Bernera (2.432 m.) hivernal

• 

  Sortim del refugi de Lizara

• 

  Refugi d'Ortelca i parets sud del Bisaurín

• 

  Al fons la cara oest del massís de Bernera

• 

  Parets del Bernera

• 

  Creuem una canal de neu molt dreta

• 

  Cara est del Bisaurín, sobre el refugi de Bernera

• 

  Tram superior de la llarga canal. Al fons el Bisaurín

• 

  Ruabe de Bernera i Pico de O Ibón, propers i escarpats

• 

  Tornem al coll i pugem el Bernera

A cavall entre les valls d'Aísa i Hecho, el massís de Bernera és poc freqüentat tot i la bellesa de l'entorn. Pujarem el cim principal que dóna nom al massís, però que no és el més alt. Sortim des del refugi de Lizara i creuem l'estret Achar de Catiellas. Encarats a llevant enfilem una llarguíssima i ampla canal, barreja de tartera, neu i gel. Un cop al coll coronem un pic secundari al nord, per contemplar l'espectacular vista. Tot seguit accedim al cim principal, contemplem l'ampli paisatge i baixem per l'est, voltejant el massís i tancant el cercle per la collada del Bozo.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Refugi de Lizara , Aragüés del Puerto (Osca, Espanya)
• Distància: 11,91 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.060 metres
• Temps: 7:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram força dret i amb neu. Camí no sempre evident
• Cartografia: Valles de Ansó y Hecho Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Després de visitar la capçalera de la vall d'Ansó, avui ens traslladem a la capçalera de la vall d'Aragüés del Puerto, concretament al refugi de Lizara, on començarem la nostra ruta. L'excursió més habitual des d'aquí, òbviament és el pic de Bisaurín, però ja el vam ascendir la primavera passada. Mirant cap al nord-est des del mateix refugi, s'observa una mola rocosa de gran magnitud, la cara sud del massís de Bernera. Estudiem el mapa per veure quina és la ruta més adient, i ens posem mans a l'obra.

El massís de Bernera és un gran altiplà de roca amb diverses puntes o cims, tots ells propers i d'alçada similar. És un massís calcari amb un gran desenvolupament càrstic, i podem trobar-hi diverses cavitats de gran profuntitat. No té un cim principal definit. Precisament el cim que dóna nom al massís, el Bernera no és la punta més alta, tot i ser destacat. La seva situació a l'est del Bisaurín permet una gran visió d'aquest, precisament de la seva cara est, abrupta i morfològicament interessant i estètica.

Amb la Lucía i el Dani, amb qui hem compartit uns dies al sector occidental dels Pirineus d'Osca, comencem a caminar des del mateix refugi, on tot i ser hivern s'arriba en cotxe. Com ja dèiem en l'excursió al Petrechema, hi ha menys neu de la que tocaria per la temporada, i de nou tornem a descartar els esquís i agafem botes i grampons. Seguim uns minuts el GR per darrere del refugi, en direcció cap al Bisaurín. Al cap d'uns minuts deixem el camí que segueix cap al Bisaurín i en prenem un altre de menys fresat a la dreta, però que segueix precisament el GR 11. Anem pujant sobre una fina capa de neu, amb traça oberta, i amb pendent moderat fins arribar al petit refugi lliure de Ordelca, un petit edifici curiós amb sostre arcat.

Davant nostre temim la paret de Los Castillones, la cara oest, abrupta i vertical del massís. Per sobre la Peña del Mediodía, un gran esperó que seria la punta oest del massís. A l'esquerra tenim també una notable paret, contrafort sud del Bisaurín. El camí continua, ara més suau, i fins i tot en lleugera baixada. Ens encarem cap a l'estret que separa els dos cims, Bisasurín i Bernera. L'Achar de Catiellas és una gran bretxa, un congost profund per on transita el camí. El sender flanqueja per l'esquerra i comença a pujar l'estret per sota de les notables parets del Ruabe del Bisaurín.

Creuem l'estret i assolim un tram més obert, entaforats entre les parets de les dues grans moles. Avancem sense neu i seguint el camí evident, contemplant les majestuoses parets i puntes del massís de Bernera, amb grans zones d'aspecte vertical i infranquejable. Seguim endavant fins que el camí arriba a tocar el torrent i gira. Deixem aquí la comoditat del camí i creuem el torrent. Anem a buscar una canal poc evident que puja molt fort cap al sud-est. Hi ha alguna fita, però amb la neu estan força tapades. Aquest tram cal parar atenció, ja que l'itinerari no és del tot evident. A partir d'aquí ja no trobarem traça.

Pugem una canal de neu amb compte, ja que el pendent és molt fort. Cal superar un ressalt incòmode a partir del qual la ruta ja serà més fàcil. Superat el ressalt entrem en una canal amplíssima i de pendent considerable i constant. Pujarem durant molta estona, més de 500 metres de desnivell continus per una gran tartera envoltada de parets, amb trams de pedra, trams de neu i molts passos amb gel. A part de l'exigència de la pujada, la progressió és incòmoda ja que hem d'anar evitant els trams de gel. Pugem sense grampons, ja que hi ha molts trams de pedres. Més amunt, quant la neu ja és contínua sí que ens els calcem, ja que és dura i ventada.

A l'esquena sempre anem tenint la impressionant vista de la cara est del Bisaurín, de formes curioses i recargolades, fruit dels plegaments tectònics. El gran sinclinal del Ruabe de Bisasurín ofereix una imatge estètica peculiar. Al cap d'una bona estona de pujar fort el pendent es suavitza i finalment acabem d'arribar a la collada de Bernera. Guanyem ara també visió cap a l'est, cap a la Llena del Bozo.

Des del coll tenim el pic de Bernera a la nostra dreta (sud), accessible en pocs minuts. Abans però ens dirigim cap al nord per coronar un cimet secundari però que ens oferirà una bonica vista del vessant nord d'aquest sector pirinenc. Pugem fort per un pendent de neu fins arribar a un cim intermig entre el Bozo de Bernera i el Ruabe de Bernera. El Ruabe de Bernera i el pic de O Ibón es veuen molt abruptes des d'aquí, amb una escarpada cresta i un esfereïdor pendent pel vessant nord. Són dos cims molt estètics que es pugen des de la Foya de Aragüés. El Bozo de Bernera ens queda a prop, però no hi acabem d'arribar ja que anem tard i ens hauríem de treure els grampons. Està a pocs metres, i tot just és 10 metres més alt del cim des d'on contemplem l'espectacular paisatge de les muntanyes d'aquest sector dels Pirineus. Fàcilment s'identifiquen les puntes de l'Acherito, Petrechema, la Mesa de los Tres Reyes i l'Anie cap al nord. I cap a l'est, el Midi d'Ossau destaca per sobre de tots, i també s'albiren el Balaitús, els Infiernos i molts d'altres. Panorama excels!

Tornem a baixar a la collada i remuntem el pendent de neu que ens separa del pic de Bernera (2.432 m.), cim arrodonit pel vessant d'on venim, però trencat i abrupte cap al sud. S'arriba a veure el refugi des d'on hem sortit, molts metres per sota. Hi ha una petita bústia en forma de caseta al cap d'amunt. Tot i no ser la punta més alta, sí que és la més centrada i prominent de la resta. Contemplem el paisatge i rumiem les opcions de tornada. Tenim tres opcions: tornar pel mateix camí, baixar cap al camí de la Foya d'Aragüés i fer la volta al massís per sota, o triar el camí més directe de la Punta Alta de Napazal. Descartem aquest últim ja que implica baixar, tornar a pujar i baixar per una canal de neu molt pendent. També descartem tornar pel mateix camí i ens aventurem a baixar cap a la Foya d'Aragüés, i així fer la ruta circular.

Tot i que he de reconèixer que al principi no ho veia clar, va ser una bona decisió, ja que vam poder gaudir d'altres perspectives del massís. Anem justos de temps, ja que hem sortit tard, i anem amb prudència ja que amb la neu no hi ha rastres de camí. A més a més és una zona poc freqüentada, per tant cal afinar l'orientació. Baixem per una ampla canal flanquejant el Ruabe de Bernera. En aquest tram hi ha una considerable acumulació de neu fruit de les ventades. Tot i el fort pendent baixem sense problemes, gràcies a la neu tova. Ens encarem cap al final de la vall, on es va estrenyent i finalment desemboca a la vall transversal de la Foya d'Aragüés, on acabem d'arribar en un tram de fortíssima baixada.

Situats ja a la la vall de la Foya d'Aragüés, orientada de nord a sud, trobem algunes fites més, i el camí es fa més evident. Ara cal flanquejar a mitja alçada el vessant est de la Punta Alta de Napazal, voltant-lo sense perdre gaire alçada. Superem un tram de neu més exposat piolet en mà. Acabem de baixar cap a la collada del Bozo, ja en línia visual amb el refugi de Lizara on hem començat l'excursió. Ara ja només queda baixar cap al refugi seguint el GR, però com que és una zona oberta i amb trams de neu, costa d'anar seguint. De fet ens despistem i anem massa alts. Ens trobem en un morral on hem de mig desgrimpar per retrobar el camí, que segueix pràcticament el rierol. Arribem a la caseta de Napazal (petit refugi lliure) pràcticament de fosc, i engeguem els frontals per acabar d'arribar en uns minuts més al refugi, creuant el llarg pla de Lizara.

Tanquem així una llarga i bonica excursió circular a un cim poc habitual però de gran bellesa, el Bernera, que ens ha permès gaudir d'una vista privegiada i poc freqüent del Bisaurín, així com d'una gran panoràmica dels cims escarpats de la lína fronterera. Aquesta ruta també hauria estat ben interessant, i segurament més ràpida, amb els esquís, però tot i això hem gaudit plenament d'un dia esplèndid de muntanya hivernal a la capçalera de la vall d'Aragüés del Puerto.

Imatges