Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.) i Vulturó (2.649 m.) per la carena del Cadí

  • El Cadinell, vist des de Cerneres

  • Resta d'una de les cases del poble abandonat de Cerneres

  • Pujada per l'angost torrent dels Cortils

  • Refugi lliure dels Cortals de Cortils

  • Esperó del pic de la Costa Cabirolera, per on pujarem

  • L'abrupta cara nord del Cadí, a la zona del Cristall

  • La gran proa entre les serres de Cortils (esquerra) i Pedregosa (dreta)

  • Al cim de la Costa Cabirolera, amb el Vulturó al fons

  • La roca del Migdia

  • Tram del Puig del Quer i el Puig de la canal del Cristall

Des del pont de Cerneres comencem un recorregut d'aventura que ens portarà a recórrer un bon tram de la carena del Cadí i a gaudir del majestuós espectacle al fil de la seva cara nord. Enfilem sense camí pel torrent de Cortils, on cal grimpar en algun punt. Des del refugi lliure pugem cap al pas de la Roca Plana, i seguim la carena fins al pic de la Costa Cabirolera grimpant per l'esperó. Continuem al fil de la cinglera fins al sostre del Cadí, el Vulturó, i baixem per la canal Baridana de Josa, emboscats i sense camí.

Fitxa

! Dades aproximades

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pont de Cerneres, Josa i Tuixent (Alt Urgell)
  • Distància: 18,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.700 metres
  • Temps: 9:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana - Difícil. Fort desnivell. Molts trams sense camí, amb diverses grimpades. Grimpada aèria al cim del pic de la Costa Cabirolera. Canal Baridana de Josa sense camí i amb vegetació densa.
  • Cartografia: Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont de Cerneres 00:00 00:00 0
Cerneres 00:27 00:27 1,5
Cortal de Cortils 01:40 02:07 3,7
Pic de la Costa Cabirolera 01:40 03:47 8,8
Vulturó 01:55 05:42 12,7
Pont de Cerneres 03:20 09:02 18,1

Crònica

Avui surto sol amb una intenció molt clara: recórrer un bon tram de la cresta del Cadí en un dels trams que considero més espectaculars. La carena del Cadí sempre m'ha impressionant molt, i considero que és un dels paratges més singulars de les nostres contrades. Sempre he parlat de la doble personalitat de la serra, arrodonida i amable pel vessant berguedà i abrupta i esquerpa pel ceretà. I tot això sense transició, sense grisos, blanc o negre. Una passa endavant i t'aboques al precipici. Una passa enrere i la seguretat del terreny planer. Circular doncs al fil de la cinglera és una experiència intensa i gratificant. Es pot gaudir d'unes vistes impressionants a llarga distància, ja que res ens obstaculitza el panorama cap a totes bandes, però sobretot podem meravellar-nos amb la corprenedora imatge de les parets severes i de formes capricioses del vessant nord del Cadí.

La idea és sortir des del pont de Cerneres i pujar cap a la Serra Pedregosa. Allà segons el temps i les ganes, arribar al pas de la Roca Plana o al pas dels Gosolans, i continuar cap a l'oest pel fil de la carena fins al Vulturó, per baixar finalment pel vessant sud per la canal Baridana de Josa o bé pel GR que baixa directament a Josa del Cadí. De tot aquest recorregut hi havia una part fosca que no coneixia i que ja intuïa complexa: la baixada per la canal Baridana de Josa. Segons m'expliquen hi havia hagut camí, però no tinc referències de ningú que hi hagués passat.

M'arribo fins al pont de Cerneres, situat a la carretera que uneix Gósol amb Josa del Cadí, en un revolt molt marcat prop del bonic poble alt urgellenc. Des de l'aparcament al peu del pont començo a caminar per una pista barrada al trànsit. Avanço direcció est i en poc menys de mitja hora arribo al poble de Cerneres, o més ben dit, al poc que queda de l'antic llogarret. Cerneres era un petit nucli amb unes poques cases disperses, situat a la confluència dels torrents de Cerneres (est), de Cortils (nord) i de Font Terrers (sud). Segons m'explica un pastor que encara té el ramat en una de les construccions mig enrunades, el poble es va abandonar a l'època de la Guerra, i ja a la postguerra la Guàrdia Civil va ensorrar les cases que quedaven dempeus ja que eren utilitzades pels maquis. Actualment només queden les parets d'alguna construcció, i s'ha recuperat algun corral per guardar el bestiar.

Passat el poble de Cerneres veig a l'esquerra el final del torrent de Cortils, el qual desemboca al de Cerneres. I se m'acut una idea esbojarrada: en comptes de pujar fins a les Bassotes i remuntar el camí de la Serra Pedregosa, potser podria pujar directament pel torrent de Cortils. Sé que no hi ha camí, i algú m'havia comentat que hi havia algun tram força dret. Però penso, què carai, provem-ho! Així doncs deixo la comoditat de la pista i baixo al torrent de Cerneres, el creuo i m'endinso al torrent dels Cortils, que de seguida comença a tancar-se.

