Grau de l'Ós

Al costat mateix de la boca nord del túnel del Cadí iniciem el recorregut per dins d'un torrent pràcticament ocult que s'enfila cap al Moixeró. És un barranc congost, amb trams molt estrets envoltats d'altes parets de roca que gairebé es poden tocar amb els braços oberts. Anem remuntant el torrent fins que ens trobem amb un pas vertical que sembla impracticable, però una escala i una cadena de ferro ajuden a enfilar-se per una escletxa i sortir per un forat a la part superior. Seguim amunt una bona estona seguint el torrent fosc, ombrívol i molt relliscós fins a trobar una pista surt a l'esquerra. Prenem un caminet que ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes, on fem una pausa. Baixem un tram per la pista, però aviat la deixem i prenem un camí que ens porta cap al despoblat de Canals, i segueix baixant fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Boca nord del Túnel del Cadí Urús (Cerdanya)
  • Distància: 7,30 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 460 metres
  • Temps: 3:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pas complicat equipat amb escala i cadena
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Boca nord túnel del Cadí 00:00 00:00 0,0
Entrada torrent del Grau de l'Ós 00:20 00:20 0,7
Sortida del torrent 01:30 01:50 3,3
Refugi del Serrat de les Esposes 00:25 02:15 4,3
Pausa 00:20 02:35
Canals 00:15 02:50 5,6
Inici 00:35 03:25 7,3

Crònica

L'itinerari del Grau de l'Ós és perfecte per als dies calorosos d'estiu, ja que ens mourem per dins d'un torrent tan estret on el sol no hi arriba a penetrar. Ja hi havíem estat en una altra ocasió, però avui acompanyats per l'amic Àngel ens desplacem fins a la boca nord del túnel del Cadí per iniciar una entretinguda caminada matinal per aquest racó del Moixeró. Al costat mateix de l'àrea de servei, al cantó d'Urús, tan sols uns metres enllà de la carretera asfaltada que porta a la població, neix a la dreta una pista de terra que arriba fins al darrere dels edificis de servei del túnel. Podem deixar el cotxe al mateix aparcament de l'àrea de servei i fer aquest tram a peu, o bé si disposem d'un cotxe alt fer aquest trajecte de poc més d'un quilòmetre motoritzats. La primera vegada vam fer aquest tram a peu, i en aquesta ocasió ho fem amb cotxe.

La pista acaba en una placeta darrere dels edificis de servei del túnel, i al costat mateix neix un camí que es dirigeix cap a un pas subterrani que creua la carretera. Passem per sota d'aquest petit túnel, i a l'altra banda continua el camí cap a l'esquerra, paral·lels a la carretera que es dirigeix cap al túnel. Com que ha plogut molt, la vegetació és ufanosa, també les ortigues, i avancem per aquest fons de torrent sota mateix de la carretera. Sembla estrany que en un lloc tan humanitzat i sorollós puguem anar a trobar una ruta solitària i un xic aventurera. Però només uns metres més endavant, alhora que els cotxes entren dins del túnel, el camí s'endinsa al congost, i tot d'una descobrim un espai salvatge i silenciós. Son dins d'un torrent congost i humit amb les parets que es van tancant a mesura que avancem.

Com que els últims dies ha plogut, tot el terra és molt relliscós. No és un camí còmode, ja que caminem dins d'un barranc ple de rocs. Els còdols són molt relliscosos, i també trobem grans blocs que haurem d'esquivar o mig grimpar. És sempre un pas fàcil però no còmode. Ens fixem en les parets laterals, cada cop més altes, i plenes d'Orella d'Ós, una planta rupícula protegida que creix sobre parets calcàries en zones humides. Aquí sembla que s'hi troba molt a gust, ja que n'hi ha una gran abundància. El torrent cada cop és més congost i també bonic. Sembla un lloc de conte de follets, humit, fosc i misteriós.

Entrem en una zona molt estreta, fins i tot en alguns trams podríem tocar les parets de banda i banda amb els braços oberts. Trobem un bonic passadís estret amb altes parets a banda i banda. Anem entrant endins, molt amb compte pel terreny relliscós. En alguns trams hi ha vegetació humida, falgueres, alguns arbustos i arbres petits. La molsa també es fa present en alguns racons. El trajecte dins del torrent és llarg, sobretot pel fet que avancem lents per la incomoditat del terreny. El barranc és sempre tancat, sense cap mena de vista cap a enlloc. Costa situar-se caminant tanta estona en aquest torrent tan entaforat. L'experiència és però molt original, i és un trajecte totalment diferent a cap altre que puguem fer a la Cerdanya, de manera que no ens fa cap mandra repetir-lo.

Després d'una bona estona de caminar dins del torrent arribem pròpiament al Grau de l'Ós. De sobte veiem davant nostre un gran bloc de roca de diversos metres totalment vertical. Sense equipament seria impossible remuntar-lo. Aquest gran bloc encastat entre les parets té una gran escletxa a la dreta, on s'hi ha instal·lat un primer tram d'escala, i a continuació una cadena de ferro per acabar de pujar a la part superior. L'escletxa és estreta i oblíqua. Obliga a fer un pas incòmode entaforats dins l'estreta escletxa. Si portem motxilla, cal treure-la, ja que el pas és molt estret. Avui és especialment humit, i tot i l'equipament no és fàcil superar el pas. Requereix una certa habilitat contorsionista que alguns tenim poc desenvolupada. Amb cert esforç superem un a un el bonic grau, i sortim a la part superior per un forat entre les roques. És l'única petita dificultat de la ruta, però també és sens dubte el pas més divertit de l'excursió.

Superat el grau seguim per dins del torrent, encara congost i entaforat entre parets calcàries. En alguns punts de les parets ens fixem que encara hi ha alguns ferros clavats, potser d'alguna antiga línia elèctrica. Més endavant també trobem una altra curiositat, una cabana al cantó esquerre que aprofita una balma natural, tancada per una paret d'obra a la part davantera. Segons havia llegit en algun lloc, era un petit refugi i magatzem dels miners que treballaven en unes mines de manganès que hi havia a la zona. Després de la petita cabana encara seguim uns minuts per dins del torrent, el qual mica en mica comença a obrir-se.

Una mica més endavant, quan ja s'obre de manera més decidida, veiem a l'esquerra un petit prat i l'inici d'una pista. Aquí deixem el torrent i prenem aquesta pista en desús a l'esquerra que comença a pujar. Només pujar uns metres sentim soroll d'aigua, i ens fixem que el torrent per on veníem porta un petit curs hídric. Però per on hem pujat nosaltres no hem trobat aigua enlloc. Així doncs, sembla que just al punt on abandonem el barranc, les aigües del torrent s'escolen dins la roca i emprenen un recorregut subterrani. Possiblement segles enrere el torrent portava aigua, però sembla que ara mateix l'ha perduda en favor d'un curs subterrani, i el barranc actua només com a sobreixidor en cas de torrentades.

Pugem uns minuts fins als prats de Riumajor, des d'on veiem uns metres enllà el corral que porta el mateix nom. No cal arribar-hi, sinó que just a sobre els prats ens creuem amb el camí dels Cavalls del Vent. Girem a la dreta i seguim el caminet, primer baixant fins a la rasa, i tot seguit pujant per l'altre cantó. Remuntem uns prats inclinats i arribem al refugi del Serrat de les Esposes. Aprofitem l'àrea recreativa per fer una pausa, reposar uns minuts i beure aigua de la font.

Reprenem la marxa i caminem per la pista que porta cap al refugi direcció cap a Riu. Baixem tan sols mig quilòmetre i girem fort a la dreta per predre una pista mig abandonada que baixa fins a la font de la Mollera, on hi ha un bon abeurador pel bestiar. La pista, ara pràcticament camí, segueix baixant pel vessant solei fins sota mateix de les ruines de l'antic poble de Canals, del qual només resten les parts baixes de les parets de les seves cases, totes ensorrades. Després el despoblat el camí segueix baixant fort cap al fons del barranc traçant una llarga diagonal cap al nord. Al final un seguit de petits revolts encadenats, coneguts com les marrades de Canals, acaben de baixar al fons del torrent, al peu mateix de la boca nord del túnel del Cadí.

Ja només queda creuar la carretera pel pas subterrani i tornar al punt on havíem aparcat el cotxe. Aquí acaba aquesta curta ruta de poc més de 7 quilòmetres i un suau desnivell que ens ha portat a recórrer el torrent del Grau de l'Ós. Un itinerari curiós i original que ens permet remuntar un barranc molt congost i frescal. Hem gaudit tot caminant per dins d'un paratge fosc i feréstec, i finalment hem retrobat la llum als bonics prats del Serrat de les Esposes. Una ruta ideal per fer una matinal en dies calorosos d'estiu, ja que tot el torrent queda protegit del sol, i podrem gaudir d'un ambient fresc, humit i també misteriós.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari