Roc Roig i pla de la Feixa

Al costat de la capital de la Cerdanya comencem a pedalar de pla cap a Sant Martí d'Aravó i Saneja, on ja comencem a pujar, primer suaument cap a Guils, i a partir d'aquí més fort per la pista vella de Fontanera. La pujada és agradable per un bosc obac, però amb alguns pujadors forts fins a l'estació d'esquí de fons. A partir d'aquí seguim per la pista principal cap a l'oest fins al refugi de la Feixa, al costat d'uns immensos prats plens de bestiar pasturant. Encara es pot pujar una mica més fins a revoltar el Roc Roig, i ens hi enfilem pel darrere pedalant fort per prats inclinats. El descens comença creuant els llargs plans de la Feixa, i al fons dels prats seguint el GR per un camí preciós amb vistes cap a la Cerdanya. Arribem de nou vora els plans de Fontanera i prenem primer una pista i després un caminet divertit que baixa per la carena de la serra de la Mata de l'Ós. Amb extraordinàries vistes acabem baixant al poblet de Niula, on prenem uns metres d'asfalt i tot seguit un antic camí molt bonic i ciclable fins la raconada de Coforn. Aquí comença un nou corriol que baixa per sobre del torrent directe fins a Ger, ciclable, ràpid i divertit. Des de Ger per pista cap a Bolvir, i pel Remei tornem planejant al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
  • Distància: 42,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.205 metres
  • Temps: 3:45 hores
  • Dificultat: IBP=79
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Algun tram de camí més trial·ler
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Guingueta d'Ix 00:00 00:00 0,0
Plans de Fontanera (estació d'esquí de Guils) 01:25 01:25 13,8
Refugi de la Feixa 00:20 01:45 17,3
Roc Roig 00:15 02:00 19,9
Niula 01:00 03:00 27,6
Ger 00:15 03:15 31,8
El Remei 00:15 03:30 36,4
La Guingueta d'Ix 00:15 03:45 42,1

Crònica

És una de les meves rutes preferides a la Cerdanya, amb una combinació òptima entre esforç i plaer. Té una pujada llarga, on cal treballar, però que no es fa feixuga; ofereix unes vistes precioses de la Cerdanya i finalment té un descens llarg i emocionant principalment per corriol molt ciclable. Hi hem pujat moltes vegades fent diverses combinacions de camins i pistes, i fins i tot dubtava si calia tornar-la a explicar, però aquesta ruta en concret és la que més m'agrada, sobretot pel llarg descens per camí. De fet la ruta que expliquem avui correspon a dos dies diferents, concretament el track puja fins al Roc Roig en un dia en què vaig sortir sol i no vaig fer fotos, mentre que les fotos són d'un segon dia en què vam pujar amb la Sílvia només fins al refugi de la Feixa (uns metres per sota del cim) i a un ritme més tranquil.

Sortim des de la Guingueta d'Ix i avancem cap a l'estació del tren de Puigcerdà. Creuem el riu Aravó pel pont romànic de Sant Martí, i avancem cap a la població del mateix nom. Girem a la dreta i posem rumb cap al nord, i per una pista entre camps de pastures creuem el pla de Saneja fins a la població. Passem per dins de Saneja encara direcció nord, i a final de les últimes cases trobem una pista que comença a pujar, primer per asfalt i aviat de terra. La pista es va fent més dreta i pedregosa i gira cap a l'esquerra fins al Camp Gran, als afores de Guils de Cerdanya. Trobem l'asfalt, i sense arribar al poble, girem a la dreta pujant pel vial principal. Avancem per l'asfalt uns 800 metres fins passat un petit aparcament i mirador al costat de la carretera. Just per sobre neix una pista força trencada que s'enfila en paral·lel a l'asfalt. És la pista vella de Fontanera, per on anirem pujant una bona estona.

La pista vella de Fontanera avança primer prop de la carretera asfaltada, i més endavant se'n separa i s'endinsa al bosc. És un itinerari molt agradable, amb alguna pujada forta, però amb molts trams suaus dins d'un bosc humit i ple de bolets aquest any. De fet el dia que pugem amb la Sílvia (el dia de les fotos), des de la bicicleta la Sílvia va trobar un preciós cep que va carregar al mallot la resta de la ruta. Anem pujant per dins del bosc de Guils seguint la pista, que en alguns trams esdevé camí. Creuem una tanca de bestiar i anem pujant principalment en direcció oest, tot i que fem diversos girs sobtats per amotllar-nos a la configuració del terreny. El tram superior del camí és més suau, i mica en mica anem coronant una zona de planells previ als grans plans de Fontanera.

Arribem a les instal·lacions de l'estació d'esquí nòrdic de Guils, als plans de Fontanera. Aquí sempre hi ha molta gent, ja que és un indret preciós, amb uns grans prats i un rierol que els creua. Hi ha una àmplia zona recreativa amb bancs i taules. Nosaltres hem pujat pel camí vell, però es pot arribar fins aquí per asfalt. Just quan s'acaba l'asfalt neixen tres pistes, i nosaltres prenem la principal que marxa de dret. És una pista de terra ampla i en bon estat, i especialment a la tardor plena a vessar de boletaires. Aquest any és una zona molt concorreguda. Pedalem 3,5 km. per aquesta pista sempre pujant fins als 2.163 metres on hi ha el Refugi de la Feixa. El dia que anava sol (dia del track), no m'aturo i segueixo pujant per la pista. En dia que pugem amb la Sílvia ens aturem al refugi i fem una llarga pausa per fer un refrigeri i conversar amb la Marta, la nova guarda del refugi. És un lloc molt agradable tant per l'entorn, com pel caliu del refugi.

Aquest segon dia que pugem amb la Sílvia, després del refrigeri ens enfilem als plans de la Feixa i els creuem tot seguint el GR direcció est. El primer dia que surto sol (dia del track), segueixo la pista exactament 2 quilòmetres més. La pista puja uns metres més fins a la cruïlla del camí que porta a l'estany de Malniu. Tot seguit gira a l'esquerra i ja planejant revolta per sota el turó del Roc Roig. Quan el terreny s'obre i ja es poden veure vistes cap al fons de la vall de la Cerdanya cal abandonar la pista i enfilar-se als prats de l'esquerra. Sense camí definit cal pujar fort pels prats traçant una llarga diagonal ascendent fins al vèrtex geodèsic on hi ha el cim del Roc Roig, a 2.225 metres. Les vistes des d'aquí són extraodinàries, i abasten la majoria dels grans cims cerdans (Carlit, Puigmal, Tosa, Cadí, Puigpedrós,...) així com la gran vall del riu Segre sota els nostres peus.

Des del cim del Roc Roig començo a baixar direcció nord-est en un descens suau pels immensos plans de la Feixa. Entre ramats de vaques i cavalls baixo suaument fins a la part baixa dels prats, a prop del refugi de la Feixa. Aquí s'uneixen la ruta del primer dia (el que anava sol), i el segon (el de les fotos). L'única diferència és la curta pujada fins al cim del Roc Roig. Trobem el GR i l'anem seguint alhora que acabem de creuar els plans. Passat el refugi pugem lleugerament fins al límit oriental dels plans, on ja comença el descens definitiu. Baixarem durant una bona estona seguint el límit d'una carena ampla però amb vistes cap a la vall. Creuem una zona de plans inclinats, extraodinàricament verds, i sempre seguint el GR passem al costat de les Roques Feres.

Uns metres més avall arribem a una cruïlla on marxa una pista cap al sud. Aquí tenim dues opcions. El primer dia en què anava sol vaig seguir estrictament el GR, però uns metres més avall, passat el petit turó de Peransalt, hi ha algun tram poc ciclable amb una baixada molt dreta i pedregosa on vaig baixar de la bicicleta. L'alternativa més ciclable és creuar els plans fins prop de l'estació d'esquí, i prendre una pista mig abandonada que baixa suaument cap a la dreta i que més avall conflueix amb el GR al pla de Peransalt. De nou aquest pla suspès sobre la vall de la Cerdanya ens ofereix una bonica visió. Aquí girem a la dreta i prenem una pista només transitada puntualment per ramaders que baixa cap al sud. Baixem per aquesta pista trencada i pedregosa escassament 1 quilòmetre. Abans d'un marcat revolt cal prendre un caminet que marxa a la dreta i que s'enfila al llom de l'arrodonida serra de la Mata de l'Ós. Al llom el camí és poc evident, però trobem un senyal de camins. Creuem cap al vessant occidental del llom i baixem per un indici de camí fins uns prats.

Als prats el camí torna a girar cap al sud (esquerra), i va resseguint lleugerament per sota la carena arrodonida de la serra de la Mata de l'Ós. És un caminet bonic i agradable, amb la Tosa just davant, a l'altre cantó de la vall del Segre. És un caminet força ciclable, pels bons baixadors possiblement totalment ciclable, i pels que ho som menys, potser haurem de posar el peu a terra un parell o tres de vegades. Un bon tros avall el camí es bifurca. Girem a la dreta i després d'una forta baixada arribem al petit poblet de Niula. Agafem ara l'asfalt i baixem ràpid només 500 metres. Enmig d'un revolt girem a la dreta i prenem un caminet que neix al costat de la carretera. Iniciem un descens suau i preciós per un camí molt antic, fet que es pot comprovar amb les parets de pedra seca que el sustenten. El caminet baixa suaument fins a trobar el torrent de les valls, al costat de la casa abandonada del Coforn (el nom és ben encertat, ja que es troba en un racó encofornat). El caminet traça una llarga diagonal que baixa suaument per sobre la vall, amb algun tram lleugerament aeri, però el camí és prou ample per baixar còmodament. Just abans de la casa del Coforn girem 180º a l'esquerra i comencem un nou camí que va resseguint la vall.

Aquest nou camí per sobre del torrent de les Valls és també molt ciclable i alhora divertit. Baixa suaument per la riba esquerra del torrent i entra dins d'un bosc. És un camí llarg, i des de la carretera de Niula acumula 3,5 quilòmetres de descens directe per corriol. Un tros avall cal creuar el torrent de les Valls a gual. En aquest punt hi ha un tub que passa per sobre la riera, on sovint cau aigua i regala una bona dutxa. El caminet acaba just al poble de Ger, on arribem satisfets després de gaudir com canalla d'un descens fàcil però divertit i emocionant.

Un cop a Ger hi ha diverses opcions per tornar cap a la zona de Puigcerdà. Algunes vegades ho hem fet seguint el Camí de Sant Jaume, o prop del riu Segre. Però aquests dos dies que aquí expliquem hem triat l'opció més ràpida per arribar. Així doncs des de Ger prenem una pista asfaltada per sota de la carretera N-260 que planeja fins a Bolvir. A Bolvir ens enfilem fins a l'ermita del Remei i la bonica torre del mateix nom, i tot seguit avancem també per asfalt per un vial poc transitat que marxa paral·lel per sobre de la carretera i creua les urbanitzacions de Sant Martí. Arribem de nou al pont romànic i entrem a la zona de l'estació de Puigcerdà, on només ens queda planejar un parell de quilòmetres fins a retornar a la Guingueta d'Ix. En resum, una ruta molt bonica, amb una bona pujada per la pista vella de Fontanera creuant els boscos de Guils, placidesa als plans de la Feixa, grans vistes de la Cerdanya i descens emocionant principalment per corriols fins al fons de la vall.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari