Camprodon (791 m.) i riera de Merlès

Creuem el riu Llobregat per la palanca metàl·lica tot just sortint de l'Ametlla de Merola i anem a buscar un camí que s'enfila paral·lel al riu i desemboca prop de la casa de Matamala. Seguim uns 5 km. per asfalt i ens enfilem al petit turó on hi ha l'església de Sant Esteve del Vilaró. De nou a la pista seguim pel Carrer de la Vall i fins a l'espectacular masia de la Vall de Vilaramó. Deixem l'asfalt i per pista precària pugem fort cap a Sant Pau de Pinós i tot seguit el turó de Camprodon, sostre de la ruta. Prenem un camí molt divertit per la carena de la serra de Sant Joan, i arribem a la masia fortificada de la Serra dels Degollats, on baixem fins al peu de la riera de Merlès. Creuem pel pont romànic de Sant Martí, i resseguim la riera durant 7 quilòmetres fins al pont de la Molina. Pugem cap a cal Pallot i el coll de la Creueta, on comencem el descens definitiu cap a la desembocadura de la riera de Merlès. Per la ruta de les Colònies al peu del riu tornem plàcidament al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Ametlla de Merola Puig-reig (Berguedà)
  • Distància: 41,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 865 metres
  • Temps: 04:20 hores
  • Dificultat: IBP=40
  • Sensació de dificultat: Fàcil Diversos trams de corriol. En algun punt s'ha posar el peu a terra
  • Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Ametlla de Merola 00:00 00:00 0
Sant Esteve de Vilaramó 01:00 01:00 9,3
Sant Pau de Pinós 01:00 02:00 14,9
Camprodon 00:10 02:10 15,2
Pont de Sant Martí (Merlès) 00:40 02:50 22,4
Pont de la Molina 00:30 03:20 29,3
Coll de la Creueta 00:15 03:35 32,2
Desembocadura riera de Merlès 00:30 04:05 38,4
Ametlla de Merola 00:15 04:20 41,0

Crònica

Quedem a l'Ametlla de Merola amb l'Ariadna i l'Albert, bons companys de múltiples aventures, i ens disposem a iniciar una ruta en bicicleta de muntanya per l'extrem sud-est del Berguedà. La idea inicial del dia d'avui era completar la triologia de rutes en bicicleta pels entorns de la riera de Merlès, cobrint avui la part baixa. Però per una part la falta de temps que ens va obligar a adreçar la part final, i per altra el fet que la pista de la zona del Vilaró estigui asfaltada, crec que no es pot donar per tancada la ruta per la riera, i s'ha d'acabar de polir. Tot i això vam fer una volta ben interessant amb sortida al peu del riu Llobregat i pujant cap a la masia de la Vall de Vilaramó, Sant Pau de Pinós i el vèrtex geodèsic de Camprodon, abans d'iniciar el descens cap a la riera. Un itinerari que combina uns quilòmetres d'asfalt, una part principal de pistes forestals, i diversos trams de corriol ben divertits.

Sortim de l'aparcament de l'Ametlla de Merola i avancem al peu del riu fins a la palanca metàl·lica que permet creuar-lo. Per l'altra banda avancem per la vora d'uns camps fins a trobar una pista asfaltada. Només la creuem i prenem una pista de terra molt trencada i pedregosa que comença a pujar fort. Passat un revolt abandonem la pista i seguim cap a l'esquerra per un caminet que ens obliga a posar el peu a terra en un parell de punts ja que cal superar alguns rocs inaccessibles sobre rodes. Passats un parell d'esglaons, el corriol esdevé del tot ciclable i ben divertit. Avança cap al nord alçat sobre el Llobregat per les costes de la Malesa d'Obradors, i més endavant desemboca a la pista asfaltada just per sobre de les granges de la Plana. Seguim la pista a la dreta tot pujant i en pocs minuts arribem a la masia de Matamala. Feia molts anys que no passava per aquí, i no em constava que aquesta pista estigués asfaltada, i ho està. De fet seguim per asfalt durant gairebé 9 quilòmetres de tràmit.

