Volta al llac d'Esparron

Ens situem a la localitat termal i turística de Greus, al peu del riu Verdon a la part alta de la Provença francesa i fem una ruta amb bicicleta pels voltants de l'embassament d'Esparron. Comencem enfilant-nos cap unes carenes de mitja muntanya i enllacem una sèrie de corriols en un puja-baixa constant que ens fa avançar poc. Baixem cap a la riba esquerra del llac i el voregem una estona. Tornem a enfilar-nos a una zona més muntanyosa i indefinida, amb poques vistes fins que més endavant trobem un deliciós corriol que baixa per la petita gorja de Santa Màxima. Prenem el GR i planegem sobre les gorges baixes del Verdon, però amb poca visió de conjunt. Baixem cap a Quinçon, un poblet bonic i plàcid amb platges fluvials. Creuem el riu i ens enfilem fort un tram a peu fins a coronar una carena que resseguirem una bona estona per camins fàcils. Baixem a Esparron de Verdon i voregem la riba dreta de l'embassament, fins que finalment prenem l'asfalt per acabar d'arribar al punt d'inici. Una ruta llarga, amb trams divertits de camins, però amb vistes limitades cap al Verdon.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Grèus (Gréoux-les-Bains) Provença (França)
  • Distància: 56,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.225 metres
  • Temps: 7:50 hores
  • Dificultat: IBP=106
  • Sensació de dificultat: Mitjana Recorregut llarg. Molts trams de corriol principalment fàcil, però amb diversos passos no ciclables
  • Cartografia: Gréoux-les-Bains IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Grèus (Gréoux-les-Bains) 00:00 00:00 0,0
Les Maurras 00:35 00:35 5,3
Llac d'Esparron 01:20 01:55 12,6
Torrent de Santa Maxime 01:30 03:25 25,8
Quinçon 00:40 04:05 31,2
Pausa 00:35 04:40
Esparron de Verdon 01:25 06:05 42,0
Presa llac d'Esparron 01:20 07:25 51,3
Grèus 00:25 07:50 56,7

Crònica

Iniciem una petita escapada a la zona del Verdon, coneguda sobretot per les seves espectaculars gorges, segons expliquen unes de les més grans d'Europa. Iniciem el nostre descobriment de la zona per la part baixa del riu Verdon. Evidentment el nom del curs fluvial fa referència al color turquesa intens de les seves aigües. La primera zona que visitarem és la delimitada pel que s'anomenen les gorges baixes, entre les poblacions de Grèus (Gréoux-les-Bains en francès) i Quinçon (Quinson). Farem una ruta en bicicleta resseguint el riu per la riba esquerra, voltejant el llac (embassament) d'Esparron, i tornant per la riba dreta.

Vam triar començar la ruta a Grèus per començar per les gorges baixes, i després pujar cap a la zona més alta, on hi ha el canó més espectacular amb verticals que arriben als 700 metres d'altura. La nostra intenció era conèixer la zona amb bicicleta, ja que ofereix la possibilitat de recórrer un territori més ampli. També vam triar Grèus perquè acull un centre de BTT amb més de 1.000 km. de rutes. Per la primera jornada vam triar una ruta llarga que ens va fer adonar de diversos aspectes: la majoria de rutes de la zona estan pensades per gaudir de la bicicleta, amb divertits corriols i trams més tècnics, però no per gaudir de bons paisatges; i en segon lloc, vam adonar-nos que si volíem gaudir i contemplar amb detall les gorges, cal entrar-hi, i això només és possible a peu, no en bicicleta. Precisament per això els altres dos dies farem rutes a peu i no en bicicleta. La zona sí que té moltes possibilitats per fer bicicleta de carretera, amb rutes per vies secundàries, petits poblets i bons miradors de les gorges. Això sí, amb força trànsit ja que és una zona turística.

Sortim dels afores de Grèus, a la zona dels càmpings on hem passat la primera nit. Sortim des del peu d'una presa del riu Verdon, o més aviat un assut d'ample a ample, i anem a buscar una pista secundària que es va enfilant suaument per una serra de mitja muntanya. El paisatge que anem veient és típicament provençal, amb camps cereals, ametllers, oliveres i també un cultiu molt típic de la zona: l'espígol. És una zona de mitja muntanya indefinida, amb relleus arrodonits, poc atractiva paisatgísticament. Només el riu Verdon trenca la monotonia d'un terreny sec de clima mediterrani.

Portem diferents tracks que hem aconseguit a Internet, i de la combinació de tots ells configurem una ruta al nostre aire. Només començar anem enfilant-nos a una serra ampla i arrodonida, amb vegetació abundant que impedeix les vistes. Comencem enfilant-nos primer per una pista secundària, i més endavant enllacem un bon grapat de corriols en un puja-baixa constant. És un tram prou divertit, amb baixades entretingudes i poc tècniques, i diversos pujadors que ens obliguen a baixar de la bicicleta. Seria divertit per una ruta de 20 km., però hem plantejat un itinerari llarg de gairebé 60 per conèixer el territori, i veiem que avancem molt poc a poc. És difícil definir exactament els llocs per on vam anar passant, ja que hi ha moltes pistes i camins que s'entrecreuen. Trobem diverses marques, en alguns trams seguim les rutes del centre BTT (VTT en francès), altres senyals de color groc, i també alguns indicadors sota el nom Randos d'Or.

Aquest primer tram més salvatge ple de caminets que pugen i baixen acaba al petit nucli de Les Maurras, a la part alta d'aquesta mena de serra. A partir d'aquí avançarem per dalt d'un altiplà també indefinit i boscós. De nou tornem a combinar pistes i camins, però ara en una zona més planera que ens permet que els quilòmetres avancin. Poc més endavant entrem en una mena de torrent sec força encaixonat que ens fa dubtar de com en sortirem, ja que a banda i banda hi ha pendents notables. En realitat el torrent va girant i ofereix una sortida força plana cap a un entorn més obert. Arribem dalt d'un turó que als mapes apareix citat com le Quartier, i fem una baixada ràpida per un divertit camí fins a la riba mateix del llac d'Esparron. Contemplem la gran massa d'aigua i prenem un caminet que voreja la riba cap a la dreta (riba hidrològica esquerra). Arribem a les envistes del poble d'Esparron de Verdon, que ens queda just a l'altra banda de les aigües. Aquí girem i prenem un caminet de ribera que avança entre el mateix embassament i un antic canal actualment en desús.

Avancem pel caminet fins gairebé la cua de l'embassament, on el Verdon s'encaixona en la zona coneguda com les Gorges Baixes. Teníem l'esperança que el camí sobrevolés aquesta zona i poguéssim contemplar el riu des de les alçades, però no serà així, i avançarem per una zona boscosa de visibilitat reduïda. En molts punts notarem el riu a prop, però no el veurem. A la cua del pantà hi ha un petit embarcador, on prenem una pista que comença a pujar. La deixem aviat ja que l'itinerari que havíem preparat marxa per un camí que s'enfila fort cap a una petita serra. És un tram no ciclable, i empenyem la bicicleta uns 10 minuts. A dalt entrem en una coma seca, el Vallon des Bardoyes i l'anem resseguint fins que sortim a una zona oberta prop del minúscul nucli de les Bernes (prop de les Rouvières).

Planegem uns minuts per un altiplà obert i sense gaire interès i enllacem amb el GR-99. La pista que seguíem es transforma en camí, i aquest es fa cada vegada més pedregós. Entrem en una zona coneguda com a Mala Soque, que amb un nom així no augura res de bo. En realitat no és tan terrible, i després d'un tram pedregós que obliga a parar atenció, entrem en un deliciós corriol, al Ravin de Sante Maxime, un petit torrent sec amb un bonic camí que el ressegueix pel fons. És molt divertit i alhora ciclable, ja que baixem per dins d'un torrent encaixonat envoltat de parets força altes. El corriol fa alguns girs sobtats i arriba a sota d'una gran paret, on el camí puja amunt i creua una mena de grau. Aquest tram l'hem de fer a peu. El GR gira cap a la dreta i entra en un camí molt bonic dins d'un bosc espès.

Estem sobre mateix de les gorges baixes del Verdon, però el bosc és tan espès que sentim el riu, però no l'arribem a veure. Aquest tram seria preciós si hi hagués algun mirador que permetés sobresortir de la vegetació i contemplar les gorges. Però no és així, i tot i que el camí és bonic, el riu el notem però no l'arribem a veure. Hi ha un altre camí que passa més per baix, al peu mateix del riu per dins la gorja, amb diversos trams excavats a la roca i algun túnel, però no és apte per anar-hi amb bicicleta. Això ens torna a confirmar que la zona té més interès per fer rutes a peu que no pas amb bicicleta.

Seguim encara el GR cap a una nova zona d'altiplà, un gran plató calcari. Planegem només uns minuts i de seguida comencem a baixar fort per una pista dreta i pedregosa. Fins ara la ruta havia anat tendint cap a l'est, i precisament ara comencem a girar per iniciar la tornada. La forta baixada pedregosa ens deixa al peu del riu Verdon, el qual creuem pel pont que hi ha als afores de Quinçon. Aquest és un lloc molt bonic, ja que a l'oest del pont comencen les gorges baixes, i a l'est les aigües calmades d'un gran estany. És una zona que aprofiten moltes persones per fer activitats nàutiques i recreatives, i es poden llogar barques elèctriques i a pedals per entrar a la zona calmada de les gorges baixes. Un cop creuat el pont fem una pausa en una àrea recreativa al peu mateix de l'estany, i dinem tot contemplant els ànecs i els turistes amb les seves barques.

Havent dinat creuem el poble de Quinçon, un plàcid poblet de la Provença amb un cert desenvolupament turístic gràcies al riu i les activitats nàutiques. Al peu del cementiri prenem un camí que de seguida es torna massa dret per fer-lo sobre la bicicleta. Haurem d'empènyer ben bé 15 minuts per una pujada forta i amb la forta calor asfixiant de primera hora de la tarda. Aquest tram es fa molt feixuc. Cal pujar fins una mena de serra ja a la riba esquerra del riu. Un cop dalt la serra planejarem una bona estona i ens oblidarem de la calorada que hem passat empenyent les bicicletes fins dalt d'aquest nou plató.

Prenem una pista secundària fàcil i agradable en direcció nord-oest, la qual més endavant desemboca en una llarga recta d'asfalt. Fem només uns metres per l'asfalt ja que a l'esquerra marxa paral·lel un corriol estret entre la vegetació que permet fer aquest tram molt més amè. Ara avancem més, ja que el terreny és totalment pla. Anem seguint els senyals de la ruta BTT Transverdon, un itinerari lineal que ressegueix la part més interessant del riu Verdon en diverses etapes (recomanen 4 o 5). Gairebé al final del gran plató retrobem momentàniament l'asfalt, però el deixem aviat i prenem una pista secundària a la dreta que baixa fort fins a la riba del torrent d'Albiosc. Seguim al peu del torrent avall fins a l'entrada del poble d'Esparron de Verdon, un bonic poblet típic de la Provença, al peu de l'embassament d'Esparron i amb un castell que presideix la seva part antiga.

Deixem Esparron de Verdon i sortim per una carretera asfaltada al nord del poble. Al cap de poc la carretera es bifurca i seguim a l'esquerra en forta pujada. Si fos a fer ara, seguiria de dret per evitar un tram força irrellevant. En tot cas nosaltres anem a la dreta, i uns metres més endavant, enmig d'un revolt en forta pujada deixem l'asfalt i enfilem per una pista trencada i dura que s'enfila fins un petit turonet. A l'altra banda comencem a baixar fins al torrent de Sant Vicenç. El seguim avall i creuem a la riba dreta, on prenem una pista que porta fins unes cases. Al final de les cases la pista més trencada comença a pujar fins un cap de turó on hi ha l'entrada d'un càmping naturista. Descartem el vial d'accés a la instal·lació i baixem per una pista secundària, on seguint el track ens equivocem. Cal seguir les marques de la Transverdon en comptes de continuar endavant com fem nosaltres, havent de baixar per un caminet gairebé abandonat.

Baixem gairebé fins a la carretera, però seguim una bona estona un caminet paral·lel. Finalment pugem sobre l'asfalt i ja no l'abandonarem fins al final de l'itinerari. El track evitava l'asfalt enfilant-se per una pista pedregosa fins a Sant Martin de Bromes, però la veritat és que nosaltres després de més de 50 km. ja estem força cansats i decidim anar per feina. La carretera asfaltada baixa fins a la presa del llac d'Esparron, i tot seguit segueix paral·lel al riu Verdon. Arribant a la plana abans de la població de Grèus, deixem l'asfalt i prenem una pista a l'esquerra que recorre la riba del riu fins al punt d'inici.

Amb gairebé 60 km. tanquem la nostra primera ruta a la zona del Verdon. La veritat sigui dita no ha estat tan interessant com ens pensàvem. L'itinerari té alguns trams de camí divertits, i alguns punts prou bonics, però les gorges baixes del Verdon pràcticament no les hem vist. És una ruta massa llarga i amb pocs punts d'interès. Ens ha servit, això sí, per aprendre que si volem conèixer el Verdon ens haurem de treure les sabates de cales i calçar-nos les sabatilles de caminar. En acabar la jornada carreguem les bicicletes i emprenem la marxa cap a Mostier de Santa Maria, un bonic poble preciós ubicat sota una gran cinglera i a prop del riu Verdon. Aquest poblet està inclòs dins la llista de les Plus Beaux Villages de France. A partir de l'endemà ens endinsarem, a peu, a la part més espectacular del Parc Natural del Verdon, les seves impressionants gorges.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari