Puig d'Arques (533 m.)

Sortim arran de mar des de Sant Antoni, i creuem tot el pla de Calonge fins a les primeres estribacions de les Gavarres. Prenem una pista que s'enfila primer al Puig Cabrer, amb algun pujador força dur. Anem enllaçant pistes secundàries fins arribar a la principal, que puja fort cap al Puig Cargol, on hi ha un vèrtex geodèsic. Planegem fins a Fitor, punt emblemàtic de les Gavarres amb el seu gran pla i la bonica església de Santa Coloma. Enllacem trams de camí fàcil i pista fins al coll de la Ganga, el creuem i tornem a pujar per bones pistes fins a Sant Cebrià dels Alls, i seguidament el punt més alt de la serra després d'una forta pujada. Dalt del Puig d'Arques hi ha el radar meteorològic, un enterrament prehistòric i un mirador sobre la plana empordanesa. Baixem per pistes cap a la vall de Molins i Calonge, i acabem d'arribar per carretera per fer via.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
  • Distància: 42,80 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 895 metres
  • Temps: 03:35 hores
  • Dificultat: IBP=60
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Sant Antoni de Calonge 00:00 00:00 0
Puig Cargol 00:50 00:50 8,0
Fitor 00:10 01:00 10,8
Coll de la Ganga 00:35 01:35 18,2
Sant Cebrià dels Alls 00:30 02:05 23,6
Puig d'Arques 00:20 02:25 26,2
Pausa 00:15 02:40
Calonge 00:40 03:20 38,5
Sant Antoni de Calonge 00:15 03:35 42,8

Crònica

Hem repetit diverses vegades al Puig d'Arques, el punt més elevat de les Gavarres, però és un lloc que sempre m'agrada fer amb bicicleta. La serra de les Gavarres és arrodonida i de poca alçada, però té la gràcia d'estar ubicada molt a prop del mar. Així, en un mateix cap de setmana pots fer una mica de muntanya i també platja. La gran quantitat de pistes i camins ciclables, i el perfil arrodonit dels seus vessants fan aquesta serra perfecta pel trànsit en bicicleta. Avui fem una ruta fàcil, principalment per pistes amb algun tram de corriol, unint alguns dels punts més emblemàtics del sector marítim del massís de les Gavarres.

Sortim amb la Sílvia de Sant Antoni de Calonge, i marxem cap a l'interior creuant tot el pla de Calonge. Creuem la carretera C-31 per un pas alçat, i tot seguit prenem una pista que marxa a la dreta i avança de pla per una zona agrícola. Sense acabar d'entrar a Calonge anem tendint cap a la dreta i prenem una pista que comença a enfilar els primers pendents de la serra. Passem a la vora d'alguns petits masos a la zona de Can Crònics, creuem una riera seca i comencem a pujar. Enfilem els pendents del Puig Cabrer, una petita protuberància sobre mateix del pla de Calonge i que conforma les primeres estribacions de les Gavarres. Prenem sempre la pista que puja més, ja que anem trobant diversos trencants, molts dels quals porten només fins a les cases del voltant. Després de la pujada forta al Puig Cabrer, carenegem amb pendent més suau, i finalment una última pujada més forta ens enfila fins a sota mateix del Puig de Can Redó, on la pista gira a l'esquerra.

Avancem uns metres de pla, i tornem a pujar però de forma moderada. Al cap d'uns minuts la pista secundària que seguíem desemboca a una de principal, prop del punt on s'uneix una altra pista, en aquest cas la que puja des de Bell-lloc i Palamós. Un cop a la pista principal comença una pujada llarga, constant i força dura. No és una pujada extrema, però sí que el pendent és fort i seguit. Afortunadament la pista està en bon estat. Recordo d'altres anys trobar la pista molt més trencada i plena de rocs, i llavors la progressió és més dura. Pugem a ritme moderat, sense forçar, però sense encantar-nos. Avancem un ciclista i seguim pujant per la pista que acaba passant al costat d'una casa, just abans del pujador final cap al Puig Cargol. Fem aquest pujador i arribem primer a un dipòsit d'aigua, que serveix de mirador improvitzat si ens hi enfilem a sobre. Pocs metres més endavant un vèrtex geodèsic indica els 357 m., d'aquest punt elevat. Si ens girem enrere veiem la costa de la zona de Palamós i Sant Antoni.

S'acaba la pujada per una estona, i ens deixem caure per una pista bona que baixa ràpida i en fort pendent cap al nord. Després del primer tram baixant, seguim planejant sempre per la pista principal fins un revolt marcat a l'esquerra just abans d'arribar a Fitor. Arribem a la gran esplanada per una punta, des d'on veiem al fons la preciosa església de Santa Coloma, amb el seu característic campanar quadrat de pedra tosca bastit sobre la volta central de l'església. És un lloc fantàstic, que hem visitat moltíssimes vegades, però que és especial. Poques vegades pugem amb bicicleta a les Gavarres sense passar per Fitor. L'indret és molt bonic i emblemàtic. Fa uns anys la rectoria funcionava com a bar i com a punt d'informació de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres, però fa temps que està tancat. Antigament l'església de Santa Coloma de Fitor agrupava la gent del nucli dispers de les masies de Fitor, actualment totes elles deshabitades.

Passem al peu de l'església i la rectoria i prenem una pista-camí que marxa cap a l'oest. Baixem suaument fins a trobar la pista que segueix al peu de la riera d'en Plaja. Passem al costat del mas Cals, i seguim la pista en baixada fins al fons d'un clot on es bifurca. Passada la pineda d'en Calç girem fort a l'esquerra i prenem una pista que evoluciona al peu de la riera de Cavorca. Avancem per una pista secundària molt agradable per fer amb bicicieta, amb la majoria de trams planers. Més endavant pugem una miqueta i arribem a la carretera GI-660 (Calonge - La Bisbal), al quilòmetre 9, just al coll de la Ganga, el punt més alt de la carretera que divideix el vessant interior del marítim. Creuem la carretera i a l'altre cantó seguim per la pista que comença a pujar traçant uns revolts molt marcats.

Després d'un tram de pujada més dur, la pista segueix pujant més moderadament, i més amunt ja planeja al Seplà de Viafora. Tornem a pujar i passem al costat del mas Alenyà, abandonat. Avancem per una zona d'alzina surera que ens dóna bons trams d'ombra. També passem per alguna zona d'eucaliptus, i també alguns camps de cereals, ja segats aquesta època, a la part alta. Passem al costat del també ensorrat mas Vergeli, i seguim en pendent suau fins un dels altres indrets emblemàtics: Sant Cebrià dels Alls. Es tracta d'un nucli medieval, actualment abandonat, on hi havia hagut un castell. S'hi pot veure actualment un gran casal i l'ermita que l'hi dóna nom. A finals del segle XIX en aquest petit poble hi vivien unes 100 persones, però l'obsolescència de les tasques forestals com l'aprofitament del suro o el carbó vegetal van anar minvant la població fins al total abandonament de l'actualitat.

Seguim la pista passat Sant Cebrià dels Alls fins uns planells on ja veiem davant nostre la cúpula del radar meteorològic que permet identificar des de lluny el Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Avancem per la pista fins als plans de Can Sabater, just al punt on comença una pista encimentada amb un pendent molt fort que ens acosta al cim. Superem aquest fort pujador, fem un revolt al costat d'una tanca que impedeix el pas de vehicles, i acabem de fer l'últim pujador fins al petit turó on hi ha el radar. En realitat pròpiament el Puig d'Arques és el turó que tenim una mica més a l'esquerra, i és on hi ha el vèrtex geodèsic. Però és un punt sense visibilitat per culpa dels arbres. En canvi el turó on ens situem, de més o menys la mateixa alçada, metre amunt metre avall, hi ha el radar i un mirador de fusta alçat sobre els arbres. Aquest mirador ens permet una panoràmica sobre tota la plana baix empordanesa, amb el Montgrí i les Illes Medes al fons, així com tota la costa i els diferents nuclis de població. Darrere mateix del mirador i de l'edifici del radar coronat per una cúpula, hi ha la cista del Puig d'Arques, un enterrament prehistòric restaurat.

Tornem enrere baixant pel mateix camí. De nou als plans de la Creu d'en Sabater podem prendre la pista per baixar directament. Però decidim recular un parell de quilòmetres per on havíem vingut, i poc més endavant prendre un camí a la dreta que ens permetrà baixar per un tram més trial·ler, potser massa fins i tot per nosaltres, ja que hem de baixar de la bicicleta en algun punt. El corriol és curt, i aviat desemboca a la pista que seguim a l'esquerra. Baixem sempre per la pista principal perdent alçada ràpidament fins al Saplà del Dalmau, on planegem uns minuts. El camí ressegueix la carena ampla i desdibuixada de la serra de l'Escorpí, i va baixant pel vessant sud de les Gavarres cap a una zona on passem per diferents masos com el Mas Rosselló, de mida notable. Baixem més fort cap a la vall de Molins i trobem la carretera. Com que s'ens fa tard descartem el camí que segueix per l'altra banda, i que sabem no és del tot ciclable. Així doncs seguim per asfalt a l'esquerra i aviat arribem a les urbanitzacions de Calonge. Tot seguit arribem a la part baixa de la població, i sense entrar-hi seguim per asfalt fins a Sant Antoni.

De nou al peu del mar tanquem una ruta fàcil, agradable i rodadora pel sector marítim de les Gavarres. És un itinerari senzill ja que ens movem principalment per pistes, però que passa per alguns indrets emblemàtics, com el Puig Cargol, Fitor, Sant Cebrià dels Alls i el Puig d'Arques, sostre del massís. És una excursió en bicicleta per un terreny de baixa muntanya, amb l'alzina surera i les pistes de sauló com a protagonistes. Una forma de fer bicicleta de muntanya arran de mar, i acabar la ruta amb un bon bany refrescant.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari