Salga Aguda (1.172 m.) i Serrat del Migdia (1.108 m.)

Camí de pujada Petita grimpada final abans del cim Baixant del Salga Aguda Tram de carena, amb el Salga Aguda al fons Enfilant un tram de placa de conglomerat Tram final de la via ferrada El Salga Aguda i els plecs de conglomerat característics Vilada i la cara sud del Catllaràs, vist des del Serrat del Migdia

Unim els dos cims més emblemàtics del Picancel en un itinerari circular entretingut i variat. Pugem per un corriol fresc i humit fins assolir la carena, que resseguim fins al cim principal. Baixem per un tram una mica aeri i anem a buscar pràcticament sense camí l'amagada via ferrada, després de superar un parell de passos equipats i un fort pendent de roca. Arribem fins al segon cim d'àmplies perspectives i baixem per un dels camins de les Canals de Sant Miquel.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pont del Climent, Vilada (Berguedà)
  • Distància: 8,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 910 metres
  • Temps: 5:30 hores
  • Dificultat: Mitjana
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Trams sense camí d'orientació complicada. Breu tram de via ferrada. Alguna petita grimpada. Trams una mica aeris.
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont del Climent 00:00 00:00 0
Camí a la dreta 00:11 00:11 0,8
Camí a l'esquerra 00:04 00:15 1,0
La Portelleta (carena) 00:53 01:08 2,2
Salga Aguda 00:27 01:35 2,9
Coll del Tell 00:54 02:29 3,7
Els Girasols 00:13 02:42 4,0
Via ferrada 00:48 03:30 4,5
Collet dels Pins 00:44 04:14 5,2
Serrat del Migdia 00:13 04:27 5,7
Portell de l'Ovellar 00:54 05:21 8,2
Pont del Climent 00:09 05:30 8,9

Crònica

En aquest mateix espai web he publicat diversos itineraris per la serra de Picancel, ja que és una de les meves debilitats. És un espai feréstec i salvatge com pocs a la comarca del Berguedà. Les seves formes abruptes, amb plecs de conglomerat que s'aixequen verticals sobre profundes fondalades li donen un caràcter particular. El vessant de Vilada i Borredà (nord) és molt humit, obac i amb abundant vegetació. En canvi el vessant de La Quar (sud) és sec i solei. En molt poc espai trobem grans diferències. I al cap d'amunt, la carena permet gaudir des de l'alçada de les dues cares, així com un ampli paisatge. En tota la serra destaquen diverses puntes que s'aixequen amb considerable verticalitat, i gairebé sempre en forma de plecs inclinats, molt bonics mirats amb perspectiva. Hi ha molt camins i combinacions que ens permeten gaudir d'aquest bonic paratge.

Amb la Sílvia, la Núria, la Queralt i l'Eva iniciem l'excursió al Pont del Climent, un dels punts habituals de sortida per accedir al vessant nord del Picancel. Està situat aproximadament a 2,5 quilòmetres després de Vilada en direcció a Borredà. Trobem un cartell que indica el camí cap a les Canals de Sant Miquel, i després d'uns 200 metres de pista forestal trobem un aparcament prop del mateix pont.

La nit anterior ha plogut, i el dia es lleva lleganyós. Tot està molt humit, i caldrà parar atenció, ja que els camins són molt relliscosos. Des de l'aparcament baixem fins al pont i el creuem. Continuem per la pista a l'altra banda i descartem el camí indicat que marxa a la dreta. Seguirem la pista de pla aproximadament 800 metres fins a trobar el Rec de la Portelleta. Al peu mateix del rec arrenca un corriol estret però ben definit cap a la dreta. Comencem a pujar per aquest camí enmig d'una vegetació ufanosa de tons verds intensos gràcies a l'abundant pluviometria d'aquesta primavera. El camí és molt bonic, ja que és estret i encofurnat al fons de la canal. L'exuberant vegetació l'embolcalla, creant en alguns punts un túnel vegetal en què la llum pràcticament no hi entra.

Avancem en fila índia pel caminet que ressegueix el rec. Al cap de pocs minuts es bifurca. El camí de la dreta abandona el rec, és menys fresat, però també pujaria al cim. Optem però pel més evident camí de l'esquerra, que creua el petit rec i continua per l'altra banda, tot i que en va seguint el curs. El camí no té pèrdua, tot i que no és un dels més habituals per enfilar el Picancel. Trobem també alguna fita. En el primer tram el pendent és moderat, però aviat s'adreça fort. L'últim tram abans de la carena és el més dret, i superem el fort pendent gràcies al zig-zag del camí. Arribem de cop i volta a La Portelleta, un coll indefinit enmig de la carena de Salga.

A la nostra dreta ja veiem la punta del cim, i també guanyem una bona vista tant cap al cantó de Vilada, Borredà i el Catllaràs (nord), com cap a la vall de la Portella i el serrat de Campdeparets (sud). Seguim el camí carener cap a la dreta. Trobarem un punt en què cal ajudar-nos amb les mans per superar un petit ressalt d'un parell de metres, sense cap complicació. Seguidament el camí flanqueja la cara nord del cim fins a situar-nos pràcticament a sota en línia recta. Finalment el camí ataca el cim de front superant un fort pendent. Fins i tot caldrà grimpar els últims 3 o 4 metres abans d'arribar directament al cim.

El cim del Salga Aguda (1.172 m.) és estret i allargat. Al punt més alt hi ha una creu i un llibre de signatures. La seva posició destacada sobre l'entorn li dóna una gran visió. Cap al nord veiem tot el vessant sud del Catllaràs, i al peu del riu Merdançol els pobles de Vilada i Borredà. Més a l'oest es veuen els Rasos de Peguera, Ensija i el Pedraforca que treu el nas. Avui però la visió està limitada pels núvols. Cap al sud la bonica vall de la Portella, amb el monestir del qual en destaca el campanar. Fem una pausa al cim per esmorzar tot contemplant al bonic paisatge tacat pels rajos de llum que s'esmunyen entre els núvols.

Baixem pel vessant oposat per on hem vingut, direcció oest. Baixem per la llarga aresta de conglomerat aèria pel vessant nord, però prou ampla per baixar amb seguretat i sense cap problema. L'aresta s'acaba en un petit collet on trobem un camí que baixa un bon tros per tornar a pujar tot seguit i arribar finalment al coll principal, el Coll del Tell. Per evitar pujar i baixar podem seguir un indici de camí que voreja una roca per un pas aeri en què ens hem d'agafar en uns boixos. Tot seguit baixem entremig dels boixos fins a trobar el coll.

Al Coll del Tell hi conflueixen diversos camins, principalment el que puja de Vilada i el que puja de la Portella. Nosaltres però no n'agafem cap d'aquests, sinó que seguim la carena principal en direcció oest, tot i que en aquest punt és ampla i poc definida. Seguim un camí poc definit cap a l'oest que comença a pujar per terreny obert fins al cim dels Gira-sols. El cim és arrodonit, però pel vessant nord es desploma força metres avall. Sembla que el camí no pugui continuar, però cal arribar a l'estrem oest, sota una petita alzina, i veurem que un cable d'acer ens permetrà baixar un tram que seria difícil desgrimpar (III). Baixem amb compte el tram del cable, fàcil, però en un dia humit com avui rellisca força, i cal agafar-se fort. Baixem una mica més sense camí definit fins a trobar un segon cable que ens permet superar un pas lateral de roca.

Després dels dos passos equipats cal parar atenció ja que pràcticament no hi ha camí. Cal baixar entremig d'un bosc espès, principalment de boixos, fins un petit collet indefinit i emboscat. Seguint sempre direcció oest després del collet trobarem una gran placa inclinada de conglomerat de fort pendent (50º) que cal superar fins al cap d'amunt. Es pot pujar caminant sense grans dificultats, tot i que el fort pendent el alguns moments ens fa posar les mans a terra per ajudar-nos a progressar. Dalt d'aquesta placa de roca d'uns 50 o 60 metres tornem a ser a la carena, ben a prop de la paret del Pic de Perris, on hi ha la via ferrada. Seguim cap a l'esquerra, baixem uns metres entremig d'un petit tram boscós i superem un pas lateral incòmode que ens deixa sota mateix de la paret on ja veiem els esglaons de la ferrada.

Ens equipem i comencem a pujar pels esglaons rovellats, però en bon estat, de l'equipament. El tram de ferrada és curt, potser 20 o 25 metres, força verticals. En els primers esglaons de la ferrada no hi ha cable de vida, i cal assegurar-se directament als esglaons. Més amunt apareix el cable d'acer i desapareixen els esglaons en un tram menys vertical en què progressem agafats directament al cable. Tot seguit els últims metres són més drets i tornem a trobar uns quants esglaons força separats entre si, obligant a passes forçades. Sortim directament dalt el petit cim del Pic de Perris.

Baixem el cim per l'altra cantó per un caminet que es comença a dibuixar. Tornem a pujar lleugerament seguint sempre la carena fins arribar al Collet dels Pins, una cruïlla de camins on prenem el de la dreta que ens acostarà al Serrat del Migdia. Un camí ben fresat segueix direcció nord, i al darrer tram voreja per la dreta per un pas equipat amb una corda. Arribem al Serrat del Migdia (1.108 m.) des d'on contemplem les boniques panoràmiques, sobretot cap a Vilada que queda just a sota, i el Pantà de la Baells. Des d'aquí també tenim una bonica vista del Salga Aguda, amb la seva esmolada cresta que des d'aquí sembla molt més difícil del que realment és. El Serrat del Migdia és un cim molt freqüentat, molt més que el Salga Aguda. És un lloc molt bonic que es pot assolir fàcilment des de Vilada, i es poden fer diferents combinacions de camins.

Desfem el darrer tram fins al Collet dels Pins i encara uns metres més fins a trobar el camí indicat que marxa a l'esquerra i que comença a baixar fortament. El camí baixa per una de les típiques Canals de Sant Miquel, del vessant nord del Picancel. Els diferents camins d'aquest vessant comparteixen característiques: humitat, fort pendent i entaforament. Baixem una bona estona per camí ben fresat i indicat. Ben avall trobem la intersecció amb el camí que puja cap al Coll del Tell i el Salga Aguda, i continuem avall. Per unir els dos cims sense fer la ferrada cal baixar fins aquí fent una llarga marrada i perdent més de 250 metres de desnivell.

Abans d'arribar al punt d'inici passem encara pel Portell de l'Ovellar, un bonic pas estret entre dues roques. En pocs minuts més creuem el Pont del Climent i arribem a l'aparcament. Ha estat una sortida ben distreta que ens ha permès accedir als dos cims més emblemàtics de la serra de Picancel a través de camins humits, trams equipats i una via ferrada. Una forma divertida de gaudir d'aquest entorn feréstec amb unes dosis d'aventura.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Quina comarca tant bonica la nostra, la veritat és que hi he trescat molt poc per aquí, mel\'apunto.

Afegeix un nou comentari