El primer tram del torrent dels Cortils és més obert i planer, i permet avançar amb comoditat. El ramat passa habitualment per aquí, de manera que la llera seca del torrent està neta i es pot passar fàcilment. Un tros més amunt el torrent es va engorjant i es va fent més dret. Cal sortejar alguna gran roca i buscar el millor pas, però sempre en terreny d'aventura sense cap mena de rastre de camí. Encara més amunt el torrent s'engorja fort, esdevenint estret i amb altes parets a banda i banda. És un terreny solitari, fosc i lúgubre. Fa una certa basarda estar aquí tot sol. A més a més, pel camí vaig trobant fins a 5 o 6 cadàvers d'isards que o bé han vingut a morir en aquest forat o bé els voltors se'ls han cruspit en aquest racó amagant-se de la competència.

En un punt el torrent gira fort a la dreta i cal enfilar per un tram molt dret. Cal grimpar amb compte, ja que el terreny és inestable. No és del tot evident cap on segueix el torrent, si més o menys a la dreta. M'enfilo massa a la dreta i després veig que no hi havia d'anar tant. Però amb un petit flanqueig per un tram boscós recupero el torrent en un punt ja més fàcil i menys dret. Passat aquest punt més difícil el torrent ja no té més complicacions, més enllà d'alguna petita grimpadeta per esquivar algun pas. Finalment el torrent es va obrint, i recupero la llum del sol que havia perdut ja feia estona. En pocs minuts més arribo al fons de la coma dels Cortils.

Al fons de la coma hi ha la font, amb uns abeuradors pel bestiar. Seguint la línia de la coma per on venia continuo fins al petit refugi del Cortal dels Cortils, arrecerat en un bonic racó protegit per murs rocosos a banda i banda. Aquesta petita cabana de pastors està en bon estat, i podria servir com a refugi si calgués. La teulada està rehabilitada, té finestres i porta. A dins hi ha una petita llar de foc i fins i tot hi ha alguna màrfega per poder dormir-hi.

Deixo el refugi enrere i pujo ara més fort fins al pas de la Roca Plana, situada poc al nord del refugi, ja a la carena del Cadí. En pocs minuts de pujada intensa arribo als 2.329 metres d'aquest pas natural que permet connectar el Berguedà amb la Cerdanya. No és un camí tan conegut com el del Pas dels Gosolans, tot i ser aquell un coll més baix que aquest. Des d'aquí podríem baixar fàcilment cap al collet de l'Estenedor, però avui tinc una altra idea: recórrer la carena.

Arribant a la carena em torno a meravellar del magnífic espectacle de la vertiginosa cara nord del Cadí. És un terreny sever, abrupte però trementament bonic. Començo a caminar per la carena direcció oest, resseguint estrictament el fil. Contemplo a la dreta com el Cadí es desfà als meus peus i cau abruptament cap a la Cerdanya. A l'esquerra contemplo el pic de la Costa Cabirolera, punt on conflueixen la carena principal del Cadí i la secundària Costa Cabirolera, desplaçada al sud. Enfilo fort primer fins al Pic del Migdia (2.443 m.), una de les puntes del Cadí destacades i que té nom propi. Continuo per la carena, pujant i baixant altres puntes anònimes, o almenys que no apareixen mencionades als mapes.

Caminant per la carena gaudeixo intensament d'increïbles vistes cap a la cara nord, amb formes ben curioses, amb esperons i sortints de roca que formen un caos molt estètic. Em vaig apropant al destacat esperó del pic de la Costa Cabirolera, anomentat també Roca Punxenta per la seva característica imatge punxeguda. Avui vull provar de pujar directament per l'esperó, resseguint estrictament la carena. Algú m'havia dit que es podia fer, tot i que mirant de lluny sembla molt vertical.

Després de contemplar la bellesa de les parets de la zona de les canals del Migdia, de la Roca Verda i del Cristall des de sota la Costa Cabirolera (un dels millors miradors), m'acosto a la base de l'esperó per mirar com encarar-lo. Veig que hi ha un primer ressalt que es pot vorejar per l'esquerra, i així ho faig. Cal grimpar en algun punt, però sense dificultats. Superat aquest primer ressalt i ja sobre una petita feixa, cal encarar directament per l'esperó una grimpada fàcil. Es tracta d'uns 20 o 30 metres força drets però sense complicació, una grimpada fàcil (II) una mica aèria i amb roca no sempre segura. Passat el tram més vertical el terreny ja s'ajau i veig el vèrtex geodèsic que marca el cim, sostre del Berguedà i la província de Barcelona, el Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

És migdia i aprofito per dinar. El paisatge des d'aquí és fantàstic, i la temperatura molt agradable. He estat aquí moltes vegades, però em continua sorprenent la majestuositat de la carena del Cadí. En acabat continuo la meva ruta cap a l'oest resseguint la carena. Trobo el GR, però el camí marcat adreça pel vessant berguedà. Prefereixo seguir estrictament la carena, encara que sigui sense camí, ja que en cada punt la visió sobre el Cadí és diferent i es poden observar matisos interesants.

Passo el Salt del Sastre (2.593 m.), la sortida de la canal del Cristall i el Puig de la Canal del Cristall (2.586 m.) Vaig pujant i baixant, gaudint d'un dels trams més abruptes de la serra, la zona de les canals del Cristall i de l'Ordiguer, un entorn magnífic per practicar alpinisme hivernal. Boniques imatges de canals i esperons que es desplomen cap al nord. Continuo cap al Puig del Quer (2.571 m.) i tot seguit s'obre davant meu una zona planera i ampla, darrera la qual, a certa distància, es veu ja el Vulturó o Puig de la Canal Baridana. Aquí sí que puc anar seguint el GR una bona estona fins a situar-me sota mateix del sostre del Cadí, un cim poc destacat i poc estètic, situat al punt més alt d'una petita careneta endarrerida uns metres de la paret nord. En pocs minuts arribo als 2.649 metres del punt més alt.

No m'entretinc, ja que els núvols van creixent i sé que la baixada que m'espera no serà fàcil. Reculo fins a la gran plana sota de la careneta summital. Aquí continuo el GR cap a l'oest, el qual comença a baixar cap un embut ample. Baixo fins al coll de la Canal Baridana. Aquí cap a banda i banda s'inicien dues canals del mateix nom, la Canal Baridana cap al nord, i la Canal Baridana de Josa cap al sud. Em decideixo a probar el terreny d'aventura i giro cap a l'esquerra. Començo a baixar per l'ample embut cap al vessant berguedà.

El primer tram de la Canal Baridana de Josa és ample i planer. Baixo uns minuts per terreny ample sense cap dificultat. Uns quants isards corren esporuguits àgilment canal avall. Jo més a poc a poc vaig perdent alçada. Trobo un tram de tartera, i vaig baixant. A l'equerra veig una petita cova i no em puc resistir a acostar-m'hi, enfilant-me sobre una lleixa de roca. Es tracta d'una bauma poc interessant d'uns 5 o 6 metres de profunditat que pel que sembla els isards i els voltors fan servir de resguard. Torno a la canal i continuo baixant pel terreny de tartera. Més avall la cosa es va complicant. Cada cop és més dret i la vegetació és més espessa.

El pastor que he trobat el matí a Cerneres m'explicava que l'antic camí tendia més cap a l'esquerra, i jo tossut a buscar algun indici. Segurament hi havia hagut algun camí, però ara no en queda res. Cada cop és més difícil baixar. Els boixos, els ginebrons i les argelagues dificulten el pas. En algun punt és angoixant, i costa molt avançar. Ben esgarrinxat vaig baixant com puc, pendedint-me de la decisió de baixar per aquí. Confiava que si hi havia hagut camí, algun rastre en quedaria, però la vegetació ha guanyat la partida, i això és terreny selvatge i selvàtic. He baixat massa per tornar amunt i baixar pel GR que continua un tram més per la carena i baixa després cap a Josa. Així que continuo avall.

Passat el tram central més ple de vegetació trobo un tram de més bon passar, tot i que sense camí i ple de matolls punxents. Alguns trams són força drets, i arbres i boixos ajuden a baixar. Més avall sí que veig algun indici de camí, i afortunadament veig una clara evidència de camí que marxa a l'esquerra, abandona la canal i puja fins un petit grau. Fins i tot veig algun petit esglaó excavat a la roca, signe evident que havia estat un camí. Intento seguir-lo infructuosament i aviat torno a perdre el rastre. Fora de la canal baixo per les costes de de la solana del Cadí. Veig la carretera de Josa a sota, però queda un bon tros. Baixo marges a través, sense saber si el camí havia de retornar a la canal o continuava més per la solana. Gairebé sobre la carretera hi ha un salt infranquejable, i he de fer mans i mànigues per trobar un pas per baixar desgrimpant. Finalment, ben agobiat, arribo a la carretera.

Estic aproximadament a un quilòmetre de Josa i un i mig o dos del pont on he aparcat al matí. Camino doncs per la carretera i en uns minuts arribo al pont de Cerneres. La baixada ha estat molt pesada, llarga i empipadora. No queda rastre de camí, i la vegetació en alguns punts és pràcticament impenetrable. Per tant no recomano utilitzar aquesta via de baixada. Tot i que hauria estat més llarg en distància, segur que hauria anat força més ràpid baixant pel GR.

Però anar a l'aventura té això, que no saps el que et trobaràs. Ha estat però una ruta ben gratificant, amb la pujda i la baixada per terreny salvatge, per les canals de Cortils i Baridana de Josa respectivament, i sobretot he gaudit molt recorrent la carena del Cadí i observant les formes curioses de l'abrupta cara nord. Fantàstic.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

! Track parcialment projectat sobre el mapa

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Comentaris

El teu esperit d\'aventura és més agoserat que el de qualsevol isard. Aquest canal de descens la tenia mirada i pendent, però gràcies a les teves esgarrinxades crec que l\'oblidaré per sempre més.

Gens recomanable Enric, gens!

Afegeix un nou comentari