Marxa "Pels Camins dels Matxos" 2010

A punt per sortir Castell de Torelló Salt del Molí Puigsacalm Baixada del Puigsacalm Serra de Cabrera Escales de Cabrera Santuari de Cabrera Camí de la carena de Cabrera

És una clàssica dins del circuit de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, tant per la seva duresa com per la bellesa del recorregut. Amb 60 quilòmetres, 3.000 metres de desnivell, i les inscripcions exhaurides des del primer dia, 400 corredors i marxaires vam enfilar el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i la Serra de Cabrera, amb sortida i arribada a Torelló.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminar/córrer
  • Lloc de sortida: Torelló
  • Distància: 59,17 quilòmetres*
  • Desnivell positiu: 2.895 m. metres*
  • Temps aproximat: 12:55 h.
  • Dificultat: Fàcil. Recorregut fàcil, però marxa molt dura per la distància i el desnivell. Els temps de tall són estrictes, i can anar ràpid.
  • Cartografia: Puigsacalm - Bellmunt, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps (h.) Dist. (km.)
Sortida Torelló 00:00 0,0
Castell de Torelló 00:39 3,3
Santuari de Bellmunt 02:18 10,1
Salt del Molí 02:59 14,1
Collada de Sant Bartomeu 04:31 20,4
Puigsacalm 05:10 23,1
Collada de Bracons 05:53 26,2
Prat de la Vola 06:28 29,5
Santuari de Cabrera 07:41 34,5
Prat de la Vola (2) 08:39 38,8
Creu de Salgueda 10:00 44,5
Entrada Sant Pere de Torelló 11:35 51,5
Arribada Torelló 12:56 59,2

Crònica

Habitualment prefereixo organitzar les meves pròpies rutes, pensant i decidint l'itinerari, i gaudint de la tranquil·litat i la sol·litud pròpies de la muntanya. Però tot i no ser amant de les sortides multitudinàries, amb la Sílvia ens decidim a provar una marxa de resistència, i aquesta és molt recomanable. Molts coneguts ens havien parlant de la bellesa del recorregut, i també de la seva duresa. Com que és una zona que coneixem poc, una ruta extensa com aquesta ens pot donar una visió panoràmica. Ens havíem inscrit feia molts dies. Cal tenir la precaució d'inscriure'ns al cap de pocs minuts d'obrir les inscripcions, ja que les 400 disponibles s'exhaureixen en qüestió d'hores. Així doncs, a les 6 del matí ja som a la Plaça de la Sardana de Torelló, preparats per recollir les inscripcions i començar la ruta.

De bon matí hi ha un bon ambient de corredors i marxaires, gairebé més dels primers que dels segons. Sembla que el perfil dels participants ha anat canviant amb el temps, i si fa uns anys participaven a la marxa bàsicament caminadors, en les darreres edicions cada cop hi ha més corredors d'ultrafons, atrets pel repte esportiu d'una ruta llarga i exigent. Els temps de tall, sobretot dels primers controls, són molt exigents, i pràcticament obliguen a caminar molt de pressa i almenys trotar a les baixades.

Abans de sortir aprofitem per saludar i desitjar sort a alguns coneguts: el Bodi i l'Assumpta, els Koales, en Xeix,... Puntualment a dos quarts de set del matí comença la marxa, i els 400 participants comencen a sortir a bon ritme. Tot just comença a clarejar, però encara és força fosc. Molta gent comença ja a córrer. Nosaltres ens ho prenem amb força més calma. Seran moltes hores i no tenim la preparació física per anar gaire de pressa. El temps límit per fer la marxa és de 15 hores, i tenim la nostra previsió és fer-la en aproximadament 14.

Creuem l'extrem nord-oest de Torelló i el polígon de Puig-robí, i deixem el nucli urbà. Comencem a enfilar per pendents suaus cap al Castell de Torelló. El grup es va estirant, tot i que en algun tram de corriol hi ha algunes retencions. Ens trobem amb l'Isma i pugem plegats fent petar la xerrada. El darrer tram fins al castell enfila una mica més fort, però aquestes alçades i amb la fresca matinal la pujada s'agraeix. Anem seguint per un bonic corriol carener amb pujades i baixades constants. Passem el Turó dels Quatre Batlles i baixem fins a creuar un torrent. Comença aquí la primera llarga pujada de les quatre que té la marxa. Trobem la Marta i el Denis, i ja som un bon grupet que anem avançant junts. Comencem a enfilar la bonica Serra de Bellmunt, principalment per un camí que va resseguint la carena, i que ens ofereix bona vista cap a la plana torellonenca, tot i la boirina matinal.