Fem una breu pausa en l'asfalt enfilant-nos a l'encimbellada ermita de Sant Esteve de Vilaramó a través d'una pista que puja al costat del cementiri. Després de la fugaç visita als afores de l'església, tornem a baixar a la pista principal i seguim per asfalt fins al Carrer de la Vall, una antiga construcció tipus petita colònia on vivien els treballadors de la gran finca agrícola. Seguim endavant i al primer trencant marxem a l'esquerra menys d'un quilòmetre per fer una breu visita als afores de la Vall de Vilaramó, una gran masia de planta rectangular, una de les més importants de la contrada. Tornem a la pista principal d'asfalt i la seguim tan sols uns metres més. A l'esquerra, fent un gir de més de 90º, marxa una pista de terra que comença a pujar pel serrat dels Cabirons. La pujada es va incrementant, i alguns dels pujadors són durs. Seguim amunt fins desembocar a una pista més principal, i avancem de dret, ara amb pendent més suau, fins arribar als plans de Pinós.

El pla de Pinós es troba alçat a 770 metres d'alçada al peu de la carretera que puja de Navàs a Prats de Lluçanès. A la zona central hi ha un petit nucli on hi ha l'església de Sant Pau, on fem una parada per menjar uns ganyips. Mentrestant van arribant veïns a la missa dominical. Després de la pausa creuem la pista del camí de Ginebret i prenem una pista que encara puja uns metres més fins al punt més elevat de la ruta, Camprodon (791 m.), un petit turó poc destacat d'on tan sols sobresurt un vèrtex geodèsic. La pista segueix enllà paral·lela a la carretera fins passada la masia de Camprodon, on deixem la pista i prenem un camí molt divertit a la dreta que baixa per dins d'un bosc obac. El corriol és molt distret, amb algun tram pedregós que obliga a parar atenció. Baixa fins als peus de la carretera, just al punt d'una cruïlla de pistes. Prenem la principal que marxa cap a l'est per sobre de la gran masia fortificada de la Costa de la Cavalleria.

La pista que seguim direcció est creua la serra de Sant Joan, i tenim dues opcions: avançar més ràpidament per la pista, o buscar una alternativa més divertida per un caminet. Evidentment triem aquesta segona opció, i pocs metres després d'iniciar la pista, després d'un pujador fort, trobem el PR que marxa a l'esquerra. Seguim aquest camí, tot i que hem de baixar en un parell de punts ja que cal superar dos esglaons. Passades aquestes petites dificultats el camí és molt senzill però també molt divertit, ja que és estret i discorre dins d'un bosc de grans pins. El corriol torna a desembocar a la pista, i la seguim uns metres més fins a la base de la Serra de Degollats, una preciosa i immensa masia medieval fortificada que actualment acull la seu de la Fundació Nani Roma. Ens desviem uns metres a la dreta per contemplar la gran masia des dels afores, però tornem enrere ja que hem d'agafar ara la pista asfaltada que baixa ràpidament fins a la riera de Merlès.

Efectivament en pocs minuts baixem els més de 2 quilòmetres fins al càmping Vall de Merlès. A sota de les instal·lacions del càmping marxem a l'esquerra fins a l'església de Sant Martí de Merlès. Un caminet mig cobert per la vegetació baixa per sota de l'antiga rectoria, i entremig d'uns camps arriba al peu de la riera, just al punt del preciós pont romànic. Creuem l'antic pont medieval, d'un gran ull i dos arcs petits laterals, i amb un bonic empedrat al lloc de pas. És una construcció molt antiga i bonica que ens permet saltar al vessant dret de la riera. Al peu del curs fluvial marxa un caminet que anem seguint tot planejant. Arribem a una pista i passem pel costat d'una antiga fàbrica. Sempre a peu de riera seguim de pla entremig de diverses masies. Passem per la resclosa i la casa del Molí del Mas, i més avall la Torre de Merlès. Prop d'uns camps tornem a creuar la riera per un pont i avancem ara per la riba esquerra fins al Gorg Blau, on fem una brevíssima pausa per contemplar aquest toll d'aigua i la seva petita cascada.

Anem acompanyant la riera en el seu curs descendent per una zona obaga i humida per una pista que gairebé sempre té fang, i avui no és excepció, ja que el dia anterior havia plogut. És una pista agradable que en tendència va baixant, però cal superar un parell de pujadors. És una pista ràpida i divertida entre la riera, a l'esquerra, i els boscos de les costes de Ginebret, a la dreta. En pocs minuts ens porta fins al pont de la Molina, al peu de la casa del mateix nom. La casa actual és moderna i més petita que l'antiga que es va cremar als incendis del 1994. Com dèiem al principi, la idea original era anar resseguint la riera, però tots quatre tenim compromisos familiars i no podem arribar tard. Analitzem les opcions i veiem que si baixem per la riera anirem més poc a poc, ja que hi ha diversos tram de corriol, possiblement els més divertits de la ruta. Però ho deixarem per una altra ocasió, i avui triem una opció que s'endevina més ràpida.

Creuem el pont de la Molina i marxem per una pista entremig de camps fins a Cal Pallot, on hi ha la masia i uns metres més avall l'ermita romànica de Sant Andreu. Seguim la pista principal direcció Puig-reig, i superem una pujada curta però intensa fins al coll de la Creueta, amb un pujador final especialment endimoniat. A l'altra cantó de la Creueta marxa una pista a l'esquerra que encara s'enfila una mica més i tot seguit comença a baixar pel bosc de les Comes fins a les masies de cal Bardaix i el càmping Puig-reig, a cal Rector. Per la pista de més a l'esquerra que ens evita perdre alçada retallem fins una pista asfaltada. Avancem a l'esquerra, primer de pla, i tot seguit pujant poc més de mig quilòmetre. Cal parar atenció perquè hem de deixar la pista asfaltada poc abans d'arribar al collet de la Casanova. Cal fixar-se en el punt exacte, ja que no és molt evident. A la dreta marxa un caminet que baixa cap a la baga del Setrill.

El caminet de la baga del Setrill és una trial·lera fàcil que baixa per un terreny pedregós i trencat fins a sobre mateix del Llobregat, a l'alçada de Cal Vidal, però al vessant esquerra. Trobem el GR de la ruta de les Colònies i l'anem seguint cap al sud. Passem per sobre de la gran resclosa de Cal Vidal, i contemplem el bonic frontal de l'antiga fàbrica, avui Museu Colònia Vidal. Avancem ràpidament per una pista enfilada sobre el riu fins a l'alçada de Cal Riera. Just a l'altre cantó de la colònia la pista baixa fort fins gairebé la desembocadura de la riera de Merlès. Cal creuar la riera, ja sigui per una palanca precària de fusta, ja sigui pedalant a gual si com avui la riera porta poca aigua. A l'altra banda neix un camí que avança al peu mateix del riu per dins d'una pollancreda. Pedalem de pla encara dos quilòmetres més al costat del riu fins que desemboquem al punt per on ja havíem passat el principi als camps dels afores de l'Ametlla. Tornem a creuar la palanca i arribem al punt d'inici.

Tot i canviar una mica el plantejament inicial per la manca de temps, hem acabat fent una interessant ruta de més de 40 quilòmetres amb una primera part ascendent per un terreny de mitja muntanya amb petites serres i valls, i la tornada al peu de la riera de Merlès i el Llobregat. De camí hem passat per llocs interessants com l'església encimebellada de Sant Esteve de Vilaramó, i també hem vorejat les grans masies de la Vall de Vilaramó, al Costa de Cavalleria i la Serra dels Degollats. I també hem creuat la riera de Merlès enfilats al llom del preciós pont romànic de Sant Martí. Entremig diversos trams de camí fàcils però divertits i uns quants quilòmetres de pistes còmodes en un entorn de mitja muntanya al Baix Berguedà.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari