Gran volta al pic de Salòria en BTT

  • Comencem la ruta remuntant la vall de Setúria

  • Arribada a les bordes de Setúria

  • Enfilant per la pista sobre la coma de Setúria

  • Arribarem per carretera al port de Cabús (2.303 m.)

  • Descens cap al roc de les Llumeneres

  • Descansem uns minuts al poble de Tor

  • Passat Alins tornem a pujar

  • Refugi del Gall Fer

  • El Monteixo vist des del refugi

  • Posta de sol sobre la Bonaigua

  • Creuem el magnífic bosc de Virós

  • Pugem per asfalt de Tírvia a Burg i Ferrera

  • Creuem el poble de Burg

  • Fem un tomb per l'interior de Ferrera

  • Llarga pujada cap al coll de So

  • Magnífic mirador al coll de So

  • Coll de la Creu de Bedet

  • Baixem cap a la base del Salòria

  • Passem al peu de les bordes de Conflent

  • L'Ariadna a la forta pujada del coll de Conflent

  • L'Albert prop del coll de Conflent

  • Arribada a Os de Civís

Des del bonic poblet d'Os de Civís iniciem una ruta transfroterera de dos dies en bicicleta en què unirem el sector més occidental d'Andorra amb la part més feréstega de la Vall Ferrera. Comencem remuntant la plàcida vall de Setúria fins a les bordes, on pugem per les pistes d'esquí i assolim el punt més alt al Port de Cabús. Saltem a la vall Ferrera amb un descens ràpid per una zona de pastures alpines fins al remot llogarret de Tor. Seguim baixant cap a Alins, i tornem a enfilar-nos fins al refugi del Gall Fer, on farem nit. El segon dia creuem el magnífic bosc de Virós i fem un descens vertiginós fins a Tírvia, on comença la llarguíssima pujada, primer a Burg i Farrera, i després per pista fins al coll de So. Planegem sobre la coma de Bedet, i baixem a la base del pic de Salòria, on iniciem l'última i duríssima pujada cap a les precioses bordes Conflent i el coll del mateix nom, des d'on ja només ens queda deixar-nos caure fins al punt d'inici.

! Ruta de dos dies

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Os de Civís (Alt Urgell)
  • Distància: 86,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 2.765 metres
  • Temps: 13:20 hores
  • Dificultat: Mitjana
  • Sensació de dificultat: Mitjana Fàcil tècnicament. Exigent físicament per la distància i el desnivell
  • Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Dia 1. Os de Civís - Refugi del Gall Fer
Os de Civís 00:00 00:00 0
Bordes de Setúria 01:15 01:15 5,4
Port de Cabús 01:20 02:35 14,7
Tor 00:50 03:25 22,1
Pausa 00:55 04:20
Alins 00:50 05:10 34,3
Refugi del Gall Fer 01:40 06:50 44,6
Dia 2. Refugi del Gall Fer - Os de Civís
Refugi del Gall Fer 00:00 00:00 0
Tírvia 00:45 00:45 10,5
Pausa 00:15 01:00
Ferrera 00:45 01:45 14,8
Pausa 00:20 02:05
Coll de So 01:30 03:35 21,5
Pausa 00:15 03:50
Bordes de Conflent 00:55 04:45 30,6
Coll de Conflent 00:55 05:40 34,6
Pausa 00:15 05:55
Os de Civís 00:35 06:30 42,1

Crònica

Fa uns anys vaig ja fer en solitari una Travessa Andorra - Vall Ferrera en bicicleta, i tenia un gran record d'aquella jornada. Em van sorprendre els paisatges remots i feréstecs de la capçalera de la vall pallaresa, una zona amb poca o nul·la població, però molt interessant paisatgísticament i antropològicament, farcida de petites bordes i pobles inhòspits com Tor, enclavat en un indret gairebé impossible. En aquella ocasió vaig fer la ruta en solitari i en un sol dia, i recordo que la vaig trobar molt dura, per la distància i el desnivell. Vaig tenir la sensació d'haver-me faltat temps per assaborir millor el territori que trepitjava. Avui hem decidit tornar-hi per fer una ruta similar, però amb més calma i acompanyat d'amics, els ingredients necessaris per gaudir plenament de la muntanya.

L'Ariadna, l'Albert, la Sílvia i un servidor ens reunim al petit poblet d'Os de Civís, població de l'Alt Urgell però que només té accés per carretera des de Sant Julià de Lòria, a Andorra. El poble és molt bonic, gairebé amb totes les cases de pedra bastides al vessant d'un turó costerut, al cap d'amunt del qual hi ha l'església de Sant Pere, d'on devallen un reguitzell de carrers estrets i empedrats. El poble és força turístic, i hi ha almenys un parell d'hotels i diversos restaurants. Al final de la població hi ha un aparcament que serà el nostre punt de sortida.

Comencem a pedalar i creuem el poble com si volguéssim sortir, però abans d'agafar la carretera que ens tornaria a Andorra, girem a l'esquerra i comencem a pujar cap a la part alta de la població. Aquí neix una pista que fa un parell de revolts en forta pujada, i tot seguit s'ajau quan ja encara la vall de Setúria. De fet haurem de remuntar tot el curs del riu Setúria, des de la seva desembocadura a Os de Civís fins al seu naixement, fruit dels diversos torrents que conflueixen a les bordes de Setúria. Passem a la vora d'algunes bordes als afores del poble i anem seguint una pista força confortable tancada als vehicles a motor, amb un pendent moderat que permet un escalfament progressiu. Primer anem més per sobre del riu, i després la pista el voreja arran. Ens encarem cap al nord, i a l'horitzó tenim el pic de l'Alt de la Capa que ens serveix de punt de referència.

Al cap d'aproximadament una hora d'haver sortit, la pista s'acaba. S'acaba precisament al límit fronterer amb el principat d'Andorra. Segueix però un camí força dret per on haurem d'empènyer la bici durant uns minuts. És un tram molt curt d'uns 200 metres que ens deixa a sobre mateix de les bordes de Setúria. Som ja dins d'Andorra i el paisatge canvia, no perquè haguem canviat de país, sinó perquè hem entrat en una extensa zona de pastures a la capçalera d'un gran circ. Les bordes de Setúria són un conjunt d'edificis d'ús pastoral, que servien per emmagatzemar l'excedent de ferratge a l'estiu, i guardar-lo pel llarg hivern. També servien com a refugi o fins i tot vivenda dels pastors quan els ramats pasturen a alta muntanya. Actualment poques bordes mantenen la finalitat per a la qual van ser bastides, i algunes s'han convertit en segona residència.

En tot cas les bordes de Setúria és un indret molt bonic, una gran coma amb prats alpins inclinats a totes bandes, un riuet que solca el fons de la coma, i les construccions de pedra fosca concentrades al punt més baix. Al peu de les bordes pedalem per una pista envoltats de cavalls que pasturen lliurement gairebé a 2.000 metres. La pista fa un gir sobtat i comença a pujar cap a la zona de les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Pal. Anem pujant progressivament entre les pastures fins al coll de la Botella (2.069 m.) Arribats al coll trobem la carretera asfaltada que puja des de Pal i continua cap al port de Cabús.

Seguirem per asfalt uns quilòmetres en pujada constant, havent de superar encara 250 metres més des del coll. Arribem al fronterer port de Cabús (2.303 m.) i s'acaba l'asfalt. Deixarem el paisatge molt humanitzat d'Andorra, asfaltat fins els 2.300 metres, per submergir-nos en el passat i endinsar-nos en una de les valls més feréstegues dels Pirineus catalans. Entrem a la Muntanya de Tor.

Fem una breu pausa al port de Cabús, on també hi ha un ramat de cavalls pasturant, així com nombrosos turistes, ja que s'arriba amb cotxe fins aquest bonic indret. Des del port ja tenim una preciosa imatge de la capçalera de la vall Ferrera, presidida per l'immens cim del Monteixo i la seva enorme piràmide. Els núvols d'evolució enterboleixen una mica el paisatge, però no l'arriben a deslluir. Deixem l'asfalt i prenem una pista força precària que baixa fort i enllaça diversos zig-zags per perdre alçada ràpidament. Creuem una exquisita zona de pastures alpines extremadament verdes, enmig d'un paisatge d'alta muntanya. Bestiar boví i equí per tot arreu.

Baixem ràpid fins al roc de les Llumeneres, una extensa zona de pastures que queda bruscament trencada per la cinglera. La pista es bifurca, i podem triar anar cap a la dreta per les bordes de Sança, o anar per l'esquerra per la borda de Palanca. Com que en l'anterior ocasió havia anat a la dreta, avui baixem cap a l'esquerra anant a buscar la part alta del riu de la Rabassa, que haurem de creuar a gual sobre la bicicleta. Tot seguit trobem una llarga recta preciosa, envolada de prats, amb el rierol serpentejant a la dreta, el Monteixo a l'horitzó i les bordes arran de camí, construïdes amb la roca ferrinosa característica de la vall. El riu es va encaixonant a mesura que les muntanyes creixen. De sobte entrem a Tor.

Tor es fa fer tristament famós arran del conflicte sobre la propietat dels terrenys de la Muntanya de Tor, el qual va acabar amb tres persones assassinades. En el rerefons d'aquesta truculenta història hi havia el contraban i l'especulació sobre possibles ampliacions de les estacions d'esquí andorranes i el desenvolupament immobiliari. A finals del segle XIX s'havia constituït una societat comunal de propietaris de tota la muntanya de Tor. Tots els veïns eren copropietaris amb la condició que mantinguessin casa oberta al poble. La vida a Tor, a gairebé 1.700 metres d'alçada, era molt dura, i les cases es van anar abandonant. El que es considerava l'últim resident fix va reclamar per a si mateix la propietat de tota la muntanya, i aquí va comenaçar el conflicte que va acabar tràgicament.

Aliè a aquest antic conflicte, actualment Tor és un indret calmat i pacífic. Ningú viu al poble de forma permanent, però hi ha diverses cases arreglades utilitzades com a segones residències. És un indret sorprenent i amb un punt místic. Sobta la seva ubicació en una fondalada on conflueixen el riu de la Rabassa i el torrent de Vallpeguera, sense vistes, envoltat de cingleres escarpades. El nucli és petit, de poc més de mitja dotzena de cases aplegades al voltant de l'església de Sant Pere, construïda just al punt on s'uneixen els dos torrents i formen a partir d'aquí la Noguera de Tor. El poble es conserva com devia ser fa segles, sense asfalt, sense fils de la llum, sense ciment, sense cap signe de progrés. Manté però una curiosa força i una aura que segurament devia forjar el caràcter dels seus pobladors ancestrals.

Com que és l'hora de dinar fem una pausa vora l'església, sota mateix del promontori on hi havia hagut l'antic castell del Roc de Sant Pere. Fem un mos i tot seguit baixem uns metres fins una segona agrupació de cases on hi ha ca la Sisqueta, que en època estival funciona com a bar i restaurant. Fem un cafè abans de reprendre la marxa. Seguim baixant per la pista, apta per a vehicles tot terreny. La pista va seguint estrictament el curs de la Noguera de Tor. Un tros més avall trobem el trencant de Norís i la pista esdevé asfaltada, però encara estreta i plena de revolts. Seguim baixant fort per asfalt fins que trobem un pujador curt però sobtat que trenca la rutina baixadora. Després del repetjó seguim baixant per asfalt fins al poble d'Alins.

Alins és cap de municipi de pràcticament tota la vall Ferrera, situat a la zona central de la vall al peu de la Noguera de Vallferrera. Passem sota la torre del colomar de Casa Guillem, i creuem alguns dels seus carrers estrets. Desemboquem de nou a la carretera principal que creua el poble de cap a cap, passant també sota l'església de Sant Vicenç. Pedalem uns metres per la carretera que marxa del poble, deixant a la nostra esquena la característica i omnipresent silueta del Monteixo. Un quilòmetre més endavant deixem l'asfalt i prenem una pista que marxa a l'esquerra i comença a pujar en direcció cap al bosc de Virós.

Després de molta estona de baixar costa tornar a pedalar cara amunt, i més amb el sol potent d'un migdia de juliol. La pista comença pujant més suaument però es va redreçant i de seguida guanya alçada sobre la vall. Dibuixa una llarga diagonal en direcció sud-oest passant per la vora de diverses bordes, i finalment fa un gir de 180 poc abans de les bordes de Virós, on no cal acabar d'arribar. Seguim pujant, ara en direcció est i enmig d'un magnífic bosc de pins entapissat de neret. De nou traça una línia diagonal ascendent fins a les bordes de Buiro, una bonica esplanada suspesa sobre la vall i amb vistes cap al Monteixo. La pista segueix pujant, fins i tot es redreça, enmig del magnífic bosc de Virós. Després d'una bona pujada domesticada per diversos zig-zags arribem al refugi del Gall Fer.

El Refugi del Gall Fer és un edifici modern, situat a mitja alçada del bosc de Virós, gairebé a 1.700 metres d'alçada. Va ser construït amb la subvenció del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i és un edifici de pedra però modern i funcional. És un excel·lent mirador de les muntanyes de la vall d'Àssua i la Bonaigua. Està regentat per una parella jove amb dos fills que ofereixen un tracte amable i proper. A l'hivern alberga una petita estació d'esquí de fons que aprofita les nombroses pistes de l'extens bosc de Virós. Després d'una dutxa passem la resta de la tarda descansant a la terrassa del refugi, i sopem tot contemplant la posta de sol sobre el port de la Bonaigua.

Resum del dia:

  • 44,6 km.
  • 1.450 m. desnivell positiu
  • 1.270 m. desnivell negatiu
  • 6:50 h.

Dia 2. Refugi del Gall Fer - Os de Civís

Esmorzem tranquil·lament al refugi i agafem forces per la nova jornada de pedaleig que ens espera. Compartim refugi amb un grup de 15 persones que també fan més o menys la mateixa ruta que nosaltres en bicicleta, i que surten una estona abans. Som els últims en sortir passades les 9 del matí. Fa un dia esplèndid i comencem en baixada. Davant mateix del refugi marxa una pista secundària en direcció oest. Després d'un zig-zag sobtat comença una llarguíssima diagonal cap a l'est que creua el bosc de Virós. És un bosc fantàstic, principalment de pins alts i espigats que creixen damunt d'un llit de neret. És una zona on hi habita el gall fer, i ens expliquen al refugi que és l'indret de tota la península on n'hi ha una major concentració. Prop del refugi també hi ha un caminet que retalla la llarga pista, però està prohibit fer-lo amb bicicleta.

La pista baixa de forma considerable i constant cap a l'est, en direcció a la carena de la serra de la Màniga. Abans d'arribar a la carena fa un fort gir a la dreta i baixa fins a sobre mateix les bordes de Virós, sense acabar d'arribar-hi. Allà torna a girar i continua el fort descens cap a Tírvia, que cada vegada veiem més a prop. La pista desemboca uns metres per sobre de la població, on fem una pausa i contemplem la bonica vila, presidida per l'església de Sant Joan i el seu campanar, ubicats al punt més alt del nucli. Fem una breu pausa després de la llarga baixada i ens preparem per les hores de pujada que ens esperen.

Sense entrar a Tírvia comencem a pedalar cara amunt per l'estreta carretera asfaltada que ens portarà amb Burg i Ferrera. La pujada és molt forta, i avancem sobre asfalt poc a poc per l'ampla vall de la Glorieta. A l'esquerra tenim els forts pendents de la serra de Màniga, i a la dreta l'ampla vall amb els camps i pastures del pobles propers com Montesclado. Anem guanyant alçada i deixem Tírvia cada cop més ensota. Al cap d'una estona de forta pujada creuem el poble de Burg, enganxat a la cinglera. La poc transitada i estreta carretera segueix pujant cap al següent nucli, Ferrera, on s'acaba l'asfalt.

Fem una breu pausa per passejar pel poble de Ferrera, encimbellat a la punta d'un esperó sobre la vall de la Glorieta. És un poble petit però molt bonic, amb els seus carrers costeruts i les cases construïdes amb la típica roca fosca i ferrinosa característica de la vall. Especialment bonica és l'església de Sant Roc i el seu campanar, construït sobre un túnel que dóna servitud de pas al carrer principal. Al poble hi ha el centre d'Art i Natura, un espai on hi viuen artistes de forma temporal per realitzar alguns treballs i buscar la inspiració en aquest entorn de muntanya. Parlem una estona amb una artista de Califòrnia encantada de passar une època al Pallars. És curiós com a Ferrera actualment gairebé es parla més anglès que no pas català!

Tornem sobre els pedals i abandonem l'asfalt, que s'acaba just al nucli. Comença però una pista de terra que ens anirà enfilant cap a la serra de la Font Negra, seguint més o menys l'ample torrent de Burg. El primer tram de la pista no puja tant fort com ho feia l'asfalt, i va traçant llargues zetes per superar el pendent progressivament. Passem a la vora de diverses bordes, com en nucli de les bordes de Burg, al costat d'un dels revolts de la pista. Mica en mica el pendent es va redreçant, i pugem lentament sota un sol de justícia. La pujada es fa llarga, i gairebé acumulem 900 metres de desnivell des de Tírvia. Fem una breu pausa per recuperar forces i menjar uns ganyips i acabem de superar els últims pujadors fins al coll de So.

Al coll de So s'acaba aquesta primera gran pujada. Hi ha una petita àrea recreativa amb un mirador que ens ofereix una extraordinària panoràmica cap a les muntanyes de la vall d'Àssua i el vessant oriental del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A sota tenim l'ampla vall de la Glorieta, amb els diversos poblets que hem anat pujant que es veuen minúsculs des de l'alçada. Al mirador hi ha un nombrós grup de motoristes francesos fent un pícnic. Hi ha un aparcament ple de motos, buguis, quads i tot terrenys. Les pistes d'aquesta zona inclosa dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu són molt freqüentades pels aficionats a les travesses amb aquests estris de motor. Sovint fan travesses amb grups nombrosos, moltes vegades francesos i andorrans, ja que ens llurs països estaria prohibit circular motoritzats per un parc natural. També hi ha molts catalans. Alguns d'aquests vehicles circulen a gran velocitat, gairebé fent curses, i aixequen una gran polseguera. Em fa llàstima veure com tractem un medi natural tan extraodinari com aquest.

Evitant tant com podem els grups de vehicles i les seves corresponents polsegueres, sortim del coll de So i tornem a pedalejar. Al mateix coll hi ha una cruïlla. A la dreta la pista baixa cap a les bordes de Tressó, i nosaltres seguim a l'esquerra en suau pujada pels vessants amples de la Comallímpia. La pista de seguida comença a planejar, i pedalem còmodament gaudint del paisatge i descansant deprés de la llarga pujada que hem fet. El lloc és molt bonic, ja que a sota mateix tenim la coma de Tressó, amb extenses pastures i el conjunt de bordes al voltant. Plàcidament arribem al coll de la Creu de Bedet que ens obre la panoràmica sobre la gran coma de Bedet, una extensa zona de pastures alpines als vessants de l'ampla vall, al peu de les bordes de la Plana, a dalt, i Bedet a baix. Repetirem un breu tram de pista coincident amb la ruta per la Vall de Santa Magdalena, que vam fer fa unes setmanes. Però és un lloc tan bonic que no fa gens de mandra repetir pista.

La pista baixa molt suaument per la part alta de la coma de Bedet, oferint-nos una preciosa visió sobre l'ampla vall d'alta muntanya, amb extenses pastures enmig d'un entorn alpí, gairebé a 2.000 metres. Al cap d'una estona de plàcid descens, la pista gira a l'esquerra i baixa més decidida. Ens entaforem cap a l'engorjat del riu de l'Olla sota mateix de la cara sud del gran pic de Salòria, que es mostra esplendorós davant nostre. Baixem fins al riu, i en creuem a gual. A l'altra banda del riu girem a l'esquerra i comencem a pujar fort sota mateix del Salòria. En poc més d'un quilòmetre arribem a les bordes de Conflent, un notable conjunt d'edificis pastorals de pedra fosca que contrasten fortament amb el verd intens de les pastures que les envolten.

La pujada és molt forta a la zona de les bordes, i entre el nucli de baix a peu del riu Conflent, i el nucli de dalt on hi ha la petita ermita de la Mare de Déu de Conflent, hi ha una pujada fortíssima que hem de fer a peu empenyent la bicicleta. El nucli de les bordes de Conflent és simplement fabulós. Ubicat en una esplanada entre pastures a sota mateix de la falda del pic de Salòria, el conjunt està format per dos petits nuclis amb 7 o 8 bordes cadascun, el primer al peu del riu, i el segon en aquesta esplanada uns metres més amunt. En aquest segon nucli hi ha la petita ermita de la Mare de Déu de la Salut. Al seu voltant una petita àrea recreativa amb taules i bancs. És lloc que gairebé sembla irreal de tan bonic que és, enclavat entre muntanyes i pastures.

Contemplem el magnífic panorama de les bordes de Conflent i el paisatge que l'envolta, però seguim pujant i de quina manera. El petit replà al peu de les bordes és només un caramel per endolcir la duríssima pujada que tenim davant. En aproximadament 4 quilòmetres haurem de superar encara 300 metres de desnivell fins al coll de Conflent. Afortunadament el paisatge és tan bonic que ni la forta calor ni la pujada continuada i sense treva ens desanimen. Ja falta poc, i mica en mica anem superant els revolts que domestiquen el pendent de la coma. L'olor del bàlec florit ens eixampla els pulmons, i amb el desenvolupament més petit anem pedalant fins assolir els 2.177 metres del coll de Conflent, que ens obre la perspectiva cap a l'altre vessant, i sobretot posa fi a la pujada.

El coll de Conflent està situat al vessant sud del pic de Salòria, just on s'agafa el camí per pujar-ho. Fa uns anys vam pujar el pic de Salòria, i és una excursió molt recomanable. Al coll hi ha dos búnquers de la Línia dels Pirineus, construïts després de la guerra civil quan el govern feixista patia per possibles invasions estrangeres, ja que el coll està situat a poca distància de la frontera amb Andorra, en un pas natural cap al sud. Descansem uns minuts al coll, tot contemplant les vistes cap a ambdues bandes, tant la coma de Conflent per on hem pujat, com la vall d'Os de Civís que tenim davant, i fins i tot la vall de Setúria, més enllà, per on vam iniciar la ruta ahir.

Després d'uns minuts de descans emprenem l'últim descens. Ja només cal deixar que la gravetat impulsi les nostres bicicletes pista avall. Bé, la gravetat i els frens de disc, que treballaran de valent ja que la baixada és fortíssima. Baixem uns 5 quilòmetres per la pista pedregosa que baixa des del coll fins al poble, enmig d'un bosc espès. Entretant gaudim de les vistes cap als pics del voltant, com el Salòria o la Torre de Cabús. Tot i que anem cara avall, la baixada és dura i acaba de carregar les espatlles malgrat el treball dels esmorteïdors de les bicicletes. La pista com dèiem és pedregosa i té un pendent molt fort. Finalment entrem al bonic poble d'Os de Civís, que ens ofereix la seva millor postal des de la direcció que venim.

Resum del dia:

  • 42,1 km.
  • 1.315 m. desnivell positiu
  • 1.485 m. desnivell negatiu
  • 6:30 h.

Només es pot dir que és una ruta fabulosa per les capçaleres d'Andorra i de la Vall Ferrera. Durant dos dies hem creuat indrets excepcionals enmig d'un entorn d'alta muntanya en la seva esplendor primaveral. Un recorregut per pistes de muntanya molt ciclables que ens han portat a indrets que l'home ancestralment havia domesticat pel seu aprofitament, però que la vida moderna ha anat oblidant. Hem contemplat bonics nuclis de bordes, com les de Setúria, Buiro o Conflent; hem superat colls d'alta muntanya com el de Cabús, el de So, el de la Creu de Bedet o el de Conflent; hem fet nit al magnífic refugi del Gall Fer; hem creuat poblets fantàstics com Os de Civís, Tor, Alins, Tírvia, Burg i Ferrera; hem compartit grans extensions de pastures amb el bestiar i hem circulat sota grans muntanyes com el Salòria o el Monteixo. Entremig temps per gaudir de la companyia dels amics o conversar amb un mateix en les llargues hores de pedaleig enmig d'un entorn impressionant d'alta muntanya.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Abans de res, felicitats per les magnífiques rutes i fotos d'aquesta web.
Voldria saber si aquesta ruta és ciclable amb alforges o hi han trams que no són adecuats i es faria molt dura.
Tinc ganes de fer-la. Ha de ser una passada!!
Gràcies per endavant.

Sí, la ruta es pot fer perfectament amb alforges. No té cap tram difícil ni trial·ler, és pràcticament tot pista. Només tenir en compte que hi ha algun tram llarg de pista força dur, per exemple el coll de Conflent. És un itinerari molt recomanable. Tot i això et recomanaria que no anessis gaire carregat, ja que per dos dies millor anar lleuger. En el nostre cas, dos anàvem amb motxilles, i els altres dos amb petites alforges darrere el seient.

Gràcies pels teus comentaris.

Què tal Marc?
Gràcies per la ràpida resposta.
Quan faig travesses gairebé mai em quedo a dormir en refugis o fondes, dormo allà on se'm fa fosc. M'agrada anar sense horaris marcats i això dóna molta llibertat i desconnexió però implica anar força carregat.
En aquest cas tenia pensat fer-la amb més de dos dies, sense presses i gaudint del paisatge... doncs un acaba de fer mig segle i ha d'anar al ritme que pot.
Salut i pedals!

Perfecte! Doncs durant el camí tens llocs idíl·lics per aturar-te a descansar i passar la nit: els prats prop de Tor, les bordes de Buiro, els plans del coll de So,... Si no vols anar al refugi del Gall Fer, també pots evitar la pujada del bosc de Virós i seguir per la vall directament fins a Tírvia. Però si vas amb temps recomano pujar-hi, ja que és encantador. També si vas amb temps pots afegir algunes petites variants interessants: arribar-se fins al petit poble de Norís (més avall de Tor), baixar a les bordes de Tressó des del coll de So, o a les bordes de Civís un cop creuat el rierol de l'Olla,... Hi ha moltes possibilitats per modificar la ruta segons el temps i les ganes.

Carai, veig que et coneixes molt bé la zona.
Sí, aniré amb temps de sobres, si cal allargar-la 2 o 3 dies cap problema.
Aquests consells m'aniran molt bé!!
Ja comentaré com ha anat!
Gràcies Marc.

P.D. No sé si és error meu o de configuració del bloc, però no m'assabento de les teves respostes fins que torno ha entrar a engarrista.com (no m'arriba cap avís al meu correu, tot i que l'he indicat).

Què tal Marc?
Amb uns dies de retard et comento que com que disposava de forces dies volia complementar la teva ruta amb alguna altra, en altres
paraules, fer-la més llarga i buscant pel wikiloc vaig trobar l'anomenada Saloria Bike Trail, que comparteix gran part del teu track.
Segons el web www.saloriabike.com, té un total 200km i 6.600m de desnivell acumulat.
Al final em vaig acabar animant i la vaig fer en solitari, durant 5 dies i carregat amb les alforges.
Portava diversos tracks junt amb el teu amb petites variants, però bàsicament vaig seguir aquest : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6989265
Vaig començar-la a Castellbó i aquest és el recorregut :
Castellbó-Coll de Jou (Turbians)-Carmeniu-S.Joan de l'Erm-Coll de la Culla -Refugi de Rubió-vorejar Torreta de l'Orri-Port Ainé-Planell
de la Font de la Seu -Roní-Llavorsí-Tírvia-visita al Refugi del Gall Fer-Pla de Buiro- Alins-Tor-visita a la Cova d'en Montaner
(Llumeneres)-Port de Cabús-Bordes de Setúria-tram d'uns 250m impracticable amb BTT-Os de Civís-Collada de Conflent-visita ermita Sta
Magdalena, Refugi Ras de Conques i mirador (Coll del Grau)-Sendes-Castellbó.

Haig de dir que vaig disfrutar moltíssim i em va fer molt bon temps, dies clars i nets que magnificàven encara més l'esplèndit paisatge, només un ruixat el 2on dia cap al vespre.
Paratges encisadors, molt tranquils i poc humanitzats, ideals per desconnectar i encomanar-se a la natura. Què t'haig d'explicar Marc!!

Vaig dormir només una nit en tenda (Coll de la Culla, 2000m), 3 nits en bordes : Planell de la Font de la Seu, des d'on veia dos isards
pasturant al capvespre, borda del Pla de Buiro (gràcies pel consell!) i borda a prop de les Bordes de Setúria. Una altra nit la vaig passar en una cabana de
fusta a tocar el riu (prop de l'ermita de Sta. Magdalena), em vaig llevar a només 5ºC!!.

Sort que l'únic contratemps va ser quan ja era a casa, doncs durant la nit vaig tenir una forta diarrea i vaig estar un parell de dies una mica grogui degut a les aigües contaminades d'alguna de les fonts de la zona (al refugi Ras de Conques inclús vàren avisar-ho amb un rètol posat a la font (aigua sense garanties sanitàries). Ja m'ho vàren dir la gent de la zona, però no vaig desconfiar d'aquestes aigües d'alta muntanya tan cristal·lines aparentment...doncs sempre he begut aigua de tot arreu i mai m'ha fet mal. És provable que tingui a veure amb la contaminació de l'aqüífer d'Arinsal (Andorra) que el passat mes d'abril s'en va parlar per tots els mitjants ja que va afectar a molta gent que havia begut aigua embotellada per aquesta empresa, que té com slogan "Com més alta, més pura".

Ja has vist que m'he unit al vostre grup de facebook, gràcies per acceptar-me. Si et sembla compartiré al grup una publicació meva on hi han unes quantes fotos de l'aventureta.

Bé doncs no m'enrrollo més, ara penjaré les alforges fins l'estiu que ve :(
Molt agraït pels teus consells!

Joan

Gràcies Joan per explicar aquesta gran aventura. Sens dubte és un itinerari majúscul, molt complet i ben plantejat. Dur i exigent. Coneixem moltes de les zones, però treballades de mica en mica, no amb un itinerari tan complet. Felicitats per la volta! És una de les zones més aptes per circular amb bicicleta en un entorn d'alta muntanya ben poc poblat. En quant al problema amb les aigües, el gran nombre de bestiar que pastura per la zona pot haver-hi influït...

Tenim un país magnífic que ofereix grans possibilitats per gaudir d'autèntiques aventures ben a prop de casa!

Afegeix un nou comentari