Superat el primer repte de la jornada fem un bon esmorzar, molt ben proveït per la gent del Centre Excursionista de Torelló. Tornem a la marxa, ara de baixada, i aprofitem per trotar una mica, ja que cal preveure que el temps de tall del Puigsacalm és força sever. A més a més, en marxes tan llargues val la pena aprofitar per trotar els trams bons de baixada, així no es fa tan feixuc. Fem una llarga baixada paral·lels al torrent de Canemars, voregem el Turó de Degollats i trobem per primera vegada el riu Ges, un dels protagonistes de la marxa. Seguim encara un bon tros més per fondalades obagues fins arribar al bonic Salt del Molí, esplendorós. Creuem per unes passeres i comencem a enfilar de nou. Anem pujant progressivament fins als voltants de Salgueda. A partir d'aquí es pot considerar que comença la segona gran pujada, que culminarà al Puigsacalm. Anem enfilant la Serra de Curull, sempre per corriols humits, principalment per fagedes. Anem pujant fins a la Collada de Sant Bartomeu, on hi ha el control de pas i es bifurca la marxa: els que fan la reduïda adrecen cap al Coll de Bracons, i els que fem la completa comencem pròpiament la pujada cap al Puigsacalm.

Passem el control de pas amb poc més de mitja hora de marge. Portem aproximadament 20 quilòmetres. Aquest és el control clau, el més exigent pel que fa al temps. A partir d'aquí el criteri es suavitza, però per arribar a aquest punt a temps cal caminar força de pressa i almenys córrer una mica a les baixades. Comencem a encarar el Puigsacalm, i la pujada és exigent. Anem enfilant pel vessant obac. Passem la Font Tornadissa i el control on ens atipem de llaminadures. Enfilem un prat força dret, d'aquelles pujades psicològiques. El darrer tram també és força dret, però ja es veu l'objectiu a prop, i ens creuem amb altres participants que ja tornen, ja que aquest últim tram és d'anada i tornada. Arribem al cim i fem una ullada ràpida al paisatge. Tornem a menjar gormanderies, avui ens ho podem permetre. Al cim hi ha un bon ambient entre excursionistes i el l'animat grup de l'organització, que ens tracta molt bé.

Desfem el darrer tram de pujada i comencem un camí de baixada força exigent, amb trams de fort pendent. En algun punt fins i tot hi ha cordes per facilitar el pas, tot i que a mi em fan més nosa que servei. Anem baixant, en direcció sud, seguint l'escarpada carena, passant per la Roca del Corb, i arribant finalment a la Collada de Bracons, on hi ha un altre control. Creuem la carretera i continuem baixant, ara per camí més fàcil. Passem els extraordinaris boscos de la Grevolosa, amb faigs espectaculars. Baixem fins a Sant Nazari, on després d'un breu pujador tornem a la tònica de baixada fins al Prat de la Vola.

Al Prat de la Vola hi ha l'avituallament més important de la marxa. És el lloc del dinar, i és també el punt en què es pot decidir si fer o no la tercera gran pujada de la marxa, la Serra de Cabrera. Quan passem pel control trobem l'Assumpta i el Raül (Koala's Team), que ens animen. Força corredors ja han passat per aquest punt després d'haver pujat a Cabrera. Nosaltres fem un avituallament lleuger i comencem el camí que enfila cap a la Serra de Cabrera. Deixem el dinar per quan tornem a passar per aquest punt.

Comencem la tercera gran pujada suaument, remuntant el Torrent del Cantinell. Aquest tram es fa una mica monòton. Arribem al Coll del Vidrier, ja sota les espadades parets sud de la Serra de Cabrera. Des d'aquí la vista d'aquest petit massís és molt bonica, ja que es pot contemplar el gran esperó rocós en forma de vaixell que forma aquesta serra allargada. Anirem vorejant la serra per sota les seves parets, a certa distància i en sentit oest-est. Veiem de lluny Sant Julià de Cabrera, als prats que ens queden a la nostra dreta. A l'esquerra ens queden les parets de Cabrera, cap on ens anem aproximant. Mica en mica el camí es fa més dret, fins que s'adreça fort gairebé a l'est de la serra. En aquest punt tinc símptomes de defalliment. Em falta menjar, però penso que aviat arribarem al Santuari de Cabrera. Després d'un tram dur de pujada arribem al Collet de Cabrera, on no només no afluixa al pujada, sinó que comença una dura penitència en forma d'escales. Unes llargues i pendents escales amb un passamà que ajuda a impulsar-se. És un tram dur, però molt bonic, ja que les escales són força aèries, i el paisatge és fabulós.

Després de les dures escales arribem a dalt de la serra, i en pocs metres arribem al santuari. És un lloc molt bonic, sorprenentment planer després d'un tram tan escarpat. La Serra de Cabrera forma un altiplà allargat, amb forts tallats a banda i banda. Al costat mateix del santuari hi ha el control, on devorem les llaminadures, que avui ens vénen molt de gust. El cos demana insistentment sucre, i n'hi oferim a dojo. Ens acomiadem de la gent simpàtica del control i continuem de pla, seguint el fil de la carena. Passem el Cap del Pla del Prat, on hi ha un tram força aeri, però molt fàcil, i amb alguna escala i algun passamà per facilitar el pas. És un dels punts que més m'ha agradat de la marxa. A l'extrem nord de la serra comencem a baixar per un camí poc fresat, per terreny humit i amb molta vegetació. Baixem fort per la Baga del Pla del Prat, ajudant-nos amb alguns boixos, ja que el terreny és humit i el pendent considerable.

El camí baixa molt fort fins al Coll de la Freixaneta, on creuem una pista principal i passem al costat de la casa homònima. Voregem pel nord el Puig de la Freixaneta, i continuem una llarga baixada, una mica monòtona, fins a tornar al Pla de la Vola, on ja havíem passat fa ben bé dues hores. Ara sí que dinem com Déu mana. El pa amb tomàquet amb botifarra té tots els gustos. Fins i tot fem un cafè abans de tornar a caminar. Reprenem el camí per una pista que és un puja-baixa constant. Posem el pilot automàtic i avancem caminant ràpid. Passem per sobre de la carretera dels túnels de Bracons, prop de Sant Andreu de la Vola. Comença aquí la quarta i última gran pujada de la marxa, tot i que és menys dura que les anteriors.

Iniciem doncs la pujada de la Creu de Salgueda per pista, i més endavant per camí. El pendent és moderat, tot i que el cansament ja és notable. Portem gairebé 45 quilòmetres de marxa. Pugem a bon ritme tot i la fatiga. Pocs metres abans d'arribar al coll hi ha el control, on ens avituallem, bàsicament les característiques llaminadures que tan de gust vénen. Bevem força líquid i acabem d'arribar fins al cap d'amunt del turó. Des del turó comença una llarga baixada. Anem a vorejar els Cingles de la Socarrada fins a trobar el riu Ges, però a considerable alçada. El riu s'entafora al Forat Micó uns quants metres per sota. Anem baixant fins que arribem al peu del riu, i l'haurem de creuar aigua arreu, sense pont ni passeres. Ens refresquem els peus, cosa que no molesta a aquestes alçades.

Durant uns quilòmetres seguirem el caminet que passa pel costat mateix del riu Ges, amb algun tram molt bonic. Passarem fins i tot per un pont penjant. Guanyem una mica d'alçada per arribar fins a les portes de Sant Pere de Torelló, sense entrar al poble. Tornem a buscar el riu i seguim avançant en un tram força monòton, ja que a aquestes alçades ja tenim ganes d'arribar. Anem a vorejar Sant Vicenç de Torelló enmig de camps, tot caminant per terreny pla i a bon ritme. Un últim esforç i acabem d'arribar a Torelló quan falten 5 minuts per arribar a les 13 hores de marxa. Estem satisfets d'haver assolit el doble objectiu d'acabar la marxa i a més a més fer-ho amb un temps acceptable i sense quedar gaire aixafats. El cansament és considerable, però arribem sencers, encara amb gana de berenar i fer petar la xerrada amb altres marxaires.

Probablement no ens dedicarem a fer marxes de resistència, però ha estat una bona experiència, posant-nos una mica prova, ja que no fem entrenament específic per a distàncies tan llargues. A més hem pogut gaudir de paratges ben interessants, la companyia de molts amics, i la bona organització i tracte de la gent del Centre Excursionista de Torelló, a qui agraïm l'esforç esmerçat.

* Tant la distància com el desnivell que ha reflectit el nostre GPS un cop analitzat el track és diferent del que informa l'organització: distància: 62,8 km. (organització) i 59,17 km. (el nostre GPS); Desnivell positiu: 3.075 m. (organització) i 2.895 m. (el nostre GPS).

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.0959631'|lon='2.3469081'|zoom='7'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Terrain'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Torelló (Plaça de la Sardana)'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2010-04-18_Pels_Camins_dels_Matxos/2010...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la marxa "Pels Camins dels Matxos" 18-04-2010

Comentaris

Al final com era d\'esperar l\'heu acabada sense treure el fetge per la boca (i recalco aquesta expressió displaent doncs per alguns de les posicions \"capdavanteres\" és ben certa...)

S\'agraeix una crònica que pari detall al paisatge i la toponímia, perquè de fet, la marxa en sí està concebuda per donar a conèixer aquesta contrada tan magnífica i humida (una de les zones catalanes amb una major pluviositat anual). Tot plegat s\'ha convertit en una cursa contrarrellotge. Sigui com sigui, ja heu fet un bon tast de la zona.

Em sorprèn que no hagis parlat en cap moment dels \"camins de matxos\"

Lluís, gràcies pel missatge. Sempre és un plaer llegir-te.

Ben cert tot el que dius. Em va sorprendre una mica l\'ambient força competitiu d\'una marxa que no està concebuda com a tal. És però d\'admirar el temps que van fer alguns tenint en compte la distància i el recorregut!

Nosaltres ens ho vam agafar amb un altre caire. Primerament perquè no tenim entrenament de llargues distàncies, i sobretot perquè la idea era com bé dius fer un tast del territori. Vam intentar gaudir del territori i copsar sensacions i imatges.

També és ben cert que no he dit res del concepte que aglutina aquesta marxa, els \"camins dels matxos\". Tampoc no conec prou bé l\'entorn per explicar gaire res, però sí que cal dir que la majoria del recorregut passa per corriols estrets, utilitzats antany com a camins de bast. Això es nota sobretot amb alguns trams empedrats, i sobretot el propi traçat, apte per al pas d\'un jou. És molt interessant veure com traçaven antigament la ruta en trams de fort pendent, amb continus revolts revirats. En canvi els camins pensats només per ala pràctica excursionista tenen una concepció molt més simple. Un tema ben interessant sobre el que podríem parlar extensament...

Hola Marc.
El meu gps sempre em marca menys desnivell i distància respecte a l\'estipulat en moltes rutes, malgrat sigui una diferència força minça s\'agreuja in distàncies més considerables com és el teu cas.
Segons m\'han dit a mi, no sé si és cert i per això t\'ho comento, al fer forts desnivells tan d\'ascens com de descens, als gps els hi costa copçar la distància que fas longitudinalment i normalment es queden curts. No sé si m\'explico suficientment bé. Doncs això, em preguntava si ho havies sentit mai. Jo també crec que a vegades pot dependre del gps en si, doncs segurament la gent de la organització moltes vegades també a mesurat la distància amb un gps o un podòmetre.

La fiabilitat de les dades del GPS és un tema controvertit. Sovint detecto errors, però més en el desnivell que en la distància.

Depèn molt del receptor que tinguis, i del programa que utilitzis per processar les dades. Quan he de mesurar amb exactitud alguna ruta, per exemple quan organitzem alguna cursa, normalment utilitzem dos GPS diferents, i comprovem les dades.

També em fixo en què si et mires la distància que dóna un itinerari (utilitzo CompeGPS) i la distància acumulada dels punts de track, la diferència és notable. Crec que és més exacte la distància acumulada de l'últim punt de track que la lectura global de l'itinerari. No m'explico perquè passa això.

Per exemple, he tornat a revisar aquesta ruta, i veig que la distància (amb altures) del track global és de 60,08, mentre que si miro la distància acumulada de l'últim punt de track és de 60,94. Gairebé un quilòmetre de diferència!

En tot cas no sóc cap expert en GPS, sinó un simple usuari.

Afegeix un nou comentari