La Carbassa (2.736 m.)

  • Zona dels Orris, amb el Puigmal al fons

  • Al fons la Tossa Plana

  • Ruta còmoda, amb grans vistes

  • Últims metres abans de coronar

  • Dalt del cim, amb força vent

  • Tossa Plana, Tosseta de Vallcivera i la Muga

  • Tossal de l'Amorriador, amb la Tosa al fons

  • Petit descans, amb la Carbassa al fons

Entre la vall de Meranges i la vall de la Llosa, la serra de Comaermada traça una llarga línia de sud a nord, amb relleus suaus però considerable alçada. Sortim des de Talltendre i enfilem per pistes i camins difusos cap al nord, sempre pel llom d'una desdibuixada carena. La pujada és llarga i progressiva, amb trams monòtons, però una gran panoràmica sobre la Cerdanya i els seus cims. Passem els Orris i el Tossal de l'Amorriador, on ja veiem l'ampli cim, i ens hi encarem per pales amples i suaus, castigades pel vent.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Talltendre Bellver de Cerdanya
  • Distància: 15,16 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.165 metres
  • Temps: 5:55 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Talltendre 00:00 00:00 0,0
Els Orris 01:17 01:17 2,8
Collet de Coma de Fornos 00:37 01:54 4,0
Cim de la Carbassa 01:43 03:37 7,6
Tossal de l'Amorriador 00:55 04:32 10,8
Talltendre 01:21 05:53 15,2

Crònica

L'embranzida inicial d'aquest hivern fa dies que va quedar totalment aturada, i la suavitat en el termòmetre, sobretot en cotes altes gràcies a la inversió tèrmica, és considerable. Amb una expressió tradicional diríem que aquest hivern va fer una arrancada de cavall i una parada de ruc. Esperem que el fred i la neu finalment arribin. Mentrestant, descartem l'opció de l'esquí, ja que els condicions són poc favorables i escollim per avui una caminada fàcil, llarga i panoràmica a un dels grans miradors de la Cerdanya.

A Bellver de Cerdanya la temperatura és de -3,5º, però a mesura que enfilem la carretera sinuosa i en fortíssima pujada que ens porta a Talltendre el termòmetre va ascendint fins uns confortables 7 graus a l'hora de començar l'activitat. Recordo fa més de 7 anys, quan faig fer la Transpirenaica en BTT, la pujada a Talltendre per aquesta mateixa carretera, amb trams del 18%, havent dinat i a ple estiu com una experiència força dura. Avui pugem motoritzats fins al petit poble de Talltendre, un nucli agregat a Bellver on segons les dades de l'Idescat hi viuen 6 persones.

Talltendre és un poble petit, situat a 9 quilòmetres de Bellver. És un dels nuclis més elevats de la Cerdanya, situat a 1579 metres per sobre de la solana de Bellver. És un petit nucli rural al voltant de l'església de Sant Iscle i Sant Victòria, que té un notable campanar de dues plantes. Disposa d'un refugi on s'hi pot pernoctar i menjar: Cal Pere Sidro. Aparquem uns metres per sota el poble, ja que la reduïda dimensió del nucli i els carrers estrets no ofereixen gaire aparcament.

Comencem a caminar i passem cap a la part alta del poble, voltejant l'església pel darrere. A la part posterior del refugi surten dues pistes, i prenem la més alta, que passa al costat de les últimes cases del poble. És una pista pràcticament en desús, utilitzada només puntualment per ramaders. Ens sobta l'absència de cap mena de senyals indicadors, però en principi la ruta d'avui és fàcil: només cal anar seguint la llarga carena. Tot i això en molts trams la carena és prou indefinida com fer-nos dubtar. Avancem per la pista, i trobem diverses bifurcacions. Seguim sempre la que va avançant de recte, pujant molt suaument.

Mica en mica la pista ens enfila prop del Turó de la Llacuna, que senyoreja sobre el poble. No hi acabem d'arribar, ja que el nostre camí ens mena més per la dreta. En un tram coincidim amb el camí senyalat 104, un dels que uneix diferents nuclis de Bellver. El seguirem només uns metres, i el deixarem poc abans del torrent de Prat de Codines. Seguim sempre amunt, però suau, i enfilem fins els Orris, uns prats on a l'estiu hi acostuma a pasturar el bestiar. Uns metres més enllà hi ha la barraca dels Escalders. Creuem els prats en direcció cap a l'esquerra i busquem una canal oberta que ens enfilarà amb un major pendent fins a la Coma de Fornos, on trobem un altre bonic prat. Seguim pujant per la coma, encara una mica més fort i ara ja sobre trams innivats, i arribem al collet de la Coma de Fornos.

A partir d'aquí la carena ja és més definida, tot i ser ampla i arrodonida. Estem sota el Tossal de l'Amorriador, on hi ha un vèrtex geodèsic. No ens hi acabem d'enfilar, i ho deixem per la tornada. Flanquegem per l'esquerra i anem pujant un pendent força suau, però en pujada progressiva i constant. Uns metres més amunt ja trobem la neu contínua, una neu dura fortament castigada pel vent, que avui també comença a molestar ara que estem al voltant de 2.300 metres. Ens calcem els grampons per avançar amb més seguretat, i continuem la progressió ascendent.

Val a dir que alguns trams són una mica monòtons, però la contemplació del paisatge ens manté entretinguts. El Puigmal i els seus cims veïns, així com la serra de Cambra d'Ase ens ocupen al flanc oriental. L'occidental el tenim centrat en la Tossa Plana de Lles, ben propera. Enrere l'extensa plana de la Cerdanya, amb una lleu borina fruit de la inversió tèrmica, i al seu darrere la Tosa, amb les característiques ferides de les estacions de Molina i Masella, tot i que amb molt poca neu aquests dies. I finalment, endavant només veiem una pujada progressiva i sense ganes d'acabar-se. El cim no es veu, només una llarga pujada que anem fent sense cap més problema que el molest vent que ens bufa de cara.

Uns últims metres més pendents i amb neu més ventada encara ens acosten al cim de la Carbassa (2.736 m.) Una gran fita i un vèrtex geodèsic el coronen. És un cim de vaques, ample i poc definit, però situat entremig de dues grans valls, la de Meranges (Valltova) i la de la Llosa, i amb una orientació que ofereix una gran panoràmica de tota la Cerdanya mirant cap a l'est, amb el massís del Puigmal com a teló de fons. Al sud, el gran frontal del Cadí queda enterbolit per la inclinació dels rajos solars, en aquesta època molt baixos.

Passem pocs minuts al cim, el temps just per contemplar el paisatge, sobretot cap al vessant de la Tossa Plana de Lles, que ens queda enfront mirant cap a ponent. Tornem enrere sobre els nostres passos, desfent la llarga serra de Comaermada pel mateix itinerari. Un tros avall fem una petita variant, arribant fins al Tossal de l'Amorriador, on hi ha un vèrtex geodèsic i també molt bona vista, com de fet en tot el recorregut. Parem uns moments per identificar sobre el mapa els diferents cims que s'albiren des d'aquí.

Tornem a baixar cap a la coma de Fornos i els prats dels Orris. Ens emboliquem una mica massa cap a la dreta i baixem sense camí, però és un terreny obert sense complicació. Poc més avall el retrobem i acabem de fer cap a Talltendre, tot contemplant davant nostre el massís de la Tosa i el Puigmal, ja amb unes llums de tarda més càlides i agradables. Tanquem així una ruta fàcil, potser un xic monòtona però amb grans vistes. Una bona alternativa per fer amb esquís o raquetes després d'una bona nevada.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Por si fuera interesante o de utilidad para vosotros, para vuestros compañeros de rutas o para los lectores de vuestra web, tengo publicado el siguiente blog:
plantararboles.blogspot.com.es
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud,
José Luis Sáez Sáez

Felicitats per les ressenyes, són genials. Una pregunta, el temps és efectiu o amb parades ? I pel que veig, en cas que hi hagi més neu, com que vas per la carena suposo que el risc d'allaus és molt baix oi ?

Gràcies

Hola Marta, el temps inclou les parades, però aquell dia van ser curtes ja que feia molt de fred. El temps el mesurem sempre sense aturar el rellotge, i quan fem pauses llargues consten en la taula d'itinerari.

La ruta, com bé dius, segueix sempre la carena, la qual és llarga, suau i progressiva. En cas de neu el risc d'allaus és baix, tot i que mai no es pot baixar la guàrdia. Els vessants laterals sí que hi ha risc d'allaus. A més la carena és vessant sud, i és molt difícil trobar-la amb una forta nevada, o si més no que hi duri la neu, ja que el sol l'hi toca tot el dia. Ja ens agradaria trobar-la amb neu, ja que seria una llarga, plàcida i fàcil esquiada!

Afegeix un nou comentari