Alta Muntanya

Canigó (2.784 m.) per la cresta de Gasamir

Cresta de Gasamir cap al Canigó

Sortim des del refugi de Marialles i avancem pel camí normal fins passada la cabana d'Aragó. Llavors enfilem pel dret, sense camí i en forta pujada cap al pic de Gasamir, on comença la cresta. Iniciem la progressió en suau baixada, grimpant entre blocs de granit. Al tram central trobem una successió de gendarmes amb els passos més complicats, grimpades aèries (III+), un ràpel i flanquejos exposats. L'última part de la cresta és més espectacular que difícil, amb un tram vertical i molt aeri. Des del cim baixem per la xemeneia i seguim el camí habitual.

Malh de Bolard (2.750 m.) per la cresta des Cingles

Grimpant per terreny aeri

Situats a Montgarri planegem fins l'Arriu deth Horcalh i comencem a remuntar la llarga Ribèra d'Òrla fins assolir el port del mateix nom. El paisatge suau del vessant aranès contrasta amb les abruptes parets del Coserans, i grimpem ara per una cresta aèria. Anem encadenant trams caminant i trams de grimpada fàcil (II/II+). Assolim el Tuc des Cingles i cavalquem sempre pel fil pujant i baixant agulles i promontoris, amb algun pas delicat. Un darrer tram més dret ens situa dalt del cim. Baixem pel fons de la vall, entretenint-nos a les antigues mines d'Horcalh.

Pic de Castell Isard (2.633 m.) i Pica del Carlit (2.921 m.)

Cresta nord-est del Carlit

Més enllà del poble de Portè trobem l'estany del Passet, on aparquem i comencem un llarg flanqueig ascendent fins al peu de la presa de Lanós. Abandonem el camí normal, i camp a través arribem a la base del pic de Castell Isard, on grimpem per l'aresta fins al cim. Baixem per l'altre cantó i seguim cap a l'est fins trobar una tartera que ens porta dalt la carena. Coronem el Puig de l'Estany Sobirà i el Carlit de Baix abans de començar la grimpada per l'aresta nord-est que ens condueix al cim del Carlit. Tornem pel camí normal que baixa fort fins a l'estany dels Forats.

Bachimala (3.177 m.) per la cresta

Tram central de la cresta

Sortim del refugi de Tabernés i remuntem el riu Zinqueta fins al port de la Pez, on pugem fort per la carena fins assolir els cims bessons de la Pez. Comencem la cresta grimpant i desgrimpant, amb algun pas més escabrós fins al pic l'Abeillé. La cresta esquistosa gira al sud, i sempre per damunt dels 3000 m. anem cavalcant sobre un terreny aeri assolint diferents puntes. Una forta pujada descomposta ens deixa al cim principal, i encara continuem per un tram exposat cap a la punta del Sabre. Entre boires baixem seguint la cresta fins als suaus lloms de Las Trallas.

El Mönch (4.107 m.) i les glaceres de l'Oberland

Esmolada i estètica aresta summital del Mönch

Prenem el tren cremallera de la Jungfrau que surt de Grindelwald, creua la cara nord de l'Eiger i arriba al cap d'amunt de la glacera. Deixem estris al refugi i fem una pujada exprés al Mönch. El segon dia amb una previsió de temps poc favorable renunciem als cims i creuem les glaceres Jungfraufirn i Grünneggfirn fins al refugi de Finsteraarhorn. El tercer dia arribem fins l'avantcim del Grünegghorn, amb extraordinari panorama, i baixem fins a Concòrdia, on conflueixen les 4 grans glaceres. El quart dia tornem remuntant la glacera fins a sota la Jungfrau.

Tomaset (2.741 m.)

Cresta del Tomaset

Remuntem tota la vall de Rialb fins a situar-nos a la carena fronterera. Des del coll carenegem cap a llevant fins assolir el pic del Port de Siguer. Comença tot seguit el tram més divertit resseguint la cresta que ens uneix al pic de Tomaset, grimpant i desgrimpant per esperons, petites agulles i murs. Un recorregut fàcil (II), però amb alguns passos aeris. Des del cim baixem cap a l'estètic Estany Blau, el voregem i tornem al coll per desfer el camí de pujada. Itinerari divertit, panoràmic i amb un punt d'emoció.

Pics de Tristaina (2.882) i Estany Forcat (2.855 m.)

Equilibris sobre la cresta

Al final de la carretera d'Arcalís comencem a caminar per un sender ben fresat fins els estanys de Tristaina. Voregem l'Estany del Mig per la dreta, sota l'imponent pic. El camí es redreça, i més amunt hem de mig grimpar per accedir al cim. Prenem ara la cresta oest, baixant fort fins una bretxa i tornant a pujar primer al Pic de Costa Rodona, i deprés a l'escarpat Pic de l'Estany Forcat. Grimpades fàcils (I i II) per terreny aeri i amb vistes espectaculars. Tanquem el cercle seguint la cresta fins al Port de Tristaina i baixem cap als estanys.

Estany d'Airoto

Estany d'Airoto

Les bordes de Lapre estan situades en un petit replà idíl·lic suspès sobre la capçalera de les valls d'Àneu. Des d'aquí comencem una caminada que remunta tota la vall d'Airoto, resseguint el riuet i fins arribar a l'ampli estany del mateix nom, clos al fons d'un circ envoltat de muntanyes. Al costat de l'estany hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Excursió fàcil i molt bonica a una vall poc coneguda, al límit amb l'Aran.

Puig Terrers (2.466 m.)

Cavalls prop del cim

La coma de la Muga és el gran embut que encapçala la vall del Bastareny, i just a sobre trobem l'indefinit cim del Puig Terrers. Sortint del peu de les fonts del Bastareny prenem el camí d'Oreis i seguim fins a la Muga. Investigant un rastre de camí ens emboliquem i acabem pujant marges a través fins a dalt la serra de la Moixa. Seguim fins a Tancalaporta i el cim. Reseguim la carena en descens fins al Pas de la Cabra i per terreny molt dret baixem als Cortalets, on ja trobem camí més bo.

Bisaurín (2.670 m.)

Refugi de Lizara i Bisaurín

Des del refugi de Lizara es veu el cim, darrere el rocam de Fetás. Iniciem la ruta suaument creuant la plàcida vall de Fuenfría. Al fons del circ herbat comencem a pujar més fort fins al Colláu de lo Foratón, on canviem de direcció i comencem a pujar ara sí, molt fort, primer per un tram de prat inclinat, i després per un pedregam. Un cop a la carena la seguim fins al cim, que no podem gaudir plenament en haver estat engolits per la boira. Baixem pel mateix camí fent parada al pla de Lizara, on ens entretenim amb un grup de voltors.

Pàgines

Subscriure a Alta Muntanya