Cingles de Taravil i Puig Gertell (1.388 m.)

Casa el Mercadal, Santa Margarida i punta del cingle Casa el Mercadal Mirador improvitzat dalt del cingle Zona oriental dels cingles de Capolat Avançant pel caire del cingle Alzina amb capella incorporada

Fem un itinerari d'aventura, amb molts trams sense camí i d'altres amb senderol difús. Sortim des de la base oriental dels cingles, a l'ermita de Santa Margarida. Pugem la carena i resseguim el caire dels cingles fins al Puig Gertell. Tornem per un grau que baixa directe, i transitem per la base dels cingles fins al punt d'inici.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pista casa el Mercadal, l'Espunyola, (Berguedà)
  • Distància: 8,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 525 metres
  • Temps: 03:37 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Recorregut d'aventura, amb molts trams sense camí.
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Cruïlla pista el Mercadal 00:00 00:00 0
Carena 00:49 00:49 1,5
Seguim pista a la dreta 00:52 01:41 3,1
Puig Gertell 00:18 01:59 4,3
Seguim pista a la dreta 00:11 02:10 4,4
Seguim camí a l'esquerra 00:33 02:43 5,4
Inici 00:54 03:37 8,0

Crònica

La ruta d'avui era una incertesa, ja que els mapes només marquen un camí de pujada a la carena dels cingles, i cap per resseguir-la ni per baixar. Els cingles de Taravil posen fi a l'altiplà de Capolat pel vessant oest, i es desplomen verticalment sobre la Vall d'Ora. Són l'últim fragment dels cingles de Capolat, els quals engloben aquells. En les seves parets hi niuen el voltors, que han trobat aquí un recer de tranquil·litat. És una zona poc freqüentada, amb poques masies aïllades a la base dels cingles, i alguna més a la part alta de l'altiplà de Capolat. Hi ha pocs camins, però la part superior, en ser molt planera i de vegetació esclarissada, permet avançar sense problemes. El camí que vam trobar de baixada va ser tota una sorpresa que vam descobrir posant a prova la intuïció, i perquè no dir-ho la sort.

Sortim amb la Sílvia, companya infatigable d'aventures diverses fins a l'espectacular casa del Mercadal, al terme de l'Espunyola. Per arribar-hi cal seguir la carretera C-26 de Berga en direcció a Solsona. Entre l'Espunyola i Montmajor, en un revolt pronunciat veiem el restaurant Cal Majoral, i al mig del revolt una pista asfaltada marxa a la dreta. La pista travessa cap a la Vall d'Ora, tot i que més endavant no és asfaltada. La seguim poc més de 3,5 quilòmetres, descartant la pista que un parell de quilòmetres enllà marxa a la dreta cap al Malpas. Des de la pista veiem la gran casa del Mercadal uns metres per sobre, i al costat una petita ermita. Aparquem al costat de la pista que puja a la casa i comencem a caminar.

En pocs minuts arribem a la casa, una bonica masia de pedra adossada a una gran roca. Al costat hi ha la petita ermita romànica de Santa Margarida, del segle XII, embolcallada per una gran alzina. La casa és molt bonica, i també molt antiga, possiblement del segle XIII o XIV. Per la part posterior es poden veure la forma d'una antiga torre que havia estat una presó. Passem pel costat mateix de la casa i avancem per la pista que puja entre la casa i l'església.

Aviat deixem la pista i seguim el camí, poc fresat ja que sembla ben poc transitat. Tot i això podem trobar-hi algunes fites, i és prou definit per seguir-lo sense problemes. El camí té clars indicis de ser un antic camí ral. Es manifesta clarament en el traçat sinuós, que supera el desnivell mitjançant girs enllaçats que permetien el pas dels animals de càrrega. Encara es pot intuir algun petit tram empedrat. És un camí molt bonic i seria una llàstima que es perdés. Probablement és l'antic camí que permetia pujar cap al pla de Taravil, on hi ha diverses cases també molt antigues.

El camí va guanyant alçada decididament, i aviat guanyem visió sobre la plana de la Catalunya Central. En aquesta latitud, els cingles marquen la divisòria entre la Depressió Central i el Prepirineu, per tant des dels cingles tenim àmplies perspectives, sobretot en dies clars, que no és el cas d'avui, ja que tot i que ha començat clar el dia es va tapant. Tot pujant també contemplem la verticalitat dels cingles en diferents punts. El camí avança fins arribar a la carena, sota mateix del Cap dels Plans, un gran morral que marca el canvi d'orientació dels cingles. Al cap d'amunt hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic. No hi acabem d'arribar ja que des d'aquest cim indefinit no hi ha visibilitat, ja que és una zona arbrada. En canvi un cop a la carena abandonem el bonic camí que havíem seguit i girem cap a l'esquerra buscant el fil de la cinglera.

Anem avançant pel caire del cingle, el qual forma diferents petits morrals que serveixen de miradors. Veiem diversos voltors que planegen per la zona, a poca alçada. Voregem el Cap dels Plans per la vora dels cingles, avançant sempre cap a l'oest. A partir d'aquí els cingles canvien d'orientació i s'alineen amb la Vall d'Ora, per tant anem guanyant visió cap a la Serra de Busa i el Port del Comte. Malauradament però la visió queda en molts casos reduïda per l'abundant vegetació. Passem per diversos "miradors" improvitzats i gaudim de la vista dels cingles i de la plana interior.

Els cingles van girant a la dreta, i els anem seguint, perdent alçada després de pasar per la vora del Cap dels Plans. No hi ha pròpiament camí, però sí indicis de senderol que va vorejant els cingles. Anem seguint fins un punt que baixa força i llavors ens separem del cingle, en aquest punt menys definit, i entrem més a l'interior fins a trobar una pista. Seguim la pista a l'esquerra i aviat es bifurca. Seguim a la dreta sense fixar-nos-hi i al cap de poc hem de rectificar, ja que calia prendre la de l'esquerra, que va més a prop del cingle. La pista transita per una zona planera, separada del cingle. Des d'aquí podem albirar la Serra dels Tossals i el Pla de Taravil a la nostra esquena. Avancem i la pista es torna a acostar al cingle fins arribar a un petit collet, just a sota del Puig Gertell.

El Puig Gertell és un esperó que s'eleva sobre el cingle. De lluny, per exemple des del fons de la Vall d'Ora s'ha de veure com una gran muntanya, però mirat des del pla proper no passa de la categoria de petit turó. Des del coll hi arribem en menys de 5 minuts. Des del petit cim poc definit es pot contemplar la Serra de Busa, el Port del Comte i les rodalies, però sense una panoràmica completa per culpa de la vegetació. La idea inicial que teníem era tornar pel pla de Taravil, però des del cim intuïm la possibilitat d'un camí que baixi per la cinglera, ja que hi ha una pista en desús que podria tenir continuïtat. Decidim arriscar-nos a provar-ho, i si no ens tocarà tornar a pujar.

Tornem al collet i prenem una pista de desbrossar en desús cap a la dreta que comença a baixar en diagonal. Després d'un tros de baixada la pista fa un gir de 180 graus a la dreta, i en aquest punt l'abandonem i seguim un indici de sender que flanqueja un feixanc del cingle. Avancem sense saber si podrem continuar o ens trobarem amb algun penjat. Avancem un tros més, passem un petit tram aeri però fàcil, i arribem a una petita canal que sembla practicable. Baixem per un petit grau sense més dificultat que anar una mica amb compte. Anem descendint la canal i mica en mica el fort pendent va disminuint. Aviat veiem la casa Gomira uns quants metres per sota, però ens hi anem aproximant.

Més avall els indicis de camí desapareixen, però el terreny ja és obert i fàcil. Quan ja estem força a prop de la casa trobem un camí en desús que marxa a l'esquerra, sembla un vell sender que flanqueja per la falda dels cingles. L'anem seguint durant una bona estona. A partir d'un punt costa de seguir per culpa de la vegetació, i hem de creuar alguns esbarzers i argelagues. La traça però es pot anar seguint, fins un punt en què trobem una pista també en desús que comencem a seguir. La pista va baixant, però la direcció és bona. En un punt la pista gira, aproximadament a l'alçada de la casa de la Creu de Santa Margarida, que veiem uns centenars de metres per sota. En aquest punt deixem la pista que baixa, en seguim una que puja lleugerament i esdevé camí. El camí continua vorejant el la falda del cingle fins anar a sortir pràcticament al punt d'inici.

Ha estat una sortida curiosa, ja que hem improvitzat el camí sobre el terreny, seguint la intuïció, el GPS i el mapa. Ens ha sortit bé, i hem descobert un itinerari que de ben segur és ben poc transitat. Ha estat una ruta d'aventura per terreny poc fresat, divertida i amb bones vistes sobre la Catalunya central.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

En el segon paràgraf de la crònica començant pel final dius que la pista gira i que deixem la pista que baixa per pendre\'n una en lleuger ascens. Però si ho fem així no és correcte i sortim del track, hem de fer el gir de la pista i el gir següent també, és a dir fem una \"S\". Llavors si que veïem la casa de la Creu de Sta Margarida si traïem el cap, així com la pista que puja i esdevé camí que anomenes. Ho comento perque vam fer la ruta ahir i ho tinc fresc.

Afegeix un nou comentari