Cortins, Agulles de Finestrelles, cova Simanya i Montcau (1.057 m.)

  • Avançant sobre la carena dels Cortins

  • Voltegem els Cortins

  • Voregem les Agulles de Finestrelles, amb un tram aeri

  • Cau dels Emboscats, una gran esquerda que havia servit d'amagatall

  • Les Agulles de Finestrelles

  • Interior de la cova Simanya

  • Pujant cap al Montcau, per l'ampla aresta sud

Des del coll d'Estenalles iniciem una ruta circular que ens portarà primer de tot als Cortins, superant un tram equipat. Flanquegem la base del Montcau i voltegem primer a les Roques de la Coca, el Cavall Bernat de la Vall i pugem a les Agulles de Finestrelles, on ens fiquem al cau de l'Emboscat. Pugem fins a trobar la bonica cova Simanya i finalment enfilem el Montcau per l'ampla aresta sud abans de tornar al punt d'inici.

Fitxa

! Dades aproximades.

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Coll d'Estenalles, Matedepera (Vallès Occidental)
  • Distància: 10,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 700 metres
  • Temps: 6:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Algun tram aeri. Tram equipat als Cortins
  • Cartografia: Sant Llorenç del Munt, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Amb el temps hem après que no té gaire sentit lluitar contra el que és inevitable, i en aquest cas la previsió meteorològica indicava sense marge d'error que la situació al Pirineu seria molt dolenta, amb vents intensos i neu. Afortunadament tenim un país ric i variat, i podem gaudir d'un bon reguitzell d'opcions de muntanya, fins i tot prop de la metròpoli. Per això decidim fer una incursió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tot i ser una zona molt transitada per la proximitat de grans nuclis de població, només sortint una mica dels camins més habituals podem gaudir del bonic paisatge prelitoral amb plena tranquil·litat.

Dir que el track i les indicacions són aproximades, ja que el dia de la sortida no disposàvem del GPS, i ens vam guiar pel mapa. El track de més avall és projectat sobre el mapa.

Sortim del Coll d'Estenalles, al quilòmetre 14,8 de la carretera que uneix Terrassa i Navarcles, on hi ha un ampli aparcament i la seu del Parc. Una pista asfaltada puja direcció nord-est, i la prenem uns minuts. Aviat el camí habitual del Montcau continua per l'esquerra, i anem pujant fins un tram planer on podem veure la gran mola del Montcau davant nostre, i a l'esquerra, a l'altra banda d'una fondalada boscosa una altra mola més petita i allargada: els Cortins. Un caminet a l'esquerra marxa en direcció cap al coll que uneix les dues moles. Uns dos-cents metres de flanqueig amb algun tram una mica aeri ens porten al coll. Creuem el coll i seguim ara per la base de la roca dels Cortins, per una feixa planera. Avancem fins que el camí volteja el vessant nord i canvia de direcció. Poc després trobem un tram equipat.

Uns quants esglaons metàl·lics i un tram de barana de ferro permeten superar un ressalt més dret. Són només 10 o 15 metres sense cap dificultat, i tot seguit el camí continua. Poc més amunt veiem a l'esquerra del camí una corda que permet superar un pas pràcticament vertical. Podem continuar pel camí o bé emprendre aquest petit mur. Decidim pujar pel dret, i pràcticament a força de braços superem aquest pas vertical d'uns 3 metres. Passat aquest curt ressalt entrem en una canal emboscada que ens porta al petit altiplà dels Cortins. El recorrem tot per dalt, fent una volta en sentit horari. A l'extrem sud hi ha una petita rosa dels vents i un bon panorama. Continuem vorejant els Cortins pel camí que baixa, amb algun petit pas una mica aeri, fins a retrobar el tram equipat de l'inici. Tornem fins al coll que separa els Cortins del Montcau.

Al coll fem un gir a l'esquerra d'uns 180º, i anem a buscar un camí que creua la base oest del Montcau en direcció nord, cap a les Roques de la Coca, que veiem a poca distància. Aquest tram també té algun pas una mica aeri, sense cap mena de dificultat, simplement anar amb compte si està moll. En pocs minuts ens situem a les Roques de la Coca, i fem la volta. Prenem ara un camí que voreja la cara nord del Montcau direcció est. Avancem pràcticament de pla pel camí que vorejaria tot el Montcau i arribaria al Coll d'Eres. Però nosaltres l'hem de deixar molt abans, just quan trobem unes fites poc evidents que baixen fort, cap a l'esquerra. Baixem amb camí poc definit, però que s'endevina gràcies a les fites. Passem a poca distància del Cavall Bernat de la Vall, un monòlit de roca, i continuem baixant fins al collet del Llor.

Davant nostre tenim les Agulles de Finestrelles, uns monòlits de conglomerat cap on ens dirigim per camí evident, direcció est. Pugem en pocs minuts fins a la base de les roques. Primer anem cap a la dreta, i voregem les roques per la base. Un cop a la punta sud no tenim clar si es pot fer la volta sencera, ja que es veu molt aeri. Una petita lleixa, fàcil, plana però molt aèria ens permet fer la volta sencera. També pugem a la roca que queda més al nord, lleugerament separada de la resta, i que és l'única que sembla accessible grimpant.

Després de fer la volta avancem cap al nord per la carena dels Emprius, però només un tros, ja que el vent és molt molest. Tornem enrere i ens fixem en un caminet que marxa cap a l'est i que baixa uns metres fins a trobar l'accés al cau dels Emboscats. Sembla un avenc, però es tracta d'una esquerda que permet baixar fins un balcó suspès a la cinglera, tot i que després continua un tram de cova. En èpoques remotes havia servit de refugi a maquis i emboscats. Es pot baixar un primer tram de 2 metres desgrimpant, amb l'ajut d'un parell de petits esglaons metàl·lics. Més avall una escala de fusta facilita la baixada de 3 o 4 metres fins al fons de l'amagatall, on hi ha una sortida a la cinglera. La cova encara s'enfonsa 4 o 5 metres més, però ja és molt estreta. Un cop hem gaudit d'aquest curiós indret tornem a la carena, i desfem el camí conegut fins a tornar a baixar al collet de Llor.

Al coll fem una pausa per dinar, i continuem avançant direcció sud pel camí que voreja la cara est del Montcau. Comença una pujada progressiva que va a buscar la canal de Llor. Un bon tros amunt un cartell ens indica l'accés a la cova Simanya. Deixem el camí principal i continuem cap a la dreta, pràcticament planejant. Al cap de pocs minuts veiem a l'esquerra la gran boca ovalada de la Cova Simanya. (Ressenya a Espeleoindex.com)

La cova Simanya, tot i no ser la més llarga del massís, sí que és la més popular. És coneguda des de temps immemorials, i té un accés fàcil i còmode. Té una primera galeria recta d'uns 100 metres, que es va estrenyent fins a fer-se impenetrable. A tres quartes parts d'aquesta galeria principal en neix una altra a l'esquerra. Aquesta té molt més recorregut, i avancem sense cap mena de dificultat. Bé, l'única complicació és evitar els bassals, ja que cobreixen pràcticament tota la base de la galeria, i cal fer equilibris per no ficar-s'hi dins. No portem botes d'aigua, i serien recomanables per avançar per dins. Avancem uns 150 metres fins que el volum d'aigua fa inviable continuar, just en un punt en què hi ha unes curioses concrecions. La galeria però continua un bon tros enllà, tot i que perd alçada. Tornem enrere fins a trobar la galeria principal, i sortim fins pràcticament l'entrada. Gairebé a l'entrada marxa una altra galeria al mateix costat que l'altra, també de còmodes dimensions, i que té un recorregut d'uns 50 metres. Al fons hi ha alguna bonica concreció.

Sortim de la cova i continuem uns metres més pel camí, ara una mica aeri, fins a trobar una altra cova, la de l'Àngel. Aquesta és més curta i menys interessant. Tornem enrere, i descartem la cova Simanya petita, ja que veiem que la tarda avança i anirem justos de temps. Tornem al camí principal, i continuem pujant fins al Coll d'Eres. Des del coll avancem 10 o 15 metres pel camí que marxa cap a la Mola, i el deixem a l'esquerra per pujar fins a la necròpoli del coll d'Eres, d'època medieval. No hi ha cap indicador. Tornem al coll i pugem el Montcau.

Des del coll d'Eres marxa el camí que puja l'aresta sud del Montcau. Amb un vent fred i molest enfilem durant uns minuts per l'ampla aresta de roca conglomerada. Arribem a dalt el cim del Montcau (1.057 m.) i contemplem el bonic paisatge proper. En alguns punts l'erosió ha provocar formes ben curioses. Baixem pel vessant oest, seguint el camí molt evident, i en pocs minuts som a la base de la gran mola. Retrobem el camí per on ja havíem pujat i acabem d'arribar al coll d'Estenalles.

Una volta ben distreta, amb molt punts d'interès al sector nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Hem pujat primer a la coberta dels Cortins, una mola amb forma de vaixell. Hem grimpat fins a les agulles de Finestrelles, ens hem entaforat al cau dels Emboscats, hem explorat la cova Simanya i hem pujat el Montcau. Una bona alternativa de muntanya, ben distreta vora el pla.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

! Track projectat. Dades aproximades.

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió al Montcau (1.057 m.) 02-02-2013



Afegeix un nou comentari