Activitats

Tuta de la Masena

Interior de la saleta final, petita però força alta

Des de l'àrea recreativa de Riugréixer pugem per un ròssec a la coma de la Masena, i després de considerables dificultats trobem la boca de la cova, força amagada. La tuta té una primera galeria còmoda que després de poc més de 15 metres es fa molt estreta. Tornem enrere i des de la sala d'entrada remuntem per una galeria superior fins que s'acaba en una saleta final alta i arrodonida. Segons expliquen la cova havia servit d'amagatall per a emboscats i maquis.

Congost de Mont-rebei, per Montfalcó i les passarel·les

Entrada del Congost de Mont-rebei

L'empenta hidràulica de la Noguera Ribagorçana ha forjat durant mil·lenis un profund tall que parteix la serra del Montsec, i les seves aigües s'obren camí per l'estret engorjat. Sortim des del vessant de l'Estall, a Montfalcó, i baixem a buscar unes aparatoses passarel·les encastades a la cinglera i que condueixen al pont que creua el congost de Seguer. Ja al vessant català creuem el congost de Mont-rebei per un camí aeri excavat a la roca. Un dels paratges més peculiars de Catalunya.

Muralla de Finestres

Muralla de Finestres

Al sud de la Ribagorça, al secà de la falda del Montsec de l'Estall, un grup de petits pobles resten inerts després d'anys d'abandó. Prop de l'antic llogarret de Finestres s'aixeca una meravella geològica de gran magnitud. Una doble cresta paral·lela, amb parets espigades i alhora molt estretes, forma un frontal rocallós espectacular, que avui descansa sobre les aigües del pantà de Canelles.

Sant Joan de Montdarn i Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix

Situats Baix Berguedà ens dirigim a Sant Joan de Montdarn, una petita església situada enmig dels camps, al camí rural entre Viver Casserres. És d'origen medieval però ha estat molt reformada al llarg del temps. Santa Maria de Serrateix fou un important centre monàstic benedictí. Es conserva en bon estat una gran església de creu llatina, una torre de defensa i un claustre més modern que substituiex el romànic original. Actualment és l'església parroquial de Serrateix.

Forat dels Eugassers

Galeria inicial que es va estrenyent

Al vessant sud dels Rocs de Canells hi trobem una cavitat d'uns 60 metres de recorregut subterrani fàcil però força estret. Una boca de dimensions còmodes aviat gira i es fa més petita fins esdevenir un estret pas per on ens hem d'esmunyir. Seguim una galeria estreta i alta amb algunes formacions, i al final trobem una sala més ampla i llarga. En alguns racons de la cova podem observar curioses formacions excèntriques. En èpoques humides al fons també hi ha un petit bassal-gour molt bonic.

Es Corbets (2.904 m.)

Flanquegem les Agulles de Perramó per l'esquerra

Creuem la part baixa de la vall d'Estós i la deixem per enfilar la secundària de Batisielles. Creuem una zona bellíssima al costat dels ivons de l'Escarpinosa i els de Perramó, sota la imponent verticalitat de les parets de les Agulles de Perramó i les Tuques d'Ixeia. Continuem pujant fins la collada de la Pllana, on comencem una grimpada per blocs fins a l'estret cim. Tornem pels ivons de Batisielles arrodonint una ruta llarga, amb fort desnivell però molt estètica i gratificant.

Pic de Paderna (2.622 m.) i Pic d'Alba (3.107 m.)

Ens aproximem al bonic Pic de Paderna

Iniciem la ruta a la Besurta i pugem decidits cap al refugi de la Renclusa. Poc més amunt contemplem al magnífic pic de Paderna sobre uns estanyols. Remuntem la coma pedregosa fins a la collada, i en pocs minuts al cim. Tornem al coll i pugem ara per terreny fatigós de blocs fins assolir la cresta. Grimpant assolim el pic d'Alba. Contemplem el massís de la Maladeta d'aprop i comencem a baixar per blocs fins als Ibons d'Alba, i seguim en fort descens fins als decrèpits Bañs de Benás.

Malh dera Artiga (2.712 m.)

Lac deth Còth deth Hòro i el Pena Nera

Creuem l'extens Plan dera Artiga de Lin i remuntem el costerut Barranc dera Ribèra, superant dos trams equipats amb cable d'acer. En arribar al bonic Lac deth Còth deth Hòro guanyem una gran panoràmica de la Maladeta. Enfilem tot seguit per pendents d'herba molt forts fins a trobar una estreta canal que ens deixa a la carena. Grimpem els darrers metres per assolir un cim extensament panoràmic, a llevant de l'Aneto i amb excel·lents vistes cap a tots els cims del sector.

Malh des Pois (2.881 m.)

Malh des Pois

Dit també la Forcanada, aquest airós cim bicèfal està situat a l'extrem occidental de la Val d'Aran, a tocar de l'Aneto. És un cim elegant, extraordinàriament vertical per la majoria dels seus vessants, i molt estètic. Remuntem la vall de l'Arriu Nère i flanquejem per sota les parets abans d'encarar el més assequible vessant sud. Al tram superior cal grimpar per terreny descompost i aeri fins al cim sud, baixar a l'enforcadura i tornar a grimpar fins al cim principal. Extenses vistes cap a la Maladeta i les valls del voltant.

Sant Salvador (1.151 m.) i barranc del Clot de Foubes

Un dels ràpels vist des de l'interior d'una bauma

Prop dels Sants Metges arranquem en pujada fins assolir el cim del morral de Sant Salvador, on hi ha un vèrtex i les restes d'una antiga església. Continuem fins la curiosa bòfia de Torneules, amb una bassa a l'interior. Carenegem fins al pantà de l'Espunyola i ens fiquem al barranc, actualment sec. Anem baixant sortejant ressalts i blocs, i als punts més drets rapel·lant. Hi ha 7 ràpels (més un d'opcional), el més llarg de 20 metres i volat.

Pàgines