Sender de Puigcercós (PR C-50)

Comencem la ruta peu de la riera de Merlès, al refugi de Puigcercós; enfilem fins al punt més elevat del Lluçanès, el Puig Cornador, resseguint la carena des de Sant Pere de Serrallonga. Per tancar el cercle baixarem cap als nuclis de Matamala i Viladonja, i finalment pel peu de la riera de Merlès fins al punt d'origen.

Fitxa

• Lloc de sortida: Aparcament del refugi de Puigcercós (Molí de la Farga)
• Distància: 18,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 700 metres
• Temps aproximat: 5:25 h.
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, (1:25.000), Editorial Alpina
• Itinerari: Molí de la Farga - Sant Pere de Serrallonga - Puig Cornador - Santa Maria de Matamala - Viladonja - Riera de Merlès

Crònica

Aquests últims dies de l'any està fent uns dies lletjos, especialment a muntanya, amb fred, núvols i boires. Mirant cap al nord decidim no pujar gaire amunt, i per això decidim una ruta circular en un entorn de mitja muntanya, a la capçalera del Lluçanès. Amb la Sílvia pugem fins a l'aparcament del refugi de Puigcercós (antic Molí de la Farga). Per arribar-hi cal prendre la carretera farcida de revolts que connecta Borredà amb Alpens (BP-4654), i més o menys a mig camí trobarem el Cobert de Puigcercós, un hostal molt concorregut al peu de la Riera de Merlès. Al peu mateix de l'hostal neix una pista que remunta la riera. Seguim aquesta pista en bon estat un parell de quilòmetres fins a trobar el petit aparcament del refugi, a l'esquerra de la pista tot pujant. Si volem apropar-nos al refugi caldrà creuar a peu a l'altra banda de la riera per un petit pont.

Comencem a caminar per la mateixa pista per on havíem vingut durant uns metres, fins a una cruïlla on marxa una pista cimentada amunt a l'esquerra. Hi ha un pal indicador. Seguim pista amunt per una zona obagas. Aviat deixarem la pista seguint un ròssec cap a la dreta. Aquí el fang i la humitat són freqüents. Avui com que fa fred el fang està glaçat i es pot caminar bé. El caminet va guanyant alçada, primer més suaument i després amb més intensitat. El camí per zona boscosa i obaga no té cap interès especial. Després d'una bona pujada arribem a un altiplà, enmig dels camps de la casa deshabitada de Comià. Seguint en tot moment les marques blanques i grogues del PR C-50 seguim una pista en bon estat cap a l'esquerra que va pujant. Seguirem aquesta monòtona pista durant un parell de quilòmetres que es fan prou llargs fins arribar a la bonica església prerromànica de Sant Pere de Serrallonga (Km. 3,0).

La petita ermita és un balcó privilegiat sobre el Lluçanès, i es troba en molt bon estat. Aprofitem el mur de pedra que l'envolta com a banc i esmorzem. Al cap de poc reprenem la marxa seguint encara una bona estona la pista per que seguíem. Passem la casa de Serrallonga i tombem cap a la dreta. La pista va pujant i voreja pel sud el Puigdon. Al Coll del Soler deixem la pista i prenem un corriol (Km. 4,9). Comença aquí el tram més interessant de la sortida, ja que un cop guanyada la carena el camí la va resseguint fins passar el Collet de les Bruixes, i seguidament s'enfila fins el punt més elevat de l'itinerari, el Puig Cornador, cim del Lluçanès amb els seus modestos 1.228 metres (Km. 6,1). Des del cim podem contemplar no gaire lluny l'església de Santa Margarida de Vinyoles. Baixem del cim per l'altre vessant, encara carenejant. Arribem al Coll Tallat on canviarem de direcció (Km. 6,7).

Des del Coll Tallat es pot arribar en una estona fins a Santa Margarida, però com que encara queda molt camí seguim la nostra ruta encarant-nos cap al nord en baixada. Al cap de poc deixem la pista per on baixem i ens endisem en una espessa però despullada fageda per un caminet. Passem per la bonica Font Fosca. Seguim baixant i ens creuem amb diverses pistes, on caldrà estar atent per resseguir les marques, a voltes escasses. Anem perdent alçada fins arribar a una zona ben plana, davant mateix del nucli de Santa Maria de les Llosses, on no hem d'acabar d'arribar. Sense creuar la carretera anem seguint una pista en bon estat paral·lela a la carretera, fins que prop de la casa del Bac prenem un camí a la dreta (Km. 9,2). Seguim el camí, amb alguns trams molt enfangats, i arribem a sota mateix de Santa Maria de Matamala, on acabem d'arribar.

Després de pujar fins a la placeta del petit nucli de Matamala creuem la carretera de les Llosses i enfilem fins cal Lladrer, on parlem amb l'amo de la casa que molt amablement ens acompanya un tros i ens indica el camí, i ens explica que es dediquen a fer formatge i derivats làctics. Passem per darrera de la casa i seguim el camí durant una estona fins que desemboca en una pista poc transitada. Anem seguint aquesta pista fins arribar a les envistes de Viladonja, on no cal acabar d'arribar. Com que anàvem seguint la pista a bon ritme i els senyals són escassos, arribem fins a Viladonja, on val la pena contemplar l'església encimellada i la bonica masia, amb una bona era al davant. Mirant el mapa veiem que no calia acabar d'arribar a la casa, i tornem enrere uns metres, fins un marcat revolt on seguim deixem la pista i baixem cap al torrent. Aquest tram és perdedor, ja que no hi ha cap senyal que indiqui que cal girar, i cal endevinar el camí. Aquest tram deu ser poc transitat, ja que el camí és força emboscat. Podríem haver continuat per la pista i també hauríem arribat a la riera de Merlès, però ens entestem i acabem trobant el camí (km. 13,95).

El camí segueix la baga del Puig i acaba desembocant en una pista que seguim avall. Arribem a la carretera de les Lloses, a l'alçada de l'hostal de Cal Ferrer (Km. 17,6). Creuem la carretera i seguim la pista que segueix pel peu de la riera de Merlès fins al punt d'origen (km. 18,8).

Aquest sender és una volta circular fàcil en un entorn de baixa muntanya. Alguns trams del camí són força monòtons, i probablement no repetiria la ruta. La zona de la carena al voltant del Puig Cornador sí que val la pena, igual que la petita església de Sant Pere de Serrallonga i els nuclis de Matamala i Viladonja.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta