Salòria (2.789 m), Bassiets (2.763 m.) i Torre de Cabús (2.778 m.)

  • Remuntant la llarga aresta del Salòria

  • Dos excursionistes que baixen. Al fons Os de Civís

  • Caminant per la carena. Al fons els pics de Bassiets i Torre de Cabús

  • Equilibris a la part més estreta de la carena-cresta

  • Superant un tram aeri

  • Tram de cresta, amb el pic de Salòria al fons

  • Últim coll abans d'accedir a la Torre de Cabús

Més amunt del bonic poble d'Os de Civís comencem a caminar primer per pista i després per camí fins al coll de Conflent. Remuntem els acusats pendents de l'aresta que porta fins al pic de Salòria, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Continuem per la carena-cresta amb bones vistes cap a la vall Ferrera i assolim els pics de Bassiets i la Torre de Cabús, seguint sempre el fil, amb algun pas una mica aeri però fàcil. Baixem sense camí per un llom evident de fort pendent.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Prop Hotel Os de Civís, Os de Civís (Alt Urgell)
  • Distància: 12,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.320 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Petita grimpada per la carena, amb algun pas una mica aeri. Descens sense camí.
  • Cartografia: Alt Urgell, Mapes comercals. Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Prop Hotel Os de Civís 00:00 00:00 0
Pla de la Cabana 00:35 00:35 1,9
Coll de Conflent 00:42 01:17 3,1
Pic de Salòria 01:37 02:54 5,0
Pic de Bassiets 00:55 03:49 6,8
Torre de Cabús 00:25 04:14 7,8
Pla de la Cabana 01:10 05:24 10,7
Inici 00:26 05:50 12,5

Crònica

Emprenem una ruta amb considerable desnivell que ens portarà a coronar el sostre comarcal de l'Alt Urgell, el bonic i desconegut pic de Salòria. Tot seguit continuarem per una carena amb algun tram encrestat que ens ofereix un gran panorama tant cap al vessant andorrà (llevant) com cap al sector del Pallars Sobirà (ponent).

Situem el punt de sortida al poble d'Os de Civís. La curiositat principal d'aquest poble és que, tot i pertànyer a l'Alt Urgell, l'única carretera asfaltada que hi arriba prové d'Andorra. Des de Catalunya només s'hi pot arribar per pistes forestals en mal estat. El poble és molt bonic, tot de pedra amb carrers molt estrets i costeruts. Moltes de les antigues cases es conserven en bon estat, majoritàriament com a segones residències. És un poble turístic. Passat el poble la carretera continua fins un gran complex hoteler. A partir d'aquí comença la pista forestal en força mal estat. Pugem només fins al primer revolt, on neix una pista secundària. Aquí començarem la ruta.

El capvespre anterior ha plogut i ha pedregat. Per tots els racons encara es veuen plapes blanques de la calamarsa acumulada. Tot està moll i enfangat, i surt aigua per tot arreu. Alhora la natura es mostra esplèndida, amb uns intensos colors verds en les pastures d'alçada. El bestiar pastura a plaer en un any de vaques grasses.

Amb la Sílvia comencem a caminar per la pista secundària que comença a pujar suaument direcció oest. Un senyal ens indica la ruta cap al riu de Salòria, i l'anem seguint. Poc més amunt deixem una pista secundària que baixa fins la borda Gavatxó i continuem per la principal. Al cap de poc fem el contrari, és a dir, deixem la pista principal i seguim una de secundària a la dreta, tot seguint els senyals grocs, i arribem al peu del riu, que no cal creuar. Pugem per uns planells inclinats i anem seguint el camí costerut. Creuem una zona força dreta i arribem al pla de la Cabana, una gran pastura enmig de la coma.

Des de baix no ho semblava, però la pujada al coll de Conflent és llarga i dura. Passat el pla de la Cabana el pendent augmenta, i juntament amb l'elevada temperatura fa que la pujada sigui feixuga. Després d'una hora i quart de pujar sense parar arribem al coll de Conflent, on hi ha un mirador abocat cap al vessant de la coma de Salòria. Uns metres més a la dreta hi ha un antic búnquer que es va construir després de la Guerra Civil. Formava part de la línia dels Pirineus que volia protegir Espanya de les invasions estrangeres (sic). Actualment s'ha trobat un ús molt més escaient d'aquesta instal·lació, i amb una simple barana serveix de mirador.

Al coll de Conflent s'hi pot arribar també per la pista principal, però només és accessible per a tot terrenys. La pista continua cap a ponent i baixa cap a les bordes de Conflent, un lloc molt bonic on havia estat en una altra ocasió de pas en una interessant ruta en bicicleta. Nosaltres però des del coll hem d'emprendre la dura ascensió per l'aresta sud del pic de Salòria, de 600 metres de desnivell. Recordo d'una altra ocasió que hi havia estat que no hi havia camí, i ara, tot i que molt precari, hi ha un senderol amb senyals de pintura.

Comencem doncs a pujar des del coll per un pendent molt dur i constant. El primer tram és el més dret, i ens fa suar la cansalada. Un cop superat el primer mur ja veiem tot el recorregut de l'aresta. Es veu molt llarga, però el pendent ja és més assumible, que no suau. Anem remuntant l'aresta sense cap mena de complicació, i gaudint de la vista en un dia excel·lent. M'agrada caminar per crestes i carenes perquè la visió és àmplia i oberta.

A mitja carena trobem dos excursionistes, que ens expliquen que són de Reus. Un d'ells ens coneix d'haver llegit el bloc, cosa que em fa il·lusió. Xerrem uns minuts, que ens van molt bé per reposar, i continuem la marxa, nosaltres cap amunt, i ells, més matiners, cap avall. Seguim la mateixa tònica de pujar i pujar. Cap a la dreta contemplem el llarg recorregut carener que haurem de fer per unir els dos cims següents. Abans però encara cal arribar al pic de Salòria, superant els últims pujadors. Després de gairebé 3 hores de pujada ininterrompuda assolim els 2.789 metres d'aquest pic format per tres carenes confluents. Des del cim la vista és àmplia: cap al sud el sector nord de l'Alt Urgell, amb la zona de Sant Joan de l'Erm. Cap a l'est els cims d'Andorra i la capçalera de la Cerdanya. I cap a l'oest treuen el nas els grans del Pallars Sobirà, com el Monteixo i el massís de la Pica d'Estats.

Fem una brevíssima pausa al cim i comencem a baixar cap al nord-est, canviant de direcció. La baixada és fàcil, tot i que el pendent és considerable. Baixem per terreny de petits blocs de granit i algun tram d'herba. Seguim estrictament la carena fins un tram planer. Pugem diversos promontoris escarpats, algun dels quals requereix una petita grimpada. Cal superar algun pas una mica aeri, però sempre molt fàcils i sense sensació de buit. Baixem fins un coll indefinit previ al cim de Bassiets, i pugem fins al cim. Bé, un cop remirant el mapa a casa, veig que realment no vam trepitjar el cim, el qual ens va quedar uns pocs metres al nord. El cim de Bassiets té diferents turons, i el que ens va semblar més alt no coincideix amb el que el mapa indica com a cim. En tot cas estem parlant de 2 o 3 metres d'alçada de diferència entre turons situats a una trentena de metres.

Passat el pic de Bassiets la carena canvia d'orientació i tomba cap a llevant. Sense perdre gaire alçada cal baixar fins un fons de coma on hi ha un bon grapat d'isards que campen ben tranquils, i que fugen esporiguits només ensumar-nos. Des d'aquest punt baix entre els dos cims podem contemplar com pel vessant nord-oest aquestes muntanyes són molt més escarpades i pedregoses que pel vessant oposat d'on venim, formades bàsicament per prats molt inclinats. Remuntem l'última i exigent pujada fins al darrer cim, la Torre de Cabús (2.778 m.)

Des de la Torre de Cabús s'entreveu a la distància el Port de Cabús, punt fronterer entre Andorra i la Vall Ferrera pel tristament conegut poble de Tor. La vall de Tor es veu esplèndida, amb les seves extenses pastures de verd intens. Al fons el Monteixo ho contempla tot plegat.

Dalt del cim veiem com els núvols es van compactant i enfosquin, per tant comencem el descens ràpidament. No hi ha camí ni cap rastre, però ja ens ho havíem mirat abans, i simplement cal buscar un marcat llom en forta inclinació que baixa directament al pla de la Cabana, que es veu 800 metres de desnivell més avall. És un descens vertiginós per terreny obert. Ens afanyem per evitar que la tempesta ens enxampi, o quan ja veiem que és inevitable, que almenys ens enxampi ben avall i minimitzem el risc dels llamps. Només ens entretenim uns instants per contemplar una perdiu blanca que trobem tot baixant.

Comencen les gotes grosses i aviat l'aiguat. Els llamps i trons ens espanten, especialment un que cau ben a prop i fa retrunyir tota la muntanya. Afortunadament ja som força avall, i també per sort els llamps no continuen, però sí la intensa pluja que en pocs minuts ens deixa xops com ànecs tot i els impermeables. Per evitar el risc dels llamps tendim una mica més per sota (a la dreta) del que seria el llom-aresta. El darrer tram esdevé molt dret i és millor tendir encara una mica més a la dreta i baixar fins a la vora del torrent, on trobem rastres d'un antic camí que ens porta fins al pla de la Cabana.

Des del pla, encara amb pluja persistent, acabem de recórrer el tram ja conegut i arribar al punt de sortida després de gairebé 6 hores d'una bonica ruta d'alta muntanya per un itinerari carener a cavall d'Andorra, l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Ha estat una bonica excursió per un entorn poc conegut, amb bones vistes i una extrema tranquil·litat. De baixada ens aturem a fer una volta al poble d'Os de Civís i gaudir dels seus carrers estrets, empedrats i de fort pendent.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari