Estanys de la Pera

Sortim de Lles per una pista que flanqueja per alt el riu d'Arànser. Passat Sant Cosme la pista baixa fins al poble i trobem la carretera asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí nòrdic. Deixem l'asfalt i seguim per la pista principal que puja progressivament fins a la part baixa del Prat Miró, on l'abandonem i en seguim una de secundària a l'esquerra. Canviem de direcció i seguim pujant fins al Pla de la Llet, extraordinari mirador del Cadí i la Cerdanya. Tornem enrere seguint ara la pista principal que porta fins al mirador i tornem al Prat Miró, arribant ara a la part alta, al costat del refugi, per una pista en forta baixada. Tornem a pujar, ara més decidits fins a l'àrea recreativa de les Pollineres. Creuem la tanca que barra el pas als vehicles i pugem per la pista fins a l'estany inferior de la Pera, i tot seguit fins al refugi, punt més alt de la ruta, a més de 2.300 metres. Iniciem la baixada tornant pel mateix camí fins a Pollineres, i allà seguim a l'esquerra per una pista que planeja primer i després baixa fort fins al refugi del Cap del Rec. Desfem els últims 7 kms. baixant ràpid per la carretera fins a Lles.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Lles (Cerdanya)
  • Distància: 45,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.290 metres
  • Temps: 4:10 hores
  • Dificultat: IBP=93
  • Sensació de dificultat: Fàcil 100% ciclable principalment per pistes
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Lles 00:00 00:00 0
Arànser 00:25 00:25 3,9
Pla de Llet 01:40 02:05 15,4
Prat Miró 00:25 02:30 18,8
Pollineres 00:20 02:50 22,6
Refugi dels Estanys de la Pera 00:35 03:25 26,2
Refugi del Cap del Rec 00:30 03:55 38,6
Lles 00:15 04:10 45,9

Crònica

Aquest cap de setmana, la Sílvia juntament amb l'Eva i la Cristina fan la volta dels Cavalls del Vent, per tant em quedo sense companya d'aventures. Així doncs sortiré sol, i opto per una ruta fàcil al sector més occidental de la Cerdanya, al vessant solei. La idea principal és pujar fins al refugi dels Estanys de la Pera, l'indret més alt de la zona on es pot arribar fàcilment amb bicicleta. Fàcilment, però amb un bon desnivell. Hi ha diverses formes de combinar la pujada als estanys de la Pera. Amb moltes ganes de pedalar es pot sortir des del peu del Segre, a Martinet, però decideixo començar un tros més amunt i fer més assumible la ruta en un dia de forta calor. Per tant el lloc de sortida serà Lles. I abans de pujar als estanys de la Pera, vull arribar-me fins al mirador del Pla de la Llet, on em consta que hi ha una gran panoràmica del Cadí que no he tingut l'oportunitat de contemplar. Abans però, tot pujant amb la furgo cap a Lles, no em puc resistir d'aturar-me un instant al preciós poble de Travesseres i fer una foto de les seves teulades vermelloses amb el Cadí a l'horitzó

A la mateixa plaça de Lles on hi ha l'església de Sant Pere marxa una pista en sentit contrari de l'església. La pista passa al costat d'una petita zona esportiva, fa un pujador breu però intens, i tot seguit planeja fins a l'heliport. La pista gira cap al nord-oest i de seguida obre una bona panoràmica cap als cims del sector nord, encapçalats per la Tossa Plana, però amb altres puntes destacades com el Perafita i el Monturulll. Trobo un grup de ciclistes de Vilanova i la Geltrú amb qui xerro uns moments, i més endavant avanço. Continuo de pla per una pista molt agradable que transita enfilada sobre la vall del riu Arànser, el qual transcorre molt més avall. La pista fa un petit revolt per circumval·lar el naixement del torrent de Setut i segueix amb la mateixa orientació que portava. Passo al peu de les restes de l'església de Sant Cosme i tot seguit la pista es transforma en un camí perfectament ciclable que baixa fort fins anar a parar a l'entrada d'Arànser. D'un tros lluny ja es veu la bonica imatge del poble apinyat, tot i que el camí és dret i cal parar atenció a la conducció.

El caminet desemboca a la carretera que puja des de la vall, i entro a Arànser per la part baixa de la població. Passo al costat de l'església de Sant Martí i segueixo per l'estreta carretera asfaltada que puja fort en direcció a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa. La carretera va a buscar un revolt molt marcat i segueix pujant en direcció oest traçant una llarga diagonal ascendent entremig d'un bosc esclarisssat d'alta muntanya. De tant en tant el bosc dóna pas als prats de pastura amb petites bordes on es guardava el ferratge. Creuo diversos prats: el Gran, el de la Devesa, el Rodó i el de Salló, on hi ha un petit refugi lliure. El bosc és cada cop més alpí, amb bonics exemplars de pi negre. La carretera segueix pujant en considerable pendent fins al Fornell, base de l'estació d'esquí Aransa. S'acaben aquí 5 o 6 km. d'asfalt força durs i comença la pista.

Al costat mateix de les instal·lacions de l'estació d'esquí nòrdic parlo amb un boletaire que m'ensenya un magnífic exemplar de cep que ha trobat a la rodalia, el primer de la temporada. Feia goig. Jo prenc la pista de terra que és la continuació de l'asfaltada per on havia arribat, i que a l'hivern serveix com una de les rutes d'esquí. Aquesta pista puja moderada enmig d'un bonic bosc d'alta muntanya que permet un pedalar relaxat i agradable. Des de l'estació pujo aproximadament un quilòmetre i mig fins a la part baixa del Prat Miró, un extensísim pla de pastura amb un refugi a la part alta. Sense arribar a creuar el pla abandono la pista principal i en prenc una de secundària a l'esquerra. Aquesta pista mig difuminada, però amb un pal senyalitzador, creua la part baixa dels prats, plens de bestiar que ja ha començat la temporada estival a alta muntanya. La pista va girant a l'esquerra (sud) i baixa lleugerament fins al clot de Fontanals. Aquí trobo una cruïlla i segueixo per la pista de la dreta que comença a pujar progressivament, però amb algun pujador dur.

La desviació que he pres a la part inferior del Prat Miró em servirà per arribar al mirador del Pla de la Llet, però no per la pista principal, que neix precisament al refugi del Prat Miró i que és per on tornaré. Per arribar-hi utilitzaré una vella pista en desús que avança més per sota. La pista puja fins un pla de pastures al coll de Queralt i tot seguit continua primer en baixada, i després en una pujada més dura fins al Pla de la Llet, base on hi ha el mirador. Arribo a un gran pla amb una vista panoràmica de tot el frontal del Cadí. El mirador però queda una mica més amunt, i cal fer un gir de 180º i acabar de pujar fins al punt més alt, a 2.141 metres on hi ha el mirador del Pla de la Llet i un vèrtex geodèsic.

El mirador del Pla de la Llet és un lloc molt bonic, amb una extraordinària vista cap al Cadí i la plana de la Cerdanya, i en sentit contrari també una bona vista cap a la Tossa Plana, el pic de la Colilla, el Perafita i el Monturull. A la part més alta hi ha un monument commemoratiu de la reserva de caça de l'Alt Urgell - Cerdanya amb un curiós isard fet de ferro forjat. La vista és fantàstica, i m'alegro d'haver vingut fins aquí tot i fer una mica de marrada. El lloc s'ho val, un dels millors miradors que he vist mai del Cadí. Després de passar uns minuts al mirador contemplant el paisatge torno uns metres enrere, però ara prenc la pista principal d'accés i el segueixo fins al coll de Dalt, on descarto una pista a l'esquerra que baixa cap a Bescaran. Continuo recte per la pista que inicia una forta baixada pràcticament recta i de més d'un quilòmetre fins al Prat Miró, on arribo just al punt on hi ha una petita àrea recreativa, un refugi i una font.

Sóc de nou a la pista principal que puja d'Arànser després de fer la volta cap al Pla de la Llet. Segueixo pujant per la pista que s'enfila amb pendent moderat fins l'àrea recreativa de Pollineres, on arribo després de gairebé 4 quilòmetres de pujada constant per una pista pedregosa però en bon estat, i amb tres o quatre revolts que amotllen la pista a la realitat del terreny. La zona recreativa de Pollineres és un lloc molt bonic i freqüentat. Hi ha una font abundosa i un bon grapat de taules i bancs fets de granit. També hi ha un petit estanyol al costat de la caseta forestal. Precisament a Pollineres comença la pista que s'enfila fins al refugi dels estanys de la Pera. La pista està tancada al trànsit rodat per una barrera, però en bicicleta es pot passar sense problemes. Així doncs deixo la pista principal i començo a pujar més decidit per aquesta que marxa en direcció nord i que remunta el riu del Molí, desguàs dels estanys.

La pista puja més fort i traça diversos revolts molt marcats per superar el desnivell de forma més assequible. El pendent és notable però no extraordinari, i es pot pedalar sense problemes. Més directe és el camí, que evita les marrades de la pista, però no és ciclable, almenys de pujada. Precisament per aquest camí hi passen els marxaires i corredors que justament avui participen a la tradicional Marxa del Cap del Rec. Després del tram de revolts el pendent de la pista es suavitza. Torno a atrapar el grup de Vilanova, i arribem junts a l'estany petit de la Pera, que precisament mirat de lluny té la forma d'aquesta fruita. La pista passa just al costat de la riba de l'estany i el voreja. Tot seguit torna a enfilar fort i amb un parall de revolts més i un tram de pujada més dura assoleix els 2.357 metres del petit balcó natural on s'ubica el refugi dels Estanys de la Pera.

Faig una llarga aturada al peu del refugi, on faig petar la xerrada amb les persones que fan el control de la marxa, així com alguns corredors que ja han superat el tram més dur i estan de baixada. Espero una estona el meu cunyat, que participava a la prova, però resulta que ja havia passat. L'havia subestimat ;-). Després de dinar reculo per la mateixa pista. Al primer revolt després del refugi hi ha el camí d'accés a l'estany, que s'assoleix en 5 minuts, però sense bicicleta. Com que ja hi he estat diverses vegades m'estalvio el tram caminant (tot i que és del tot recomanable), i baixo per la pista fins arribar de nou a Pollineres. Prenc ara la pista que marxa a l'esquerra i que planeja durant molta estona entremig d'un bonic bosc d'alta muntanya. La pista és ampla i ràpida, ja que està molt ben arranjada. Uns quilòmetres més endavant passo pel costat del refugi forestal del Pradell, enmig d'una gran pastura. Poc més endavant el camí comença a baixar decidit i arribo al refugi del Cap del Rec. Des de Pollineres fins al Cap del Rec hi ha 8,5 quilòmetres de bona pista que es fan molt ràpid.

Al Cap del Rec hi ha molt d'ambient ja que és el lloc d'arribada de la cursa. Em trobo amb els parents i passo una bona estona gaudint de la placidesa dels prats que envolten el refugi. Al cap d'una estona torno sobre rodes i desfaig el camí que em queda, bàsicament una baixada forta i ràpida per asfalt de gairebé 7 quilòmetres. De nou a Lles tanco una preciosa i fàcil ruta en bicicleta per un entorn d'alta muntanya que m'ha portat a visitar l'espectacular mirador del Pla de la Llet i a enfilar fins als estanys de la Pera, el punt més alt de la ruta. La tornada l'he fet per les pistes a l'hivern ocupades pels esquiadors de fons que m'han portat fins al Cap del Rec, i per asfalt de nou fins al bonic poble de Lles. Fàcil i recomanable per gaudir d'un ambient d'alta muntanya sobre dues rodes.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari