La Mola (1.102 m.)

  • Flanquegem la Roca Petanta

  • Baumes de Sescorts

  • Feixa molt aèria (no cal acabar d'arribar-hi)

  • Arribant a Sant Llorenç del Munt

  • Quart ràpel al torrent de Rajant

  • Darrer tram del barranc

Pugem al concorregut santuari de Sant Llorenç del Munt tot evitant els camins més transitats. Voltem cap a l'oest per la Roca Petanta i ens fixem ens les curioses baumes de Sescorts. Ens arribem fins al turó d'en Griera i el Morral del Drac abans de fer un flanqueig amb algun pas aeri pels cingles dels Cavalls. Per una canal estreta enfilem al santuari. Baixem pel camí normal fins a trobar el torrent del Rajant, i fem el descens del barranc sec enllaçant 6 ràpels i algunes desgrimpades.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Barranc
  • Lloc de sortida: Prop Can Robert, Matedepera (Vallès Occidental)
  • Distància: 8,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 570 metres
  • Temps: 6:05 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Algun tram aeri. Barranc sec amb 6 ràpels
  • Cartografia: Sant Llorenç del Munt, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Prop Can Robert 00:00 00:00 0
Can Garrigosa 00:23 00:23 1,5
Roca Petanta 00:43 01:06 2,8
Baumes de Sescorts 00:19 01:25
Pausa 00:31 01:56
Morral del Drac 00:07 02:03 3,5
Turó d'en Griera 00:17 02:20 3,9
Inici canal 00:54 03:14 5,2
Sant Llorenç del Munt 00:32 03:46 5,9
Inici torrent de Rajant 00:49 04:35 7,9
Prop Can Robert 01:28 06:03 8,9

Crònica

Pujar a la Mola és tota una tradició excursionista sobretot pels habitants del Vallès. Visible des de lluny, aquesta gran mola de roca arrodonida està coronada per un santuari que dóna nom al Parc. Al costat del santuari hi ha un restaurant, al qual només es pot arribar caminant, i les vitualles per abastir-lo pugen amb cavalls. Cada cap de setmana és una peregrinació, i centenars de persones enfilen els seus vessants. Avui nosaltres també ho fem, però amb una ruta menys habitual, i amb el colofó final del descens d'un fàcil però divertit barranc sec.

Des de Matedepera pugem fins al cap d'amunt de la urbantizació del Cavall Bernat, prop de Can Robert. Es pot arribar per carretera de terra fins a un aparcament prop del mas, però aparquem al final mateix de la urbanització, ja que anem tard i la zona està molt concorreguda. Caminem uns metres de pla fins prop del mas, i continuem caminant per la pista que hi passa per sota. Deixem l'aparcament a la dreta i baixem fins al torrent de Can Garrigosa. Fem un parell de giragonses (esquerra-dreta, esquerra-dreta) per trobar la pista que puja cap al mas. En pocs minuts passem per sota la masia de Can Garrigosa. Continuem encara uns metres per la pista que marxa a l'esquerra, però aviat la deixem per emprendre un caminet a la dreta.

Pugem suaument per un camí enmig del bosc que impedeix cap mena de visió. Més endavant s'obre abans d'arribar al Morralet de la Mare de Déu, un petit esperó separat de la cinglera. Seguim un caminet poc habitual, però fàcilment identificable, fins i tot amb senyals de pintura. En algun punt hem de mig grimpar fins a situar-nos sota de la Roca Petanta. La cinglera es veu abrupta, i avançarem per la base, guanyant alçada progressivamenet. Una mena de lleixa inclinada ens permet guanyar alçada i accedir a les baumes de Sescorts, sota el cingle.

Les baumes de Sesorts són unes cavitats amb formes arrodonides i caòtiques, que formen diverses curtes galeries totes elles d'estructura circular. L'erosió ha format algunes columnes que separen les diverses entrades, les quals, mirant de dins cap a fora, semblen grans ulls. Aprofitem el sol i l'orientació de les coves, arrecerades del vent, i dinem. Tot seguit prosseguim el camí, i en pocs minuts arribem a la base del Morral del Drac, una petita mola de roca inasolible sense material d'escalada, i foradada per una gran escletxa.

Fins ara no havíem trobat ningú, tret de l'inici, però aquí trobem molta gent que fa el camí que uneix el Montcau i la Mola. El nostre camí marxa a la dreta, però anem en sentit contrari uns instants, fins a trobar el caminet que ens enfila fins al proper turó d'en Griera, on podem contemplar les cingleres del voltant. Tornem enrere fins al Morral del Drac, i seguim el camí normal de la Mola. El camí avança per una ampla feixa de la cinglera. Aviat deixem la ruta normal (que enfila cap amunt), i seguim flanquejant els cingles, que poc a poc es tornen més aeris. Un petit cartell ens indica que la ruta és difícil.

El camí és ara poc fresat, tot i que no té cap dificultat tret d'algun pas una mica aeri. Volem anar a trobar la canal dels Micos, un pas equipat amb alguns esglaons metàl·lics que dóna accés al Mal Pas superior, i d'aquí dalt del cingle. Però no encertem a trobar l'inici exacte de la canal. Baixem massa avall fins una feixa molt aèria sense continuació. Tornem enrere i trobem una canal on hi ha algun senyal de pintura. Pensant que pot ser aquí enfilem amunt, però arribem fàcilment a dalt del cingle sense cap equipament, només amb alguna petita grimpada. Evidentment no és aquest el tram equipat, però com que ja som a dalt decidim continuar.

Som dalt l'altiplà, i tenim el santuari a pocs metres. Ens hi acabem d'arribar tot caminant, i ens deixem seduir per un bon cafè al restaurant. Dins el restaurant ens fixem en l'exposició de fotos Instants màgics del nostre amic Jaume Cusidó. Després de la petita pausa continuem endavant. Baixem ara pel camí normal del sector sud (GR), i el seguim una bona estona fins prop de Sant Esteve. Anem a buscar la pista que ens queda més avall, i la seguim fins a creuar-nos amb el torrent de Rajant, on hi ha un petit pont. Just en aquest punt abandonem la pista i ens fiquem dins del torrent sec.

Comencem a baixar pel torrent, i de seguida trobem un primer ressalt que baixem desgrimpant sense dificultats. Tot seguit un ràpel encaixonat d'uns 5 metres. Passem un passadís estret, on la llum amb prou feines hi entra. És un tram molt bonic. Desgrimpem un curt ressalt de 2 o 3 metres, tot i que també hi ha una instal·lació de ràpel. Avancem pel torrent baixant suaument, i superem dos ressalts més. Arriba el primer salt important, que al superar amb un ràpel de 16 metres. A l'esquerra si ens hi fixem hi ha un bloc encastat.

El ràpel és fàcil, tot i que a la sortida no es veu al final. Cal anar amb compte perquè a sota hi ha una petita basseta, i és molt probable que les cordes se'ns mullin. De seguida trobem un nou ràpel, aquest de 12 metres, i ara amb tres bassetes a sota, però visibles i fàcilment evitables. Al peu de l'última de les bassetes s'enllaça amb el següent ràpel, el més llarg, de 20 metres. Tots els ràpels estan ben equipats, els llargs amb doble anella. Aquest ràpel més llarg té 4 anelles. És una baixada fàcil i còmode.

Acabat el ràpel llarg continuem baixant un tram mig caminant mig desgrimpant. Superem un gran bloc i un parell de ressalts més. Més endavant veiem un passamà que ens serveix per arribar al sisè i últim ràpel, d'uns 6 metres. Tot i ser curt és incòmode, ja que les anelles ens queden al lateral, i es fa un petit pèndul en sortir. Superat aquest darrer ràpel ja només cal acabar de baixar uns metres més fins arribar a la pista de l'urbanització. Ressenya del barranc a Barranquismo.net. Caminem 10 minuts per l'urbanització fins arribar al punt d'inici.

Una bona forma de conèixer La Mola defugint els camins més habituals. Ha estat una ruta circular ben distreta amb l'afegitó del descens del barranc del Torrent de Rajant, que ha donat un punt d'emoció a la jornada.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió a la Mola (1.102 m.) 03-02-2013



Comentaris

Una llàstima que no hagueu trobat la Canal dels Micos ni el Mal Pas Superior. Al següent enllaç ho teniu ben explicat, i també trobareu el track corresponent:
http://coord.info/GC36RWH

Gràcies Jordi per les explicacions. Ara ens queda molt més clar. Pel que llegeixo vam cometre almenys dos o tres errors. En primer lloc, ja molt abans, no vam acabar d'arribar al peu del morral de la Roca Petanta, que es veu molt espectacular. Vam tendir més per sota, i vam anar pujant suaument per la roca fins a les coves de Sescorts.

Després no vam pujar per la Canal dels Micos, sinó que sempre vam anar més per sota del camí normal de pujar a la Mola. I encara més endavant, com bé expliques, vam arribar a un tram aeri de roca pelada. Vam tornar uns metres enrere i vam pujar per aquesta canal que indiques que té un número 3 pintat de color blau.

Igualment va ser una excursió ben bonica, però ens hagués agradat passar per aquests trams més divertits. Hi haurem de tornar alguna altra estona!

Gràcies pels comentaris Toni. Sí, és una ruta molt divertida. Curiós com l'aventura es pot trobar ben a prop!
Vau fer bé de seguir els comentaris del Jordi a la primera part, ja que com expliquem a la ressenya vam cometre alguns errors, tot i que el resultat també va ser genial. I el tram de baixada és molt original, ja que és un barranc fàcil però amb el punt just d'emoció.
Salut i muntanya!

És una ruta molt variada i divertida. Com sempre el tema de la dificultat és relatiu, i més si es vol fer l'activitat amb nens. Cal tenir en compte que cal fer diversos ràpels, algun força llarg.

Afegeix un nou comentari