Serres de Campdevidre i Confós

Fem una ruta de prospecció pel vessant nord dels Rasos de Peguera per racons poc coneguts i solitaris. Comencem a pedalar a Sant Corneli per la pista que marxa cap a Fígols, continuem direcció oest cap a la Creu de Fumanya i per la falda d'Ensija fins a la font de la Bruixa. Canviem de direcció i voltegem la serra de Campdevidre per una pista de circumval·lació que passa damunt del bonic engorjat del Tec. Amb pujades fortes arribem als plans de Peguera i tornem al coll de la Creu, on comença una intensa escalada fins al Confós, una punta molt panoràmica dalt dels cingles de Vall-llobrega. Acabem la ruta amb una llarga baixada per una pista molt dreta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Corneli (Berguedà)
• Distància: 37,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.355 metres
• Temps: 4:45 hores
• Dificultat: IBP=133 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tot pistes, algunes precàries i amb trams difícils de ciclar
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Els mapes són un gran aliment per a la imaginació, i permeten projectar des de casa petites aventures que a l'hora de la veritat acaben sent ben diferents de com les havies dissenyat. Els mapes proporcionen un gran estímul per als interessats en les muntanyes i en conèixer els racons de prop de casa. Com que avui surto sol en bicicleta, penso que és un bon dia per fer una ruta experimental, dibuixada sobre els mapes, que em permetrà conèixer alguns racons que fins avui no havia trepitjat. Precisament quan fas experiments va bé anar sol per no embolicar altres persones en terreny desconegut, tret que també els atregui aquest component d'aventura. En realitat és una aventura molt controlada, ja que són indrets propers i la ruta sempre avançava per pistes, això sí, algunes d'elles molt precàries i amb trams on vaig haver d'empènyer.

És difícil definir geogràficament la ruta d'avui, ja que és una barreja una mica estranya. Resumint podríem dir que recorre l'altiplà delimitat per la vall del Llobregat i la vall del Tec d'est a oest, i Ensija i els Rasos de Peguera de nord a sud. Les principals curiositats que tenia en aquesta ruta eren conèixer la petita serra de Campdevidre, situada entre els Rasos de Peguera i l'engorjat del riu Tec, i també enfilar-me fins al Confós, un petit replà accessible per pista que és un balcó natural supès sobre els cingles de Vall-llobrega i la vall de Peguera. Un cop sobre el terreny la ruta ha estat més fàcil del que em pensava, ja que és tot o pràcticament tot ciclable, més enllà d'algun tram curt molt dret i pedregós que m'ha obligat a empènyer. Alguns dels racons són ben bonics i mereixen una excursió per aquest terreny poc freqüentat.

Surto de Sant Corneli des del gran aparcament davant del museu de les mines, i marxo pedalant per una pista asfaltada que comença a pujar al sud de la població per damunt dels cingles de la Garganta. La pista és asfaltada fins al polvorí nou, que es troba uns metres més amunt del vell. Tot seguit continua la pista de terra i passo per las cases del Quer i cal Gorra. Uns metres més enllà, enmig d'una gran esplanada giro a la dreta per la pista que puja amunt en direcció cap a la base dels cingles de Vallcebre (nord). La pista arriba a la masia dee cal Calderer i la carretera asfaltada que puja cap a Fumanya. Segueixo per asfalt durant 1,5 km. i passat un revolt a la dreta deixo l'asfalt i prenc una pista a l'esquerra que indica la casa Cremada.

La pista de la casa Cremada, que sembla ben poc utilitzada, va pujant sempre direcció ponent. Passa al costat d'un cobert, després d'una captació d'aigua, i també per una font on aprofito per agafar aigua. Tenia la idea que tota aquesta zona pujaria més suaument, i en realitat la pujada és notable. Suposo que com que habitualment he pujat còmodament amb cotxe cap a Fumanya, no era conscient del que pujava. La pista va seguint la variant 1 del PR-C 73, i passa per sota mateix de la Casanova i més endavant cal Barraquer. Poc després d'aquesta última casa el PR deixa la pista i continua per camí. Com que veig l'inici força enfangat i poc ciclable continuo per la pista que desemboca a la carretera asfaltada uns metres més amunt. Pujo per asfalt escassos 200 metres, i torno a agafar una pista a l'esquerra.

Baixo uns metres per la pista fins una antiga explotació minera a cel obert. Passo al costat d'uns terrers (badlands), i segueixo per la pista cada cop més precària al peu del torrent de Fumanya, sota mateix de la baga del mateix nom. Tot aquest tram de pista és bonic i feréstec, per un bosc humit d'alta muntanya. En una clotada la pista fa un revolt sobtat i s'enfila amb pendent molt fort fins a la casa de la Creu de Fumanya, abandonada tot i ser una masia molt bonica. Sota la casa continua una pista gairebé absorbida com a camí que va pujant fort fins al collet de la Creu de Fumanya, on conflueix amb una pista més decent. Segueixo la pista principal cap a la dreta entremig d'uns bonics plans. Aquest tram serà repetit d'anada i de tornada. Ara marxo cap a ponent fins al pla de la Creu de Fumanya, cruïlla de pistes i camins per anar cap a Peguera, Ensija,... Porto uns 10 km. i uns 700 metres de desnivell.

Pujo uns metres fins a la pista asfaltada i simplement la travesso. Per l'altre cantó surt una pista que va pujant per la costa del Grau. La pista es va enfilant entre la falda sud d'Ensija, que em queda a la dreta, i l'esmolada cresta de Peguera que deixo uns metres per sota a l'esquerra. Puja fins al cap del Grau, el segon punt més alt de la ruta a més de 1.750 m., des d'on es pot contemplar ensota els magnífics prats de Peguera i al darrere l'antiga estació d'esquí. Tot seguit la pista comença a baixar decidida sota la roca del Mas i fins una cruïlla gairebé a tocar de la font de la Bruixa. Toca canviar de direcció, i marxo cap a l'esquerra per la pista per on transita el GR-107, el Camí dels Bons Homes. Planejo còmodament per la pista entremig d'un bonic bosc de muntanya durant uns 600 metres. Al costat de la petita font de la Cauma, a peu de pista, cal abandonar-la i seguir-ne una de secundària que comença a baixar a la dreta fent un revolt de més de 180º.

Comença ara l'exploració per una zona que no havia trepitjat. Prenc la pista que baixa seguint la rasa de les Mosqueres. És una pista en desús, tot i que algun tot-terreny encara hi podria passar. Mirant el mapa vaig veure que hi havia una pista que feia tota la volta a la serra de Campdevidre, a mitja alçada, i la curiositat em va empènyer a anar-la a conèixer. Sobre el terreny la pista va baixant i entra en una zona força obaga, on hi ha una petita avetosa, i també un bonic bosc de faigs. Entre la vegetació, mirant cap al nord es pot contemplar l'espectacular paret de Ferrús. Més endavant la pista baixa més fort; és força dreta i trencada, i ja començo a patir per quan toqui pujar. Va baixant per damunt de la vall del riu Tec, que queda a la dreta de la marxa, el qual es va engorjant a mesura que baixa cap a la zona de Canals.

La pista baixa fins a la punta d'un morral de la serra on m'aturo i m'acosto a la cinglera per contemplar l'engorjat del Tec a sota. Es pot veure tot el curs del riu que marxa cap al sud, la zona de Canals i la Casa Grossa. La punta del panoràmic morral coincideix amb el punt més baix de la pista, i també el lloc on gira. Si fins ara havia baixat direcció sud-oest, ara pujaré cap al nord-est. Només girar comença una dura pujada per terreny pedregós. Com deia és una pista pràcticament en desús, ja que de fet no porta a cap casa ni lloc emblemàtic. És com deia una pista que contorneja a mitja alçada la serra. En aquest sector es concentren les principals dificultats de la ruta, que no són més que alguns pujadors molt drets i pedregosos, amb llargs trams superiors al 16% que m'obliguen a fer algun tros empenyent. Amb prou empenta es pot fer tot sobre la bicicleta, sempre i quan la manxa i la traçada no defalleixin. Jo faig 2 o 3 trams curts a peu, i tota la resta sobre la bicicleta. La pista va pujant damunt del torrent de Catllarí fins arribar als planells de Peguera.

Un cop als immensos plans de la collada de Peguera, intento seguir el camí que baixa directe cap als planells inferiors, on hi ha el poble. Però està molt emboscat i torno a la pista asfaltada. La segueixo fins al trencant del poble de Peguera, on segueixo per la pista que creua tot el pla fins a sota de la gran roca que arecera l'antic poble miner. Peguera és un lloc de singular bellesa, entremig dels immensos plans, sota la gran roca que s'enfila fins a més de 1.700 metres i que protegeix les cases ara abandonades. Segueixo per la pista que comença a baixar al costat del cementiri. M'aturo a l'abundant font de Cal Coix per reomplir d'aigua. És fresca i boníssima. Després de la font giro a l'esquerra i m'enfilo fort al costat d'un antic carregador de les mines. Uns metres intensos de pujada fins al pla de la Creu de Fumanya, per on ja havia passat d'anada. Prenc la pista a la dreta i repeteixo poc més de 400 metres tot planejant.

Segueixo la pista principal que planeja fins al collet Mercadal, on comença a pujar fent una llarga diagonal per la baga de la Creu, sota el cap del Confós (o cap de la Solana segons els mapes). La pujada és intensa i constant, sense treva. Es fa enfilant seguint el PR per un bonic bosc d'alta muntanya, sobretot de pi negre. En un petit redós a mitja pujada, al pista es bifurca. Prenc el ramal de la dreta que continua pujant fins al punt més alt de la ruta, i després tornaré a baixar fins aquest punt per continuar. Mica en mica vaig guanyant metres per una pista en bon estat i notable pujada que arriba al punt més alt al Pla de Dalt, al costat d'una petita bassa, a 1.760 metres, sostre de la ruta. Però la pista encara continua enllà, ara en lleugera baixada fins al pla de Confós, una bonica esplanada gairebé suspesa al buit sobre els cingles de Vall-llobrega.

El Confós és un indret ben bonic on no havia pujat mai, i s'hi arriba pedalant sense més problemes que una bona pujada. És un lloc curiós, ja que després d'una bona pujada per dins del bosc arribes a un planell ben plàcid, i si t'acostes al final, darrere els arbres, es trenca bruscament i cau en picat sobre la vall de Peguera. A la punta es pot contemplar el relleu abrupte dels cingles de Vall-llobrega i a sota la vall de Peguera que cau 700 o 800 metres. Val la pena pujar fins aquí només per contemplar aquest paisatge. Es pot albirar cap a l'est la vall que desemboca al Llobregat a l'alçada del pantà de la Baells. M'aturo uns minuts a gaudir del paisatge i torno enrere pujant lleugerament fins al pla de Dalt, i tot seguit en baixada fins a la cruïlla de pistes.

Ja només queda encarar la baixada final, que acumula un desnivell molt fort. Així giro a la dreta i vaig baixant per una pista més trencada i pedregosa que la que puja del sector de Peguera. La pista té trams molt drets, on cal controlar els frens i el retruc del terreny trencat. Els braços pateixen en una baixada tan llarga. La pista passa al costat de diverses bassetes, possiblement adaptades pels ramaders per al seu bestiar. Va baixant per la baga de Fumanya, i passa pel petit pla del Pou, continua baixant cap al coll de la Veça, sempre direcció est, i encara més avall fins a la collada de Sant Ramon, on hi ha una cruïlla de pistes i una antiga cabina de camió que fa de refugi improvisat. La pista gira fort a l'esquerra i continua baixant fort ara per la bonica i ombrívola fageda de la baga de Fígols. Descens ràpid i contundent fins a prop de Fígols on giro a la dreta i vaig baixant ràpid per una pista més bona que acaba confluint al tram inicial de la ruta. De nou a Sant Corneli tanco un itinerari força dur pel desnivell i el terreny pedregós, però alhora ben bonic que m'ha portat a descobrir raconots interessants del vessant nord dels Rasos de Peguera.