Ferrada Puig Arnau, Coves dels Moros i paret de Canalda

Ferrada del Puig Arnau Accés aeri però equipat a les Coves dels Moros Segona cova Cova gran Ca la Rita i Roca de Canalda Deixem enrere la Roca de Canalda

Combinem en una mateixa sortida la curta però intensa via ferrada del Puig Arnau, una bona passejada pel peu de la Roca de Canalda i l'accés equipat a les Coves dels Moros, uns antics habitatges troglodítics suspesos al buit a mitja alçada de la gran paret de Canalda. Acabem d'arrodonir la volta passant pel tranquil poble de Canalda i el Salt de la Perdiu.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Via Ferrada
  • Lloc de sortida: Cal Pubilló, Odèn (Solsonès)
  • Distància: 11,2 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 450 metres
  • Temps: 5:30 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Ferrada curta però atlètica. Accés a les Coves dels Moros aeri, equipat amb cable de seguretat (cal arnés).
  • Cartografia: Vall de Lord - Port del Comte, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Cal Pubilló 00:00 00:00 0
Inici ferrada 00:40 00:40 1,1
Final ferrada 00:35 01:15 1,3
Font de Pallerols 00:43 01:58 2,8
Coves dels Moros 00:22 02:20 1,1
Ca la Rita 01:35 03:55 6,2
Canalda 00:42 04:37 8,1
Salt de la Perdiu 00:38 05:15 10,2
Cal Pubilló 00:17 05:32 11,2

Crònica

Fem gana per l'àpat de Nadal amb una matinal a l'entorn de Canalda, zona presidida tota per la característica paret orientada a sud-est, delícia d'escaladors de nivell. La nostra activitat serà més modesta, però igualment intensa i amb certes dosis aventureres.

Des de Sant Llorenç de Morunys pugem direcció el Port del Comte, i a Coll de Jou prenem la L-401 direcció a Coll de Nargó durant un parell de quilòmetres. Abans d'un revolt molt pronunciat prenem un trencant molt tancat a mà esquerra, en direcció a les cases rurals de Cal Pubilló. Aparquem uns 300 metres més enllà, en una entradeta al costat d'una edificació. Ens posem a punt i comencem a caminar.

Avancem uns metres per la mateixa pista asfaltada fins arribar sobre mateix de la casa de Cal Pubilló, seguint el GR. Aquí cal parar atenció perquè el camí és una mica difícil de seguir. Cal anar a passar sobre mateix de la casa, entremig de la casa i un porxo de fusta que hi ha a tocar. Tot seguit baixar per uns bancals, fixant-nos en les poques i poc visibles senyals de GR. Un cop passat aquest tram obert i confús sota els camps de Cal Pubilló el camí esdevé clar i evident, i l'anem seguint baixant suaument. Al cap d'uns minuts el camí tomba cap a la dreta i comença a passar per sota d'una gran paret de conglomerat. Anirem trobant cartells identificatius d'espècies vegetals. Anem avançant pel GR cap al fons del barranc, sempre sota la roca, en algun tram balmada. Gairebé al fons del barranc trobem un petit cartell que ens indica la via ferrada. Pocs metres més endavant hi ha el Salt de la Perdiu, que val la pena visitar, però ens el guardem per després, ja que hi passarem de tornada.

La ferrada està situada a escassos 5 minuts del camí, després d'un petit pujador. És una ferrada curta que permet combinar-la amb el curt barranc del Torrent de la Perdiu, així es pot baixar pel barranc fent ràpels i pujar per la ferrada. Nosaltres ens conformem en baixar caminant pel GR i pujar per la ferrada. Aviat veurem que els esglaons estan molt separats, i cal fer alguns passos atlètics per arribar-hi. Cal superar un parell de petits desploms, però sense complicació. La via és pràcticament recta sobre una paret vertical de conglomerat. A mitja alçada tendeix lleugerament a la dreta, i acaba on la roca ja esdevé plana, prop de la pista. Pugem fins a la pista entremig del bosc, per un petit senderol. Avancem per la pista cap a l'esquerra pocs metres fins a trobar un senyal que ens marca el camí cap a la Roca de Canalda. Prenem el camí a l'esquerra que ens porta en pocs minuts fins a la carretera principal. La creuem i seguim per l'altra banda.

El camí puja per l'altre costat de la carretera fins a trobar una pista. Avancem per la pista sempre pujant, i amb la Roca de Canalda que ens queda a la nostra esquerra, a considerable distància. La pista avança fins que la deixem per creuar el Torrent d'Urdoll i canviar de direcció, cap a l'esquerra, i buscar la base de la paret. Passem per la font dels Pallerols, baixem una mica sempre seguint el camí indicat, i arribem al sector més oriental de la paret de Canalda. Avancem pel solei sota les parets verticals de conglomerat. Al cap de poc veiem sobre els nostres caps les Coves dels Moros, que s'alcen uns 20 metres paret amunt. No sé com hi pujaven en l'època en què estaven habitades, però el pas no havia de ser còmode. Nosaltres, per accedir-hi, reculem uns metres tot fixant-nos en una petita lleixa que continua des de les coves fins un punt menys vertical. En aquell punt una corda ens permet pujar fins a la lleixa, on un cable d'acer horitzontal ens donarà la seguretat per accedir a les coves.

Amb l'equipament de via ferrada (arnés i doble baga) avancem per l'estreta lleixa per un tram molt vertical fins arribar a la primera de les coves, la més gran. Per avançar cap a la segona i tercera cova no hi ha cable de seguretat, només uns precaris filferros que donen una seguretat més psicològica que no pas real per passar sobre el buit. En les coves encara es pot veure restes de les parets que tancaven les estances. Aquests habitatges no havien de ser gaire còmodes, però així sí, gaudien d'una esplèndida vista i de sol des de primera hora del matí. Tornem pel mateix camí fins a la base de la paret. També és possible baixar fent un ràpel d'uns 25 o 30 metres, ja que hi ha una instal·lació dins de la cova gran, però és més ràpid tornar pel mateix camí (10 minuts) que no pas treure la corda i preparar el ràpel. Hi ha una última cova que és innaccessible des de les anteriors, però s'hi pot arribar grimpant amb una mica de compte. És més fonda que les altres, i té una finestra natural orientada cap al Port del Comte.

De nou a la base de la paret seguim el camí marcat i evident que va contornejant la base de la gran paret de la Roca de Canalda. Més endavant trobarem altres coves a peu pla, com les de ca l'Andreu, de la qual encara queden les parets, i ja gairebé al final de la roca ca la Rita. Aquesta última és l'edificació que més bé es conserva, i fins a l'últim terç del segle passat encara era habitada per la popular "Rita", d'aquí el nom sobrevingut de l'indret, anomenat abans Cal Cavallol i encara abans Cal Llop (Més informació de la Rita i els habitatges de Canalda a la ruta Volta a Canalda que vam fer l'abril de 2010). És un lloc especial, una esplanada en una gran balma sota el tram de paret més espectacular, i algunes edificacions adossades a la paret. Encara es conserva alguna de les edificacions en peu, el forn on coïen el pa, i la font.

Deixem ca la Rita i prenem el camí de retorn a Canalda, canviat de direcció. Baixem uns metres per un caminet dins del bosc en sentit oposat al que veníem sota la roca, com si tornéssim al lloc d'on veníem. Arribem al peu de la carretera i la seguim uns metres a l'esquerra fins que un nou indicador a l'altra banda ens assenyala el camí per continuar. Avancem perdent alçada suaument fins a desembocar al GR i l'anem seguint primer dins del bosc, i després per una zona oberta de camps fins arribar al poblet de Canalda. Ens fixem en les poques cases del poble, totes elles molt ben conservades, i la bonica església de Sant Julià. Prenem la pista asfaltada cap a l'esquerra que retornaria cap a la carretera principal, i la seguim uns minuts fins el primer trencant, que seguim a la dreta, al peu d'una casa, seguint sempre el GR. Avancem per una bonica roureda i anem baixant fins a creuar la riera de Canalda. Flanquegem el Serrat dels Abellarols i baixem per l'obaga fins al fons del Torrent de la Perdiu.

Just al fons del torrent trobem un cartell indicador que ens condueix en menys de 5 minuts al Salt de la Perdiu. Malauradament avui no baixa ni una gota d'aigua, però podem contemplar igualment aquest tall vertical a la roca, arrodonit per l'erosió de l'aigua durant segles i segles. Passem de nou al peu de la ferrada i desfem l'últim tram per camí ja conegut. Arribem a Cal Pubilló després de cinc hores i mitja de ruta ben variada que ens ha permès gaudir d'una via ferrada, l'espectacular vista de les parets de Canalda i fins i tot accedir a les verticals Coves dels Moros. Una matinal ben entretinguda.

Perfil

Mapa i track GPS

Mapa de la zona

Mapa de la zona. Institut Cartogràfic de Catalunya

© Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Mapa de Google Maps

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.133677'|lon='1.526163'|zoom='14'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text=''|tooltip=''|marker='0'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2011/2011-12-25_Puig_Arnau-Canalda/2011...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la Ferrada Puig Arnau, Coves dels Moros i paret de Canalda 25-12-2011



Comentaris

Avui, seguint la vostra ressenya, hem fet bona part d\\\'aquesta ruta. Pel que fa a la ferrada, tal i com dieu, els esglaons estan molt separats i cal fer alguns passos atlètics. Recomanariem portar alguna cinta i mosquetó extres per a instal·lar pedals en algun punt, sobretot si es va amb gent de poca estatura.
Pel que fa a les Coves dels Moros, hem fet servir un cordino per desgrimpar la canaleta d\\\'accés a la lleixa.
Gràcies per la vostra ressenya!

Afegeix un nou comentari