Petrechema (2.371 m.) hivernal

  • El Petrechema des del Colláu de Linza

  • Ens acostem a la base del cim

  • Comencem a pujar més fort

  • Tram més dret de l'aresta

  • Iniciem el descens

  • El Dani, el Petrechema i al fons el Midi d'Ossau

  • Baixant pel fil de la carena

Amb menys neu del que prevéiem sortim del refugi de Linza i prenem el camí de França cap a l'est fins un marcat coll on ja veiem la carena que ens portarà al cim. Amb trams pelats, d'altres amb neu i també passos sobre gel enfilem fort per la bonica aresta fins al cim fronterer, on gaudim d'immenses vistes sobre els pics nevats del sector més occidental dels Pirineus. Tornem pel mateix camí, amb alguna petita variant per fer-lo paisatgísticament encara més interessant.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Refugi de Linza , Ansó (Osca, Espanya)
  • Distància: 13,11 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.085 metres
  • Temps: 6:28 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil . Aresta de neu
  • Cartografia: Valles de Ansó y Hecho Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Refugi de Linza 00:00 00:00 0,0
Colláu de Linza 01:55 01:55 4,0
Petrechema 01:45 03:40 6,5
Pausa 00:13 03:53
Refugi de Linza 02:35 06:28 13,1

Crònica

Vam trobar molta menys neu de la què comptàvem, i de seguida es va esvair la nostra il·lusió d'esquiar els primers dies de l'any nou. Tot i això vam tenir una bona entrada d'any, amb una festa animada al refugi de Linza, on havíem pernoctat. Una festa tradicional basca, acompanyats pel ritme de la Txalaparta i molt bon ambient, ens van servir per donar la benvinguda al 2015 en un ambient de muntanya.

Amb els amics Lucía i Dani, després d'esmorzar al refugi, ens posem les botes i emprenem el camí que ens ha de portar a un dels cims més tradicionals de la zona. Aquest sector més occidental dels Pirineus, a la capçalera de la vall d'Ansó i al límit amb Navarra, no hi ha cims de gran alçada, però sí bons desnivells i pics força alpins. En aquesta zona hi acostuma a nevar força, i tot i ser un hivern escàs de neu, havíen caigut gruixos considerables. Però el maleït vent que va acompanyar les nevades va foragitar la neu, deixant ben pelades les carenes i els colls.

Sortim cap a l'est, direcció que no deixarem en cap moment, i avancem amb traça oberta per terreny còmode i poc pendent. Prop de la cabanya de Linza comencem a pujar més fort flanquejant el vessant sud de la Paquiza Linzola. Anem pujant ininterrompudament fins assolir el Colláu de Linza una bona estona més tard, ja que la distància és considerable. La ruta és senzilla, oberta i per terreny suau. Caminem sense grampons ja que hi ha poc pendent, i la neu és discontínua.

Al coll tenim ja una interessant visió cap als cims propers, començant pel mateix Petrechema, que es dibuixa com una llarga i atractiva carena. Més al nord veiem també la característica Mesa de los Tres Reyes (Hiru Erregeen Mahaia en basc), un altiplà suspès al buit on confluien els regnes d'Aragó, Navarra i Bearn. Fem una petita pausa al coll, contemplant el cim, ben bonic des d'aquí, però sense encantar-nos, ja que el vent del nord és fred i molest. Ens posem grampons, ja que cal fer un flanqueig per un tram obac, evitant així perdre alçada. A partir d'aquí ja no trobarem traça, i sembla que fa dies que ningú no ha pujat al cim.

Avancem de franc un tram amb neu molt dura, amb trossos ben glaçats. En pocs minuts arribem a una zona planera, just a sota de la carena del Petrechema. Per accedir a la carena hem de girar lleugerament a l'esquerra (nord), i buscar el punt més dèbil per enfilar el llom. Un cop situats al fil de l'aresta anem pujant sobre neu molt dura, castigada pel vent. La pujada és constant, exigent i fàcil. La carena és arrodonida, i només el tram central és una mica aèria pel vessant nord. Pugem sense més dificultat que el fort pendent, esbufegant i fent petites parades per reposar. El cim és d'aquells que enganyen, ja que sembla que arribes al pic, però no, encara queda un, i després un altre rellom.

Satisfets arribem al cim, des d'on gaudim d'una amplíssima panoràmica. Tot aquest sector és suau pel vessant aragonès i navarrès, però tremendament abrupte pel vesssant francès. Precisament la passada primavera vam pujar al mateix pic Petrechema per la increïblement bella vall d'Ansabère, gaudint de la verticalitat del vessant nord.

Des del cim s'albiren alguns cims destacats dels Pirineus occidentals. Al nord en primer lloc tenim la Mesa de los Tres Reyes (Hiru Erregeen Mahaia), que precisament tapa el pic d'Anie, més al nord. Cap a l'est són fàcilment reconeixibles alguns grans cims com el Balaitús, els Infiernos, el Midi d'Ossau, el pic d'Aspe o el Bisaurín, a més de moltes altres puntes i cims. Ens aturem uns minuts per contemplar el paisatge i reposar. Davant nostre tenim el precipici que ens separa en pocs metres de l'Agulla Nord d'Ansabère, tan propera i alhora tan llunyana, ja que cal escalar des de força avall per arribar-hi.

Tornem pel mateix camí, desfent l'aresta i tornant al tram planer que queda just a sota. Aquí, en comptes de fer el flanqueig per on hem pujat, decidim recórrer una petita carena propera. És tot un encert, ja que ens ofereix una vista més interessant sense desviar-nos de la trajectòria. Més avall retrobem el camí normal i l'acabem de seguir còmodament sobre la traça ben definida fins al mateix refugi d'on havíem sortit més de 6 hores abans.

Hem fet avui una ruta fàcil però agraïda fins un pic habitual i estètic, el Petrechema. És una ruta ideal per fer amb els esquís, però la neu no ens ha estat propícia, i haurem d'esperar una altra ocasió. Igualment hem gaudit d'una ruta a peu ben interessant, llarga, ja que supera els 13 km., però amb la gran recompensa d'una excepcional vista des del cim cap als grans colosos dels Pirineus occidentals.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari