Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Via ferrada
  • Lloc de sortida: Aparcament Mas Lliberós Arnes (Terra Alta)
  • Distància: 5,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 405 metres
  • Temps: 4:10 hores
  • Dificultat: F K2 al tram de via ferrada
  • Sensació de dificultat: Fàcil Via ferrada curta en canal encaixonada. A dalt caminada fàcil per terreny aeri
  • Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament Mas Lliberós 00:00 00:00 0,0
Inici canal del Magí 00:35 00:35 1,2
Moles del Don 01:00 01:35 1,7
Falconera 01:00 02:35 2,7
Pausa 00:30 03:05
Coll del Xato 00:40 03:45 3,7
Inici 00:25 04:10 5,1

Crònica

Passarem els últims dies de l'any al massís dels Ports en companyia dels nostres amics Montse i Àngel, i aprofitarem aquests dies de bonança per fer algunes excursions en aquest massís muntanyós del sud del país. Avui farem una sortida petita en quilòmetres però gran en emocions, ja que superarem una via ferrada i cavalcarem per terreny aeri. Tot i el seu aspecte infranquejable des de baix els Estrets, avui ens enfilarem dalt de les Moles del Don, i anirem seguint el fil aeri fins a la Falconera, un petit cim al punt més alt de la carena que sobrevola els Estrets d'Arnes.

Comencem la ruta a l'aparcament habilitat del Mas Lliberós, al qual s'accedeix des d'Horta de Sant Joan per la pista que entra als Ports. Des de l'aparcament seguim un camí ben indicat que s'endinsa dins dels Estrets. Els Estrets d'Arnes és una de les zones més populars i visitades del la zona, ja que és un lloc molt bonic i alhora accessible, ja que amb una curta caminada gairebé de pla, es pot entrar dins d'aquesta zona congosta encaixonada entre grans moles rocoses. Prenem el camí que baixa paral·lel al riu, i just quan el curs fluvial gira lleugerament a la dreta, deixem el camí, creuem el riu, i ens enfilem pel cantó oposat. Cal fixar-se en unes fites que indiquen un caminet precari utilitazat sovint pels escaladors per accedir a les diferents vies que hi ha a la zona. Aquest caminet estret avança entre la vegetació i giravolta l'esperó que cau de les Moles del Don. Uns metres més endavant arribem a la base de la Canal del Magí.

Només arribar sota la canal ja veiem el cable de vida al qual ens assegurarem per remuntar-la. Es tracta d'una canal molt estreta i encaixonada equipada amb alguns petits esglaons de ferro, així com un cable de vida. L'equipament és minimalista i senzill, el bàsic per poder remuntar la canal. Ens equipem amb els estris de via ferrada (casc, arnés i cintes dissipadores), i ens enfilem amunt. El primer pas sempre és el que més costa, ja que és força dret. Un cop alçats, cal buscar els moviments adequats per progressar en un terreny estret i incòmode. En algun moment ajuda fer algun pas per oposició, o fer l'espadat amb una cama en cada banda. Després del primer pas més vertical, entrem dins d'una part més estreta però també més plana. La ferrada és molt curta i de seguida s'acaba l'equipament. Ha estat divertit, però se'ns ha fet curt. Podem continuar per dins de la canal per un tram de vegetació, o sortir a la dreta i seguir pujant per una gran llosa de roca. Triem aquesta segona opció i acabem de pujar a la part superior.

Només sortir de la canal ja tenim una visió aèria dels Estrets sota els nostres peus. En pocs minuts hem pujat molts metres, i contemplem la gran fondalada encaixonada entre les parets de les Moles del Don (per on estem pujant), i les Gronses, una petita serra allargada situada a l'altre vessant. Acabem de pujar a la part superior, on ens rep una cabra salvatge que no fa gaire cas de la nostra presència. Un cop a dalt anem girant cap a l'esquerra i busquem un caminet difús que anirà seguint la carena pel fil. És un lloc molt bonic i espectacular, ja que estem sobre d'una gran roca que cau gairebé 200 metres en vertical sobre els Estrets. Hi ha diverses vies d'escalada en aquestes parets. Seguim cap a la part més alta de les Moles del Don i passem per l'inici de la canal del Patxi, equipada amb una línia de ràpels pel descens esportiu.

Nosaltres anem seguint la carena en direcció sud. Un cop a la part superior, ja anirem avançant pràcticament de pla, ja que el desnivell fort l'hem guanyat pujant per la canal. Durant una bona estona anirem caminant per sobre de la cinglera, molt a prop del fil, de manera que podrem contemplar la fondalada dels Estrets, les diferents puntes de les Gronses a l'altra banda del riu, i més enllà la silueta inconfusible de les Roques de Benet. La primera meitat d'aquest recorregut per la part superior el fem per terreny fàcil, amb la timba a la nostra esquerra, però un pas prou ample i còmode a la dreta. No hi ha ben bé un camí definit, però s'endevina un pas lògic que tant utilitzen les cabres salvatges com els pocs excursionistes que s'aventuren per aquests verals. Resseguim la cinglera fins arribar a la Dona Girada, una característica roca aguda i vertical.

La Dona Girada ens impedeix seguir estrictament el fil de la cinglera, ja que aquí es fa més aguda i es trenca bruscament en un salt de diversos metres. Cal desviar-nos lleugerament cap a la dreta (vessant oest), on hi ha un bon pendent, però no la cinglera vertical de l'altre banda. Sense camí definit sortegem per sota aquest tram més encrestat, i de seguida tornem al límit del cingle. En aquesta segona meitat la carena es va fent més aguda, en algun tram gairebé s'encresta. Sempre anirem caminant, però en algun tram el pas és estret i amb precipici per les dues bandes, impressionant a l'esquerra, i notable a la dreta, de manera que cal parar atenció. En tot cas es pot anar caminant còmodament, simplement cal estar atent. Aquest tram més aeri és sens dubte el més espectacular i estètic de tota la ruta. Més endavant també cal vorejar una altra punta, i llavors ja seguim pel fil directament fins al cim.

Arribem al cim de la Falconera (798 m.) després d'un tram on cal pujar. La carena s'ha tornat a fer ample, i pugem entre roques i sotabosc fins al cim, el punt més alt de la petita cresta que haurem resseguit. Un cop a dalt reposem i contemplem l'ampli paisatge, sobretot mirant enrere. Gaudim de la visió de la carena que hem anat resseguint, sobre la gran fondalada dels Estrets. Fem una pausa i dinem aprofitant que fa bo i que el lloc és ample i agradable. Ens fixem en les curioses formes de la roca conglomerada, amb trams de colors vermellosos. Després de dinar seguim la ruta i comencem a baixar del cim.

La baixada és forta i directa. No hi ha camí definit, però es va endevinant el pas prop de la cinglera. En alguns punts el fort pendent i el terreny descompost ens fan parar atenció, sobretot per no relliscar. Anem perdent alçada sempre direcció nord, contemplant l'aguda punta sud de la Ballestera davant nostre. Arribem a un punt on sembla que la carena es vol dividir, amb una canal que es va eixamplant al mig. Tendim sempre a l'esquerra, el més a prop possible del cingle, el qual cada cop és més discret. Anem baixant fins que la línia rocosa acaba morint en una mena de coll. El caminet voreja unes roques i desemboca a una pista, just al coll del Xato. Fem un gir de 180º i seguim la pista a l'esquerra, només uns metres, ja que aviat veiem un caminet que marxa a l'esquerra. Hi ha senyals de pintura.

El caminet va desfent la vall del Torrero, una zona boscosa just a sota de la cinglera que acabem de recórrer per dalt. Estem ja tornant cap al punt d'inici, ara més ràpidament ja que el bon camí facilita el bon pas, a diferència de la resta de trajecte, més dret i enrevessat. El camí acaba desembocant a la riba del riu Estrets, just al peu d'un petit pont de fusta que ens torna gairebé al punt d'inici. En pocs minuts arribem de nou a l'aparcament d'on havíem sortit. Tanquem així una ruta curta però intensa, divertida i aventurera, amb una petita via ferrada per la canal del Magí, i un recorregut aeri per la carena de les Moles del Don fins al cim de la Falconera.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari