Serres de Cavalls i Pàndols

Vigilada per l'imponent castell templer i banyada literalment pel riu Ebre, s'alça la pintoresca vila de Miravet on comencem a pedalar. A prop de Benissanet tombem a ponent per iniciar la llarga aproximació entre camps de fruiters. Als Quatre Camins comencem a pujar per unes pistes cada cop més dretes i ens enfilem al llom de la serra de Cavalls que creuem transversalment. Baixem a la vall de Carruves i tornem a enfilar, ara cap a la serra de Pàndols, amb una duríssima pujada fins a la Punta Alta (705 m.) on hi ha el Monument a la Pau, en commemoració als difunts de la Lleva del Biberó de la Guerra Civil, que aquí va viure moments dramàtics. Baixada vertigionsa cap a Fontcalda, on fem parada per dinar, i tot seguit prenem la Via Verda direcció sud. La deixem a l'estació del Pinell de Brai i per carretera arribem al poble, on hi ha un bonic celler modernista. Seguim per pistes pujant fort fins al pic de l'Àliga, i ja suaument baixem fins a la riba de l'Ebre i Miravet, on encara fem l'última pujada del dia per contemplar el castell amb els últims rajos de sol.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Miravet (Baix Ebre)
  • Distància: 57,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.480 metres
  • Temps: 7:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Serres de Pàndols i Cavalls Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Miravet 00:00 0:00 0
Quatre Camins 00:55 00:55 9,8
Cavalls (basseta) 00:50 01:45 15,5
Àrea de pícnic de la Fonteta 00:20 02:05 20,2
Monument a la Pau (Punta Alta) 00:35 02:40 24,2
Pausa 00:20 03:00
Fontcalda 00:55 03:55 32,0
Pausa 00:45 04:40
Estació del Pinell de Brai 00:20 05:00 37,6
Pinell de Brai 00:25 05:25 43,0
Pausa i volta al poble 00:55 06:20 44,7
Pic de l'Àliga (prop) 00:25 06:45 49,5
Castell de Miravet 00:25 07:10 54,8
Pausa i tornada a Miravet 00:40 07:50 57,0

Crònica

Baixem de nou cap a les Terres de l'Ebre carregats amb les bicicletes per conèixer un sector que encara no havíem recorregut. Concretament ens enfilarem cap a les serres de Cavalls i Pàndols, dues serres menors situades a cavall entre el Baix Ebre i la Terra Alta i que fan de contrafort al massís dels Ports. Són unes elevacions discretes en un terreny de secà que contrasta amb l'abundant cabal de l'Ebre que hi passa just per sota. Les dues serres són molt properes i formen una unitat orogràfica que s'alça sobre la gran plana del Baix Ebre. Circularem principalment per bones pistes molt poc transitades, només puntualment per a usos agrícoles. Creuarem primer una àmplia zona de fruiters, amb tarongers, presseguers, pruneres, llimoners, cirerers, olivers, i un cop saltem al sector nord ja a la Terra Alta, també una mica de vinya. La vegetació de les serres és la típica mediterrània de secà, amb alguns pins i alzines, i un sotabosc ple d'argelagues, gatoses i romaní. Com a curiositat, també hi trobarem abundant margalló, l'única espècie de palmera autòctona d'Europa.

Miravet és un poble preciós, pintoresc, amb un nucli literalment construït sobre el riu i encastat a les parets sobre les quals s'aixeca el castell. Aquí el riu Ebre forma un gran meandre, i el punt elevat del castell donava una gran visibilitat tant amunt com avall del riu. Sortim pedalant per l'única carretera d'accés al poble, la que ve de Mora d'Ebre i Benissanet. També s'hi pot accedir per via fluvial, creuant el curiós Pas de la Barca. Planegem per la carretera fins a prop de Benissanet, però abans d'arribar-hi anem girant a l'esquerra i ens encarem cap a la base de la serra de Cavalls, que veiem molt lluny. Avançarem uns quants quilòmetres per una zona agrícola, planejant entre els camps de fruiters per pistes primer mig asfaltades i més endavant de terra. Passada una bassa de rec deixem la pista principal i en prenem una que marxa més a la dreta i que comença a enfilar una mica més per l'obaga de Rufín. La pista va seguint la indefinida carena que mica en mica va enfilant pels contraforts de la serra de Cavalls.

Anem pujant encara suaument fins als Quatre Camins, una cruïlla de pistes en una zona plana. Seguim de front, i sempre encarats cap a ponent comencem a pujar més fort. Ens enfilem per pistes de terra en bon estat, però molt poc transitades. Un cop s'acaben les explotacions agrícoles ja no es veu ningú enlloc. Durant tota l'estona que pujarem per les pistes no trobarem ningú, ni cotxe ni bicicleta ni caminant. La pujada és cada cop més forta, i passat un zig-zag sobtat, s'enfila encara més fort, amb un tram dur i pedregós, que es pot superar amb pedalada ferma i dibuixant bé la traçada. Arribem a la petita basseta de la Partició de Terme. Som al punt més alt que arribarem de la serra de Cavalls. Per sobre nostre, la serra encara s'enfila gairebé un centenar de metres més, però per terreny encinglerat que no podem abastar amb les bicicletes. La pista es mou just per sota de la carena summital. Per sobre mateix de la basseta hi ha el cim, la Punta Rodona (659 m.)

Comencem a baixar fort durant uns minuts per una pista que canvia el color de la terra, la qual fins ara havia estat blanquinosa, i ara llisquem sobre un terreny vermellós de margues. Baixem ràpid cap a la petita vall de les Carruves, un terreny pla entaforat entre la carena de la serra de Cavalls, i la petita serra de Santa Madrona. Estem ja a la Terra Alta, al sector nord de la serra de Cavalls, més humida i fresca que el vessant del Baix Ebre. Creuem una zona de cultius, aquí principalment de vinya. Ens fixem en les petites casetes distribuïdes per la vall, que servien per a les tasques agrícoles. Algunes d'elles encara es conserven en bon estat, i els seus propietaris les utilitzen tant per a les feines del camp com per a finalitats recreacionals. Seguint la vall arribem fins a la carretera C-43, molt a prop de Gandesa. La seguim un centenar de metres, i la deixem a la bonica àrea recreativa de la Fonteta. Girem a l'esquerra i prenem la pista, el primer tram asfaltada, que ens portarà cap a la serra de Pàndols.

Anem pujant encara entre masos i zona de cultius, però arribats al Mas d'en Torner i el coll del mateix nom, girem sobtadament a l'esquerra i comencem a pujar de valent. Tenim davant nostre la pujada més dura de la jornada fins al cap d'amunt de la serra de Pàndols. Hem de superar uns 250 metres de desnivell en dos quilòmetres. Prenem la pista que comença pujant fort, i que de seguida encara es redreça amb trams molt durs. Afortunadament la pista de terra està en bon estat, i sembla que recentment l'han arreglat, i això fa que puguem pujar sobre la bicicleta, això sí, amb uns bons esbufecs. Estarem una bona estona pujant fort dins d'un bosc espès, sense visibilitat. Per sort els pujadors més forts són curts, i tot seguit trobes un tram en forta pujada, però no tan intensa, i pots respirar una mica. Anem guanyant alçada per l'interior de la serra de Pàndols i descartem les pistes secundàries, com la que marxa a l'esquerra cap a Santa Magdalena. Passat aquest trencant la pujada se suavitza, i al cap d'uns minuts arribem a la Punta Alta, coneguda també com a Cota 705, un dels punts importants de la Batalla de l'Ebre.

En aquestes terres tan inhòspites es visqueren alguns dels moments més cruents de la Batalla de l'Ebre. Les tropes franquistes defensaven la plaça de Gandesa, mentre que l'Exèrcit Popular de la República avançava cap a l'interior després de creuar l'Ebre. Les serres de Cavalls i Pàndols eren una frontera natural que ambdós bàndols volien superar. La dificultat del terreny va fer que la lluita fos cos a cos, i els combats van ser terribles i van durar molts dies. Les tropes feixistes comptaven amb l'ajut de l'aviació alemanya que castigava constantment la línia de front. La històrica Cota 705 o Punta Alta, punt més elevat de la serra de Pàndols oferia un control visual sobre la plana de l'Ebre, i va ser un dels llocs més disputats, i va anar canviant de mans en diverses ocasions. Finalment les tropes franquistes van ocupar la posició i van frenar l'avanç de l'exèrcit republicà. Aquests fets van ser coneguts com el carnatge de Pàndols, per l'horror que es va viure en aquell indret. Castro Delgado, subcomissari general del 5è Cos de l'Exèrcit de la República escrivia: "Los barrancos de la Sierra de Pándols, cubiertos de cadáveres, llevaban a la historia este gran macizo montañoso, como el teatro del más grande combate de guerra". Els mesos següents van anar recuperant el terreny amb batalles i bombardejos duríssims en totes les poblacions i llogarrets de la ribera d'Ebre. Amb la voladura del pont de Flix les tropes lleials a la República es replegaven i es tancava la més dura de les batalles de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre, que va durar 116 dies i que va provocar més de 100.000 víctimes, els cossos d'algunes de les quals continuen enterrats en aquests paratges feréstecs.

Corpresos pel record d'uns fets tan dramàtics, fem una visita al Monument a la Pau, situat al punt més alt de la serra de Pàndols, la Punta Alta (705 m.) coneguda també històricament com a Cota 705. Hi ha una gran monòlit en record als caiguts de la Lleva del Biberó que descansa sobre una ossera. Un ampli mirador permet contemplar tota la Ribera d'Ebre, i cap a l'oest també el massís dels Ports. En un lloc tan tranquil i plàcid costa d'imaginar com fa prop de 80 anys es visquessin els pitjors moments d'una guerra fratricida. Fem una pausa per contemplar l'espai i les vistes, tot i que no puc deixar d'imaginar-me la cruesa de la batalla en un indret tan inhòspit. Sembla molt enrere, però no ho és tant. Encara recordo el meu avi parlant-ne...

Baixem ara còmodament aquella pujada que tant ens havia costat. Només ens deixem portar per la gravetat, això sí, controlant els frens ja que la baixada és molt forta. De nou a la pista asfaltada, seguim cap a l'esquerra. Planegem i fins i tot pugem una mica més fins al coll d'en Canar, on hi ha un panell informatiu i podem contemplar les crestes de Volendins a l'altre cantó del barranc del Frare. Més enllà s'endevinen la bonica Agulla de Bot, que el seu dia ja vam escalar, i altres puntes que sobresurten com a contraforts més propers del massís dels Ports. Uns metres més i saltem de vesssant al cap de la Costa. A partir d'aquí comencem una vertiginosa baixada pel barranc de la Fontcalda. A la part més alta observem l'estret i pendent barranc al fons del qual hi ha el santuari i el riu Canaletes. Per arribar-hi enllacem un seguit de revolts de 180º molt junts, ja que la capçalera del barranc és molt estreta, tancada per dos crestalls de roca. Deixem lliscar les bicicletes i al cap d'uns minuts arribem a Fontcalda.

El Santuari de Fontcalda està entaforat en una zona congosta el peu del riu Canaletes. Hi ha una església del segle XVIII construïda sobre edificis anteriors, i una gran hostatgeria. També hi ha una àmplia zona de pícnic que aprofitem per dinar a l'ombra d'uns grans arbres. Tot seguir acabem d'arribar caminant fins a la part més estreta del riu Canaletes, on es formen uns bonics gorgs. També ens apropem fins una petita font d'on surt aigua calenta, d'aquí el nom de l'indret. Després d'una bona estona dinant i descansant a Fontcalda, creuem el riu Canaletes i pugem uns metres fins a trobar la Via Verda del Baix Ebre. Ja la coneixíem d'altres ocasions, i és un lloc molt recomanable i agradable per fer passejos còmodes amb bicicleta, recorrent l'itinerari d'aquest antic tren que passa per diferents túnels i viaductes. Nosaltres marxem en sentit sud, passem diversos túnels i ens aturem a l'antiga estació del Pinell de Brai, on l'abandonarem. Ara toca pujar per una carretera asfaltada sense pràcticament trànsit durant 5 quilòmetres.

Arribem al Pinell de Brai, una bonica població de la Terra Alta bastida al voltant d'un turó, on hi ha les cases més velles, conegudes com a Cases Penjades. Passem per davant del bonic celler modernista, la joia de la població, i tot seguit fem un volt pel nucli. Fem una pausa per fer un gelat i un cafè, que a mitja tarda vénen molt de gust. Passegem pels carrers estrets i costeruts del poble i pugem fins al mirador de les Cases Penjades, on contemplem la contrada. Tot seguit baixem de nou al pla i busquem una pista que marxa cap a llevant. Creuem una zona de fruiters i comencem a pujar progressivament cap al pic de l'Àliga. La pujada comença suau però es va intensificant. Uns últims metres més durs ens deixen sota mateix del pic de l'Àliga, que ja ens obre la visió de nou cap a l'Ebre. Per l'altre cantó baixem fort per una pista molt dreta i amb trams encimentats pel barranc de l'Àliga. Tornem a entrar en una zona de cultius al pla d'Àrgoles i anem baixant més suaument fins entrar de nou Miravet per alt.

Després de 55 quilòmetres encara ens animem a pujar fins al castell de Miravet, ja que aquesta hora de tarda la llum és molt bonica. Visitem l'exterior d'aquesta immensa fortificació que domina un bon tram de l'Ebre, i reposem uns minuts al peu d'un mirador excepcional sobre el riu. Tanquem la jornada de nou a Miravet, i reposem a la terrassa d'un dels bars de la plaça, suspesa sobre el mateix riu. Tanquem així una interessant jornada per les Terres de l'Ebre en què hem pedalat per alguns dels escenaris més cruents de la Guerra Civil. Ara, en temps de pau, és un plaer gaudir d'un paisatge de secà que contrasta fortament amb el gran cabal d'aigua. Uns paisatges diferents, amb cingleres rocoses, pobles bonics i tranquils, zones de fruiters i el gran riu que configura i vertebra el territori.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari