Bastiments (2.883 m.) i Pic de l'Infern (2.869 m.)

Prop del naixement del Ter iniciem la ruta circular que ens portarà a enfilar sis cims, entre ells dos dels més característics dels Pirineus orientals. Es tracta d'una ruta carenera, en què en tot moment tenim àmplies perspectives cap a totes bandes, en un entorn de muntanyes arrodonides i amables.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Prop del refugi d'Ulldeter
• Distància: 13,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.250 m. metres
• Temps: 07:00 h.
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil, trams d'aresta una mica aeris
• Cartografia: Vall de Núria, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Carretera Vallter 2000	00:00	00:00	0
Refugi d'Ulldeter	00:22	00:22	0,9
Coll de la Marrana	00:34	00:56	2,4
Cim del Bastiments	01:01	01:57	3,9
Pic de l'Infern	01:35	03:32	5,8
Pic inf. de la Vaca	00:56	04:28	7,1
Coll de la Marrana	01:20	05:47	11,3
Punt d'inici	01:13	07:00	13,6

Crònica

Amb la Queralt i la Sílvia pugem fins a Ulldeter amb la intenció de fer una volta circular que ens portarà a trepitjar alguns dels cims més elevats de la capçalera del Ter. Passem Camprodon i Setcases i pugem per la carretera que arriba fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000. A l'últim revolt abans d'arribar a l'aparcament principal de l'estació d'esquí aparquem i comencem a caminar. En aquest punt surt el camí indicat cap al refugi d'Ulldeter. Pugem per aquest camí i en pocs minuts arribem al refugi. Passem de llarg i seguim amunt per una àmplia zona de pastures, oberta i planera.

Aquesta és una zona molt freqüentada, ja que és bonica, accessible i de bona petja. Trobem força gent que camina en la mateixa direcció que nosaltres. Anem pujant, i deixem a la nostra esquerra el Gra de Fajol, una de les muntanyes que, pel seu vessant est, trenca l'arrodoniment generalitzat d'aquesta zona. La cara est del Gra de Fajol és força vertical, amb algunes vies d'escalada i amb algunes canals hivernals. En canvi per la banda oest el cim és pacífic, i s'assoleix amb una fàcil caminada. Veiem davant nostre l'amplíssim coll de la Marrana, cap on ens dirigim. A la nostra dreta queda el Bastiments (2.883 m.), de formes suaus.

Seguint el camí ampli i fresat arribem al Coll de la Marrana, i obrim perspectiva cap al sud: veiem la coma de Freser i al fons de tot el Balandrau. Nosaltres però un cop al coll tombem lleugerament cap a la dreta, encarant-nos cap al llarg pendent que ens separa del Bastiments. Caminem còmodament fent petar la xerrada i gaudint del dia excel·lent. La casualitat fa que ens trobem una coneguda, i al mateix temps un excursionista ens recorda del Mont Blanc durant el pont de Sant Joan. Doble casualitat simultània.

Seguim pujant, ara amb algun esbufec, ja que el darrer tram és més costerut. Arribem finalment al cim i fem foto. Ens hem equivocat, encara no som al cim. Hi ha una creu, però el vèrtex geodèsic és uns metres més enllà, en un punt més elevat. El cim és allargat d'est a oest, amb una bona distància entre els seus dos extrems. És una ampla cresta de gneis coronada per un vèrtex geodèsic a l'extrem oriental i un altre a l'occidental. Creuem el cim i ens asseiem uns metres per sota per esmorzar, a recer del vent.

Comencem ara a baixar l'aresta est del cim. És una cresta força ampla, tot i que en algun punt si es segueix estrictament l'aresta és un xic aèria. Baixem fins a la Collada de les Comes de Malinfern. A partir d'aquí tornem a pujar, seguint sempre l'aresta, en direcció cap al pic de Freser (2.835 m.), que és el proper cim que assolirem, i que ve a ser un avantcim del Pic de l'Infern (2.851 m.) Aquest tram de cresta és fàcil, tot i que té algun pas en què al ajudar-se amb les mans, especialment en el darrer tram, que és més dret.

Des del Pic de Freser continuem per la cresta, gairebé sempre fàcil, amb algun passatge on cal posar les mans i algun tram una mica aeri. Uns minuts més i arribem al Pic de l'Infern, més destacat que la resta, sobretot per tenir els vessants nord i oest més verticals trencant les formes arrodonides dels cims de la zona. Gaudim de les vistes des del cim. En primer terme contemplem el circ de Carançà al nord. Més enllà un maremàgnum de muntanyes. Cap a l'est veiem el Puigmal i els seus cims veïns. No deixem de contemplar també el Bastiments i la cresta per on hem vingut.

Continuem per la cresta i ens dirigim ara fins al poc definit Pic dels Gorgs (2.851 m.), on arribem en poc més de 5 minuts. Es tracta de nou més aviat d'un avantcim del Pic de l'Infern més que no pas un cim amb entitat pròpia. Seguim per la cresta estricta encara una estona més fins el penúltim dels cims d'avui, l'arrodonit Pic Inferior de la Vaca (2.812 m.), i canviem de direcció. Tombem momentàniament cap al sud-oest fins al coll de Tirapits. Ens desviem uns minuts de la ruta per fer l'últim cim, el Puig de Tirapits (2.799 m.), poc definit però amb unes curioses roques blanques al seu cim. Tornem enrere fins al coll i ja prenem el camí còmode que s'enfonsa cap a l'ampla coma.

Passem per la cabana de Tirapits, que pot servir de refugi en cas de necessitat, i compta amb un polsador d'emergència. Seguim ara el GR-11 en clara direcció oest baixant suaument per l'ampla i poc definida coma. Veiem el camí fins molt enllà, concretament fins al Coll de la Marrana, on hem de tornar. Al seu costat el Gra de Fajol, sempre visible. També ens entretenim contemplant ara els cims i la cresta que hem seguit des de baix. Al fons de la coma ens creuem amb un grup d'isards força indiferents amb la nostra presència.

Quan la coma giraria cap al sud per donar lloc a la Coma de Freser nosaltres continuem per l'evident camí amunt, començant a pujar en direcció al Coll de la Marrana. Hi arribem després d'una pujada més dura del que semblava de lluny. Arribats a aquest punt fem pausa per dinar, còmodament, sense presses. El dia és molt agradable. En acabat baixem de nou pel camí ja conegut fins al refugi d'Ulldeter i de nou al punt d'inici en pocs minuts més.

La ruta d'avui té una característica que la fa molt especial: circular gairebé sempre per la carena. Els camins careners són àmpliament panoràmics, i sempre estàs distret ja que pots combinar els dos vessants. Una ruta fàcil i assequible que ens acosta a dos dels grans noms dels Pirineus més orientals.