícil avançar, ja que la neu no és tan fonda, i tan aviat trobem pedres com ens enfonsem fins als genolls.

Poc a poc anem baixant fins arribar a la font de les Planes. Arribem força esgotats, i fem una nova pausa per recuperar forces. El temps empitjora, i cau alguna voliaina de neu, però ara ja ens queda el tram més fàcil. Baixem cap al Coll Superior de Josana, i seguim cap al Coll de Josana, tot i que aquest tram de bosc és molt incòmode ja que rellisquem constantment. Des del coll baixem per la pista difusa que ja havíem pujat, amb diverses relliscades a causa del gel que hi ha sota la neu. Comença a caure aigua-neu amb una mica més d'insistència, però ja estem a les envistes del Querforadat.

Entrem al poble després de 10 hores i 25 minuts de ruta. Ha estat una sortida d'aquelles que recordarem durant anys gràcies a l'austera bellesa i severitat del Cadí.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta