Clot de Vilamala

  • Baixant cap al Clot de Vilamala

  • Resseguim un llom fins a trobar el pas per baixar al clot

  • Les enigmàtiques baumes dels Encantats

  • Avançant per terreny enclotat

  • Tram de bosc obac

  • Paisatge a l'interior del Clot

  • Desgrimpant un ressalt dins del barranc

  • Els Bastets, Busa i el santuari de Lord des del Codó

Al bell mig de la Vall de Lord, entre Sant Llorenç i Canalda, trobem una zona geològicament complexa caracteritzada per congostes canals i altes parets de conglomerat. En aquest territori esquerp és difícil moure-s'hi, però hi ha alguns camins que permeten entaforar-se al cap d'avall dels clots, resseguir alguns dels torrents i tornar a enfilar per senderols costeruts. Des de la Creu del Codó baixem fort fins al fons del congost, passem al costat de les coves dels Encantats, resseguim el torrent i pugem de nou a la superfície a l'Hostal del Vent.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Àrea recreativa del Codó, Guixers (Vall de Lord, Solsonès)
  • Distància: 14,2 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 900 metres
  • Temps: 5:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Cal orientar-se bé dins la zona enclotada.
  • Cartografia: Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Àrea recreativa del Codó 00:00 00:00 0,0
Els Encantats 01:02 01:02 2,9
Torrents Junts 01:16 02:18 5,2
Pujada obaga de la Ventolana 00:26 02:44 1,5
Bauma Roja 00:44 03:28 7,3
Hostal del Vent 00:23 03:51 8,8
Mirador de la Creu del Codó 01:17 05:08 13,5
Inici 00:09 05:17 14,2

Crònica

La majoria de les rutes de muntanya comencem al pla i enfilen cap a les alçades. Aquí s'inverteix la lògica, i des del panoràmic mirador de la Creu del Codó anirem baixant fins entaforar-nos al cap d'avall dels congostos barrancs de Vilamala. O com alguns l'anomenen: l'infern de Vilamala.

La zona de Vilamala és realment peculiar. Es tracta d'una zona de valls estretes i congostes entremig de penyes de conglomerat. Té un aspecte de zona enfonsada, ja que queda enterrat per l'est pel Pla de Sòbol, per l'oest per l'altiplà de Canalda i pel nord pel Codó. Des d'aquest punts que rodegen Vilamala, tots més alts, es pot veure la configuració irregular i fins i tot caòtica de la zona, amb barrancs que serpentegen cap a totes bandes i cingles arrodonits de conglomerat que els envolten.

Sortim avui l'Imma, la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix disposats a entaforar-nos als clots, i mirar de trobar el camí per sortir-ne. Ens dirigim primer fins a l'aparcament que hi ha a l'àrea recreativa del Codó. S'hi arriba per la carretera que vella comunica Sant Llorenç de Morunys i Solsona, és a dir, des de Sant Llorenç cal pujar direcció al Port del Comte. Just al final de la pujada, a Coll de Jou, trobem el trencant a la dreta que va a l'estació d'esquí, i a l'esquerra el que va cap a l'àrea recreativa. Des de la carretera hi ha aproximadament un quilòmetre de pista asfaltada. Aquesta àrea recreativa és gran i molt freqüentada a l'estiu, ja que té bones ombres i hi bufa l'aire fresc de les alçades. L'àrea té taules i bancs, barbacoes i fins i tot lavabos.

Situats a l'àrea recreativa descartem anar fins al mirador, ja que hi passarem de tornada. Creuem entremig de les taules amb la fresca matinal fins a trobar un caminet que baixa pel vessant sud del petit cingle del Codó. El camí baixa fins a unir-se a una pista que ve de la carretera. Seguim la pista en sentit oposat a la carretera, és a dir, a l'esquerra. Avancem uns metres per la pista, fem un marcat revolt i comença tot seguit una llarga recta que recorre tota la serra de Sòbol. A pocs metres de començar la recta hem de fixar-nos en unes fites poc visibles que marxen a la dreta i comencem a baixar per sobre de la roca conglomerada. Aquest és un dels punts clau on cal parar atenció, ja que el camí no és gaire evident. Si ens hi fixem trobarem alguns senyals de Sender Local (blanques i verdes).

Des de dalt la serra de Sòbol es pot contemplar perfectament la forma irregular dels clots de Vilamala, amb els seus barrancs congostos, poblats de vegetació, envoltats per cingleres pelades de conglomerat. Tendim cap a la dreta fent un flanqueig descendent per anar a buscar el llom del Serrat Llarg. Un cop al serrat llarg camimem uns metres pel seu llom tot seguint les fites, les quals, una mica més endavant ens indicaran un gir sobtat a la dreta per començar el fort descens cap al fons del barranc.

Girem doncs a la dreta i comencem a baixar, fent alguns zig-zags marcats. Perdem alçada de seguida, i abandonem el terra de conglomerat per endinsar-nos en l'espès bosc de les barranqueres. És un bosc humit i relliscós, ja que el sol amb prou feines hi penetra durant l'hivern. És terreny de garrics, molses i boixos. Baixem fins al torrent, i el creuem. Avancem ara per la riba dreta d'un rierol, tot i que el camí, després de creuar-lo guanya alçada, i sentim l'aigua força metres per sota. El barranc és molt dret, i sentim l'aigua però no la veiem, ja que corre uns metres per sota d'una costa molt dreta i plena de vegetació.

Al cap d'una estona de baixar ens fixem que enmig de la vertical paret de conglomerat que ens queda a l'altra banda del barranc, a mitja alçada, hi ha dues marcades cavitats. Són els Encantats (o Encantades, ja que hem vist les dues nomenclatures). Es tracta de dues baumes on sembla que hi havia hagut algun tipus d'activitat humana, ja que hi ha uns troncs tallats que tapen parcialment l'entrada. El que sorprèn d'aquestes cavitats és que estan suspeses al buit, enmig d'una cinglera vertical, i no es veu cap sistema racional per accedir-hi, més enllà que baixar amb cordes.

Segons expliquen, els troncs són branques de ginebre tallats amb destral, però no se'n coneix l'origen ni la utilitat. Sembla que és un misteri irresolt, ja que avis de la zona de més de 80 anys sempre els han vist allà, i ningú no en sap res. Expliquen que primer es pensava que les balmes es comunicaven internament, però es es va comprovar que no era cert. La teoria més versemblant és la presència d'algun pas construït amb troncs, una feixa feta artificialment amb branques i troncs (rua), i que amb el pas del temps s'ensorrés. Un amic del Joan també explica que corre la veu que antigament hi havia hagut una olla penjada als pals, i que els caçadors la van fer saltar amb un tret. En tot cas aquestes enigmàtiques obertures enmig de la roca, que semblen dos grans ulls que ens observen, obren la imaginació local a tota mana d'històries i supersticions.

Continuem baixant pel nostre sender amb alguns passos força drets, on si està moll cal parar atenció a no relliscar. En alguns trams més drets observem restes d'estaques de ferro clavades a la paret, on antigament s'hi estacaven troncs per facilitar el pas. Aquest camí és doncs una rua, que és la forma com la gent de la zona anomena els camins que avancen entre cingles, normalment amb algun tram equipat.

Baixem una mica més seguint el camí, i a la nostra dreta veiem una gran balma al peu de la cinglera. Ens hi acostem i aprofitem aquest bon recer per fer una pausa i esmorzar. En acabat retornem al camí i baixem uns metres més fins a retrobar el torrent, just al punt en què s'uneixen dos barrancs. També en aquest punt enclotat trobem un curiós cartell que ens recorda el caràcter infernal d'aquest sector. Cruem el torrent fent algun equilibri per no mullar-nos. El camí marxa a l'esquerra de l'aigua i de seguida se'n separa.

Baixem per un tram de bosc espés fins que tornem a la llera del torrent, i el tornem a creuar. De lluny ja veiem la característica roca de la Castellassa. Creuem doncs el rierol i continuem per l'altra banda. El camí continua per un bosc espès i humit, a certa alçada del torrent. Flanquegem la base de les parets conglomerades, fixant-nos que un bon tros més amunt es veu la carretera al Pla de l'Hostalnou. En una de les barranqueres transversals que creuem fins i tot hi veiem una roda de camió, que possiblement algun desaprensiu va esbalçar marges avall des de la carretera.

Al cap d'uns minuts tornem a baixar fins al torrent, a l'indret on conflueixen els torrent de Junts, el dels Encantats i la canal del Peraldet. A partir d'aquí començarem a baixar directament pel llit de la Rasa de Vilamala, que baixa seca. Hi ha algun pas on cal mig grimpar, i un d'especialment divertit, més dret i on caldrà passar entremig d'un pont natural de roca format a partir d'immensos blocs. Resseguim el torrent avall sense cap mena de dificulat, gaudint d'aquest entorn enclotat i feréstec.

Som a Torrents Junts, punt en què el torrent fa un marcat revolt a l'esquerra. Veiem que s'uneix a la dreta un torrent secundari, i unes fites ens indiquen que hem de marxar a la dreta. Seguim el torrent escassos 100 metres, i una nova fina ens indica ara que cal seguir cap a l'esquerra. El camí comença a pujar molt fort entremig del bosc espès de l'obaga de la Ventolana. Pugem i pugem durant una bona estona. En algun punt el camí s'obre i forma petits miradors sobre les fondalades i el roc de la Castellassa.

Passem per la Bauma Roja, una zona abalmada sota una cinglera de margues rogenques. Poc després desemboquem en una pista i la seguim a la dreta poc més d'un quilòmetre fins arribar a l'Hostal del Vent. A partir d'aquí comença el tram més avorrit de la ruta, ja que ens queda una bona caminada per un camí menys interessant que voreja la carretera pel llarg Pla de l'Hostalnou. Anem seguint ara el GR-7, a la dreta de la carretera. En alguns punts tenim bones vistes dels clots per on passàvem fa una estona. El camí avança paral·lel a la carretera durant diversos quilòmetres fins al característic revolt dels Fenerals, on hi ha un aparcament i un mirador natural cap al Clot de Vilamala.

Som ja sota la cinglera del Codó, i pugem pel caminet que s'uneix al que ja havíem fet sortint. Pugem fins a la base del cingle, i el voregem per sota, cap a la dreta fins arribar al mirador de la Creu del Codó. Esplèndides vistes cap a Sant Llorenç de Morunys, el pantà de la Llosa del Cavall, el santuari de Lord, Busa i els Bastets. La serra dels Bastets és especialment bonica des d'aquí, i es pot observar la seva irregular orografia farcida de crestalls conglomeràtics.

En pocs minuts baixem per la pista fins l'aparcament on havíem començat la ruta. Ha estat una sortida diferent de les habituals, en què hem canviat l'alçada i les bones vistes per les fondalades i el terreny feréstec. Un lloc interessant a les profunditats infernals de la Vall de Lord.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari