Activitats

Aguas Tuertas

Encaixonat entre el pic d'Arlet i la serra de Secús trobem un extensíssim planell solcat pel riu Aragón-Subordán, que serpenteja formant bonics meandres. Des de l'aparcament superior de la Guarrinza caminem per la pista que remunta la llarga vall fins al cap d'amunt, on hi ha el petit refugi lliure del Cubilar de la Loma. Contemplem l'ampli pla i el recorrem fins al fons, sota les parets espadades de Secús, gaudint de la flora i la fauna de l'indret. Un passejada fàcil, curta i excepcionalment bonica.

Bisaurín (2.670 m.)

Des del refugi de Lizara es veu el cim, darrere el rocam de Fetás. Iniciem la ruta suaument creuant la plàcida vall de Fuenfría. Al fons del circ herbat comencem a pujar més fort fins al Colláu de lo Foratón, on canviem de direcció i comencem a pujar ara sí, molt fort, primer per un tram de prat inclinat, i després per un pedregam. Un cop a la carena la seguim fins al cim, que no podem gaudir plenament en haver estat engolits per la boira. Baixem pel mateix camí fent parada al pla de Lizara, on ens entretenim amb un grup de voltors.

Orhi (2.017 m.)

Des del port de Larrau es dibuixa cap al nord una línia carenera, intensament verda, que culmina al punxegut pic d'Orhi. És un cim característic, fàcil i fotogènic, molt conegut i apreciat a Navarra i tot Euskal Herria. Una fàcil passejada de poc més de 2 hores ens permet pujar i baixar gaudint d'uns pirineus encara verds i arrodonits que a partir d'aquí comencen a prendre caràcter. Combinem la breu ascensió amb la passejada pel poble navarrès d'Otsagabia, típic i pintoresc.

Anie / Auñamendi (2.507 m.)

Enfilem una de les muntanyes sagrades d'Euskal Herria, de peregrinació habitual tots els caps de setmana. És una gran mola calcària, prominent, solitària i de forma piramidal. Des del refugi de L'Abérouat iniciem la llarga aproximació que ens porta a circumval·lar des del nord cap al sud, des d'on s'afronta l'últim i exigent pujador. Excel·lent combinació de pastures alpines amb un gran espectacle càrstic sota del cim.

Petretxema (2.371 m.) per la vall d'Ansebère

A l'oest de la població bearnesa de Lascun descobrim una de les valls pirenenques més bonics que culmina sota les impressionants agulles d'Ansebère. Després de creuar una zona de bosc frondós i plàcides pastures, ens situem sota la paret nord de les agulles, en un paisatge increïblement vertical, oníric, gairebé irreal. Pugem al coll i fàcilment assolim el cim enmig d'un panorama sublim.

Pic d'Aspe (2.640 m.)

Sortim de l'estació d'esquí de Candanchú i per les pistes desertes avancem cap a sota la característica paret de la Zapatilla. Pugem fort al port de Tortiellas, i després de saltar una grada rocosa flanquegem per sobre del barranc amb la vista posada a la impressionant cara nord. Al fons del circ comencem a remuntar una llarga glacera cada cop més dreta. Dalt del coll decidim encarar el cim per l'aresta nord, fent una grimpada fàcil però molt descomposta i amb passos exposats. Vistes excepcionals dels pirineus bearnesos.

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes

Sortim del mirador dels Orris i baixem per una antiga pista fins a la pleta dels Xais, on entrem en el laberint de les Muntanyetes. Remuntem un tram de canal, grimpem uns metres i anem a buscar una altra canal amagada rere un esperó que ens portarà a unes mines abandonades. Per fort pendent arribem sota la font de la Mena, i per terreny més fàcil fins al Niu de l'Àliga. Arrodonim la volta per la carena del Serrat Gran, baixant a la collada de Comafloriu i més endavant als amplis Plans Bagà.

Cresta de Racons

Les valls de Riberola i Carançà, al Conflent, estan dividides per un llarga carena granítica. Des de la cabana d'Aixeques remuntem la planera vall de Riberola, i quan es bifurca seguim la Valleta. Assolim la carena tot grimpant per una canal força dreta al pas del Porc. Comencem a crestejar entre blocs de granit, amb grimpades fàcils, poc sostingudes i poc exposades, on les dificultats es poden evitar. Coronem el Racó Gros i continuem la cresta fins al Racó Petit, ambdós amb una vertical paret cap a l'est. Baixada llarga i feixuga per tartera incòmoda.

El Gegant de Campllong

Al cap d'amunt de la baga de Campllong sobresurt una notòria agulla calcària entre el bosc de pins. Sortint prop de Coforb un camí en forta pujada arriba fins al coll del Portet. Pel vessant nord de la serra dels Lladres s'arriba planejant fins al també dit Roc del Gegant, que es pot coronar amb una grimpada fàcil però aèria. Unint velles pistes en desús avancem fins a la Creueta, on entrem al vessant sud de la serra, i la resseguim passant per la Mesquita fins al punt d'inici en suau descens.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortir des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Pàgines